Literatura infantil per a escoles

EDUCACIÓ PRIMÀRIA | Cicle Superior
46
COL·LECCIÓ LA BUNDI I ELS SEUS AMICS | Narrativa infantil
LA BUNDI i els seus amics
Missió Delta
Montse Roca
Julilustrador
Rústega amb solapes | +8 a.
90 p. | 14 x 20 cm
ISBN: 978-84-1775-31-4
Idioma: Català
Col·lecció: La Bundi i els seus amics
El corb Plom ha anat al Delta a visitar el seu amic
Pinki, el flamenc. Quan hi arriba descobreix que les
llacunes s’estan assecant i la colònia d’aus hi perilla.
En són els humans els responsables? La Bundi i la
seva colla no pararan fins a descobrir-ho!
RESPONSABILITAT | MEDI AMBIENT | NATURA | AMOR PELS ANIMALS
TREBALL EN EQUIP | AMISTAT | RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
—A la gavina Bela li agrada molt aquesta zona perquè des de
la seva posició veu quasi tot el Delta —va explicar el Pinki.
El Plom va anar cap on assenyalava el Pinki, però no hi havia
cap gavina, devien estar pescant enmig del mar.
—I tu qui ets, ocell negre? —li va preguntar un cranc que sortia
de la sorra.
—Soc un corb i em dic Plom. Soc amic de la Bela, la coneixes?
—Ah, la gavina Bela, la que no para de xerrar... Ha anat cap al far,
però al migdia, quan el sol està molt alt, torna aquí per descansar.
Sabràs de seguida que ha arribat per la cridòria que fan totes
les gavines, són unes escandaloses; sort que entro al mar i no
m’assabento de res.
«Quin lloc més curiós», va pensar el Plom. «Si la Bundi el veiés».
Una mica cansat, se’n va anar cap a unes dunes per esperar la
Bela. Ell, que havia vingut tan feliç a visitar el seu amic Pinki,
en lloc de fer petar la xerrada i fer turisme pel Delta, s’havia trobat
que tot eren problemes. Malgrat tot, era el seu amic i l’ajudaria.
Estava ben adormit quan, tal com li havia dit el cranc,
va començar a sentir crits d’algunes gavines que tornaven
de pescar. Es va despertar de cop i va marxar volant cap allà.
—Bela! Bela! —va començar a cridar.
—Ei, soc jo, qui em demana?
—Soc el Plom, el corb, l’amic del Pim, el fill de la Bundi.
—Ah, sí, però... si ets tu... Com estàs, Plom? I a què es deu
la teva visita? No m’ho diguis, ara me’n recordo. El Pinki et va
convidar, però no crec que ara estigui per rebre ningú —va dir,
una mica insolent—. Les seves llacunes s’estan quedant sense aigua.
—D’això et volia parlar, Bela, alguna cosa està passant que
no sabem.
—I què? Sí, alguna cosa passa, però no en sabem res i nosaltres
les gavines estem bé, aleshores per què ens hem de preocupar?
Que marxin cap a Àfrica.
—Aquest no és el teu estil, Bela. No podries esbrinar
alguna cosa amb els teus contactes?
—Bé, és veritat que tinc contactes —va dir donant-se importància—,
i de moment no en saben res. I per què ho hauria de fer?
CRAAA
CRAAA!
KI-EEEEEC!
—No només pel Pinki, és també per tots els ocells del Delta,
ja veus com està aquesta zona, un dia també us pot afectar a vosaltres.
És veritat que coneixes un gos?
—Doncs t’han informat malament, conec un ànec, i ell sí que
coneix un gos que viu a la casa més propera a aquesta zona.
—l què diu, l’ànec?
—I jo què sé! No l’he vist.
—Bela, vaaa... Jo t’hi acompanyo, anem a veure’l —li va suplicar
el Plom.
—Ah, que pesat que ets, per què has hagut de venir? Segueix-me.
Van anar a l’altra riba del riu, on hi havia ànecs que nedaven en
una llacuna. Un la va reconèixer i es va acostar a la vora de l’aigua.
—Però si és la Bela, la gavina, i a més ve acompanyada.
—Sense bromes, Emto, tenim coses importants per comentar-te.
Et presento el corb Plom. Ell i jo necessitem parlar amb aquell gos
amic teu.
L’Emto se’ls va mirar una mica escèptic, però va accedir.
—Gràcies, Emto, no t’ho hauria demanat si no fos important.
La vida del Delta pot estar a les teves mans —va dir
la Bela, solemnement.
—Bela, no facis teatre, no podem perdre temps —va retreure-li
el Plom.
I tots tres van volar cap a una granja on s’hi cultivava arròs
i on hi havia una casa que en aquells moments semblava buida.
De sota un arbre del pati va sortir un gos molt mansoi que es va
aixecar quan va reconèixer la veu de l’Emto.
—Bon dia, Tsar —li va dir l’Emto—. Et presento la Bela i el Plom.
—Bon dia, amics, què feu per aquí?
—Tenim un problema —va dir la Bela—. Dues llacunes s’estan
assecant i no sabem què passa, creiem que els homes en tenen la
culpa. Ens has d’ajudar, Tsar, has d’estar molt atent. Qualsevol cosa
que vegis o que sentis relacionada amb l’aigua pot ser important.
—l què hi té a veure, l’amo, amb tot això? —va preguntar
el Tsar.
—Si no hi té res a veure, i espero que sigui així, segur que
també es deu preguntar per què s’assequen les llacunes.
Tipus de lletra: Impremta.
Àrea de coneixement: Coneixement de l’entorn.
Objetius generals que podem assolir amb la lectura:
• Observar i explorar l’entorn familiar, natural i social.
• Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament
pautes elementals de convivència i relació social, així com
exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
• Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals.