El - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

4 Dominical Diumenge 4 de novembre de 2007 Els últims aristòcrates Xavier Febrès analitza en un llibre l’evolució de sis llinatges catalans, amb tres casos gironins, per explicar, a través d’un retrat històric, com han canviat els interessos i les aspiracions de la noblesa S ota el títol Els últims aristòcrates catalans, Xavier Febrés (Barcelona, 1949) fa un retrat dels hereus de sis llinatges històrics catalans. Dibuixa el perfil, i retrocedeix al passat per contextualitzar-lo històricament. Hi ha tres llinatges relacionats amb Girona: el comtat d’Arruga, la comtessa d’Empúries i el marquès de Robert, que comparteix titular amb el del comtat de Torroella de Montgrí. El llibre parteix del supòsit que la noblesa és ara un «anacronisme social» i que els títols són «distinció honorífica». Alhora, la història, entesa com a «memòria», permet explicitar una «profunda desigualtat social» perquè expressaven «superioritat». Els llinatges explicats permeten aprehendre una evolució d’acord amb la contemporaneïtat. És el cas de Josep Lluís Milà i Sagnier, comte de Montseny i pare dels periodistes Mercedes i Lorenzo, que va saludar Febrés a Sa Tuna (Begur). Catalunya té ara uns cinc-cents cinquanta títols nobiliaris oficialment reconeguts. Són hereditaris (perpetus) però la transmissió successòria no és automàtica i s’ha de demanar al Rei –titllat per l’autor com al «noble més noble de tots»– i presentar una sol·licitud al Ministeri de Justícia. L’autor explica que, en l’origen, els integrants de la noblesa –alta i baixa– eren «col·laboradors directes» del sobirà –rei, senyor…– d’un territori –sovint, a redós d’un castell– en els àmbits administratiu, militar i econòmic assumint la potestat sobre les terres –propietat i rendes–. Aquesta classe social va començar a veure amenaçats els seus privilegis a partir del segle XVII amb l’eclosió de la burguesia, que basava la riquesa en la indústria, deixant els títols nobiliaris com a «signe de distinció». Hi ha pocs empresaris amb títol nobiliari. Xavier Febrés també cita, entre d’altres relacionats amb Girona, els casos de Jacobo Fitz-James Stuart Martínez de Irujo, un dels sis fills de la duquessa d’Alba i comte de Siruela, que viu en una masia rehabilitada de l’Alt Empordà dirigint l’editorial Atalanta. La concessió, a càrrec del rei Joan Carles I, del títol de marquès de Dalí i de Púbol a Salvador Dalí (1983). El pledejament de la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, que aspira a ser la baronessa de Santa Pau, enmig d’un conflicte per la llei sàlica, que impedeix a les primogènites heredar el títol del pare en comptes del primer fill baró. La relació de la família de l’actual comte de Sert –Francesc de Sert i Welsch– amb el Mas Juny de Palamós. I el rebuig de Miquel Mateu i Pla –Castell de Peralada– a tenir títol nobiliari. Alfred Arruga i Forgas, nascut el 1920 a la Platja d’Aiguablava, és l’actual comte d’Arruga. Pertany a una nissaga d’oftalmòlegs de Barcelona, amb fama internacional, vinculats amb Begur. Consolidada des de que Hermenegild Arruga i Liró –primer comte– es va casar amb Teresa Forgas i López, filla del municipi (1914). Va construir, al 1943, una espectacular casa al cap Rubí, entre la platja Fonda i la de Fornells, que havia estat atiada com a lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona per Bonaventura Sabater –Hotel Paradís–, avi de Francesc Xiquet Sabater Mècre, de l’Hotel Aiguablava. El Govern espanyol va concedir el títol de comte a Hermenegild Arruga el 1950 per mèrits científics. Va morir el 1972 a Barcelona i és enterrat al cementiri de Begur, juntament amb l’esposa, víctima d’un accident de trànsit a Bordils TEXT: JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA 1 (1940). En la nota necrològica publicada a El Correo Catalán, el periodista Carles Sentís deia que Arruga era la conjugació del «gest abrupte» i una «ànima sensibilíssima». Josep Pla, a El passat imperfecte, en destaca la humanitat. Una de les escoles de Begur recorda l’oftalmòleg. Arruga va ser, juntament amb el polític Joaquim Bau, un dels únics catalans ennoblits per Franco després de restablir el 1948 la legislació nobiliària monàrquica. La Casa de Medinaceli és encara una de les grans ducats –el grau superior de la noblesa– espanyols. Hi pertany el comtat d’Empúries –un dels títols més antics d’Europa– i el de Peralada. Un dels episodis negres contemporanis del ducat va ser la condemna per a Rafael Medina –duc de Feria– a divuit anys de presó per rapte, corrupció de menors i tràfic de drogues (1993). Va morir al 2001 a Casa Pilatos (Sevilla). Sol María de la Blanca Medina i Orleans-Bragança és l’actual comtessa d’Empúries. Té poc més de vint anys i és nascuda a Nova York. Va ser la pregonera de la Festa Major de l’Escala el 2006 després dels treballs que va fer l’anterior alcalde, Josep Maria Guinart, per «acostar-se» a la família noble. Va fer el pregó en català i era el primer acte oficial amb aquest títol. La comtessa, amb la seva família, va asistir a l’eucaristia en honor a Santa Màxima –patrona del municipi–, va inaugurar una exposició, va signar en el llibre d’honor de l’Ajuntament i va visitar les Ruïnes d’Empúries. Va rebre un quadre del pintor Ramon Pujol Boira i una reproducció en miniatura de l’Esculapi. Ella va correspondre amb un quadre sobre l’antic comtat d’Empúries. L’antecessor de l’actual comtessa era Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba. Venia sovint a Girona, on freqüentava el Motel Empordà (Figueres), i
