Raima 2 - Ajuntament de Gelida
Raima 2 - Ajuntament de Gelida
Raima 2 - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Fig. 27. Mentre el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat<br />
i l’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> estaven entre reixes,<br />
Mercè Sardà Merca<strong>de</strong>r va ser elegida pubilla<br />
<strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> 1935. L’elecció es va celebrar a la<br />
Societat Coral Artesans. Les dames d’honor,<br />
d’esquerra a dreta: Àngela Solsona Rius,<br />
Lola Rius Fernán<strong>de</strong>z, Conxita Esteve Tubella,<br />
Àngela Alegre Claramunt, Maria Morera Martí<br />
i Pepita Valls Esteve. (89)<br />
2.12. MANCANCES, PROJECTES I REALITATS<br />
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
Vull <strong>de</strong>dicar aquest capítol a l’actuació <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> pel que fa a les obres<br />
públiques. Caldrà distingir entre les promeses electorals, els projectes que malgrat<br />
estar aprovats van ser afectats pels Fets d’Octubre o pel començament <strong>de</strong> la<br />
guerra i, finalment, els projectes que es van portar a terme. Pel que fa al perío<strong>de</strong><br />
estudiat, les primeres promeses van ser les que es van oferir “abans <strong>de</strong> les tan<br />
disputa<strong>de</strong>s eleccions <strong>de</strong>l 12 d ‘abril”, (90), on la propaganda “anava a dojo” i<br />
“tot eren construccions d’escoles, plaça-mercat, escorxador...” (91). Un altre<br />
article <strong>de</strong>l periòdic local esquerrà tracta <strong>de</strong> “la higiene a <strong>Gelida</strong>” i diu:<br />
69
Andreu Guiu i Puyol<br />
“ [...] un poble amb tanta abundor d’aigua, encara no tenim safaretxos comunals,<br />
ni tampoc tenim, en cas <strong>de</strong> una enfermetat infecciosa, on anar a rentar<br />
la roba; i el bonic <strong>de</strong>l cas és que els que no tenim mitjans econòmics, tenim <strong>de</strong><br />
fer- ho amb aigua a voltes infectada i plena <strong>de</strong> totes les porqueries. Vegi’s la<br />
veritat. D’una aigua que serveix per a regar i rentar, com és la que es recull <strong>de</strong><br />
les fonts <strong>de</strong> St. Miquel i <strong>de</strong> la déu <strong>de</strong> Joan Colomer, que s’hi aboquen cloaques<br />
i marques ... “ (92).<br />
Una crònica <strong>de</strong> “La Humanitat” (29 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1934) proposava la municipalització<br />
<strong>de</strong>l servei d’aigües, previ acord entre propietaris i <strong>Ajuntament</strong>,<br />
consi<strong>de</strong>rant que “hi ha grans queixes <strong>de</strong> molts veïns i estiuejants, per la poca<br />
formalitat <strong>de</strong> la Companyia “explotadora” d’aigües”: manca d’aigua per a complir<br />
els compromisos contrets i algunes fonts públiques on cal “estar més d’una<br />
hora per a omplenar un canti d’aigua”. Això sí, la font <strong>de</strong> la Saborida ha estat<br />
“excel·lentment” arranjada pel seu propietari, en Vicenç Ros (<strong>de</strong> Martorell) i<br />
l’<strong>Ajuntament</strong> “ha millorat notablement la típica Font Freda, en la qual ara es<br />
podrà passar molt bé l’estona fent-hi costella<strong>de</strong>s”.<br />
I quan la revista “Flama” entrevista Joan Bertran Llopart, el batlle que<br />
va dirigir l’<strong>Ajuntament</strong> entre febrer i octubre <strong>de</strong> 1934 manifestava aquests<br />
objectius:<br />
a) Instal·lar les sis seccions escolars al nou local d’Escoles (can Valls) que<br />
comportava “tenir els mestres efectius quan abans millor”<br />
b) “L’escorxador, en primer terme”<br />
c) “La realització <strong>de</strong> l’estudi ràpid <strong>de</strong>l Passeig <strong>de</strong> Circumval·lació”.<br />
d) “Suprimi<strong>de</strong>s les escoles <strong>de</strong> Ca La Vila, caldrà efectuar un repartiment <strong>de</strong><br />
les <strong>de</strong>pendències municipals; instal·lant allà el Jutjat municipal, que actualment<br />
no té oficines pròpies; <strong>de</strong>ixant un lloc a<strong>de</strong>quat per a la instal·lació <strong>de</strong> la<br />
Creu Roja. I així ens trobaríem amb que, aprofitant millor el terreny, espaiós,<br />
per cert, també ornaríem millor aquella Casa, avui, en veritat, gens adient”<br />
e) “Convertir en una espècie <strong>de</strong> Parc municipal els jardins <strong>de</strong> Can Valls,<br />
tenint-los oberts cada dia per a esplai <strong>de</strong> tots els veïns” (93).<br />
Però les bones i<strong>de</strong>es d’aquest alcal<strong>de</strong> es veurien en part estronca<strong>de</strong>s per les<br />
vicissituds històriques. Dels projectes municipals que es van plantejar durant<br />
l’època republicana en <strong>de</strong>stacaré tres: les escoles, l’escorxador i el passeig <strong>de</strong><br />
Circumval·lació.<br />
Les escoles. A la <strong>Gelida</strong> <strong>de</strong> començaments <strong>de</strong>ls anys trenta hi havia tres<br />
locals <strong>de</strong>stinats a escoles: l’escola nacional <strong>de</strong> nens <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> Colom (a<br />
l’edifici <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>), l’escola particular <strong>de</strong> nens <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> la Barceloneta<br />
i el “Col·legi <strong>de</strong> les Monges”. Aquest darrer era regentat per una comunitat<br />
70
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
<strong>de</strong> monges franciscanes <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a l’ensenyament <strong>de</strong> nenes; “s’hi allotjaven<br />
moltes noies pensionistes vingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Barcelona i els voltants. La mensualitat<br />
costava un duro, igual com la privada <strong>de</strong> nens, mentre que el col·legi públic<br />
costava dues pessetes” (94).<br />
Consi<strong>de</strong>rant que l’ensenyament es feia “en locals <strong>de</strong>ficients” i que era “a la<br />
vegada car i dolent”, el projecte <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> (les vicissituds polítiques <strong>de</strong>l<br />
qual he explicat en el capítol anterior) es va encaminar finalment a habilitar la<br />
torre <strong>de</strong> dos pisos <strong>de</strong> la finca Valls com a Escoles Públiques <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, fent-se<br />
càrrec <strong>de</strong>l lloguer <strong>de</strong> la finca, <strong>de</strong> la compra <strong>de</strong>l mobiliari i material escolar i <strong>de</strong><br />
donar una casa apropiada als mestres que havien d’ésser <strong>de</strong>stinats a <strong>Gelida</strong>.<br />
L’any 1934, les noves escoles públiques <strong>de</strong> can Valls acollien un bon nombre<br />
<strong>de</strong>ls escolars <strong>de</strong>l poble; dues fotografies publica<strong>de</strong>s al llibre “L’Abans”<br />
mostren un grup <strong>de</strong> 60 nens amb el mestre Marcelino Sáez i un segon grup <strong>de</strong><br />
51 nenes. Les escoles no funcionaven encara al cent per cent <strong>de</strong> la seva capacitat<br />
prevista i el nou batlle <strong>de</strong> 1934 manifestava el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> “continuar amb<br />
l’obra empresa per l’anterior <strong>Ajuntament</strong>, fent que les sis seccions escolars,<br />
puguin ésser instal·la<strong>de</strong>s en el nou local d’Escoles, procurant per tots els mitjans,<br />
tenir els mestres efectius quan abans millor” (95). Durant aquests anys,<br />
concretament durant el curs 1933-34, es va obrir una escola privada per a nois<br />
