Resumen Cuina i Cuiners - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya
379 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.
Antonio Santacreu Pociello
Antonio Santacreu. Un mestre singular
CON NUESTRO ÁRBOL
Con nuevo supremo esfuerzo
hemos hallado el caudal,
con nuestro tesoro dentro
de amor, paz y moral.
Bellas sendas nos conducen
nuestros buenos compañeros
y haciendo buenas mejoras
hemos dado gran ejemplo.
En lo alto nuestra peña
hoy debemos acusar,
a quien trate de turbar
nuestra victoria tan llena.
Pongámonos a velar
al árbol que se profana:
porque el fruto que ha de dar
será ya para mañana.
La obra llevada a cabo
de nuestro fiel ideal
requiere esmero y trabajo
para nuestra unión triunfal.
El mestre Antonio Santacreu Pociello.
Antonio Santacreu
Pociello, Casos y cosas.... (1966: 27)
Si fins ara he procurat documentar els mestres que, a més de les seves grans tasques com a
professionals, ens van deixar un llegat escrit, ara l’atenció toca a un professional que ens ha deixat
un llibre que per la seva redacció m’ha semblat de molt interès incloure’l, perquè ens ofereix algunes
dades, esparses això sí, però profitoses per al seguiment d’alguns mestres i, el que és més important,
per l’aportació de dades molt valuoses sobre les Associacions i “Montepíos” que van existir abans de
la guerra civil. Cal dir, però, que la informació proporcionada és molt dispersa, fragmentada i poc
estructurada. I ho dic amb pena perquè era una oportunitat d’or per poder documentar la història de
la professió en els últims anys. Ara bé, hem de ser indulgents perquè l’obra va ser escrita l’any 1966,
en plena època franquista, i es nota que l’autor fa filigranes per poder explicar els esdeveniments
evitant la censura del moment.
Em refereixo al llibre Casos y cosas del arte Culinario, escrit pel mestre Antoni Santacreu
Pociello. I, encara que pugui semblar un contrasentit, és l’única obra coneguda on es parla de
coŀlectius de cuiners i es donen dades a propòsit de la seva fundació que han estat vitals per poder
aprofundir en aquest treball. Un coŀlega i bon amic, en Juan López, el va donar a conèixer en un
article publicat a la revista “Casal del Cuiner” (López 1994).
Aquest Mestre, segons consta en l’Acta de naixement, era del llogarret de Ciscar (Osca), a uns
6 km al sudest de Benavarri, on havia nascut el dia 4 de desembre de 1895, a les 3 de la matinada,
fill de Francisco Santacreu, “labrador” i d’Antonia, ambdós veïns de la mateixa localitat. Va tenir 4
germans i ell, al voltant dels 18 anys, va anar a viure a Barcelona, a casa del seu oncle, Víctor Pociello
Tremosa, germà de la seva mare. Víctor era cuiner i per això ell va aprendre l’ofici (sobre l’oncle
he consultat “l’Estat demostratiu de Comptes” corresponent a l’any 1935 de la “Germandat Art de
Cuiners de Barcelona”, i no l’he trobat. No hi figura ni com a beneficiari del “Socors Mutus, Vellesa,
Josep Garcia i Fortuny