La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador

More documents

Recommendations

Info

Figura 5. Procés de tinció de xarxes, segons Sáñez Reguart. A la figura 1 es representa la caldera y a la 2 la tinció, en el recipient B s'hi col loca el tint i a VA es deixa escórrer la xarxa. 24
Corallera. L'ormeig descrit per a la pesca de corall és el tradicional que es féu servir a la marina de l'Empordà fins a l'aparició dels escafandres, molt més eficaços tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat de corall recol·lectat. L'escafandre no autònom fou introduït per corallers grecs immigrats a Cadaqués a començament del segle XX. Actualment es fa servir l'escafandre autònom. Sáñez Reguart descriu fins a set enginys diferents emprats a Catalunya per a la pesca del corall, i Habsburg-Lorena (1880) n'esmenta dos per a les Balears. Com a localitats on la pesca del corall és més important Sáñez Reguart cita la Marina de l'Empordà -i Begur d'una manera especial-, i de fora de Catalunya, Vera i Cartagena (coincidint amb Salvador) i Orà, a la costa africana, tots ells llocs on els catalans havien anat a la pesca del corall durant el segle XVII i XVIII. La pesca i el comerç del corall tingueren gran importància a l'economia catalana medieval: segons Latorre (1977), al segle xi la pesca de corall era ja molt important a les costes de l'Empordà. Durant els segles XIV i XV la pesca, el comerç i la manufactura del corall foren un monopoli català; al llarg del XVI i del XVII les dificultats foren més grans a causa de la pirateria, però, si més no a l'Alt Empordà l'activitat era ben viva el 1664, segons el testimoni de Willughby (1738), i, com diu Salvador, el 1722. Sembla doncs que Pere Gil s'erra quan en la seva Historia Natural de Catalunha (escrita a finals del segle xvn) diu textualment (cita de Font i Sagué, 1908): "No es troba [en Catalunya] coral, lo qual se cull en lo mar de Sardenya." Capmany (1779) esmenta l'existència de corallers catalans a Sardenya el 1446, i diu que existia aleshores una indústria del corall específicament catalana; sembla que aquesta indústria autòctona es perdé aviat ja que Salvador i Sáñez Reguart ens parlen de l'exportació a França (Marsella) i a Itàlia (Gènova i Liorna). Encara avui la majoria de corall pescat a Catalunya és exportat en brut a Itàlia. Segons Habsburg-Lorena (1880) el corall illenc, pescat a Alcúdia, era enviat a Begur per a l'exportació a França i Itàlia. 25
Page 1 and 2: E S T U D I S M A R Í T I M S Jord
Page 3 and 4: E S T U D I S M A R Í T I M S LA P
Page 5 and 6: SUMARI PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ L'
Page 7 and 8: INTRODUCCIÓ Els documents que faci
Page 9 and 10: L'AUTOR Joan Salvador i Riera (Barc
Page 11 and 12: gunes cartes adreçades a John Leca
Page 13 and 14: d'ailleurs vous pouvez luy faire de
Page 15 and 16: petit Bernard, ja en camí d'esdeve
Page 17 and 18: ment hem trobat notes històriques
Page 19 and 20: -i a l'enquesta-, i no es descuida
Page 21 and 22: Almadrava. Salvador mostra com les
Page 23: Figura 4. Detall de sardinal calat,
Page 27 and 28: Figura 8. Pescant corall, segons S
Page 29 and 30: de finals del segle XVII i segons l
Page 31 and 32: Figura 11. Tartana, segons Duhamel
Page 33 and 34: Figura 13. Manera d'armar un art de
Page 35 and 36: Figura 16. Palangre a penjar, segon
Page 37 and 38: Nansa. Tampoc no hi ha hagut gaires
Page 39 and 40: Batudes. Tal com el descriu, molt a
Page 41 and 42: Boletxes. Per l'explicació que en
Page 43 and 44: Varaderes. Actualment les verateres
Page 45 and 46: Encesa. Salvador, amb aquest nom, d
Page 47 and 48: Figura 28. Pescant a l'encesa amb x
Page 49 and 50: Bolig. El bolig és una xàvega pet
Page 51 and 52: Rall. No hi ha diferència entre el
Page 53 and 54: Noms de parts d'arts Armaills Armal
Page 55 and 56: ELS ANIMALS En la resposta a la pre
Page 57 and 58: LLISTA GENERAL 1 Aspet (Sphyraena s
Page 59 and 60: actual, bot. 13 Both (Mola mola (Li
Page 61 and 62: galla a . 26 Cigala (Crustaci: Scyl
Page 63 and 64: 40 Drack (Hippocampus ramulosus Lea
Page 65 and 66: uixa i es refereix a les espècies
Page 67 and 68: 64 Lamprea (Petromyzon marinus (Lin
Page 69 and 70: 81 Músich (Macrorhamphosus scolopa
Page 71 and 72: 95 Pop (Mol·lusc cefalòpode: Octo
Page 73 and 74: negre i per ésser la de més bona
Page 75 and 76:
able perillositat (vegeu Ilamia por
Page 77 and 78:
APÈNDIX 1 Altres noms anotats a q
Page 79 and 80:
155 Chanvre (fr.) Cànem (Cannabis
Page 81 and 82:
185 Purpura (flat.) Porpra, corneta
Page 83 and 84:
BAS, C., E. MORALES i M. RUBIÓ. -1
Page 85 and 86:
GRIERA, A. -1924. Els ormeigs de pe
Page 87:
SALVIANI, I. - 1555. De piscibus to
Page 100 and 101:
100
Page 102 and 103:
102
Page 104 and 105:
104
Page 106 and 107:
106
Page 108 and 109:
saison. 8. Si la pesche se fait loi
Page 110 and 111:
2. On fait la pesche du thon en Cat
Page 112 and 113:
apres ils viennent a terre, et dema
Page 114 and 115:
Autre fois on faisoit en Catalogne
Page 116 and 117:
endroits ou il n'y a pas point de r
Page 118 and 119:
Les autres deux sont d'un fil assez
Page 120 and 121:
prend dans ce filet, on en prend au
Page 122 and 123:
Dentol Synagris Rond. Denté Donzel
Page 124 and 125:
Pagra Pagrus Rond. Pagell Erythrinu
Page 126:
INDEX Presentació INTRODUCCIÓ ...
show all

La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?