Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

En una de les visites a Lleida del nou director de l’ICS i en la seva presentació al’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, després de parlar a la sala d’actes a tot elpersonal de l’Hospital i presentar-se com a director general, recordo que a l´ acabar, ell iel director general d’hospitals de l’ICS, em van fer cridar per anar al despatx deldirector gerent de l’hospital. Allí, el director general de l’ICS i el director generald’hospitals, van fer quedar fora al director gerent de l’hospital, i em van donar el“rapapolvo” corresponent per haver signat l’informe enviat a la fiscalia. Encara recordoles paraules del director general de l’ICS què en una “empresa” ja hagués estat expulsato expedientat, al que l’hi vaig respondre que si havia de fer alguna denúncia o cosacontra mi que m’ho donés per escrit i tindria la resposta corresponent i que l’únic quehavíem fet era informar i defensar l’atenció adient dels pacients hospitalitzats i no fernos-enresponsables de les deficiències per la manca de personal durant les guàrdies,cosa que no s’havia fet des de la conselleria després de la quantitat d’informes, reunionsi denúncies enviades des de l’any 1995. La reunió va acabar amb un adéu i ja no enshem tornat a veure mai més. Va ser ben desagradable. A cap dels dos se’ls va ocórrerpreguntar què havia passat, com havíem arribat a aquesta situació, si s’havien llegit elsinformes enviats per mi a la direcció de l’hospital o a la conselleria, si teniaconeixement de la situació, etc... per tal de contrastar i intentar oferir solucions osortides a la situació. Em va semblar la típica reunió “d’escola de negocis” seguint el“manual” per impressionar al cap d’un grup que ha presentat un problema a “l’empresa”,empresa que aquells dies havia canviat tota la cúpula directiva, encara que no van durarpas gaire temps.La situació va arribar a ser tan greu que, un estiu, ens vàrem quedar sense pediatres percobrir les guàrdies dels mesos de juliol, agost i setembre i van haver de venir pediatresde l’hospital de la Vall d’Hebrón a cobrir les guàrdies del nostre Servei. Mai haviapassat una situació semblant als hospitals de l’ICS, havent de donar les gràcies alspediatres que van fer les guàrdies, així com l’ajuda que van donar des de l’hospital de laVall d’Hebrón; el Dr. S. Salcedo, entre altres. Es demostrava una vegada més sobre elterreny si teníem raó o no.Ja sé que tota aquesta problemàtica d’aquests primers anys del segle XXI poden sercomplicats i feixucs, però va ser una situació prou traumatitzant i de molt llarga durada ique poden corroborar els pediatres del servei, els pediatres que venien a fer guàrdies, laresta de personal mèdic de l’hospital, institucions mèdiques, sindicats consultats,premsa local, serveis de pediatria d’altres hospitals, autoritats sanitàries locals i de laconselleria. A la fi, forma part de l’història del servei.Durant aquests anys, es va posar en marxa l’escola per als nens “Antoni Cambrodí” alservei d’hospitalització pediàtrica (veure fotografia). Era una antiga opció, que jas’havia proposat al “pla funcional del Servei de Pediatria” i que ja n’havíem parlat molttemps abans, quan era supervisora de pediatria Pilar Gias; però això no va ser possiblellavors. Se’n va tornar a parlar quan era supervisora Maria Llovera, ja a la planta nova, ies va comentar la possibilitat de posar en marxa l’escola; que en un principi no va poderser per problemes de coordinació entre la delegació de la conselleria d’ensenyament il’hospital. Finalment, va ser el Dr. Pla, llavors gerent de l’hospital, qui va desencallar lasituació i va posar en marxa aquesta escola que porta el nom d’aquest pediatra lleidatà,que vaig tenir la sort de conèixer, i dedicat a la pediatria i a la investigació deldesenvolupament del coneixement i tècniques d’aprenentatge per als nens discapacitats.38