Resumen Cuina i Cuiners - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-

Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya
317 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors. Sebastià Damunt Nincles
Sebastià Damunt Nincles
Una vida dedicada a la cuina i als llibres
El Sr. Sebastià Damunt va néixer a Vilabella (Alt Camp, Tarragona) el dia 30 de juny de
1909, a les sis i quinze minuts -segons consta en la seva partida de naixement- al carrer Fortuny, nº
34. Era fill de Joan Damunt Segarra i Teresa Nincles Dalmau.
Al poble, al costat del domicili familiar,
hi havia una mena de finca amb un gran
cobert en què hi guardaven les cabres. Els
pares es dedicaven a la venda de llet i carn.
També disposaven d’un hort on conreaven
tota mena de fruita i hortalisses. La família
també disposava d’alguna finca als afores del
poble.
Sembla ser que Joan, el pare, de resultes
d’una discussió o enuig amb en un dels seus
jornalers, va tenir un infart, a conseqüència
del qual va morir. Teresa, la mare, va quedar
vídua i al càrrec de la família, que es componia
de la filla major, Paquita, el primogènit, Josep,
Sebastià i Joan, el benjamí.
El més eixerit va ser en Sebastià al qual, amb
poc més de catorze anys –per tant, devia ser
l’any 1923-, van posar dalt del tren i el van
enviar a Barcelona a treballar de rentaplats al
Bar “El Plátano”.
Aquí començà el seu aprenentatge,
en una fonda de “sisos”, menjars barats,
bacallà, sang, fetge, freixures, etc. Un bon
dia l’enviaren a buscar dues “perdius” i el noi
Sebastià creia que s’havien confós, pensant
en les pintades en els marges dels camins del
poble, i es va estranyar quan li donaren dues
freixures senceres, llardoses, grans.
El mestre Sebastià Damunt Nincles.
Un any més tard, continuava de
rentaplats, però en restaurants de més categoria: eren els establiments “Cap i cua”, “El gran Liceo”,
davant del Teatre, “Paraguay”, la “Maison Dorée”. El 1928, va fer la seva parada important al “Círculo
del Liceo”. Tenia dinou anys i era el soci més jove de l’Artística Culinària. Mentrestant, li va entrar un
gran afany per la cultura i va anar adquirint llibres de filosofia i literatura. Llegia tot el que podia.
Per recomanació –segurament d’algun professional, tal vegada de l’Artística-, es presenta
aleshores a Sant Hilari de Sacalm (devia ser al Balneari). Com que era molt jove, els de l’hotel el
guaitaren amb una certa recança, però finalment va saber fer-se valer i es va quedar a fer la temporada.
Com qualsevol jove d’aquells anys, va tenir ànsies de traspassar l’Atlàntic i embarcar-se amb
destinació a Llatinoamèrica, però, assabentat que en aquelles terres no era tot tan de color de rosa
com hom podia creure, va desistir d’aquesta aventura. (El seu fill, l’amic Sebastià, conserva la llibreta
d’inscripció marítima on se l’”autoriza para navegar”, amb segell de la Marina i signada el 30 de juny
de 1926).
Josep Garcia i Fortuny