on es feia l’ensenyament en català, la Mútua Escolar Geli<strong>de</strong>nca, que comptava<br />
Fig. 28. Imatge d’una <strong>de</strong> les aules <strong>de</strong> l’escola pública en el temps <strong>de</strong> la República,<br />
a la torre <strong>de</strong> can Valls. A la dreta, l’alcal<strong>de</strong> Àngel Ollé; al seu costat,<br />
la professora Rosa. Darrere <strong>de</strong> la pissarra, imatge al·legòrica <strong>de</strong> la República<br />
(“L’Abans”, pàg. 86).<br />
71
Andreu Guiu i Puyol<br />
amb dues aules. Una fotografia <strong>de</strong> l’any 1935, també publicada a “L’Abans”,<br />
mostra un grup <strong>de</strong> 42 nois, amb el mestre Carles Espinach. La tercera escola<br />
<strong>de</strong>l poble era la <strong>de</strong> les monges, per a nenes.<br />
Menció a part mereix l’Escola <strong>de</strong>l Casal <strong>de</strong>l Molí Vell, amb el mestre Josep<br />
M. Roig Ferran que la va dirigir <strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1922 fins al 30 <strong>de</strong> setembre<br />
<strong>de</strong> 1931; hi podien assistir els fills <strong>de</strong>ls treballadors <strong>de</strong> can Guarro amb edats<br />
compreses entre els tretze i els vint anys (96). Una <strong>de</strong> les darreres activitats<br />
<strong>de</strong> l’entitat docent va ser organitzar la primera diada <strong>de</strong> Sant Jordi a <strong>Gelida</strong>,<br />
establint en el seu local un lloc <strong>de</strong> venda <strong>de</strong> llibres, amb un <strong>de</strong>scompte <strong>de</strong>l<br />
10% sobre el preu <strong>de</strong> cost, tal com informava la publicació <strong>de</strong> l’esmentada<br />
escola “Associació” en el seu número d’abril-maig <strong>de</strong> 1931 (97). La publicació<br />
esquerrana “Flama” dóna aquesta interpretació <strong>de</strong>l tancament d’aquella escola<br />
<strong>de</strong> fàbrica:<br />
“Tothom sap que a la fàbrica <strong>de</strong> paper <strong>de</strong>l Sr. Lluís Guarro hi havia installada<br />
una Escola, costejada per dit senyor, amb tots els avantatges d’un ensenyament<br />
mo<strong>de</strong>rn, tots els treballadors, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’aprenentatge fins a consi<strong>de</strong>rar-se<br />
homes i a vega<strong>de</strong>s a més enllà, anaven uns a reforçar la nostra intel·ligència, a<br />
reconstruir allò que podia haver-se avariat <strong>de</strong>sprés d’un temps d’oblit; d’altres a<br />
construir per primera vegada, a obtenir el que és tan indispensable per l’home<br />
[...] Vingué la República, i mentre uns homes liberals <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus respectius<br />
ministeris implantaren la creació d’unes 27.000 escoles a tot Espanya, la <strong>de</strong>l<br />
Casal <strong>de</strong>l Molí Vell havia <strong>de</strong> tancar les seves portes. Què havia passat?. No va<br />
ésser per pur caprici <strong>de</strong>l propietari, sinó senzillament que llurs alumnes s’havien<br />
negat acudir-hi. Per quina raó? Per quina causa? Per cap” (98).<br />
I l’autor <strong>de</strong> l’article <strong>de</strong>ixa molt clar que l’escola va tancar pel <strong>de</strong>sinterès <strong>de</strong>ls<br />
possibles interessats i contra la voluntat <strong>de</strong>l propietari <strong>de</strong> la fàbrica <strong>de</strong> paper:<br />
“No vull pas amb això, enlairar la seva figura, doncs crec està prou alta<br />
perquè tothom es doni compte <strong>de</strong>ls sacrificis morals i materials que ha fet als<br />
seus treballadors i que nosaltres, en paga d’això, l’hem <strong>de</strong>ixa sol, abandonat,<br />
<strong>de</strong>sfent totes les seves obres, que haurien estat - si no eren ja - l’orgull <strong>de</strong>l poble<br />
<strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>” (99).<br />
L’escorxador. Eren els temps en què “la matança <strong>de</strong>l porc es feia al carrer,<br />
davant mateix <strong>de</strong> la botiga on <strong>de</strong>sprés, a l’obrador, es preparava i es posava a<br />
la venda; a cal Ventura, a cal Coma, a cal Liquero, a cal Samalsa, que competien<br />
entre tots amb la qualitat <strong>de</strong>ls embotits, <strong>de</strong>l pernil i la cansalada, i que la<br />
feina era escollir el millor!” (100). Aquest costum pagès tan tradicional presentava,<br />
però, inconvenients higiènics. <strong>Gelida</strong>, “lloc on se sacrifiquen molts<br />
72
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
tocinos, sense ni el més petit reconeixement, en un temps en que aquest<br />
bestiar per arreu està atacat per l’anomenada malaltia <strong>de</strong>l mal roig” (101)<br />
necessitava d’un escorxador. Pel batlle Joan Bertran, ara que el problema <strong>de</strong><br />
les escoles estava en vies <strong>de</strong> solució, la construcció <strong>de</strong> l’escorxador era la<br />
principal obra pública a en<strong>de</strong>gar:<br />
“L’escorxador, en primer terme, és l’obra que cal fer dintre breu plaç; reportarà<br />
un benefici segur a l’erari municipal i evitarem el cas boxornós que es<br />
tinguin <strong>de</strong> sacrificar les bèsties (com porcs, per exemple) en ple carrer; a<strong>de</strong>més,<br />
en l’aspecte sanitari, es podran inspeccionar millor les carns” (102).<br />
El projecte feia anys que anava rodant. El primer projecte, obra <strong>de</strong> l’arquitecte<br />
municipal Josep Ros i Ros, va ser aprovat en un ple <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong><br />
18 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1929. Però seguia pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> realització el setembre <strong>de</strong><br />
1932 quan el mateix arquitecte elaborava un “proyecto parcial <strong>de</strong> Mata<strong>de</strong>ro<br />
municipal para <strong>Gelida</strong>”, que “atendiendo a los reducidos ingresos que produce<br />
el presupuesto municipal ordinario” permetés construir les parts més essencials<br />
(pati d’entrada, sala <strong>de</strong> mondongueria, sala <strong>de</strong> matar, pati <strong>de</strong> corrals, crematori,<br />
dos lavabos, dues porcelleres i dos corrals), quedant altres ajorna<strong>de</strong>s<br />
(laboratori, sala <strong>de</strong>l conserge i sala d’oreig).<br />
L’any 1934 es va elaborar un nou “projecte d’escorxador municipal”, en la<br />
memòria <strong>de</strong>l qual no es fa referència als projectes anteriors:<br />
“El poble <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, que en pocs anys ha augmentat el seu cens <strong>de</strong> població,<br />
especialment a l’estiu, que és quan hi aflueix un gran nombre <strong>de</strong> famílies<br />
estiuejants, que atrets pel seu clima, bells paisatges i la qualitat <strong>de</strong> les aigües<br />
potables, reparti<strong>de</strong>s en gran nombre <strong>de</strong> fonts pels seus voltants, fan atractiva la<br />
vida en aquest bell indret, es troba encara mancat d’un escorxador públic on es<br />
pugui sacrificar el bestiar, a fi <strong>de</strong> que es guardin les <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s regles higièniques<br />
i al mateix temps, po<strong>de</strong>r comprovar <strong>de</strong>gudament pel Sr. Veterinari municipal, la<br />
bondat i salut <strong>de</strong>ls caps a sacrificar, i a aquest objecte, s’ha projectat el present<br />
Escorxador Municipal” (103).<br />
L’emplaçament, igual que en projectes anteriors, va quedar ara <strong>de</strong>scrit així:<br />
“Es troba situat al costat Nord-Oest <strong>de</strong>l casc poblat i a la part baixa <strong>de</strong>l mateix,<br />
a la banda dreta <strong>de</strong>l torrent <strong>de</strong> Sant Miquel, on hi <strong>de</strong>sguassaran les aigües residuals.<br />
