2. El Cinema

La comèdia és un gènere que es caracteritza per la seva intenció
critica, satírica i moralitzant.
La comèdia cinematogràfica entronca directament amb el teatre
còmic, amb la farsa, la sàtira o el vodevil i també amb la pantomima.
Fou un dels gèneres més explotats als inicis del cinema, quan aquesta
encara no parlava i basava gran part de la seva capacitat comunicativa
en el gest i l’acció. En aquest moment van aparèixer grans personatges
com Charlot.
Dins la comèdia ens podem trobar amb diferents variants o recursos:
les històries estructurades a partir de diverses situacions sense sentit,
les pel·lícules plenes de pallassades, l’humor basat en l’exageració de
les situacions, les que juguen amb la paròdia o la ridiculització de
situacions que normalment són presentades com serioses.
D’altres variants de la comèdia vénen assenyalades per la temàtica i
també per trets geogràfics peculiars. També ens podem trobar dins
aquest gènere la marca d’actors, autors o escoles determinades
(germans Max, Cantinflas, Jacques Tati, Charlot...).
El documental treballa a partir de la
representació de la realitat que es relaciona
directament amb la historia i amb els fets
socials. Per a fer el muntatge d’un
documental s’utilitzen imatges gravades en
viu d’esdeveniments o elements simulats.
La diferencia entre documental i reportatge
es basa en part en el criteri d’objectivitat. Pot
basar-se tant en l’objectivitat com en la
subjectivitat. La forma que s’atribueix al
documental pot acabar oferint un punt de
vista determinat i particular sobre la realitat.
La preocupació per problemes de caire
social, la necessitat de buscar nous canals
per a fer-los públics i una certa necessitat
d’allunyament del cinema d’acció i romàntic
de les grans productores, o les tendències
cap a un cinema ple d’efectes i d’elements
ficticis, ha propiciat també el decantament
cap al documental.