Revista Àmbits Prospectiva

Les dones: quin futur ens espera?
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAAAAA
Marina Subirats
Martori
Catedràtica emèrita
del Departament de
Sociologia de la
Universitat Autònoma
de Barcelona, Doctora
Honoris Causa per la
Universidad de
Valladolid
@marina68marina
Parlar del futur és sempre un risc, i, els que treballem des de la
sociologia, no el podem pas defugir ja que no tenim una bola de
vidre. Podem, únicament, tractar d’estirar fins a l’horitzó les
línies que parteixen de la situació actual, sabent que passi el que
passi, res no avança mai en línia recta, en la vida social, i que el
que ens cal és preveure una carambola sense conèixer del tot les
posicions de les boles on la nostra rebotarà. Així que deixeu-me
que plantegi almenys un parell d’escenaris, tot i assumint que en
qualsevol cas no es produiran mai tal com avui els podem
imaginar.
Si partim de la línia que la societat catalana ha anat confegint
durant els darrers 40 anys en relació a la situació de les dones,
quin panorama podem preveure? Bastant positiu. Les catalanes
hem passat d’una situació similar a la dels menors d’edat, des del
punt de vista de la ciutadania –tutelades per pares, marits i fills
tota la vida, i amb una escassíssima presència en el món públic- a
una situació d’igualtat formal i de franca disminució de la
desigualtat real. En què ha consistit realment aquest canvi? En
què hem pogut accedir a la universitat, al món del treball
remunerat, a les responsabilitats públiques, en condicions que
no són exactament les mateixes de què gaudeixen els homes,
però que s’hi van assemblant. En aquest sentit, es pot dir que ens
hem masculinitzat, en la mesura en que ens hem hagut d’adaptar
al món públic, que segueix sent totalment androcèntric, -fet
42