El - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

6 Dominical Diumenge 4 de novembre de 2007 JAVIER Sierra Albert Escriptor i periodista, publica «La ruta perdida» Saben què vol dir que un autor de best-seller prepari una trama sobre Girona? Que, segurament, aquesta novel·la serà una de les més venudes entre els gairebé 70.000 llibres que es publiquen cada any a l’Estat espanyol. I un bon reclam per la ciutat. Sierra és un periodista que cerca el misteri i un novel·lista que vol trobar respostes. “Girona és una de les Jerusalems dels jueus” V int anys a la revista Más allá, des de redactor a director. Una gran passió pels misteris de la humanitat. Un periodista tot terreny, de la tele al paper imprès. Un escriptor que ha venut tres milions d’exemplars a tot el món amb La cena secreta, editada a 40 països. Amb un gran èxit als Estats Units. La primera tirada allà va superar els 300.000 exemplars. Forma part de l’esquadró multivendes en espanyol que envaeix mig món. Ara prepara una trama on Girona ocuparà un lloc important. Aquestes són algunes de les característiques de Javier Sierra (Terol, 1971). Publica La ruta prohibida a Planeta i Columna. Un particular homenatge als misteris que intenta descobrir. Què l’atrau de la Girona jueva: em diuen que estudia una trama al voltant de la càbala, és cert? M’atreu que en tot el món es pensa que la càbala va ser una disciplina ocultista. Que va néixer a Israel, probablement a l’època bíblica. Això no és cert. La càbala neix entre el sud de França, el Languedoc, a on neix el mite del tarot, el Greal, l’amor cortès i a Girona. I és a Girona on s’emplaça la principal comunitat de cabalistes del segle XIII. M’interessa molt aquest aspecte. I d’aquí surt un personatge clau de la càbala. Que és Moisés de León. La càbala assigna que cada lletra té un valor. Perquè en un principi Déu va crear el verb. És l’origen. El verb i el nombre. Sí. El verb i el nombre, efectivament. I qui descobreix el vertader número de les coses és una comunitat a Girona. No sé si s’hi ha fixat, però el barri jueu de Girona es va anar reduint al llarg de l’Edat Mitjana fins a ser un petit carrer tapiat: no és una història molt trista? És una història de repressió que es va produir en aquesta zona. Hi ha alguna cosa en el sud de França i el nord de Catalunya, en aquesta regió es produeix el despertar de la cultura occidental. I això hi ha poca gent que ho reconegui. Les primeres novel·les, que parlen del Greal, sorgeixen d’aquesta zona. Són novel·les de misteri. Com El codi Da Vinci, però del segle XII (riem). Sorgeixen els trobadors, la gran visió lliurepensadora que se salta el domini total de l’Església. I tot en una àrea extraordinàriament petita. Les heretgies són d’aquesta zona: els càtars. I els jueus estan còmodes. Girona és una de les Jerusalems dels jueus a terres espanyoles. L’altra, molt desconeguda, és Lucena, a Còrdova, que li deien la Jerusalem del sud. Està encantat perquè els seus llibres es tradueixen al català, no tots els escriptors espanyols són tan respectuosos amb la resta de cultures de l’Estat, què li sembla? Tinc part de família catalana. La meva mare és de la zona de Morella. El meu segon cognom és Albert. La llengua catalana és profundament literària. L’origen mític és de la llengua d’Oc, el llenguatge dels ocells. La llengua catalana té moltes més arrels que l’euskera, o el gallec. El problema és que hi ha un matrimoni de conveniència entre política i llengua. Que perjudica a tots dos. I això s’ha d’acabar. Cultura i política sempre han estat diferents. TEXT: MOISÉS DE PABLO A Montserrat va veure una llum enmig de la foscor, què pensa que era? La misteriosa llum! (riu, ho ha dit en català). Hi ha tradicions sobre les visions de llums estranyes en aquesta àrea des de 1345. Un notari de Manresa aixeca acta sobre la visió d’un ovni! Una llum que apareix dins l’església del Carme, es divideix en tres, s’agrupa en una sola bola de llum, travessa