Tindrà l’accés pel carrer posterior <strong>de</strong>l vell carrer <strong>de</strong>l Pi” (104). Sembla<br />
que van ser finalment els plànols <strong>de</strong> 1934 els que es van portar a la pràctica<br />
ja durant l’època <strong>de</strong> la Guerra Civil. En efecte, en el ple municipal <strong>de</strong> 16 <strong>de</strong><br />
setembre <strong>de</strong> 1936, amb Joan Bertran com a alcal<strong>de</strong>, es va acordar “construir<br />
l’escorxador municipal segons plans aprovats i tenint en compte la molta gent<br />
73
Andreu Guiu i Puyol<br />
parada que hi ha, lo que farà necessari repartir la feina, i les circumstàncies<br />
anormals en què vivim, acorda no fer les subhastes <strong>de</strong> dita obra sinó fer-ho fer<br />
per administració, <strong>de</strong>legant al conseller Josep Alegre Claramunt vigili personalment<br />
les esmenta<strong>de</strong>s obres”. El terreny per a edificar l’escorxador era propietat<br />
<strong>de</strong> Carme Bou, que rebria <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> la quantitat <strong>de</strong> 500 pessetes.<br />
L’any 1945, però, les obres seguien inacaba<strong>de</strong>s i el mateix arquitecte municipal<br />
elaborava un projecte que tenia per objecte “la terminación <strong>de</strong> las obras<br />
<strong>de</strong>l Mata<strong>de</strong>ro municipal, que fueron construidas en periodo Rojo” (105). Finalment<br />
l’escorxador municipal seria oficialment inaugurat per un governador<br />
civil <strong>de</strong>l règim franquista l’any 1950.<br />
La circumval·lació. El tercer projecte que caldria <strong>de</strong>stacar és el <strong>de</strong>l passeig<br />
<strong>de</strong> Circumval·lació. Les primeres notícies d’aquesta i<strong>de</strong>a que molts anys<br />
<strong>de</strong>sprés acabaria convertida en realitat són <strong>de</strong> l’any 1933. El 12 d’octubre<br />
d’aquest any, la corporació municipal presidida per Àngel Ollé aprovava el<br />
projecte d’urbanització <strong>de</strong>l passeig <strong>de</strong> Circumval·lació i, tot seguit, mitjançant<br />
la publicació d’un edicte municipal al Butlletí Oficial <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Catalunya <strong>de</strong> 26 d’octubre, s’obria un termini d’informació pública. Els darrers<br />
mesos d’aquell any i els primers <strong>de</strong> 1934 van arribar a l’<strong>Ajuntament</strong> multitud<br />
<strong>de</strong> protestes signa<strong>de</strong>s per part <strong>de</strong> propietaris <strong>de</strong> parcel·les objecte d’expropiació<br />
si el projecte anés endavant. Únicament en tres casos (dos d’ells amb<br />
raonaments literalment idèntics) he comprovat que es donen arguments en<br />
contra <strong>de</strong>l projecte.<br />
És el cas <strong>de</strong> la instància formulada per en Ramon Rius Fontanals <strong>de</strong> 24 <strong>de</strong><br />
novembre <strong>de</strong> 1933. Es tracta d’un veí <strong>de</strong> Barcelona que consi<strong>de</strong>ra “fantàstica”<br />
la via <strong>de</strong> comunicació proposta pel projecte i d’i<strong>de</strong>a “genial”, “però la meva<br />
admiració al sortir-se <strong>de</strong>l terreny i<strong>de</strong>al i teòric, no em priva <strong>de</strong> veure-hi la seva<br />
<strong>de</strong>scomunal <strong>de</strong>sproporció davant la ínfima capacitat econòmica d’aquest erari<br />
municipal”. També argumentava “l’exagerada amplada” prevista per al passeig.<br />
I finalment, <strong>de</strong>ixant ara els arguments altruistes, es queixa <strong>de</strong> la valoració que<br />
s’ha fet <strong>de</strong> terrenys <strong>de</strong> la seva propietat. L’arquitecte municipal rebutja els<br />
arguments anteriors i creu que no s’ha d’admetre la reclamació <strong>de</strong>l propietari.<br />
“ [...] la amplada <strong>de</strong> dotze metres és la que prescriu el Reglament <strong>de</strong>l 14 <strong>de</strong><br />
juliol <strong>de</strong> 1924 i la falta <strong>de</strong> capacitat econòmica que es diu <strong>de</strong> l’erari municipal<br />
no ha d’ésser motiu per a que es projectin carrers estrets i poc sans, a més <strong>de</strong><br />
que aquesta via a manera <strong>de</strong> Ronda ha d’ésser l’enllaç <strong>de</strong> la població vella amb<br />
la nova <strong>de</strong>l dia <strong>de</strong> <strong>de</strong>mà i carrers que portin a les <strong>de</strong>licioses fonts <strong>de</strong> la població”<br />
(106).<br />
En fer-se càrrec <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> l’any 1934, en Joan Bertran opinava al<br />
respecte:<br />
74
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
“També tot el nostre esforç anirà a la realització <strong>de</strong> l’estudi ràpid <strong>de</strong>l Passeig<br />
<strong>de</strong> Circumval·lació, magnífica via <strong>de</strong> 3 kms. <strong>de</strong> llarga per 12 metres d’ampla,<br />
que arrancant <strong>de</strong>l Baixador <strong>de</strong>l Funicular, seguirà per Can Barba, Sàbat, travessant<br />
els carrers <strong>de</strong>l Pi i <strong>de</strong> l’Acéquia, continuant per darrera el Convent <strong>de</strong><br />
monges, atravessant el torrent i <strong>de</strong>sembocant a la carretera <strong>de</strong> St. Sadurní prop<br />
<strong>de</strong> la Font <strong>de</strong> Cantillepa ... Un projecte d’envergadura que, naturalment, en cas<br />
<strong>de</strong> aprovar-se, aniríem fent segons les circumstàncies ho permetessin” (107).<br />
Fig. 29. Fragment <strong>de</strong>ls plànols <strong>de</strong>l projecte d’un passeig <strong>de</strong> Circumval·lació,<br />
febrer <strong>de</strong> 1936.<br />
75
Andreu Guiu i Puyol<br />
Els plànols <strong>de</strong>l febrer <strong>de</strong> 1936 conservats a l’AHMGE confirmen que el projecte<br />
no havia estat oblidat. En plena guerra, l’<strong>Ajuntament</strong> acordava “amb el<br />
fi <strong>de</strong> donar treball a alguns obrers parats” que s’iniciessin les obres <strong>de</strong>l “tros<br />
segon i tercer <strong>de</strong>l Passeig <strong>de</strong> Circumval·lació” (ple municipal <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong> novembre<br />
<strong>de</strong> 1936).<br />
Els es<strong>de</strong>veniments polítics i la curta vida <strong>de</strong>l règim republicà (més curta si<br />
pensem en la <strong>de</strong>stitució <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong>mocràtic arran <strong>de</strong>ls Fets d’Octubre<br />
<strong>de</strong> 1934) van impossibilitar acabar o a vega<strong>de</strong>s fins i tot iniciar aquestes i<strong>de</strong>es<br />
i projectes renovadors. Però també s’observa un altre tipus d’inconvenients: la<br />
<strong>de</strong>bilitat <strong>de</strong>ls pressupostos municipals que <strong>de</strong>noten diferents fonts. Preguntat<br />
sobre el tema <strong>de</strong> les finances, el batlle <strong>de</strong> 1934 respon:<br />
“Assumpte <strong>de</strong>licat ... El nostre primer pas serà normalitzar <strong>de</strong> ferm els cobros<br />
<strong>de</strong>l repartiment d’Utilitats, fent que es liquidin els endarrerits i que endavant no<br />
existeixin morosos; restringir tot lo que paguem en gastos i gastar lo que siga<br />
necessari per al ressorgiment <strong>de</strong>l meu estimat poble” (108).<br />
76<br />
Fig. 30. <strong>Gelida</strong> comptava<br />
també amb una guarnició <strong>de</strong><br />
mossos d’esquadra que, abans<br />
<strong>de</strong> començar la guerra, estava<br />
integrada per un sotscaporal i<br />
tres mossos. La foto correspon a<br />
l’any 1923.
2.13. JUTJAT DE PAU I ORDRE PÚBLIC<br />
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
<strong>Gelida</strong> pertany al partit judicial <strong>de</strong> Sant Feliu <strong>de</strong> Llobregat, seu d’un jutjat<br />
<strong>de</strong> primera instància. Però abans <strong>de</strong> recórrer al jutge <strong>de</strong> Sant Feliu, els geli<strong>de</strong>ncs<br />
<strong>de</strong>ls anys trenta i quaranta podien dirigir-se al Jutjat <strong>de</strong> Pau o Jutjat<br />
Municipal <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, que intentava la conciliació quan hi havia problemes<br />
entre dues parts. L’any 1929 era jutge en Josep Valls Torrents, que va ser<br />
substituït per Pere Torrents Almirall. En proclamar-se la República, els càrrecs<br />
judicials municipals van passar a ésser elegits <strong>de</strong>mocràticament.<br />
El dia 7 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1931 es van celebrar eleccions a càrrecs <strong>de</strong> justícia a<br />
<strong>Gelida</strong>, les úniques <strong>de</strong> les quals tinc constància. Es tractava d’elegir el jutge<br />
i el fiscal municipals i els suplents d’ambdós. Per al càrrec <strong>de</strong> justícia va ser<br />
elegit Enric Parés Miquel, i per al <strong>de</strong> fiscal Antoni Tubella Torrents (109). A<br />
l’excepcional any 1935 exercia el càrrec Josep Muray Argelagós. Durant la<br />
Guerra Civil va ser Joan Massagué Ramendo, “jutge popular”. Als primers temps<br />
<strong>de</strong> postguerra va retornar al càrrec Pere Torrents Almirall, un propietari agrari<br />
nascut a <strong>Gelida</strong> l’any 1891.<br />
Donaré tot seguit alguns exemples d’es<strong>de</strong>veniments relacionats amb l’ordre<br />
públic <strong>de</strong> la <strong>Gelida</strong> <strong>de</strong>ls anys trenta. Alguns són <strong>de</strong> primera magnitud, altres<br />
merament anecdòtics, però no per això menys importants per tal d’aprofundir<br />
en la realitat d’aquella societat. En alguns casos sabem que la justícia <strong>de</strong><br />
<strong>Gelida</strong> o <strong>de</strong> Sant Feliu va intervenir, en altres ho ignorem. Un es<strong>de</strong>veniment <strong>de</strong><br />
primera importància va ser “l’assumpte <strong>de</strong>l Castell” que <strong>de</strong>gué apassionar els<br />
Fig. 31. Vista <strong>de</strong>ls voltants <strong>de</strong>l Castell <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> a principis <strong>de</strong>ls anys 20, amb<br />
el barri <strong>de</strong>ls Tarongers i bancals d’oliveres (“L’Abans”, pàg. 90)<br />
77
Andreu Guiu i Puyol<br />
geli<strong>de</strong>ncs <strong>de</strong> 1930 i 1931 i encara cuetejava l’any 1934.<br />
L’assumpte <strong>de</strong>l Castell. La història <strong>de</strong>l conflicte es va iniciar quan, en<br />
sessió <strong>de</strong>l 12 d’agost <strong>de</strong> 1930, l’<strong>Ajuntament</strong> va acordar, “a petición <strong>de</strong> varios<br />
vecinos, verbalmente hecha”, l’arranjament <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> a Corbera <strong>de</strong><br />
Llobregat al tram en què aquest passava per l’interior <strong>de</strong>l Castell <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>. El<br />
propietari <strong>de</strong> la finca on es trobava el Castell interposa “recurs <strong>de</strong> reposició”<br />
davant <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, que va ser rebutjat per la Comissió Municipal Permanent<br />
(4 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1930).<br />
A començaments <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, un ple <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> va tornar a acordar<br />
que es procedís a l’arranjament <strong>de</strong>l camí. Al gener <strong>de</strong> 1931, el propietari va<br />
replicar formulant <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> judici ordinari davant <strong>de</strong>l Jutjat <strong>de</strong> primera<br />
instància <strong>de</strong> Sant Feliu, al·legant que per l’interior <strong>de</strong>l Castell no passava cap<br />
camí veïnal, reafirmant la propietat <strong>de</strong> la font <strong>de</strong> Cantillepa i exigint que la<br />
municipalitat <strong>de</strong>struís les obres que havia practicat per a la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>l camí i<br />
<strong>de</strong> la font esmenta<strong>de</strong>s i per a instal·lar pals i cables per a l’enllumenat elèctric<br />
al costat <strong>de</strong>l camí.<br />
Al mateix temps que formulava la <strong>de</strong>manda, el propietari <strong>de</strong>struïa les obres<br />
efectua<strong>de</strong>s per l’<strong>Ajuntament</strong>. Això va provocar una sorprenent reacció popular,<br />
el dia 2 d’agost <strong>de</strong> 1931, ja en perío<strong>de</strong> republicà. En primer lloc, es va efectuar<br />
una acció directa, que l’ofici enviat per l’<strong>Ajuntament</strong> a l’advocat d’Estat <strong>de</strong><br />
Barcelona explicava així:<br />
“ [...] todo el pueblo <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, indignado por el proce<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l dueño <strong>de</strong> la<br />
finca en que el Castillo está emplazado, Sr. Altimiras, realizó una imponente manifestación<br />
con objeto <strong>de</strong> reparar el camino <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> a Corbera, en la parte que<br />
atraviesa el Castillo <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> (que en algún punto amenazaba ruina) dividiéndose<br />
el pueblo en brigadas que bajo la espontánea dirección <strong>de</strong> los inteligentes,<br />
reparó las escaleras y arregló una rampa que permitiera la salida <strong>de</strong>l Castillo en<br />
dirección hacia Corbera, preparando las cosas para colocar una barandilla que<br />
impida el peligro que existe a la <strong>de</strong>recha <strong>de</strong>l camino, en que hay un precipicio,<br />
y llevando a efecto los arreglos precisos en alguna parte casi intransitable <strong>de</strong>l<br />
camino, por el abandono <strong>de</strong> los años, colocándose algunos escalones en puntos<br />
indispensables para ganar los <strong>de</strong>sniveles, y poniendo en otros puntos también<br />
varilla y alambre para la seguridad <strong>de</strong>l viandante” (110).<br />
En segon lloc, a la tarda d’aquell mateix dia, es produïa una reunió <strong>de</strong><br />
“tot el poble” (segons el mateix document anterior) a la sala d’espectacles<br />
<strong>de</strong> la Societat Coral Artesans, subscrivint un escrit en el qual es reafirmava el<br />
caràcter comunal “<strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps immemorial” d’aquell camí i es recolzava la<br />
postura <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>. Vegem un extracte d’aquest document signat per un<br />
gran nombre <strong>de</strong> veïns:<br />
78
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
“ [...] reunits, tot el poble al saló d’espectacles <strong>de</strong> la Societat Coral Artesans,<br />
<strong>de</strong>sinteressadament cedit per la Entitat, en la tarda d’avui ha acordat en<br />
mig <strong>de</strong>l major entusiasme i per unanimitat, posar-vos en coneixement que, el<br />
poble en maça, redreçant-se davant <strong>de</strong>ls atropells que ha estimat li fa amb la<br />
seva manera <strong>de</strong> procedir el Sr. En Llucià Altimiras, ha realitzat aquest matí, per<br />
si mateix, l’acte <strong>de</strong> justícia <strong>de</strong> reparar el camí [...] essent tan ferma la voluntat<br />
<strong>de</strong>l poble, que no tolerarà passivament cap nou atac a quelcom que va unit al<br />
seu prestigi i a la seva història. [...] responent a l’inqualificable atropell <strong>de</strong><br />
què es fa víctima el poble pel repetit propietari impedint el pas pel camí en el<br />
lloc conegut per “Castell <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>”, pretensió absurda, ha estat franquejada<br />
<strong>de</strong> nou aquella via al públic, assumpte que és causa avui d’un litigi <strong>de</strong> mala fe,<br />
promogut contra l’<strong>Ajuntament</strong> que tot el veïnat estima no <strong>de</strong>u seguir-se, per les<br />
<strong>de</strong>speses innecessàries i abusives que dit plet promou, màxim tenint en compte<br />
que el Jutjat no té cap jurisdicció en la matèria, ja que el dret <strong>de</strong> reivindicar les<br />
coses comunals pertany a l’<strong>Ajuntament</strong> i no als Tribunals [...] Hem d’addicionar<br />
que, si no hagués estat per un excés <strong>de</strong> cordura i bon seny <strong>de</strong> tots els conveïns,<br />
tal volta s’haguessin tingut que lamentar fets molt greus, que haurien tacat <strong>de</strong><br />
