12.07.2015 Views

Una obra lexicogràfica inèdita de Pere Antoni Figuera: la ...

Una obra lexicogràfica inèdita de Pere Antoni Figuera: la ...

Una obra lexicogràfica inèdita de Pere Antoni Figuera: la ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Journal of Cata<strong>la</strong>n Studies 2006OrtografiaJa he indicat algunes particu<strong>la</strong>ritats <strong>de</strong>l sistema ortogràfic emprat per<strong>Figuera</strong> a <strong>la</strong> Recopi<strong>la</strong>ció (accent circumflex per representar el so obert<strong>de</strong> les ee i oo, ús <strong>de</strong> <strong>la</strong> s intervocàlica per indicar pronúncia sonora,etc.), i hem <strong>de</strong> dir que, en general, l’ortografia d’aquesta <strong>obra</strong> és <strong>de</strong>caire tradicional, sense un excés d’innovacions, ans al contrari:segueix més o menys fi<strong>de</strong>lment els mo<strong>de</strong>ls medievals i <strong>de</strong> l’edatmo<strong>de</strong>rna. És certament remarcable que aquesta ortografia sigui moltmés conservadora que el sistema emprat al Diccionari <strong>de</strong> 1840, ple <strong>de</strong>solucions estranyes. D’altra banda no hem d’oblidar que <strong>la</strong> intenciód’aquest autor és recopi<strong>la</strong>r “termes vulgars”, cosa que en general elfarà ser fi<strong>de</strong>l a <strong>la</strong> pronúncia a l’hora <strong>de</strong> transcriure’ls.Vegem, doncs, quins són els principals trets ortogràfics quepresenta aquest text:a) Accentuació gràficaEn general l’autor té l’habitud d’accentuar els mots aguts acabats envocal: a<strong>la</strong>mbí, ametlló, auballó, bací, carretó, etc., però també portenaccent moltes <strong>de</strong> les paraules p<strong>la</strong>nes acaba<strong>de</strong>s en vocal: acápta, aléta,ánsa, armári, axámp<strong>la</strong>s, bacína, etc. Finalment, els mots esdrúixolsnormalment no duen accent: animas, l<strong>la</strong>grima, memoria, etc. (peròtomátiga ). Val a dir que l’accent gràfic és emprat més per indicar eltimbre <strong>de</strong> les vocals (pronúncia oberta o tancada) que no pas permarcar-ne <strong>la</strong> força (tòniques o àtones). Els tipus d’accent gràficemprats són l’agut (´) i els circumflex (^); l’accent greu (`) no ésemprat mai per l’autor. L’ús <strong>de</strong> les diferents c<strong>la</strong>sses d’accent semb<strong>la</strong><strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> <strong>la</strong> intenció <strong>de</strong> marcar timbre o intensitat: l’accentcircumflex indica el so <strong>de</strong> e o <strong>de</strong> o obertes, mentre que l’accent agutindica mot oxíton o paroxíton.b) Representació <strong>de</strong> <strong>la</strong> e neutra (so [])Les grafies a i e són utilitza<strong>de</strong>s per l’autor indistintament, sense que hihagi un criteri c<strong>la</strong>r. Tot i això, semb<strong>la</strong> que hi ha una certa voluntatd’acostar-se a <strong>la</strong> grafia etimològica (o bé és una tendència d’imitació<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls espanyols): abaxar, bal<strong>la</strong>ruga, bardissa, carabassa,125

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!