Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

difícil fins i tot veure el malalt que hi havia dins. Aquestes tendes d’oxigen van tenirmolt predicament. Se’n pot veure les de la fotografia.Un dia d’hivern, a la nit, el pediatra de guàrdia va ingressar un nen de 18 mesos ambuna infecció respiratòria, i entre els tractaments liiva indicar l’administració d’oxigen humidificat enuna tenda d’oxigen. El nen es posà en un bressol ipel damunt la tenda d’oxigen. La padrina, veientque el seu nen plorava, i el fet que ella era de “tallatambé petita”, es va ficar vestida (inclòs el mocadori les sabatilles), dins del bressol acompanyant el seunét. Quina no va ser la sorpresa de la infermeraquan a l´anar a veure cóm estava el nen i fer elcontrol de les constants, va observar que no hi haviaacompanyant i a l´obrir la tenda va sortir de dins lapadrina, amb el mocador, tota mullada com un “pollet” i dient: “hi ha molta humitataquí dins!” A la infermera li van agafar varis atacs: un de sorpresa i ensurt al veuresorgir de la tenda una padrina de 60 anys en lloc del nen de 18 mesos que ella hi haviaposat, i de riure quan va veure l’aspecte de la padrina. A l´ explicar-ho al matí lainfermera encara riu ara, mai ens havia passat una cosa així! Va quedar el cas com el dela padrina que va sorgir de la boira. Venien del baix Segre.La petita de 5 anys, tenia la seva lògica.Un altre dia passant visita, recordo una nena també del baix Segre, molt eixerida idesperta, amb una mirada viva i decidida en el parlar i les respostes per la seva edat.Sempre per contactar i empatitzar amb el pacient, els pediatres tenim l’hàbit depreguntar coses sobre les costums dels pacients i el que fa cada dia etc. En aquest casconcret, li vam preguntar quina edat tenia, al que va contestar que 5 anys, després quequants germans tenia, si anava a escola, com es deia la seva “seño”, si li agradaval’escola al que va contestar a tot amb tot tipus de detalls, parlava com en diuen alspobles com una “doneta”. Llavors, li vam preguntar que quin curs feia a lo qual vacontestar mirant-nos a tots: “Quin curs vols que faci! No us he dit que tinc cinc anys?Doncs toca P-5!”. “Si senyoreta, teniu tota la raó!”, li vam contestar. Ens vam posar totsa riure per la gràcia i espontaneïtat de la nena.Un record molt especial per malalts distingitsFinalment i per acabar, un record molt especial pel Jesús, el Jaume, la Blau, la Neus,l’Esther, el Joan, la Dolores, la Júlia, l’Omar, la Fátima... i tants i tants nensdiscapacitats o amb paràlisis cerebral que aquets anys hem tingut ingressats quasisempre amb les seves mares i que, tots, ens haveu donat una lliçó en el saber estar i enels agraïments demostrats a través de les vostres mirades, dels vostres somriures i per lavostra especial tendresa, que ens dona ànims per poder-vos ajudar en la malaltia. Deveritat, una abraçada molt forta a tots. He i hem après molt de vosaltres i ens heu donatlliçons de vida!67