sang l’honorable història <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>” (111).<br />
L’escrit afirmava el caràcter comunal <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong>l Castell, el dret <strong>de</strong> visitar<br />
el Castell sempre que el poble vulgui, el caràcter comunal <strong>de</strong> la font <strong>de</strong> Cantillepa<br />
i “<strong>de</strong>l camí anomenat <strong>de</strong>l Ciment, que va a Can Fontcuberta, sortint <strong>de</strong><br />
la carretera <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> a Sant Sadurní’’. Finalment recomanava a l’<strong>Ajuntament</strong><br />
“procuri evitar per tots els mitjans possibles que pogués arribar-se a un dia<br />
<strong>de</strong> dol, perquè si el Sr. Altimiras insistís en les seves absur<strong>de</strong>s pretensions,<br />
no es pot assegurar que el ple <strong>de</strong>l poble no prengués dita actitud com un<br />
<strong>de</strong>safiament”, i es <strong>de</strong>manava “que l’<strong>Ajuntament</strong> es traslladi en visita oficial al<br />
Sr. Governador, a l’objecte <strong>de</strong> què s’eviti una probable alteració d’ordre públic<br />
[...]” (112).<br />
El 31 d’agost <strong>de</strong> 1931, el consistori arribava a l’acord <strong>de</strong> “formular cuestión<br />
<strong>de</strong> competencia al Sr. Juez <strong>de</strong> Primera Instancia <strong>de</strong>l partido <strong>de</strong> Sant Feliu <strong>de</strong><br />
Llobregat, solicitando que <strong>de</strong>je <strong>de</strong> conocer, por ser cuestión administrativa,<br />
cuya resolución <strong>de</strong>pen<strong>de</strong> exclusivamente <strong>de</strong>l Ayuntamiento, <strong>de</strong> los extremos <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>manda presentada por don Luciano Altimiras [...]”. A l’”oficio <strong>de</strong> requerimiento<br />
<strong>de</strong> inhibición” que tot seguit es va enviar al jutjat <strong>de</strong> Sant Feliu, fins i<br />
tot es plantejava la qüestió <strong>de</strong> la propietat <strong>de</strong>l Castell <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>:<br />
“Según se <strong>de</strong>spren<strong>de</strong> <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong>l Sr. Altimiras, éste preten<strong>de</strong> reivindicar<br />
la propiedad <strong>de</strong>l castillo <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, que <strong>de</strong>s<strong>de</strong> tiempo inmemorial ha pasado<br />
a ser <strong>de</strong> dominio público. Ello es tan cierto que, <strong>de</strong>ntro <strong>de</strong>l recinto <strong>de</strong> dicho<br />
castillo se halla construida una iglesia y un Cementerio, y se ha enterrado en<br />
79
Andreu Guiu i Puyol<br />
éste y se han celebrado funciones religiosas en la primera. Los vecinos <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong><br />
han entrado y salido <strong>de</strong>l castillo, lo mismo que los forasteros y los turistas,<br />
siempre que les ha venido en gana, sin que se les haya puesto nunca ningún<br />
entorpecimiento y mientras el cabildo ha <strong>de</strong>bido <strong>de</strong> cuidar, y en realidad ha<br />
cuidado, <strong>de</strong>s<strong>de</strong> tiempo inmemorial, <strong>de</strong> las reglas <strong>de</strong> policía [...]” (113).<br />
Un mes <strong>de</strong>sprés, el Jutjat <strong>de</strong> Sant Feliu contestava a ca la Vila <strong>de</strong>clarant-se<br />
competent en la <strong>de</strong>manda formulada pel propietari contra l’<strong>Ajuntament</strong>. El 16 <strong>de</strong><br />
gener <strong>de</strong> 1932, Àngel Ollé signava l’informe que contenia la còpia <strong>de</strong>ls documents<br />
que feien referència a l’afer, “cumpliendo lo or<strong>de</strong>nado por la Presi<strong>de</strong>ncia <strong>de</strong>l Consejo<br />
<strong>de</strong> Ministros, que ha reclamado al Ayuntamiento dicho envío” (114).<br />
La “Gaceta <strong>de</strong> Madrid” <strong>de</strong> 5 d’octubre <strong>de</strong> 1933 (equivalent a l’actual BOE)<br />
publicava un <strong>de</strong>cret <strong>de</strong>cidint a favor <strong>de</strong> l’autoritat judicial la competència suscitada<br />
entre l’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> i el jutge <strong>de</strong> primera instància <strong>de</strong> Sant Feliu <strong>de</strong><br />
Llobregat; anava signat pel presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la República, Niceto Alcalá-Zamora, i<br />
pel presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Govern, Alejandro Lerroux. L’assumpte havia perdut actualitat<br />
però seguia pen<strong>de</strong>nt quan el 6 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1934 el batlle entrant donava<br />
compte al consistori <strong>de</strong> l’actuació <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> anterior en l’assumpte Castell<br />
i s’aprovava “per unanimitat la seva actuació i proposant <strong>de</strong>fensar per tots<br />
els mitjans legals els legítims drets que té adquirits el poble” (115).<br />
El tema no va quedar <strong>de</strong>finitivament resolt fins que l’any 1968 la família<br />
Altimiras va vendre a l’<strong>Ajuntament</strong> el Castell <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> (116).<br />
De natura ben diferent és el problema judicial següent, útil també per a<br />
comprendre el funcionament <strong>de</strong>l jutjat local. Serien dos quarts d’onze <strong>de</strong>l dia<br />
8 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1933 quan la parella <strong>de</strong> mossos d’esquadra d’escolta <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> la Generalitat es va presentar davant <strong>de</strong>l jutge municipal <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong><br />
amb un <strong>de</strong>tingut, formulant una <strong>de</strong>núncia on manifestaven:<br />
“ [...] que al pasar por el kilómetro 17 <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> Martorell a San<br />
Sadurní <strong>de</strong> Noya, yendo <strong>de</strong> escolta con un automóvil acompañando al Honorable<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat, les fue requerido el auxilio por el vecino <strong>de</strong> dicho<br />
pueblo y propietario <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong> campo “Ginebreda” <strong>de</strong> este término municipal<br />
(…) para que se procediera a la <strong>de</strong>tención <strong>de</strong> un sujeto que en aquellos<br />
momentos había intentado violar a una hija suya (…) <strong>de</strong> 18 años. Interrogado<br />
a dicho sujeto ha manifestado llamarse Lorenzo (…) , <strong>de</strong> 40 años, casado, natural<br />
y vecino <strong>de</strong> Corbera <strong>de</strong> Llobregat (…), el cual dice que solamente le puso<br />
las manos encima <strong>de</strong> las rodillas y cogiendo miedo la muchacha al ver su actitud<br />
quiso darse a la fuga, cogiéndola <strong>de</strong> nuevo el referido sujeto por un brazo para<br />
que no se marchara que no le pasaría nada” (117).<br />
80<br />
Al dia següent el jutge municipal <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, Enric Parés Miquel, or<strong>de</strong>nava
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
que el <strong>de</strong>tingut passés a disposició <strong>de</strong>l jutge d’instrucció <strong>de</strong>l partit judicial. En<br />
efecte, els mossos d’esquadra <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> el van conduir fins a la presó <strong>de</strong>l partit<br />
judicial <strong>de</strong> Sant Feliu. L’en<strong>de</strong>mà, 10 <strong>de</strong> setembre, el jutge <strong>de</strong> Sant Feliu or<strong>de</strong>nava<br />
la posada en llibertat <strong>de</strong>l <strong>de</strong>tingut i la celebració d’un “judici <strong>de</strong> faltes” per<br />
part <strong>de</strong>l jutge <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>. Finalment aquest judici va concloure “sense sentència”,<br />
és a dir, amb acord <strong>de</strong> les diferents parts, ja que finalment el <strong>de</strong>nunciant,<br />
“manifestando que no teniendo motivos para suponer que el acto realizado por<br />
el <strong>de</strong>nunciado fuera con intención perversa por su parte se abstiene <strong>de</strong> pedir<br />
que se le imponga sanción alguna <strong>de</strong> carácter penal” (118)<br />
Una altra font, la revista “Roca Sagna”, ens informa <strong>de</strong> dos atemptats contra<br />
la propietat es<strong>de</strong>vinguts a finals <strong>de</strong> 1931 i principis <strong>de</strong> l’any següent:<br />
“El nostre bon amic Roca, durant el passat <strong>de</strong>sembre, fou víctima d’una<br />
