Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

la benedicció, o donar el “Dóminus voviscum”, amb la finalitat de no tocar res i anar aexplorar a la partera, es trobà així davant de tots els familiars i veïnes que l’estavenmirant. Aquests, sense saber que fer ni que dir i veien la situació, no se’ls va ocòrrer resmés que agenollar-se tots davant del doctor i signar-se tots a la vegada, acotant el capcom si haguessin tingut una visió. Els crits i plors de la partera, i l’avís de la llevadorava trencar la situació i l’obstetra va anar a atendre el part. Part difícil, doncs l’hereu vanéixer dempeus, però la perícia del doctor va fer que tot anés bé. Tot va acabarfeliçment. Tota la partida va celebrar el naixement. A l’obstetra, abans de marxar, lestietes li van oferir unes pastes i amb el pare i resta de familiars, van prendre una copetade conyac del “bo”, guardat per les ocasions. Després, va venir el pagament per l’actemèdic, que va ser directe, sense embuts i sense IVA (que ni se’l coneixia, ni sel’esperava). La fama de l’obstetra dins l’horta va pujar com l’escuma.¡Yo no me llamo Ramón!S’explica que un famós obstetra de Lleida va haver d’assistir un part molt dificultós,que va precisar la pràctica d’un fòrceps, que va requerir una sedació de la partera.Després del part, que va anar bé, donant com a fruit un nadó de 4200 grams de pes,l’obstetra es va esperar a què la partera es despertés de la sedació. Aquesta, mentres’anava despertant enmig de somnis, anava repetint “Ramón... Ramón... Ramón...”. Vansortir del paritori la partera que seguia repetint el nom de Ramón, el zelador queempenyia la camilla, l´obstetra i la llevadora que portava en braços el nen, donat que lamare estava mig sedada i s’estava despertant. Fora estava el marit tot espantat i esperantnotícies. A l´ obrir-se la porta del quiròfan i sortint tots en professó, l’obstetra va dir-lial marit: “ja podeu estar content, mireu quin nen més maco, i amb més de 4 kg de pes!Això ha estat un èxit, i amb el que ha costat. Fixeu-vos com us estima la vostra esposa,només fa que repetir el vostre nom!” En aquest mateix moment, el marit tot seriosamenti amoïnat, per no dir un altre nom, va contestar: “yo no me llamo Ramón!” Aquí es vaacabar l’embaràs, part i període neonatal. Tothom va fugir per on va poder. ¡Tierratrágame!Els pediatres sabem i defensem la lactància natural per les avantatges que té sobre lasalut del nen i de la mare. Això es inqüestionable. Sempre s’han explicat històries sobrela lactància natural. Tots els pediatres tenim i recordem casos que quan pensem en ells,sempre els recordem carinyosament i amb un somriure. Aquí n’explico alguns d’ells.Un nen petit que no guanyava pes.S’explica que un nen d’un mes d’edat, va ingressar a la planta de pediatra de l’Arnau ala dècada dels setanta perquè no guanyava pes. Al passar visita i veure l’aspecte del nen,el pediatra va dir a la persona que acompanyava el nen, que aquest passava gana i peraixò no guanyava. El pediatra li va dir a qui estava amb el nen que es treies el pit, perveure si allí hi havia llet o no, prò la persona que estava amb el nen s’hi resistia. Elpediatra, insistint i dient que “tengo que saber señora, si usted tiene leche o no, es parael bien de su hijo, por lo tanto sáquese el pecho de una vez y déjeme ver si hay leche ono”. A això, l’acompanyant va contestar-li, “ay doctor es que no soy la madre, sino la65