La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador

corresponsal montpellerenc Guilhem Nissole, en una carta de la qual servà una còpia (con-
servada encara avui a la Biblioteca Salvador), que estava acabant de plantar el jardí botànic
que els Salvador tenien prop de Sant Joan Despí, al Baix Llobregat, versemblantment afectat,
poc o molt, per la recent guerra.
Precisament d'aquest temps data el manuscrit objecte d'aquesta publicació, perfecta-
ment datat, tant pel que diu el mateix manuscrit a la resposta número 9 a la memòria sobre la
pesca de la tonyina (" ...cette année de 1722 [la pesca de l'almadrava de Blanes] ne payera
pas les frais..."), com per la correspondència intercanviada en relació amb aquest tema que
es conserva a la Biblioteca Salvador. Val la pena remarcar que l'interès de Joan Salvador per
les produccions marines no era pas nou en aquesta data; encara que la seva formació
fonamental fos de botànic i que botànics fossin els seus principals interessos científics, la
realitat és que Joan Salvador fou un naturalista complet que s'interessà per tots els éssers
naturals, des de les plantes als fòssils, i des dels minerals als peixos i la fauna marina en
general. Al costat de l'herbari tenia una col·lecció prou remarcable de petxines, de minerals i
de fòssils, així com diferents animals naturalitzats, un cert nombre de mandíbules de selacis
i apèndixs rostrals de peix serra, i de tot això es conserva encara una part no negligible a
l'Institut Botànic de Barcelona. Tampoc no perdé ocasió d'adquirir allà on es trobessin
diferents rareses que li interessaven com, per exemple, una defensa de narval adquirida a
Anvers, de la documentació d'embarcament de la qual, camí de Barcelona, es conserva
també una part a l'Institut Botànic de Barcelona. Ben relacionat per parentiu i per aliances
comercials amb negocis naviliers i de construcció naval, no perdia ocasió d'aconseguir allò
que li interessava fos on fos que es trobés.
Per això no ens ha d'estranyar que, tot i que l'obra a la qual sembla que dedicava més
esforços era una mena de flora de Catalunya, de la qual només s'han conservat testimonis
indirectes i el llarg títol que havia de portar (Botanomasticon Catalaunicum sive catalogus
Plantarum, quae in Cataloniae montibus, sylvis, pratis, campis et maritimes sponte nascuntur,
tum illarum quae aliqua cultura indigent ... Cum denominatione locarurn ubi proveniunt
ac mensium quibus vigent et florent ... nec non virtutes juxta neotericorum principis a Celeberrimis
auctoribus dessumtae, complurimaeque proprio experimento confirmatae breviter
exponuntur ... Varis iconibus descriptionibusque illustratur ... ), Joan Salvador acollís amb el
més viu interès la proposta d'Antoine de Jussieu de respondre una sèrie de preguntes ('Me
moires') sobre les pesques més importants a les costes del Principat.
Fou també el seu amic Antoine de Jussieu qui d'alguna manera obligà Joan Salvador a
escriure el treball sobre la pesca a les costes catalanes objecte del nostre estudi o, si més no,
li posà un esquer prou atractiu per fer-ho. En una de les cartes de Jussieu a Joan Salvador,
datada el 26 de gener del 1722, trobem uns paràgrafs prou significatius:
"Un de mes amis Commissaire de Marine et autheur d'une histoire des pêsches qui va
s'imprimer, souhaitteroit Monsieur et cher ami avoir des eclaircissements sur les peches
d'Espagne et surtout de Catalogne pour faire connoitre aux lecteurs l'usage des differens
habillemens, bateaux et instrumens que l'on employé chez les etrangers pour les peches et
pour les préparations des poissons qui en proviennent. Comme personne n'a plus de goust
pour l'histoire naturelle et ne peut répondre plus proprement a ses questions que vous et que
12