les parets i se’n va cap a Montserrat. Sant Ignasi de Loiola va veure llums estranyes. La Moreneta és descoberta per una sèrie de llums que assenyalen la Santa Cova. Això em fascina, vaig a Montserrat i veig alguna cosa. Em va impactar perquè era la primera vegada que cercant un misteri, el trobo viu. Què queda del periodista que col·laborava amb Xavier Sardà al «Crónicas Marcianas»? La mateixa curiositat. I les matei- xes ganes de conversar amb escèptics sobre aquestes condicions. Sardà és un gran escèptic i això va fer que m’esforcés més per convencer-lo. Van ser quatre anys i vaig aprendre molt amb Sardà. Va ser un desafiament: al mig de les vanitats, podies obrir una finestra a preguntes transcendents. Crec que a data d’avui, molts dels meus lectors són gent que es van despertar en aquestes inquietuds amb la secció. Durant molts any, els temes de misteri eren considerats, i perdoni, de «freakys», ara provoquen molt d’interès, què ha canviat? Ha canviat l’enfocament informatiu. Als anys 70 eren programes de ràdio i revistes per a creients. Que creien que hi havia extraterrestres sota el Canigó! Ara es fa periodisme i no es predica. És la diferència. La nostra generació, a on apareix Iker Giménez, és
de divulgadors. I és una mica la meva missió. Jo investigo i presento les preguntes a La ruta prohibida, i els dubtes ja resolts, amb una explicació determinada, es fan en forma de novel·la. Als Estats Units ha tingut tant d’èxit que en una ciutat el van convidar a passar-hi el dia, i gairebé tothom s’havia llegit «La cena secreta», no és per quedar-se sorprès? Als Estats Units ha fet mig milió de còpies venudes. És l’únic llibre en espanyol que ha arribat a les llistes dels més venuts. I ha venut tres milions de còpies a tot el món. Allò que em meravella és que són coses que es podrien posar en marxa aquí. Per exemple, que l’Ajuntament de Girona donés suport a un llibre sobre la càbala. O sobre el pont dels jueus. I comprés còpies, i les posés a la venda a 5 euros. I es convidi a l’autor. Que hi hagi actors. Escenificacions. Això es pot fer! I posar-hi il·lusió. Allò que ens manca a Europa a nivell cultural és la il·lusió. S’ha de revitalitzar. La literatura és comunicar i emocionar. I sembla que emocionar-se està mal vist. Per què? En el fons, som emoció. Sinó, seríem zombis. I tenim moltes coses per sentir-nos orgullosos! Podem sentir-nos orgullosos, per exemple, d’una llengua com la catalana amb tota la seva complexitat i els seus matisos. O la portuguesa. Som poc aventurers amb la pròpia llengua. L’anglès no té Reial Acadèmia. La llengua s’arbitra per la vida: pels mitjans de comunicació. Apareix el verb goglejar. No s’ha de sancionar tot per Reial Decret. El Reial Decret és el carrer! Hem d’aprendre molt dels anglosaxons. Ha viatjat a Egipte, a Mèxic: una anècdota que l’impressioni d’aquests viatges? Moltes. Un dels calfreds més intensos que he sentit en la meva vida és davant d’una vitrina esmorteïda a La Paz, Bolívia, tot mirant ídols precolombins. Veig l’efígie d’un senyor amb barba. Amb les celles juntes. Amb una caputxa. I un hàbit talar que li cobreix el cos fins als peus i una creu. Un monjo! Estudiant el context històric, veus que és del segle XIII. I en el segle XIII no acceptem que a Amèrica hi hagués un senyor vestit així. Però a Europa n’hi havia molts! Això demostra que també hi hagué aproximacions europees anteriors a aquella zona. Que van voler convertir aquells pobres indígenes. Explica el probable descobriment d’Amèrica pels víkings, i una possible expedició egípcia; la història s’ha de revisar sempre? La història s’ha de revisar permanentment. No hi ha una història objectiva. Per molt que ho vulguin reivindicar algunes escoles, no és una ciència. Tampoc és una cronologia. Ens manca un exercici de reflexió sobre els perquès de la història. No només sobre els «ques». Sobre quines van ser les motivacions íntimes, espirituals. Transcendents, visionàries d’aquests