2. El Cinema

El moviment surrealista resumeix una de les
tendències avantguardistes més originals del
segle XX. Va ser l'intel·lectual francès André
Breton qui va publicar el primer Manifest
surrealista (1924).
Per bé que el moviment va atreure els joves més
avantguardistes d'Europa, el cert és que van
trigar a travar-se totes les seves expressions. Va
trigar temps a manifestar-se una cinematografia
surrealista. Qui va venir a omplir aquest buit van
ser dos joves artistes, Luis Buñuel i Salvador Dalí.
Pel que fa a Salvador Dalí, cal mencionar la seva
aportació a la teoria surrealista: l’anomenat
mètode paranoic-crític. Encara que Dalí va
dissenyar nous projectes cinematogràfics, la
fortuna no el va acompanyar a l'hora de posarlos
en pràctica. A part d'una col·laboració
infructuosa amb Walt Disney, el famós pintor no
va afegir noves creacions al surrealisme
cinematogràfic.
Ambdós eren bons amics, ja que havien
compartit les seves inquietuds artístiques en la
madrilenya Residència d'Estudiants, nucli del
regeneracionisme cultural a l'Espanya dels anys
vint. En un primer moment, Buñuel i Dalí van fer
pública la seva cinefília en una revista, La Gaceta
Literaria (1927-1931).
Després del ressó assolit per aquest film, Buñuel
va imaginar un nou projecte al costat de Dalí,
aquesta vegada titulat L'âge d'or (1930).
Reaccionant davant la tradició cinematogràfica
i dramatúrgica britànica, un grup d'autors va
proposar, a finals de la dècada dels cinquanta,
una renovació. Un dels seus principals
activistes i impulsors va ser l'escriptor John
Osborne.
La influència del free cinema mai no ha
desaparegut del cinema britànic. Entre els
seus més importants hereus figuren Ken Loach
i Stephen Frears.