salvatjada [...]. El fet repugnant no és altre que el d’aparèixer un matí tota<br />
la verdura <strong>de</strong>l seu hort tallada. I com en aquelles pel·lícules [...] que els malfactors,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> cometre la fellonia, hi <strong>de</strong>ixen llur segell, els qui cometeren<br />
la salvatjada contra la propietat <strong>de</strong>l Sr. Roca també li estamparen una fulla<br />
anarquista-comunista” (119).<br />
“A la matinada d’un <strong>de</strong>ls passats diumenges d’abril, uns lladregots forasters<br />
acompanyats d’un ex-veí d’ací, vingueren en un auto-taxis <strong>de</strong> Barcelona i assaltaren<br />
uns corrals <strong>de</strong> gallines i conills. Quan si enduien la presa dintre d’uns sacs,<br />
l’auto sofrí una panne i per por a ésser <strong>de</strong>scoberts abandonaren els sacs, però<br />
foren agafats els tres lladregots pels nostres mossos d’Esquadra” (120).<br />
2.14. RELIGIOSITAT I HETERODÒXIA<br />
Durant el temps <strong>de</strong> la República es produeix una politització <strong>de</strong> la qüestió<br />
religiosa. Ben aviat, els nous regidors municipals es van enfrontar amb motiu<br />
<strong>de</strong> la participació <strong>de</strong> set d’ells a la processó <strong>de</strong> Corpus celebrada a <strong>Gelida</strong> el 7<br />
<strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1931; aquests es van <strong>de</strong>fensar argumentant que “no assistiren amb<br />
caràcter oficial sinó particular”. Però el regidor esquerrà Joan Bertran els acusava<br />
d’haver-hi anat en grup, acompanyats pel secretari municipal Peracaula<br />
i “al costat <strong>de</strong> l’autoritat judicial”, en el lloc reservat a les autoritats, donant<br />
la sensació que hi assistia l’<strong>Ajuntament</strong> com a institució. Finalment, els set<br />
regidors van reconèixer els fets i en Bertran va retirar la dimissió que havia<br />
presentat, com a “batlle segon i regidor”. En el mateix ple, l’alcal<strong>de</strong> Ollé va<br />
haver <strong>de</strong> cridar a l’ordre diferents vega<strong>de</strong>s, “<strong>de</strong>gut a una acalorada discussió<br />
que es promogué per part <strong>de</strong>l públic”, “amb paraules poc correctes” <strong>de</strong>manant<br />
la dimissió <strong>de</strong> tots els regidors que havien participat en la processó, tal com<br />
escriu el secretari Peracaula al llibre d’actes (ple municipal <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong><br />
1931). Poc abans, un grup <strong>de</strong> ciutadans havia fet una protesta escrita amb els<br />
81
Andreu Guiu i Puyol<br />
mateixos arguments i en nom <strong>de</strong>l laïcisme <strong>de</strong>l nou règim republicà, és a dir, <strong>de</strong><br />
la separació entre Estat i Església.<br />
Les dretes, representa<strong>de</strong>s a <strong>Gelida</strong> per la Lliga i la publicació “Roca Sagna”,<br />
es <strong>de</strong>claraven catòliques. A la celebració <strong>de</strong> la diada <strong>de</strong> l’Onze <strong>de</strong> Setembre <strong>de</strong><br />
1931 unien catolicisme amb catalanisme:<br />
“Una comissió <strong>de</strong> “Roca Sagna” creada a l’efecte, es cuidà <strong>de</strong> preparar que fos<br />
cantat un Ofici solemne per la Capella <strong>de</strong> música local, dirigida pel Mestre Sr. Peracaula<br />
... L’Església estava tota il·luminada, com en les grans solemnitats, i al bell<br />
mig <strong>de</strong> l’Altar Major hi fou col·locat el formós Sant Crist <strong>de</strong> talla <strong>de</strong> la Parròquia<br />
amb un dosser negre. A banda i banda <strong>de</strong> l’Altar hi eren col·locats dos gerros amb<br />
flors lligats per una majestuosa llaçada <strong>de</strong> les barres catalanes obra d’unes bones<br />
patriotes geli<strong>de</strong>nques; i cobrien la barana <strong>de</strong>l presbiteri dos grans domassos <strong>de</strong> la<br />
nostra senyera, tot ço que en conjunt donava un aspecte corprenedor” (121).<br />
Per a les esquerres, representa<strong>de</strong>s per la Joventut d’Esquerra Republicana<br />
i la publicació “Flama”, manifestacions com les anteriors tenien “un caire<br />
dretista i supersticiós”. Entre els esquerrans predominaven postures laiques i<br />
sovint <strong>de</strong>scobrien continguts polítics adversos en els sermons:<br />
“No critiquem els capellans: si que protestem quan prediquen contra la República:<br />
i més dintre <strong>de</strong> l’Església bo i fent plàtiques religioses. No li sembla,<br />
mossèn Jaume Via?” (122).<br />
Aquestes acusacions, però, no sempre estaven clarament fonamenta<strong>de</strong>s.<br />
Es el cas <strong>de</strong> la <strong>de</strong>núncia formulada contra mossèn Casanelles “que vingué<br />
a predicar a <strong>Gelida</strong> el passat dilluns <strong>de</strong> Pasqua Florida (<strong>de</strong> 1932), pels seus<br />
atacs -es diu- contra la República” i que va suposar que el governador civil li<br />
imposés una multa <strong>de</strong> 500 pessetes. Després va ser comprovada la falsedat <strong>de</strong><br />
l’acusació i anul·lada la sanció (123). “Roca Sagna” acusava <strong>de</strong> la malifeta<br />
algun “<strong>de</strong>lator” <strong>de</strong> l’Esquerra local.<br />
L’any 1932, un dirigent <strong>de</strong> l’Esquerra local que durant la guerra seria alcal<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, és acusat per “Roca Sagna” <strong>de</strong>l següent acte irreverent:<br />
“El diumenge <strong>de</strong> Pasqüetes fou portada en solemne Processó als malalts<br />
<strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, com cada any, la Sagrada Comunió... Totes les balcona<strong>de</strong>s estaven<br />
endomassa<strong>de</strong>s... Una taca negra, però, lamentem haver <strong>de</strong> registrar. Es tracte<br />
d’un fet reprovable que ha merescut ... la censura <strong>de</strong> tothom. Al davant <strong>de</strong> la<br />
casa <strong>de</strong>l veí Anton Ferrer Miró, aquest sortí al carrer a insultar a Nostre Senyor i<br />
als fi<strong>de</strong>ls que l’acompanyaven” (124).<br />
Una altra manifestació d’anticlericalisme militant va tenir lloc a l’entorn <strong>de</strong><br />
82
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
la Creu <strong>de</strong> Roca Sagna, com es veurà en el capítol següent.<br />
L’abril <strong>de</strong> 1934, “La Veu <strong>de</strong> Catalunya” fa la crònica d’un fet “d’una comicitat<br />
tan extraordinària com el succeït a <strong>Gelida</strong>”, on “els funcionaris <strong>de</strong>l<br />
municipi han estat obligats a retirar les plaques que hi havia als carrers <strong>de</strong> la<br />
població i en les quals constava que era prohibida la blasfèmia. L’<strong>Ajuntament</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> sembla que té interès que al poble es renegui força”.<br />
Als anticlericals <strong>de</strong> l’Esquerra, que controlaven l’<strong>Ajuntament</strong> per voluntat<br />
popular, els preocupava també que els noms <strong>de</strong>ls carrers estiguessin lligats al<br />
santoral. Acords <strong>de</strong>l consistori, abans i durant la guerra, substitueixen noms<br />
<strong>de</strong> sants i verges per personatges com ara Francesc Layret, Dr. Martí Julià,<br />
Jaume Compte, Salvador Seguí, Ignasi Iglésias, Pi i Margall, Lina Ò<strong>de</strong>na, Santiago<br />
Rusiñol, García Hernán<strong>de</strong>z, etc. Una excepció: durant la guerra, el nom<br />
<strong>de</strong> Bonaventura Durruti va substituir el <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> “la que fou Església<br />
Parroquial”, a proposta <strong>de</strong> Joaquim Benaiges Cabré, regidor cenetista.<br />
Matrimonis i enterraments heterodoxos. Malgrat que la República havia<br />
legalitzat el matrimoni civil, el divorci o els enterraments civils, a <strong>Gelida</strong> la<br />
immensa majoria <strong>de</strong> bo<strong>de</strong>s i d’enterraments seguien fent-se pels ritus catòlics.<br />
L’heterodòxia, però, existia, sovint protagonitzada per homes <strong>de</strong> l’Esquerra,<br />
contra els quals “Roca Sagna” satiritzava:<br />
“Hom ve dient que l’Alcaldia té el ferm propòsit d’alfombrar tota l’escala, <strong>de</strong><br />
dalt-baix, <strong>de</strong>l nostre “Teatre Municipal”, el dia que es realitzi el primer casament<br />
civil” (125).<br />
“En Martí Planes vol casar-se, emperò no sap com fer-ho davant el temor que<br />
els “seus” li diguin que és un esquerrà sevillano. Això d’ésser el primer -diuen<br />
que diu- no em va pas a l’hora” (126).<br />
“A <strong>Gelida</strong> es celebrà el mes passat (agost 1932) un matrimoni civil, els pares<br />
<strong>de</strong>ls contraents, quan trobaven algun conegut, exclamaven: “Que Déu els faci<br />
