Revista Àmbits Prospectiva

Per què és tant difícil predir el futur?
“Predir és molt difícil. Sobretot el futur” va escriure en una
determinada ocasió Niels Bohr. Si ja és complicat “predir” el
passat (tant interpretar-lo, com fins i tot establir-ne les certeses),
imaginem el repte que suposa avançar-se a allò que encara no ha passat.
Tot i així, l’ésser humà sempre ha tingut l’aspiració de predir el
futur. En un món cada cop més complex i en constant acceleració,
la capacitat d’anticipar d’alguna manera allò que ha de venir
constitueix un avantatge clar i permet adaptar-se als canvis que
s’han de produir i rendibilitzar-los, mentre que la incertesa sobre
el que ha d’esdevenir genera neguit i preocupació. Però encara
millor si, enlloc de funcionar en mode reactiu i partint de les
tendències que percebem, som capaços de “crear-lo”, el futur.
Perquè la veritat és que aquest no està escrit enlloc, sinó que som
nosaltres (amb les nostres accions i omissions de cada dia) qui li
donem forma.
Antoni Biarnés
Director del
Col·legi de
Politòlegs i
Sociòlegs de
Catalunya.
Llicenciat en
Ciències Polítiques i
Sociologia.
@antoni_biarnes
Per tot plegat, no és estrany que, des del començament del temps,
hagin aparegut personatges que s’han atribuït la capacitat de veure
el futur i/o de condicionar-lo: oracles, pitonisses, astròlegs,
entabanadors televisius… però també periodistes, polítics, homes
d’empresa i científics. Alguns n’han fet fins i tot un ofici: els
prospectivistes. Però el cert és que tant els “professionals” com els
endevinaries ocasionals l’han espifiat infinites vegades. Podríem
omplir pàgines senceres recordant algunes de les prediccions -
enunciades amb gran fermesa i convicció- que el pas del temps ha
demostrat poc fonamentades o directament ridícules. I això ens
planteja una pregunta: per què costa tant encertar-la? Com és que
fins i tot els savis i els prospectivistes solvents s’equivoquen tan
sovint? Assagem algunes respostes.
• En primer lloc, resulta que tot està profundament
interconnectat. Un petit canvi en un element pot ocasionar-ne
de molt grans en àmbits que potser ni tan sols som conscients
que hi estan relacionats (seria el cas del conegut “efecte
papallona”).
12