La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador

Sardinal
El sardinal descrit per Salvador és el mateix que ha arribat al nostre segle i que va ésser
desplaçat per la teranyina. Tanmateix cal destacar un parell de coses interessants; la primera
és la pesca de seitó amb sardinal les nits d'estiu, fent servir Ilum i encerclant la mola, és a dir,
una mena de teranyina sense sàgola. L'altre aspecte que considerem remarcable és la impor-
tació dels arts d'Oneglia (poble de la Riviera italiana prop de San Remo, que Salvador
anomena Oneiglia, i que avui forma part d'Imperia). La importació d'arts és un indicatiu de la
importància de la pesca a començament del segle XVIII a la Mediterrània occidental. Duhamel
du Monceau, prop de cinquanta anys més tard (1769), esmenta, però, la qualitat de les
xarxes de sardinal fetes a Sant Feliu de Guíxols (dada confirmada per Sàñez Reguart), signe
d'un canvi important quant a la qualitat i quantitat d'aquestes manufactures a la costa catalana
en el segon terç del segle XVIII. Respecte al mètode de la tinció del sardinal cal dir que
Duhamel du Monceau va cometre un petit error de transcripció del manuscrit de Salvador,
que Sàñez Reguart detectà i féu notar, però en definitiva la descripció de Salvador és correcta.
També cal remarcar la quantitat de pescadors de sardinal a Barcelona, més de quatre-cents.
De fet, creiem que la pesca de sardinal fou la més important quantitativament a Catalunya
fins a la seva desaparició a la primera meitat d'aquest segle (a Blanes n'hi havia encara l'any
1950 -C. Bas, com pers.-, així com també a Lloret (Sala, 1986) i Cambrils. Les hores de
pesca que Salvador cita -prima i alba- s'han conservat igualment fins fa pocs anys.
Figura 3. Barca sardinalera catalana, segons Duhamel du Monceau. Observeu com gairebé sempre que es representen
barques pescadores catalanes del xviii es mostren uns caps de mort (ai capdamunt de la roda) característics i que no es
troben en barques d'altres contrades.
22