ben casats” (127).<br />
Pel que fa als enterraments, a l’Arxiu Municipal es conserva un “Registre <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>claracions als efectes d’enterrament”, corresponent als mesos <strong>de</strong> març a juliol<br />
<strong>de</strong> 1936. Dels 206 <strong>de</strong>clarants, tots disposen el seu enterrament “conforme<br />
el ritu <strong>de</strong> l’Església Catòlica”, excepte dos casos (el batlle Joan Bertran Llopart<br />
i en Bonaventura Ollé Valls) en què es <strong>de</strong>manava un enterrament “pel civil”<br />
(128). Però no sempre es respectava la voluntat <strong>de</strong>l mort:<br />
“El dia 12 d’aquest mes va morir a aquesta localitat el ciutadà Josep Sala.<br />
A <strong>de</strong>sgrat <strong>de</strong>l difunt -el qual havia <strong>de</strong>manat davant molts testimonis que fos<br />
enterrat civilment- es va fer per mitjà <strong>de</strong> l’Església. El disgust entre tots els seus<br />
companys va ésser molt gros” (129).<br />
83
Andreu Guiu i Puyol<br />
Si hem <strong>de</strong> creure un informe <strong>de</strong> la Falange local <strong>de</strong> la postguerra, era en<br />
Camil Almirall, redactor <strong>de</strong> “Flama” i <strong>de</strong>stacat membre <strong>de</strong> l’Esquerra local, el<br />
que “antes <strong>de</strong>l Glorioso Alzamiento en los entierros civiles en el cementerio<br />
daba un discurso proclamando las doctrinas <strong>de</strong> Ferrer y Guardia” (130).<br />
84<br />
2.15. LA PRIMAVERA DEL TRENTA-SIS<br />
El número que “Flama” va llançar el 16 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1936, el mateix dia <strong>de</strong><br />
les eleccions, tenia un llenguatge nou respecte al d’anys anteriors i <strong>de</strong>notava<br />
que el trencament estava proper. L’anticlericalisme era punyent, hi havia articles<br />
signats fins i tot <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la presó Mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> Barcelona per algun geli<strong>de</strong>nc<br />
empresonat, es publicava un resum parcial <strong>de</strong>ls balanços efectuats en la subscripció<br />
pro presos i es <strong>de</strong>manava reiteradament el vot pel Front d’Esquerres i<br />
en contra <strong>de</strong>l Front d’Ordre.<br />
En les eleccions celebra<strong>de</strong>s a <strong>Gelida</strong> la victòria va ser per a la candidatura<br />
<strong>de</strong>l Front d’Esquerres, però la diferència no va ser tan notable com en eleccions<br />
anteriors. Els onze candidats d’aquesta coalició van obtenir en total 7.112<br />
vots (52,4%), mentre que els onze <strong>de</strong>l Front Català d’Ordre en van obtenir<br />
6.447 (47,5%). D’un cens <strong>de</strong> 1.473 electors, van participar quasi el 84%.<br />
Decretada l’amnistia pels presos polítics, els geli<strong>de</strong>ncs empresonats pels<br />
Fets d’Octubre <strong>de</strong> 1934 van tornar al poble. En Joan Bertran va ser novament<br />
el batlle <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, càrrec que va ocupar fins a mitjan octubre d’aquell any<br />
1936. Aquest retorn <strong>de</strong> l’equip municipal <strong>de</strong> 1934 va comportar un important<br />
problema. Durant el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> govern <strong>de</strong> l’ajuntament-gestor dretà s’havia<br />
nomenat un nou agutzil, segons constava en una acta <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong>l dia<br />
19 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1935. Ara, el nou consistori no es va consi<strong>de</strong>rar vinculat per<br />
aquell nomenament i va trametre una carta al director general d’Administració<br />
Local, a Barcelona:<br />
“Dit Agutzil Sr. Bargalló avui està en situació <strong>de</strong> permís per vacances i finit<br />
aquest l’<strong>Ajuntament</strong> té en projecte d’anular dit nombrament fet per l’<strong>Ajuntament</strong><br />
Gestor ja que consi<strong>de</strong>ra no estava autoritzat aquest per fer cap nombrament”<br />
(131).<br />
En sessió plenària <strong>de</strong> 31 <strong>de</strong> març s’anul·lava el nomenament anterior a favor<br />
<strong>de</strong> Josep Bargalló Valls. Aquest va optar, tot seguit, per interposar recurs contenciós<br />
administratiu davant <strong>de</strong> l’Audiència Territorial <strong>de</strong> Barcelona contra aquest<br />
acord municipal (132); a l’agost seria assassinat. En sessió <strong>de</strong> 15 <strong>de</strong> juliol, l’<strong>Ajuntament</strong><br />
nomenava Martí Planas Gras com a nou agutzil interí, “obrint concurs per<br />
cobrir en propietat aquesta plaça”, amb un sou anyal <strong>de</strong> 2.700 pessetes; en el<br />
ple municipal <strong>de</strong> 2 <strong>de</strong> setembre se li adjudicava la plaça en propietat.
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
També hi havia problemes amb el secretari Francesc Peracaula, el qual va<br />
sol·licitar la intervenció <strong>de</strong> la Direcció General d’Administració Local “per tal<br />
<strong>de</strong> que l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> se serveixi disposar li sigui acordada la seva<br />
jubilació en el concepte <strong>de</strong> Secretari <strong>de</strong> dita Corporació ja que porta més <strong>de</strong><br />
trenta-tres anys <strong>de</strong>sempenyant tals serveis, sense interrupció <strong>de</strong> cap classe”<br />
(133). Per aquest motiu, el conseller <strong>de</strong> Governació <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong>manava<br />
a l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> que informés dintre <strong>de</strong>l termini <strong>de</strong> vuit dies “sobre<br />
els motius pels quals no ha estat concedida la jubilació esmentada’’ (134).<br />
La Creu <strong>de</strong> “Roca Sagna”. Po<strong>de</strong>m esmentar també en aquest capítol els<br />
inci<strong>de</strong>nts provocats a l’entorn d’aquest símbol religiós. Però la història va<br />
començar l’agost <strong>de</strong> 1934, quan uns <strong>de</strong>sconeguts la van en<strong>de</strong>rrocar amb violència.<br />
Aquesta és la crònica <strong>de</strong> “La Vanguardia”:<br />
I aquesta és la interpretació <strong>de</strong> “Flama”:<br />
“El dia 27 d’agost ens veiérem sorpresos alguns veïns per uns forts sorolls<br />
causats per uns trons [explosius] que es col·locaren sistemàticament en curts<br />
intervals perquè es pogués presenciar el <strong>de</strong>rrocament d’una creu que estava<br />
alçada al cim <strong>de</strong> “Roca Sagna”.<br />
Nosaltres tenim el respecte més estricte a totes les creences i blasmem els<br />
causants <strong>de</strong> l’en<strong>de</strong>rrocament com els que mirant els fins polítics que els podia<br />
reportar s’afanyaren a aixecar el símbol que ells diuen presidia el poble. Encertadament<br />
la nostra primera autoritat privà a aquests <strong>de</strong>saprensius que abusessin<br />
<strong>de</strong> la bona fe d’alguns veïns, i va fer prevaler el principi d’autoritat a uns<br />
quants senyors que encara creuen ésser els amos i que ells no necessiten cap<br />
autorització per fer un acte. Felicitem al nostre batlle per l’encert que va tenir en<br />
privar que es reposés la creu, doncs així serà més segur pels veïns que els facin<br />
intranquil un altre dia” (135).<br />
Desembre <strong>de</strong> 1934, aprofitant el canvi <strong>de</strong>ls vents polítics posteriors al Sis<br />
d’Octubre, els partidaris <strong>de</strong> la creu en van tornar a clavar una altra, tal com<br />
informa el diari barceloní “La Ciutat”:<br />
85
Andreu Guiu i Puyol<br />
“El dia 8 d’aquest mes els reaccionaris d’aquesta vila varen clavar, per tercera<br />
vegada, una creu, la qual cosa prohibí rigorosament l’<strong>Ajuntament</strong> anterior,<br />
al turó <strong>de</strong> les nostres contra<strong>de</strong>s “Roca Sagna”. Les dues vega<strong>de</strong>s anteriors fou<br />
clavada amb platerets i bombo, discursos, etc. Ara, ja que s’ha col·locat sota<br />
l’ombra <strong>de</strong>l silenci i <strong>de</strong> la gent d’ordre, potser durarà més” (136).<br />
Març <strong>de</strong> 1936, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la victòria <strong>de</strong>l Front d’Esquerres, uns trenta-tres<br />
veïns signaven un escrit <strong>de</strong>manant a l’<strong>Ajuntament</strong> que la Brigada Municipal<br />
retiri la Creu:<br />
“Que consi<strong>de</strong>rant que la creu que hi ha plantada en el lloc <strong>de</strong>nominat “Roca<br />
Sagna” fereix els sentiments <strong>de</strong>ls veïns lliurepensadors, tenint en compte que la<br />
Constitució <strong>de</strong> la República és laica i per tant ha d’interpretar-se amb el sentit<br />
