PDF Revista Taxi nº136 - Institut Metropolitàdel Taxi

Taxi Lleure "#$%&'
Menjar de
tres forquilles
Entrepans boníssims a La Palma
El carrer Espaseria va del Pla de Palau fins a la paret de Santa
María del Mar. És un carrer curt i fosc, sense cap més atractiu
que el volum massiu de l’església al seu extrem superior i, a
pocs metres de la basílica, un dels bars amb més vocació de
classicisme de la ciutat: La Palma.
Portat des de fa una pila d’anys per un personatge d’aspecte
imponent i sensibilitat exquisida, en Santi, a La Palma s’hi poden
menjar entrepans d’una qualitat gens habitual. Possiblement els
millors entrepans de la ciutat, degustats en un marc acollidor,
amb una música al marge de modes i servida al volum adequat.
Embotits elaborats per artesans de producció mínima i aconseguits
pel Santi durant els seus periples de cap de setmana pels
Pirineus o formatges nacionals, francesos o d’altres llocs, petites
meravelles que dificilment trobareu a cap botiga, per molt especialitzada
que sigui. I delicioses carns cuinades cada dia pel
patró a casa: llom de porc amb prunes, rosbif, rodó de pollastre
trufat o de conill..., tot plegat amb la seva salsa corresponent, tot
a punt per satisfer els més exigents, consumit en entrepà –el
Santi va ser l’introductor de la baguette– o en plat, acompanyat
de llesquetes.
A La Palma s’hi pot esmorzar, dinar o sopar, acompanyant l’àpat
amb vi de la curta però sòlida selecció de la casa o amb qualsevol
altra beguda. Es pot rematar la feina amb un cafè excel·lent i,
si l’ocasió i les ganes s’hi presten, tastar un alcohol de la impressionant
col·lecció de licors de la casa: aiguardents, roms o whiskies
de malta elaborats per petites destil·leries de les illes del
nord d’Escòcia. Productes de marca i ampolles amb noms desconeguts
que contenen líquids de color fosc, aroma suggeridor i
gust aspre i seriós com una tempesta a les Highlands.
Recomano, si la intenció és un àpat, deixar-se seduir per un petit
bocí de truita d’espinacs a la catalana –si n’ha fet– per esperar
un assortit d’embotits o tres trossos de rodó, amb la seva salsa.
Un “vi envellit” ben equilibrat acompanyarà amb dignitat aquestes
delicadeses i el cafè posarà punt i final a la festa junt a una
mínima peça de dolç –de vegades, una senzilla catània de Vilafranca–
que el patró us portarà sense que la demaneu.
Fins aquí, la cosa us haurà costat menys de mil dues-centes
pessetes. Si teniu motius, ganes, curiositat i temps per tastar el
contingut d’alguna de les ampolles que abans he descrit, el
compte final anirà creixent, mantenint-se sempre, això sí, en una
relació qualitat-preu que comença a ser difícil de trobar a Barcelona.
Un lloc clàssic, deliciós i evocador, un patró amb qui podeu parlar
de qualsevol cosa –el Santi és un conversador impenitent i un
polemista vocacional–, un criteri gastronòmic que defuig la frivolitat
i una clientela a la mida del local: eclèctica, intel·ligent i
diversa. S’ha d’anar a La Palma.
Pierre Roca
Per a la seva agenda gastronòmica
Lloc: La Palma
L’adreça: Espaseria, 10 – 08003 Barcelona
GASTRONOMIA
Cargols, sempre a la llauna
Quants de nosaltres somiem amb uns cargols a la
llauna en un dia plujós de tardor? Però quina és la
història d’aquesta deliciosa menja tan apreciada a
les zones rurals, particularment de Lleida?
Es diu que ha estat un dels primers aliments carnis
de l’home, fins i tot abans que es conegués el foc
–una versió molt factible. De fet, són moltes les troballes
arqueològiques que revelen que era una de
les menges favorites dels pobles llatins. Fins i tot
s’han trobat explotacions de granges de cargols
anomenades “cachelonios” d’època romana. Moltes
d’aquestes granges estaven esteses en la zona
italiana de Pompeia. Els primers escriptors gastronòmics,
que també van ser romans, ja van deixar
en els seus receptaris plats exquisits de
cargols. Ara, a les portes del segle XXI, molts cuiners
de prestigi no deixen d’incloure entre les seves
propostes culinàries un plat dels famosos mol·luscs
gasteròpodes terrestres.
A les zones rurals de Lleida encara constitueix un
esdeveniment familiar anar-los a collir i sotmetre’ls
a un acurat procés de neteja. Se’n mengen a la
planxa, a la llauna, gratinats o com a acompanyament
de la carn de caça.
No finalitzo sense donar un consell: els cargols o
agraden molt o són rebutjats amb angúnia. Per
tant, quan els prepari, no convidi a casa un desconegut.
Apicia
TAXI - 50