2 4 va ser el pregoner de la Festa Major de Castelló d’Empúries de 1987. També va ser present en el trasllat de les restes dels antics comtes d’Empúries a les tombes adequades de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Sol María de la Blanca Medina i Orleans-Bragança és cosina del rei Joan Carles. Tot i que la visita de la comtessa d’Empùries pugui semblar «anecdòtica», l’autor ho contextualitza en el retorn –cedits en microfilms– dels arxius històrics del comtat d’Empúries dipositats a Casa Pilatos que són custodiats per la Fundació Casa Ducal de Medinaceli, constituïda el 1982. És un dels fons arxivístics més importants del món occidental en disposar de documents de 10 segles. La part del comtat d’Empúries és la més significativa i ara són consultables a l’arxiu municipal, a la segona planta de l’edifici de la Cúria de Castelló. Documents sobre el ves- 5 3 comtat de Cabrera i Bas estan situats al castell d’Hostalric. La seu de la fundació a Catalunya és el monestir de Poblet. Alfons de Robert i Ferrer-Cajigal –actual Marquès de Robert– és un exemple de com els hereus de títols nobiliaris han estat rendibilitzant el patrimoni que els ha estat llegat: Palau lo Mirador de Torroella de Montgrí –amb consideració de palau reial i restaurat per Rafael Masó entre 1929 i 1932– i el castellpalau de Peratallada. També ha impulsat el Parc Animal de Sobrestany. Xavier Febrés explica les diferències entre un Palafrugell que fou partícip de la Revolució Industrial –fabricació dels taps de suro– i un Torroella de Montgrí ancorat «en la desigualtat de les velles estructures somolents». Robert Robert i Surís (Barcelona 1851-Torroella de Montgrí 1929), l’avi de l’actual Marquès de Robert, va atiar, recorda l’autor, «una resistència fe- rotge contra aquell canvi d’estructures, aferrat als vells ressorts de domini dels cacics més conspicus». Un exemple de l’enfrontament entre aquests dos móns va ser la batalla de l’arrós de Pals, que volia, amb el conreu, millorar les condicions de salubritat i la pobresa d’aquella zona del Baix Empordà. Robert i Surís provenia d’una família de Llagostera. Fou l’impulsor del Palau Robert de Barcelona, al Passeig de Gràcia xamfrà Diagonal com a residència familiar. Entre d’altres esdeveniments, el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia van assistir al ball de cinc-cents invitats celebrat als jardins el 25 d’octubre de 1908. El títol de Marquès de Robert li va ser atorgat pel Papa Lleó XIII el 1888. El Vaticà, com a estat, donava títols nobiliaris. Robert Robert i Surís va rebre la consideració de comte de Torroella de Montgrí, amb grandesa d’Espanya, el 1907. Reportatge 5 Dominical Diumenge 4 de novembre de 2007 Fotos: 1 El Doctor Arruga, al centre de la imatge, va ser amic de Josep Pla i va estar molt vinculat amb Begur arran del matrimoni amb Teresa Forgas, filla d’un industrial del municipi. 2 La dissenyadora Ágata Ruiz de la Prada, a la foto, d’arxiu, amb el pintor mallorquí Pep Guerrero, va iniciar els tràmits per ser baronessa de Santa Pau en morir el seu oncle Carles de Sentmenat. Foto: Vicente Martí/Efe. 3 La relació de Salvador Dalí amb Púbol és a propòsit de la compra del castell, que va decorar per a Gala, el 1969. 4 Jacobo Fitz-James Stuart Martínez de Irujo al costat de la Duquesa de Alba en l’enterrament de Javier Aguirre en el convent de les Mares Dominiques de Loeches (2001). A l’esquerra de la duquesa, la germana de Jacobo, Cayetana. Foto: Ballesteros/Efe. 5 El Palau Lo Mirador, antic castell feudal i palau reial a partir del segle XIII, està situat al costat de l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí.
Page 1 and 2: Diari de Girona Reportatge Jardí e
Page 3: 2 via exposat a Cap Roig amb anteri
Page 7 and 8: de divulgadors. I és una mica la m
Page 9 and 10: PRINCESA LETIZIA PRÍNCEP FELIP PAP
Page 11 and 12: E l projecte per construir el nou e
Page 13 and 14: L’arrebossat japonès La tempura
Page 15 and 16: L 'abús L’ús d’antibiòtics U
Page 17 and 18: Canvi de colors La tardor arriba am
Page 19 and 20: Piratas del Caribe: En el... Direct
Page 21 and 22: C ompletem el llistat dels 100 mill
Page 23 and 24: Dijous 8 de novembre 10.15 10.30 17

El - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?