Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

de Miasténia Gravis; Xarampió amb pneumopatia intersticial; Xarampió ambEncefalitis tardana; embriopaties rubeòliques; brots de galteres; fascitis necrotitzantspost varicel·la; malalties metabòliques com Tirosinosi i Citrulinémia, a part dels casosde fenil cetonúria que varem veure al començament.Així, poc a poc, -de vegades massa- vàrem començar a canviar l’estructura del Servei.Primer: es va poder aconseguir trobar una sala per fer-hi reunions i treballar; després ensvan posar una secretaria, la Sra. Mari Carmen Mena, que ens va ajudar i molt de cara ala funció administrativa del Servei (pag 59). Després es va aconseguir una habitació perpoder revisar diàriament a tots els nadons sans, sense haver-los d´explorar en el mateixlloc que els nadons malalts. Es va aconseguir també unes infermeres que només esdediquessin a aquesta feina; això va representar un avenç, doncs al ser sempre lesmateixes, i no haver de dedicar-se a l’atenció de la partera, el control del nadó era moltmes acurat i podien dedicar també temps a ensenyar a les mares la puericultura del nadó.Gràcies a tot això es va poder posar en marxa l’escreening neonatal, malformatiu imetabòlic molt aviat, i fer la profilaxis neonatal des del primer moment. Vadesaparèixer la mort inesperada del nadó, les malalties hemorràgiques, la febre de set,etc.També recordo que entre els malalts mixtes que depenien d’un altre servei de l’hospital,al revisar-los des del punt de vista pediàtric general, haver-se fet diagnòstics deDisplàsia Cleidocraneal, en una nena que “doblegava molt els hombros”; Síndromed’hipercalcémia congènita Wiliams- en un nen de 7 anys que l’anaven a operar de“carnots” perquè no hi havia manera que augmentés de talla-; pacient amb Síndrome deTurner, un altre amb una Coartació Aòrtica descoberta al prendre la pressió per larevisió general que es feia des de pediatria; un altre amb una osteomielitis delsmetatarsià, després d’una punxada a través dels “keds”; síndromes d’hipertensiópulmonar secundaris a obstrucció de vies respiratòries altes, en nens que s’anaven aoperar també de carnots; malaltia inflamatòria intestinal en nens operats d’apendicitis,cos estrany intraorbitari -mina de llapis- en una nena amb cel·lulitis orbitaria; hemofiliaen pacient amb hematoma retroperitoneal, ofegats per aspiració en una piscina, amblesió toràcica espectacular; ruptura traumàtica per accident de tràquea amb emfisemasubcutani i molts d’altres casos, a part de molta altra patologia més comú.Per una altra part cal reconèixer que els professionals de serveis generals feien forçafeina amb els nens i això deia molt a favor seu. Tots els especialistes quirúrgiques, comOtorinolaringòlegs, Traumatòlegs, Uròlegs i Oftalmòlegs, Cirurgians Generals, etc.operaven nens, com per exemple apendicitis, estenosi hipertròfica de píloro, herniesinguinals, invaginacions intestinals, traumatismes abdominals greus, abscessos cervicals,parafaringeos, traqueotomies, fractures obertes i totes les urgències traumatològiques,urològiques, oftalmològiques o ginecològiques.També recordo situacions de catàstrofes greus com accidents de circulació que vanafectar a la canalla, i entre ells, el més greu pel nombre de nens morts, i accidentats, vaser el de l’autocar de Juneda, on hi anaven nens petits de colònies, que va ser atropellatper un tren en un pas a nivell. Va ser un shock primer pels pacients i pels familiars,l’hospital i tota la ciutat de Lleida. Des del punt de vista assistencial, la participació detots els estaments sanitaris i no sanitaris, tots els serveis de l’hospital, i la coordinacióamb els centres sanitaris de tercer nivell, va ser exemplar. L’altre que recordo es la d’unaccident d’autocar en que hi anaven refugiats iranians que fugien cap a Canadà. Aquí hi18