38 VENT DE PORT pel professor Tringo<strong>les</strong> Han passat uns quanis anys <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'arribada d'aquell miiic «turista un millón» que travessava els Pirineus per veure <strong>de</strong> quina fusta estaven fets els ibers. Eren anys <strong>de</strong> glòria pàtria, <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament i prosperitat, <strong>de</strong> lliures, francs i marcs i <strong>de</strong> ser diferents petés qui petés. Una font <strong>de</strong> riquesa tal, llavors només comparable a l'expoliació <strong>de</strong> <strong>les</strong> Amèriques, s'havia d'aprofitar al màxim. I com que els viatgers, tant <strong>de</strong> fora <strong>de</strong> l'Estat com paisans, buscaven principalment el sol tonificant i <strong>les</strong> platges paradisíaques, bona part <strong>de</strong>ls tres mil quilòmetres <strong>de</strong> costa es varen començar a omplir d'hotels, d'apartaments pret-a-porter, <strong>de</strong> xalets, bars i restaurants, <strong>de</strong> botigues d'artesania, <strong>de</strong> barrets mexicans, <strong>de</strong> records, i també <strong>de</strong> xomina<strong>de</strong>s diverses. Amb aquestes i altres actuacions encamina<strong>de</strong>s a mimar els visitants, l'Estat Espanyol va es<strong>de</strong>venir en poc temps una <strong>de</strong> <strong>les</strong> primeres potències mundials pel que fa a l'oferta turística. Malauradament, moltes d'aquestes zones sòn avui veritab<strong>les</strong> abocadors <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixal<strong>les</strong>, espais físics que han perdut tot el seu atractiu, alguns d'ells d'una manera tal que els fa irrecuperab<strong>les</strong>. Ara, tot sòn complantes i ploral<strong>les</strong>. Però, encara queda la muntanya. Efectivament, un cop la costa ha estat saturada i els serveis no sòn ei que eren, molts <strong>de</strong>ls turistes han girat els ulls cap a altres latituds. Els Pirineus, per exemple, són un <strong>de</strong>ls seus objectius. 1, tot i que el turisme no és una novetat en aquestes contra<strong>de</strong>s, ja que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa molts anys <strong>les</strong> valls s'omplen <strong>de</strong> visitants, a l'hivern buscant la neu i a l'estiu un clima suau i bells paratges, sí és novedós l'augment espectacular <strong>de</strong>l seu nombre. Joana Setciències i Prou, que viu a Esterri, dona <strong>de</strong> bé, sensibilitzada pels problemes mediambientals, ens ha fet arribar una carta on fa pa<strong>les</strong>a la seua preocupació pel que podria sig nificar la massificació <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls. La carta, escrita sobre paper reciclat diu el següent: Benvolgut professor Tringo<strong>les</strong>, vaig <strong>de</strong>ixar el cinturó industrial per trobar la pau i la tranquil.litat d'aquesta terra encara pura. Com que he viscut molts anys en un lloc on la contaminació, els sorolls, <strong>les</strong> presses o la mala òstia són el nostre pa <strong>de</strong> cada dia, vull aprofitar la meua experiència i el vostre consultori per fer una suscinta classe teòrica sobre alguns exemplars <strong>de</strong> la fauna que ens visita, per tal que, essent coneixedors, sapiguem distingir-los al primer cop d'ull, i si són perillosos, actuar en conseqüència: - Cabraboja moxilera: mamífer inofensiu, solitari i taciturn que busca la pau i la plenitut <strong>de</strong>ls cims. S'alimenta <strong>de</strong> llet con<strong>de</strong>nsada i magdalenes. - Tortoréis <strong>de</strong> secà (polls joves): aquestes aus visiten el Pirineu per parel<strong>les</strong> i busquen un raconet apartat on po<strong>de</strong>r niar durant uns dies lluny <strong>de</strong>ls seus progenitors. Són força sociab<strong>les</strong> si els queda temps. S'alimenten a petons. - Colla<strong>de</strong>torracollons Getei: rèptils perillosos que es <strong>de</strong>splacen en grup i arrasen per allò on passen. S'alimenten <strong>de</strong> la cuina típica <strong>de</strong>l país. - Colla<strong>de</strong>torracollons Quatreperquatre: Semblants als colla<strong>de</strong>torracollons Getei quant a costum però amb escates més resistents. - Mosques paelleres: Insectes que emigren en família. La seua conducta és inofensiva mentre no hagin après a fer foc. El problema rau en que s'alimenten <strong>de</strong> «pael<strong>les</strong>» i costella<strong>de</strong>s a Taire lliure. Rebeu una abraçada. Estimada Joana, segur que si ens trobem amb algun d'aquests espècimens aviat el reconeixerem. Pensa, però, que són el pa <strong>de</strong> molta gent i que part d'aquesta fauna beneficia el país. Saluts.
I CARALLADES li-y TZJÜLJ^Z Entre tots aquests objectes, n'hi ha vuit que tenen relació amb el nom <strong>de</strong>ls vuit Veïnats d'Esterri, ets capaç <strong>de</strong> trobar-los?
Change language