2. El Cinema

El cinema dramàtic ens ofereix històries amb un
alt contingut tràgic, on els sentiments, els
problemes en la vida de les persones són els
elements essencials de l'argument.
Pretén crear emocions i commoció entre el
públic. El drama prové del gènere teatral del
melodrama i, en certa mesura, de la tragèdia
literària.
Cal destacar la major presència de les dones en
aquestes pel·lícules. Els drames poden contenir
elements d'aventura, moralitzants o crítics.
L'argument sol tenir molts alts i baixos i moments
dramàtics tensos, reforçats per la interpretació,
pels contrastos fotogràfics i per la música. En
aquest tipus de pel·lícules els espais,
l'ambientació i la caracterització dels personatges
solen ser molt importants.
L a m ú s i c a h a a c o m p a n y a t l a i m a t g e
cinematogràfica al llarg de la seva història. Amb
l'aparició del sonor (1927) és quan s'inicia la
combinació entre sons, diàlegs, música i
imatges. Exemple excel·lent d'aquests inicis ens
l’ofereix la pel·lícula Cantant sota la pluja, de
Stanley Donen (1952).
Allò que caracteritza el cinema musical és la
utilització de diàlegs cantats per a desenvolupar
una història. El film sol tenir també una banda
sonora impactant i significativa per a la història
que es narra.
Tot i que la quantitat de pel·lícules d’aquest
gènere va caure a partir dels anys seixanta, no
s’han deixat de produir excel·lents musicals fins
l’actualitat. És remarcable l’empenta que hi va
donar la Disney durant els anys 90.