Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

Començament de les obres. “Èxode” del Servei durant els anys 1992-93.Continuant canvis.Encara faltaven dos anys d’obres, i durant aquets temps, vàrem estar “llogats” i enl’“exili” en diferents àrees de l’hospital. Doncs fins l’any 1994 no es va inaugurar lanova planta de Pediatria. Havien passat 14 anys des de què havia arribat a l’hospital.Durant els anys de les obres, el Servei de Pediatria va estar redistribuït. A l’àreaneonatal, l’UCI es va traslladar a la UCI general de l’Hospital; una sala amb sishabitacions o aïllaments independents. Això representava una millora en lainfraestructura per l’atenció del nadó malalt. Es va poder millorar d’una manera francala monitorització neonatal. Es va poder també millorar els aparells per a l’assistència alnadó, amb nous ventiladors; en concret BP 2000 -les vulgarment anomenades “cabres”,pel soroll que feien quan es desconnectaven-. Es van poder millorar les tècniquesd´oxigenoteràpia, ventiloteràpia i també la comoditat del treball de tot el personal quetreballava en aquesta àrea. La resta de nadons, els que estaven amb la seva mare, esseguien visitant a l’àrea d’obstetrícia a la 4ª planta de l’edifici antic, a la mitja plantaque hi havia, doncs l’altra mitja estava en obres.Quant a l’àrea d’hospitalització pediàtrica, ens van traslladar a la 2ª planta, cara nord,del nou edifici. Hi havien quinze habitacions de dos llits cada una, en total 30 llits.Estavem també millor, doncs era una planta nova, i hi havia zona adient de treball tantper infermeria com a despatxos pel personal mèdic, i també una sala de reunions. Allívarem començar a tenir els primers ordenadors del servei com a eina de treball. Notothom els sabia fer anar.Durant aquets anys, però, van succeir esdeveniments que van resultar positius pelfuncionament del Servei. El llavors director mèdic de l’Hospital, el Dr. G. Ferrer, veientcom havia augmentat el volum de feina de totes les àrees del servei (natalitat,hospitalització, urgències generals i de paritoris, guàrdies etc.), així com la complexitatde l’assistència i després de conversacions al respecte sobre les necessitats de pediatresper aquesta nova situació, va treballar amb la possibilitat, i ho va aconseguir, de laampliació d’un pediatra per el Servei de Pediatria. Un antic alumne de la facultat deMedicina de la Universitat de Lleida, que havia fet la formació MIR a l’hospital Infantilde la Vall d’Hebrón, i especialitzat en UCI neonatal i assistència del nen crític, es vaafegir a l’equip de pediatres del Servei. Així es va incorporar inicialment el Dr. EduardSolè a l’staff de pediatria, que va ser un impuls per la posada en marxa de novestècniques en ventiloteràpia neonatal, així com tècniques de cures intensives en nens.La consecució d’una plaça MIR cada any per a Pediatria va ser un canvi qualitatiu, queva repercutir d’una manera positiva en el funcionament del Servei. El Dr. XavierBringué i la Dra. Silvia Prado van ser els primers MIRs de Pediatria.Tanmateix, alguns pediatres joves formats per la via MIR, molts d’ells antics alumnesde la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida i que van venir a treballar aLleida a diferents CAPs de la ciutat i província, tenien molt interès en seguir tenintcontacte amb l’hospital, i feien guàrdies al Servei de Pediatria. Això va ser també unaltre impuls important pel funcionament del servei. El Dr. Jordi García, pediatra delCAP Lleida Nord, va ser el primer en venir a col·laborar en l’atenció a les guàrdies alServei. Això va motivar a altres companys a fer el mateix. A més, això s’ha mantingut24