Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

aquesta àrea. Crec que se l’hi deu un reconeixement al seu interès per la feina feta i quefa, per la formació continuada voluntària i per la seva qualitat com a persona i com aprofessional.El Dr. Pla, mentre va estar de gerent de l’hospital, veient la situació juntament amb lesnostres repetides queixes, va decidir canviar l´ubicació de les urgències dels nens iseparar-les de les dels adults. Ens vantraslladar a una àrea, davant de radiologia,amb quatre camilles separades perparavents, un control d’infermeria de 6m2,un despatxos de 6 m2 i un bany al fons deles camilles de 5 m2 (veure fotografia), iuna sala d’espera només per a nens d’uns12 m2. La resta de personal per treballarhial començament era el mateix, amb elsmateixos horaris. Més endavant, vanposar-hi una infermera, també de 10 delmatí a 10 de la nit, i no exclusivament perUrgències Pediatria 2000-2003pediatria. A les nits, a l’àrea no hi havia personal sanitari permanent per atendre-la. Elpersonal mèdic pediàtric per atendre l’àrea era el mateix que hi havia a les plantesd’hospitalització, i per tant, això suposava duplicar feines. No passava el mateix ambaltres especialitats d’adults, on hi van posar metges específicament per atendre l’àreacorresponent d’urgències.Transcorria el temps i com es lògic cadaNúm. Urgències/anyvegada venien més nens a urgències20.000(veure gràfic), i això va obligar a pensarque aquesta àrea, al igual que passava 15.000amb els adults, s’havia de dotar de10.000personal mèdic per atendre-la. No va ser5.000fins als voltants de l’any 2003 que ladirecció va acceptar que un pediatra01994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008estès destinat a aquesta àrea durant lajornada de matí de dilluns a divendres.Això va ser afavorit per l’informe del Dr. J. Ponce. La Dra. Asunción Sánchez, pediatratitular del CAP d’Almacelles, va ser la primera que es va presentar per ocupar aquestaplaça. Ha estat la primera pediatra de Lleida en ocupar les urgències de pediatria comàrea de treball específic; i va ser un primer pas per la consolidació d’aquesta necessitatassistencial. Més endavant, la plaça va ser ocupada durant dos anys per la Dra. EvaGarcia, que venia de l’Hospital Infantil Miguel Servet de Zaragoza, fins que hi va haverla última remodelació d’urgències. Ambdues doctores van posar les bases pelfuncionament d’aquesta àrea, i van col·laborar en disminuir la càrrega assistencialfeixuga que hi havia al servei.La problemàtica de les guàrdies de pediatria amb manca de pediatres per poder fer-les,afegit a la situació de l’àrea d’urgències de pediatria, em va portar a múltiples reunionsa la Conselleria de Sanitat, on ens varem reunir els Caps de Servei de Pediatria delsHospitals de l´ ICS de Tarragona, el Dr. X. Alluè; de Badalona, el Dr. C. Rodrigo; deGirona, el Dr. J. Macià i de Tortosa, el Dr. Mercè, per parlar d’aquesta situació que eracomuna a tos aquests hospitals, encara que la pitjor situació era la nostra. Ens vàremreunir al llarg dels anys amb diversos directors generals de l’ICS; els directors generals36