Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

hospitalaris que tenien ganes de canviar les coses. Amb això no n’hi havia prou, feiafalta que s’hi impliquessin més persones en aquest canvi; tant personal sanitari no mèdiccom personal institucional sanitari i no sanitari. Com exemple de tot el que dic, noméscal recordar que van haver de passar quatre o cinc anys fins que la junta clínica i la juntade govern van admetre que l’edat d’hospitalització pediàtrica s’havia d’allargar fins alscatorze anys; fins llavors no hi va haver manera de canviar la mentalitat de molta gentque eren responsables d’aquesta anomalia de l’assistència hospitalària.Calia organitzar els horaris, la distribució del treball, els pacients i les àrees de treball enfunció d´allò que hi havia al servei i a l’hospital. Calia posar un horari comú de visita afi i efecte que a determinada hora els pacients estiguessin tots passats i infermeria,dietètica, sol·licituds analítiques i radiològiques etc. es poguessin fer i programar cadadia a la mateixa hora i poder distribuir racionalment el treball que s’originava des delServei. Calia distribuir el Servei en àrees en funció de l’edat, distribuir els pacients enhabitacions en funció d’aquesta i posar metges en cadascuna de les àrees. Així es vadistribuir el Servei en Àrea Neonatal, a la 4ª planta, que incloïa els Nadons Patològics iels Nadons normals; i Àrea d’hospitalització Pediàtrica a la 5ª Planta, que a la vegadaestava distribuïda en Lactants, fins als 3 anys i Pre i Escolars, fins als 7 anys. A lavegada hi havia pacients nens hospitalitzats per Cirurgia, ORL, Oftalmologia, Urologiai Traumatologia que no depenien directament del Servei de Pediatria, però que ambfreqüència presentaven problemes pediàtrics; aquets pacients els varem anomenar“pacients Mixtes”, que depenen de diversos serveis, però que era necessari la valoraciópediàtrica de cadascun dels nens. També es va intentar que a ser possible cada dia, elspediatres passessin visita amb les mateixes infermeres, destinades a cadascuna de lesàrees. Finalment es va intentar que els especialistes que venien a passar visita als nensmixtes -la majoria quirúrgics-, vinguessin a partir de determinada hora, una vegadapassada la visita pediàtrica.Calia també que la situació clínica dels pacients hospitalitzats fos coneguda per tots elspediatres del servei i més encara pels de guàrdia. Es va instaurar l’informe de guàrdia aprimera hora del matí a partir de les 8:30 hores, on es comentaven tant els pacients nouscom les novetats que havien passat durant la guàrdia als pacients hospitalitzats.Tanmateix, a última hora del matí, concretament a les 15 hores, abans de marxar, escomentaven les incidències i pacients a controlar pel pediatra de guàrdia. A més, espassava visita conjunta a cadascuna de les unitats un dia a la setmana. Els dimarts al’àrea de lactants, els dimecres a l’àrea neonatal i els divendres a l’àrea de preescolars;aquet dia, es comentaven, metges i infermeres, cadascun dels pacients de cada àrea, elsproblemes i les solucions a les diverses situacions. Alguns metges de capçalera vanvenir a passar visita els divendres durant tots aquets anys, i entre ells vull destacar el Dr.N. Aylón, metge titular de Pons i després d’Almacelles que des d’abans del 1980 i finsl’any 2010, tots els divendres va venir al pase de visita de l’àrea de preescolars. Altresmetges que també van venir un temps, han estat el Dr. J. Cardona, metge d’Artesa deSegre i ja desaparegut, que va ser Senador a les corts Espanyoles. Els pediatres FrancescDomingo de Balaguer, Carles Gatius del CAP de la Creu Roja i Mercé Giribet del CAPde Bordeta Magraners, també van venir durant unes èpoques quan els era permès en elseu treball als CAPs.Les sessions al Servei es van organitzar a partir del parte de guàrdia i un dia a lasetmana, habitualment el dimecres. Les sessions eren sobre pacients hospitalitzatsd’interès i per organitzar protocols d’actuació- alguns ja estaven fets pel grup de16