Resumen Cuina i Cuiners - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya
340 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.
Ramon Rabasó Figuerola
Ramon Salvador Rabasó Figuerola.
Un mestre rescatat de l’oblit. Desllorigant el laberint
Comentaré la petite histoire
de la recerca sobre el mestre Rabasó
perquè la seva trajectòria ha estat
força enigmàtica. Fins avui les úniques
dades de què disposàvem i que eren de
domini públic en el món de la cuina,
almenys barcelonina, només eren que
era nadiu de les contrades tarragonines
i que jo n’havia sentit parlar als
mestres més grans ja fa uns anys. Amb
aquest dossier tan esquifit jo sabia
perfectament que no podia ni havia
d’iniciar el capítol d’un dels mestres
que més ha influït en els professionals,
almenys en una majoria important,
sobretot dels que conec des de fa molts
anys. Conscient de la seva importància
em calia començar a indagar. Atès
que fou autor del llibre El Práctico,
editat a l’Argentina, era qüestió de
posar-se en contacte amb associacions
professionals, escoles de cuina, escoles
de pastisseria, gremis del sector,
centres educatius de la República
Argentina, etc., exposant l’objectiu de
la meva recerca. He enviat exactament
trenta-quatre correus electrònics al
llarg de tot el país americà. El fruit ha
estat certament desolador. Tan sols la
El Mestre Ramon Salvador Rabasó Figuerola. “Escuela de Cocineros Patagónicos”
de Neuquén, i en especial la senyora
Adriana Benzadon, coordinadora general, va tenir la delicadesa de contestar-me amb una promptitud
sorprenent, si bé no va poder oferir-me cap dada que pogués ajudar-me, ja que el professorat de
l’esmentada escola coneix el llibre però no tenen cap dada complementària sobre el mestre. La resta ha
mantingut el silenci més absolut.
El mestre Rabasó, que amb el seu llibre havia ajudat tant dotzenes de professionals, no
únicament argentins sinó també molts d’altres de la República Oriental d’Uruguai, Xile, Veneçuela
i, en general, de tots els països llatinoamericans, tanmateix sembla que no havia deixat petjada de la
seva vessant humana. Quasi bé cinquanta anys d’estada a l’Argentina del mestre Rabasó, de ben segur
formant una gernació de professionals, ja fos al seu costat o mitjançant la lectura del llibre, perquè ara
ningú se’n recordi d’ell...
Però quan ja semblava que totes les meves gestions eren inútils i sempre pensant el que deia
el mestre Pompeu Fabra: “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”, en contestació a una petició
que vaig fer en el diari La Vanguardia, els seus responsables es van posar en contacte amb mi per
Josep Garcia i Fortuny