Revista Àmbits Prospectiva

enllaçar cronològicament el sorgiment d’aquesta disciplina que
comentem. Algunes d’aquestes personalitats són fàcilment
recognoscibles, com els casos de Thomas More, Julio Verne o
Robert Malthus[6]. Deixant a un costat aquests intel·lectuals
visionaris, trobem al llarg de tot el segle XX, i aquesta part del
XXI, un seguit d’autors prospectivistes generals. Aquests, tot i
què de manera força diversa, han dut a terme a la pràctica la
prospectiva.
Trobem doncs, Herman Kahn (1922-1983), conegut per
analitzar les possibles conseqüències d’una guerra nuclear i
recomanar formes de millorar la supervivència en diferents
obres seves com a “On Thermonuclear War”. Va tenir un pes
molt important geopolíticament durant aquest període, ja que
les seves teories van contribuir al desenvolupament de
l’estratègia nuclear dels Estats Units.
"Trobem al llarg
de tot el segle XX,
i aquesta part del
XXI, un seguit
d'autors
prospectivistes
generals"
D’altra banda, Alvin Toffler ha tractat en els seus estudis la
revolució digital, la revolució de les comunicacions i la
singularitat tecnològica. Ha treballat sobre l’efecte de la
sobrecàrrega informativa, un clar exemple és la seva obra “el
shock del futuro”. També comenta a les seves obres la reacció de
la societat a aquests canvis.
Hem de considerar també la figura de Gaston Berger
(1896-1960). Exposava la idea de què la prospectiva no tracta
d’endevinar, sinó que és un esforç del pensament per posar-se
per davant del temps i retornar per veure el que convé fer avui.
Una de les seves obres més representativa és “Fenomenologia en
el tiempo y perspectiva”, publicada poc després de la seva mort.
Un dels prospectivistes més rellevants dels que tenim constància
fins al moment és Bertrand de Jouvenel[7](1903-1987). En les
seves obres fa referència a la pluralitat del futur. Ell defineix els
diferents futurs possibles com a futuribles; com en el cas de
l’obra “el Poder”. A la prospectiva, aquests futurs existeixen en
un món imaginari, però permet analitzar-los i trobar el més
convenient per a ser construït estratègicament des del present.
Maurice Blondel és rellevant en aquest àmbit de la prospectiva,
pel fet que ha estat capacitat per atorgar un model, un mètode i
una base matemàtica a aquesta disciplina. Cal dir que ha seguit els
passos dels seus antecessors de l’escola francesa, de la qual són figures
representatives Berger i Bertrand, com hem esmentat anteriorment,
entre d’altres. La seva obra més important va ser “L’Action”.
8