Catàleg "Hommage à trois" 2020

Fonts d’inspiració
Anne Brontë. “First absence”. The tenant of Wildfell Hall. London, T.C. Newby,
1848. V. II, chapt. VI (1a edició)
“29 de juny.— No sé res d’Arthur encara; duc molts de dies cercant, cercant
debades alguna carta seva. Les seves, quan arriben, són unes cartes
afectuoses, si és que les paraules boniques i els epítets afectuosos poden
atribuir-los aqueix títol, però molt curtes, i plenes d’excuses trivials i promeses
en les quals no puc confiar; i, no obstant això, com les enyoro! Amb quina ànsia
obro i devoro aquestes contestacions breus i escrites a sota pressa a les tres o
quatre llargues cartes, fins ara sense contestar, que ha rebut de mi!
Oh, és cruel deixar-me tant de temps sola! Ell sap que no tinc ningú amb qui
parlar a part de Rachel, perquè no tenim veïns, excepte els Hargrave, la
residència dels quals difícilment puc albirar des d’aquestes finestres (les més
altes), oculta per aquests torrons baixos i plens d’arbres que són més enllà del
Dale. Em vaig posar molt contenta quan em vaig assabentar que Milicent era tan
prop de nosaltres; la seva companyia seria un consol per a mi ara, però ella
encara és a la ciutat amb la seva mare: no hi ha ningú al Grove, salvant la petita
Esther i la seva institutriu francesa, perquè Walter sempre és fora. A Londres
vaig veure aquest model de perfeccions masculines: a penes semblava merèixer
els elogis de la seva mare i de la seva germana, encara que em va fer la
impressió de ser més tractable i agradable que lord Lowborough, més càndid i
amb una ment més elevada que el senyor Grimsby, i més refinat i cavallerós que
el senyor Hattersley, l’altre dels dos únics amics que Arthur considera oportú de
presentar-me. Oh, Arthur, per què no véns! Per què no m’escrius d’una vegada!
86