La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador

Tonaires.
L'art que coneixem avui amb aquest nom s'està extingint i solament l'hem pogut detec-
tar a l'Ametlla, on ja fa força temps que pràcticament no s'usa. És una xarxa flotant, de malla
gran, fil gruixut i molt poc Ilast, que calada perpendicularment a la línia de costa es deixa a la
deriva durant una nit sense Iluna amb la finalitat d'interferir el pas de les tonyines. Duhamel
du Monceau descriu, molt acuradament, amb aquest nom, una manera de pescar tonyines a
Cotlliure que creiem molt semblant a l'art de Port de Reig (Mares, 1951 i Mallol, 1985), el qual
era un art de tir-semblant a la xàvega-propi del Port de la Selva; fins i tot s'hi poden trobar
trets comuns amb l'art gros (vegeu cinta).
Figura 25. Pesca de tonyines amb tonaire a Cotlliure, segons Duhamel du Monceau. La seva descripció recorda la de
l'art gros del Port de la Selva. Aquesta pesquera es feia de juny a setembre. A i B són dos homes que, des de sengles
promontoris, atalaien la mar i adverteixen la població de la presència de tonyines i els informen de Ilur posició amb una
senyera blanca. Quan això s'esdevé tot el poble es mobilitza (fins i tot la tropa) tot deixant allò que feien. Els pescadors
desembarquen les xarxes i ormeigs ordinaris per tal de carregar una part del tonaire. Dividits en quatre grups fan un
semicercle (C,C,C començant a calar el tonaire pel centre i acabant pels costats formant el «jardí». Hom redueix el
cercle i en forma un altre (D,D,D) d'interior i es comença a cobrar des de la platja, formant dos «parcs», l'un davant de
l'altre. Quan la tonyina es troba en aigua de 4 braces hom cala un arc de fil més fort. El tonaire anava llastat i tenia 50
canes de llargària i 16 d'alçada, les cames eren de 24 braces i el cóp de 20 braces de fons. Segons Duhamel du Monceau
«els catalans» compraven tonyines a Cotlliure per salar-les.
44