Resumen Cuina i Cuiners - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya
348 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.
Ramon Rabasó Figuerola
Actuant com a editor i sense cap distribuïdor, diposita en consignació a les llibreries o centres
professionals, com he dit, 20 exemplars amb un formulari. En aquest tipus de contracte queda ben
clar que l’autor: “se reserva en todo momento la libertad de retirar sus libros si así lo juzgara oportuno
siendo en esa ocasión obligatorio por parte de los señores del negocio señores XXX, dar la correspondiente
liquidación de todos los libros vendidos”. Aquesta mena de clàusula anava dirigida als establiments
dipositaris que no feien massa vendes. Era qüestió, doncs, d’agilitar les vendes; en definitiva, de no
adormir-se!
Arriba l’any 1951 (en aquesta època ja governava el general Perón a l’Argentina). Són molts
anys de batallar, de treballar i d’escriure i per fi es prepara per tornar a la seva estimada Catalunya, de
la qual mai no s’havia oblidat. Per una nota en el llibre de comptabilitat que, a manera de quadern,
anava escrivint sobre aspectes tan diversos com receptes de cuina, receptes remeieres, acudits,
adreces, dipòsits de El Práctico, pensaments polítics, algun retall de premsa, transcripcions de treballs
d’escriptors clàssics, etc., sabem que ja havia venut els 5.000 exemplars de la tercera edició. Llavors
pensa que li convé vendre els drets d’autor a algun coŀlega, perquè l’obra pugui continuar i segueixi sent
d’utilitat als professionals, sobretot, dels països llatinoamericans. Així ho decideix fer amb el document
del qual es conserva un extracte amb una de les seves anotacions: “La escritura de venta de los derechos
de autor de mi obra titulada El Práctico a favor del colega Señor Fernando Aneiros Fojón con domicilio
en la calle Las Heras 2.332 Dto 4, de la ciudad de Montevideo, República O. De Uruguay, fue firmada en
Buenos Aires el día 23 de Julio del año 1951, ante el escribano Doctor Jorge Ungaro, Avenida de Mayo, nº
570. R. Rabasó”.
Per la venda de la tercera edició va rebre 30.372 pesos; per la dels drets d’autor, 15.000 (en
total 45.372 pesos). Seria interessant saber fins a quin punt aquesta xifra era important, encara que
són cèlebres les nombroses inflacions que hi va haver a l’Argentina entre 1940 i 1960. Rabasó en dóna
algunes dades: “A fines del año 1945 de 2.829 millones que había en circulación se elevó a 4.064 millones
el año 1946 y en marzo de 1947 la cantidad era 4.109 millones. Del diario La Prensa del día 7 de junio de
1947.
Josep Garcia i Fortuny