12.07.2015 Views

Una obra lexicogràfica inèdita de Pere Antoni Figuera: la ...

Una obra lexicogràfica inèdita de Pere Antoni Figuera: la ...

Una obra lexicogràfica inèdita de Pere Antoni Figuera: la ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Journal of Cata<strong>la</strong>n Studies 2006D’altra banda cal afegir que <strong>la</strong> Recopi<strong>la</strong>ció és un instrumentmagnífic que fa possible datar o avançar <strong>la</strong> data d’una munió <strong>de</strong>formes pròpies <strong>de</strong>l català <strong>de</strong> Mallorca, així com registrar noussignificats o mots que no es troben presents al DCVB; el fet és que, toti ser <strong>la</strong> redacció <strong>de</strong>l recull bastant propera a nosaltres, permetdocumentar l’ús <strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s formes i expressions almenys enaquell moment, pels volts <strong>de</strong> 1814. Val a dir que ara no duré a termeun estudi minuciós <strong>de</strong>l lèxic d’aquesta <strong>obra</strong>, tasca que ultrapassa lesmeves possibilitats <strong>de</strong> temps i d’espai i que em reserv per a unapropera avinentesa, però sí vull almenys oferir una mostra d’algunsd’aquests mots o locucions documentats o datats per primer cop, o béamb avançament <strong>de</strong> <strong>la</strong> datació, segons el DCVB, a partir <strong>de</strong>l buidat <strong>de</strong>les entra<strong>de</strong>s comença<strong>de</strong>s per A, B, C, D i E:Adôs, aygo <strong>de</strong> pluja, aygo <strong>de</strong> bones olors, aygor<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> primera flo,ayguar<strong>de</strong>nt oli <strong>de</strong>vall, aygor<strong>de</strong>nt prova d’Otl<strong>la</strong>nda, aygovés <strong>de</strong><strong>de</strong>vant, aygovés <strong>de</strong> darrera, bagôt, balindrancs, bambol, betcol<strong>la</strong>da,bisbe <strong>de</strong> anell, b<strong>la</strong>t <strong>de</strong> aresta negra, b<strong>la</strong>t roveyó, b<strong>la</strong>t escoat o sensearesta, aygonneu, bot <strong>de</strong>l moro, boxar, brosta, bruyôl, ca <strong>de</strong> bou, ca<strong>de</strong> bestiar, ca <strong>de</strong> cassa, ca ervissenc, ca l<strong>la</strong>brer, ca mè, ca pelud, cananell, ca qui pôrta, cabessa d’ays, cama d’ays, cámbras <strong>de</strong> animals,canó <strong>de</strong> guías, cap <strong>de</strong> cordó <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ta, cap per cap, cap dur (“qui tépôc discurs”), (no tenir “ni”) cap ni sentener, cap <strong>de</strong> tau<strong>la</strong>, caponar,caragolins, carter, casa <strong>de</strong>l dêume, cavall este<strong>la</strong>t, cavall mitjanser,cavall sardo, cavall <strong>de</strong> fuster, cavall <strong>de</strong> picapedrer, cavall <strong>de</strong> caña,cavalleraporta (joc), com es ca y es gat, comú <strong>de</strong> capel<strong>la</strong>ns, curôl<strong>la</strong>,dáxo dáxo, <strong>de</strong>sengavatxar, <strong>de</strong>snuu, dia diat, empadronar, entena <strong>de</strong>molí. Altres mots documentats són maquet, mòpia, pelleringo,plomatxo, rebassell, rebassot, salmoregi, tarringo, testanatjar; teta(maina<strong>de</strong>ra); etc.ConclusionsAmb aquest breu estudi he volgut donar a conèixer una mostra <strong>de</strong> <strong>la</strong>lexicografia mallorquina <strong>de</strong>l segle XIX que ha estat sovint ban<strong>de</strong>jadao passada per alt per part <strong>de</strong>ls investigadors. El fet que l’autor <strong>de</strong> <strong>la</strong>Recopi<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> alguns termes mallorquins ab el seu corresponentespañol sigui <strong>Pere</strong> <strong>Antoni</strong> <strong>Figuera</strong>, amagat sota les inicials133

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!