Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

Algunes anècdotes curioses explicades o viscudes aquets anysAl llarg d’aquets anys, han passat molts nens i moltes famílies pel servei de pediatria iles seves àrees. Sempre hi ha hagut situacions, unes curioses i gracioses i d’altres que etdeixen una sensació que queda en el teu record positivament i per sempre. Un diaaquests records desapareixeran i crec interessant deixar-ne constància de situacions,viscudes unes i explicades les altres, que ens han endolçat un dia o ens han fet somriureen la nostra feina diària. Totes elles interpretades pels professionals i llur relació ambels nens i les seves famílies. Les històries i anècdotes volen ser un record carinyós verstots ells.Per primavera, passada la setmana santa i entrat el mes de maig, començava latemporada d’exàmens i avaluacions als col·legis i instituts. En aquestes temporades, elsmals de cap, de panxa, de cames, tosses que no es curen etc., estan a l’ordre del dia, itots els pediatres en tenim experiència. De vegades et fan ballar el cap perquè no se’tpassi una causa orgànica i de vegades ingressen per estudi i fer “proves”. A més de ferballar el cap al seu pediatra ho fan també a tot el servei. Sempre es tracta de canallapassats els 10 anys, alguns abans, i que volen cridar l’atenció per quelcom que els passa(amics, amigues, pors, ansietats per exàmens, notes, exigències etc.). Quasi sempre,també els familiars donen tota la raó al nen o a la nena i de vegades es presentensituacions curioses, de les quals en comentarem algunes.Un nen amb els seus pares consulten perqué fa «orins foscos»Tenia 10 anys. Va venir vàries vegades a urgències per aquest motiu. Visitat i valorat envaries ocasions, amb anàlisis d’orina normal, s’havia enviat cap a casa. La mare,cansada de venir a urgències i quan tornava cap a casa el nen tornava a orinar fosc, vademanar l’ingrés per aclarir aquesta situació. Es va mirar totes les possibles causesagudes i per haver. Després d’uns quants dies d’observació i tot ser normal, sobretotl’estat del nen, es va començar la investigació tipus Sherlok Holmes del per què el nenfeia l’orina fosca, fins que un bon dia al matí la infermera va veure que el nen en sortirdel bany, tenia els dits del mateix color que l’orina. El nen portava “polvos” que tirava al’orina i ho ensenyava a la mare, i aquesta, esverada per la patologia, la portava al metgeo a l’hospital i, lògicament, exigia un aclariment de la causa que va arribar després dedies de recerca. Una vegada aclarit el cas, mai més va tornar a ingressar per problemesrenals o urinaris. S’havien acabat els “orins foscos”. El Dr. J. Galindez i la Josepa,infermera de la planta de pediatria, van ser els investigadors i aclaridors del cas del nenamb “orins foscos”. Sempre se’n recorden amb tendresa.Una nena de 10 anys, que “no parava de tossir” des de feia 45 dies.Va ingressar per estudi, després de ser visitada moltes vegades pel seu pediatre, haverestat ingressada en un altra clínica i persistir la simptomatologia a pesar dels tractaments.Ingressada, la nena es passava el dia tossint, encara que a la nit ho feia esporàdicament o61