personatges. Ara, després d’haver fet aquest llibre, comprenc molt millor Colom. Colom era un visionari! Aquest home volia recaptar diners per finançar una Croada Santa per recuperar Jerusalem contra la cristiandat. I aquest fanatisme, aquest integrisme religiós, és allò que el mou a creuar un oceà que, no ho oblidem, l’anomenaven el Mare Tenebrosum. Poc més que la porta de l’infern! Només un visionari d’aquest estil és capaç d’emprendre aventures col·lectives d’aquesta mena. I els espanyols ho vam ser molt. No és veritat? Sí. És clar, però el concepte fanàtic ara és molt negatiu. Sí, sí. Però això no vol dir que no s’hagin fet grans coses. No correm el perill de tornar-nos bojos, si desconfiem de tot? S’ha de dubtar de la història que ens han explicat. Però s’ha de tenir clar que la història ja ha passat. Jo puc dubtar d’allò que em diuen uns i altres sobre la Guerra Civil, per exemple. Però m’ha de quedar clar que Franco i Felip II tenen el mateix valor actual: són personatges del passat. S’ha de mirar endavant. El seu llibre sembla una mena d’homenatge a la revista «Más allá». Molts dels misteris del planeta s’explicarien si hagués existit una altra humanitat, si fos cert, què passaria? És molt important! Tots els mites parlen d’una Edat d’Or ancestral, d’una època de gran desenvolupament. Que LA RUTA PROHIBIDA tot això va desaparèixer. La llegenda de l’Atlàntida. Jo crec que això vol dir que la humanitat és molt més antiga d’allò que sembla i que va viure un període de crisi brutal, fa 9.000 anys. Durant la darrera glaciació va canviar el perfil costaner del planeta. Ara s’estan descobrint ruïnes a Malta, a 5 i 6 metres de fondària. En una època que Malta tenia més extensió que ara. Què vol dir? Que en una època determinada van perdre connexió amb el passat i vam començar de nou. La gran lliçó és que la Terra s’espolsa les seves puces humanes. M’interessa estudiar el passat en previsió d’allò que pot succeir. Estem en plena etapa de transformació? Per suposat. Mira, l’única cosa que li feia por a Leonardo da Vinci va ser l’aigua. Ho vaig aprendre amb La cena secreta. Deia que era l’única força de la naturalesa impossible de dominar. I què podem fer? Res. En el fons, sense anhídrid carbònic que ataqués l’atmosfera, fa 9.000 anys es va produir el canvi. I cal preparar-se pel futur. Què fas a Barcelona, una ciutat costanera? I a Madrid potser baixen els gels. Crec que és poc partidari dels ovnis, és cert? Penso que l’explicació extraterrestre és filla dels esdeveniments que vivim. Es comencen a parlar de platets volants i d’extraterrestres en plena cursa espacial. Fa 100 anys, un fenomen al cel s’entenia com una manifestació dels esperits dels morts. I 1.000 anys abans, s’entenia com un esdeveniment dels Déus. I que Zeus tenia històries amb totes les deesses de l’Olimp. Interpretem la realitat i li posem etiquetes. Quina és la veritat pura? Potser la veritat pura no existeix. És així. La meva conclusió és que s’ha de cercar la veritat, però és millor no trobar-la mai. Perquè si la trobes, et converteixes en un imam. Reportatge 7 Dominical Diumenge 4 de novembre de 2007 “ La càbala neix entre el sud de França, el Languedoc, a on neix el mite del tarot, el Greal, l’amor cortès i a Girona. I és a Girona a on s’emplaça la principal comunitat de cabalistes del segle XIII. M’interessa molt aquest aspecte “
Page 1 and 2: Diari de Girona Reportatge Jardí e
Page 3 and 4: 2 via exposat a Cap Roig amb anteri
Page 5: 2 4 va ser el pregoner de la Festa
Page 9 and 10: PRINCESA LETIZIA PRÍNCEP FELIP PAP
Page 11 and 12: E l projecte per construir el nou e
Page 13 and 14: L’arrebossat japonès La tempura
Page 15 and 16: L 'abús L’ús d’antibiòtics U
Page 17 and 18: Canvi de colors La tardor arriba am
Page 19 and 20: Piratas del Caribe: En el... Direct
Page 21 and 22: C ompletem el llistat dels 100 mill
Page 23 and 24: Dijous 8 de novembre 10.15 10.30 17

El - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?