Resumen Cuina i Cuiners - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-

Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya
306 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors. Teodoro Bardají Mas
HONORANT EL NOSTRES MESTRES CUINERS-ESCRIPTORS
Teodoro Bardají Mas
Una vida dedicada a la cuina i a la seva investigació històrica
El mestre Teodoro Bardají. Fotografia dedicada al seu
coŀlega i gran amic, el mestre Sebastià Damunt.
Any 1957.
Encara que aquesta obra se centra
bàsicament en els Mestres catalans, penso
que tinc l’obligació moral de parlar d’un
professional dels fogons que a Catalunya
ha tingut una predicació molt minsa. Em
refereixo a Teodoro Bardají Mas. He de
confessar que fa uns anys tan sols tenia
noticies d’ell perquè havia escrit el Pròleg
del llibre d’Ignasi Domènech, La guía del
gastrónomo, en què figura com a “Jefe de
Cocina del Excmo. Sr. Duque del Infantado”,
en l’edició de 1968. Més tard, el 1976, es va
publicar El arte culinario práctico. Aquestes
eren les úniques dues referències de què
disposava.
Ara bé, les converses telefòniques
que he mantingut amb l’amic José María
Pisa, editor, però sobretot un amant de la
gastronomia, són el que m’ha fet veure la
importància que Bardají ha tingut per a la
gastronomia espanyola. També han estat
bàsiques per interesar-me per aquesta
personalitat les converses amb un altre amic,
Eduardo Martín Mazas, autor i editor d’un
estudi bàsic sobre la figura d’aquest mestre.
A més, els treballs de Bardají no es limiten
als que he esmentat sinó que són molt mes
extensos, tal com veurem tot seguit.
Els seus inicis
Teodoro Bardají Mas va néixer a Binéfar (Osca) el dia 16 de maig de 1882. Era fill d’un
modest confiter, per tant, es pot dir que va arribar a aquest món entre cassoles. Era el germà gran
d’una família de cuiners.
Els seus primers anys van transcórrer a Amèrica on els seus pares van instaŀlar una
pastisseria, negoci que es va acabar en morir el pare. [Segons les dades ofertes per la sra. Bernasconi
Josep Garcia i Fortuny