2. El Cinema

El western és un gènere eminentment americà. Ens explica la
conquesta de l'oest, la història i naixement d'Amèrica.
Els arguments relaten la història dels indis, dels vaquers o
grangers, i dels exèrcits americans. Els temes solen ser
recurrents: la justícia, l'ocupació de territoris, la recerca de la
terra somniada, l'aventura de l'or, l'enfrontament entre
ramaders o grangers, la construcció del ferrocarril, la guerra
civil, el joc i les juguesques... Els personatges també són
recurrents: el cowboy, el xèrif, el vaquer dolent, el bandit, els
indis, els segrestats, l'home bo que defensa la llei, el jugador,
l'amo del bar... així com els ambients: el desert, el poble, el
saló, l'estable, la granja...
Tot i que ambientat en un territori concret, el western ens parla
de les relacions entre els homes, del seus conflictes, de la seva
moral en un territori hostil.
Si el cinema obre les portes dels somnis, les
pel·lícules de por les obren als pitjors malsons.
Les ombres, els xiulets del vent, les portes que
grinyolen i els crits de les víctimes ens han
espantat durant molts anys.
Méliès ja va incorporar aquella possibilitat del
mitjà possibilitant l'aparició o desaparició
d'elements i personatges. El mateix autor també
va incorporar monstres en narracions
fantàstiques o irreals. Moltes de les primeres
pel·lícules de por narraven llegendes populars,
incorporaven éssers llegendaris, dimonis,
bruixes, fantasmes i esperits. Aquests elements ja
els utilitzava Éttienne Robertson amb les seves
Fantasmagories (1790). Els inicis de les pel·lícules
de por s'inspiraven en les novel·les de ficció del
segle XIX. Els ambients eren localitzats en espais
rurals o en espais tancats i foscos.
L'element essencial és la producció de temor,
terror, horror, fàstic, angoixa, desig de rebuig o
repugnància entre el públic.
Sol jugar amb situacions sorpresa, intrigants,
incertes, inusuals i estranyes o amb aquells
elements que culturalment ens fan fàstic o han
estat titllats d'anormals.
Es podria fer un recorregut des del cinema de
l'expressionisme alemany, amb el conegut film
de Murnau Nosferatu, passant per les temàtiques
protagonitzades per personatges literaris com
Dràcula, Frankenstein, l'home-llop o d'altres
criatures estranyes.
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX
apareix un tipus de pel·lícules per parlar
d'elements estranys dins de la vida quotidiana.
L'aparició de quelcom estrany i perillós en una
petita comunitat tranquil·la, ja sigui un assassí
trastocat, un maníac homicida.
Aquest cinema requereix en molts casos la
utilització de nombrosos i constants efectes
especials, el control del ritme de la narració, per
a generar la intriga, l'ambientació, el maquillatge
i l'atrezzo, la il·luminació, amb jocs d'ombres,
parts ocultes, i la música inquietant.