<strong>de</strong> que són permeses tota classe d’emblemes o signes religiosos mentre aquests<br />
s’ostentin en llocs tancats però mai a la via pública i en llocs molt visibles.<br />
Demanen a aquest <strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> la vostra Presidència que per les briga<strong>de</strong>s<br />
municipals es proce<strong>de</strong>ixi retirar la Creu abans esmentada” (137).<br />
El mes següent, abril <strong>de</strong> 1936, Pere Gibert i Àngel Ollé, consellers membres<br />
<strong>de</strong> la Comissió <strong>de</strong> Governació <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, redactaven un dictamen on, en<br />
nom <strong>de</strong>ls principis <strong>de</strong>l laïcisme, proposaven a l’<strong>Ajuntament</strong> que acordés “donar<br />
vuit dies <strong>de</strong> temps al propietari <strong>de</strong> la finca perquè siga retirada i si en el transcurs<br />
<strong>de</strong> vuit dies no s’ha complert aquesta disposició l’<strong>Ajuntament</strong> or<strong>de</strong>ni a la<br />
Brigada Municipal que sigui retirada dita Creu” (138). Una nota escrita a llapis<br />
al peu d’aquest darrer document indica que el propietari era Joan Colomer Guitart,<br />
que pocs mesos <strong>de</strong>sprés seria assassinat. En el ple municipal <strong>de</strong>l dia primer<br />
d’abril, es ratificava aquella proposta. El dia que s’havia d’efectuar l’acord<br />
municipal, hi va haver algun tipus <strong>de</strong> resistència armada; en el ple municipal<br />
<strong>de</strong> 15 d’abril, el conseller Àngel Ollé <strong>de</strong>manava que constés en acta ...<br />
“la més ferma protesta respecte als fets indignes que posaren en perill la<br />
vida <strong>de</strong> les persones assistents a l’acte <strong>de</strong> retirar la creu plantada en el lloc<br />
<strong>de</strong>nominat “Roca Sagna” el dia set <strong>de</strong>l corrent mes. També s’acordà consti en<br />
acta la protesta pels fets ocorreguts al poble <strong>de</strong> Torre <strong>de</strong> Claramunt en els que<br />
fou mort el secretari Ramon Guitart Vallés [...]”<br />
Un document <strong>de</strong> la “Causa General”, redactat <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra per la<br />
comandància <strong>de</strong> la guàrdia civil <strong>de</strong> Martorell, aporta més llum sobre aquell es<strong>de</strong>veniment<br />
violent: “En los días <strong>de</strong> Semana Santa <strong>de</strong>l año 1936, se produjeron<br />
graves disturbios en esta localidad, siendo <strong>de</strong>rribada <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> un tiroteo entre<br />
personas <strong>de</strong> <strong>de</strong>rechas y elementos <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ración Anarquista Ibérica, una<br />
86
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
Cruz Misional que se hallaba enclavada en el sitio conocido por “Roca Sagna”<br />
<strong>de</strong> este término municipal y en consecuencia <strong>de</strong> estos hechos se practicaron<br />
varios registros en casas <strong>de</strong> las personas <strong>de</strong> <strong>de</strong>rechas procediéndose por los<br />
elementos revolucionarios a la <strong>de</strong>tención <strong>de</strong>l vecino <strong>de</strong> la misma Juan Colomé<br />
Guitart, el cual era Jefe <strong>de</strong> Acción Ciudadana, y Agustín Estruch Bernis, que<br />
era Jefe <strong>de</strong> los Tradicionalistas y Subjefe <strong>de</strong> Acción Ciudadana” (139). Més que<br />
no pas un tiroteig, sembla que els trets procedien d’algú emboscat a la muntanya.<br />
Tampoc no tenim cap constància que la FAI tingués cap protagonisme<br />
a <strong>Gelida</strong> abans <strong>de</strong> la guerra.<br />
Acabada la guerra, el mateix any 1939 es va col·locar novament en el seu<br />
lloc tradicional una nova creu <strong>de</strong> ferro.<br />
Després <strong>de</strong>l parèntesi <strong>de</strong> l’ajuntament gestor, els homes <strong>de</strong> l’ERC havien recuperat<br />
el control <strong>de</strong> l’alcaldia i <strong>de</strong> les comissions municipals, fent nombroses<br />
propostes per tal <strong>de</strong> millorar el poble que, sovint, xocaven amb les realitats<br />
pressupostàries. Pel que fa a les carreteres, es va acordar “que s’arregli la carretera<br />
que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Noia condueix a Sant Salvador, així com també el camí<br />
<strong>de</strong> bast que condueix <strong>de</strong> l’Estació FC a Sant Salvador”; i <strong>de</strong>manar a la Generalitat<br />
“que s’activi la construcció <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> a Corbera sol·licitada<br />
en el mes <strong>de</strong> febrer últim” i que s’estudiï “la gran conveniència <strong>de</strong> l’obertura<br />
d’una carretera que sortint <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> passés per l’Estació amb la construcció<br />
d’un pont sobre el riu Anoia, abarcant les barria<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sant Salvador i Sant<br />
Joan Samora fins acabar a la que uneix Martorell amb Sant Esteve Sesrovires”<br />
(acta <strong>de</strong>l ple municipal <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1936). Altres acords ferms, com ara<br />
el <strong>de</strong> convertir en tres plantes les dues que tenia el segon pis <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong><br />
l’<strong>Ajuntament</strong> o la instal·lació <strong>de</strong> divuit llums al barri <strong>de</strong>l Puig i la Valenciana<br />
(per part <strong>de</strong> la companyia “Fuerza y Alumbrado”, però a càrrec <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>)<br />
<strong>de</strong>gueren quedar estroncats per l’inici <strong>de</strong> la guerra.<br />
La manca <strong>de</strong> pressupost motivava que l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong>manés a la companyia<br />
“Hispano Olivetti” que retirés “la màquina d’escriure que com a prova<br />
<strong>de</strong>ixaren a la Secretaria d’aquest <strong>Ajuntament</strong>”. El ple municipal <strong>de</strong>l 17 <strong>de</strong> juny,<br />
en canvi, acordava comprar el “Diccionari general <strong>de</strong> la llengua catalana” que<br />
Pompeu Fabra havia publicat l’any 1932.<br />
Mentrestant la CNT intentava prendre cos a <strong>Gelida</strong>, ja que sembla que el<br />
seu pes durant els anys anteriors a la guerra era insignificant. Pel maig <strong>de</strong><br />
1936, Miquel Sancho Ferrer, en nom <strong>de</strong>l “Sindicato Único <strong>de</strong> Trabajadores en<br />
constitución”, <strong>de</strong>manava a l’<strong>Ajuntament</strong> el corresponent permís ja “que los<br />
socios <strong>de</strong> esta entidad <strong>de</strong>sean celebrar un míting el día 30 <strong>de</strong>l presente a las<br />
ocho <strong>de</strong> la noche” (140).<br />
Però no tot era política a la primavera <strong>de</strong>l 36. I com un exemple podríem<br />
esmentar la ja citada aviada <strong>de</strong> tres mil coloms missatgers en la qual va participar<br />
la Societat Colombòfila Geli<strong>de</strong>nca. No eren els coloms <strong>de</strong> la pau.<br />
87
Andreu Guiu i Puyol<br />
Notes<br />
1. “Padrón municipal <strong>de</strong> los vecinos y domiciliados (presentes y ausentes) y transeúntes<br />
que se inscribieron en este término (…) el día 31 <strong>de</strong> Diciembre <strong>de</strong> 1930”,<br />
AHMGE.<br />
2. Madrid, 1933. Se’n conserva un exemplar a l’AHMGE.<br />
3. Segons el “Nomenclator”, la població <strong>de</strong> fet (resi<strong>de</strong>nts presents i transeünts) era <strong>de</strong><br />
2.283 habitants i la <strong>de</strong> dret (resi<strong>de</strong>nts presents i absents) <strong>de</strong> 2.371.<br />
4. “Flama” núm. 5, 14-02-1932.<br />
5. Í<strong>de</strong>m.<br />
6. P. Marsé i J. Bertran: “<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>. Revisió <strong>de</strong>l Pla General d’0r<strong>de</strong>nació<br />
municipal. 1980-1981”, pàg. 81.<br />
7. “Flama” núm. 5, 14-02-1932.<br />
8. P. Marsé i J. Bertran: obra citada, pàg. 83.<br />
9. “Cantillepa”.<br />
10. “Flama” núm. 4, 31-01-1932.<br />
11. “Roca Sagna” núm. 6, 5-06-1932<br />
12. Signada el 9-06-32. AHMGE, “Papers solts”.<br />
13. AHMGE, “Ayuntamiento <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>. Riqueza Rústica. Refundimiento <strong>de</strong>l Amillaramiento<br />
y Apéndices. Año 1929”.<br />
14. Pere Parera i Cartró, “Hermenegild Almirall i Romeu, un convilatà il·lustre”, “Festa<br />
Major 2003”, pàg. 88.<br />
15. “Flama” núm. 5, 14-02-1932.<br />
16. AHMGE.<br />
17. Albert Balcells, cooordinador: “Història <strong>de</strong>ls Països Catalans”, volum III, pàg. 576.<br />
18. AHMGE, “Justícia. Anys 30 “.<br />
19. Í<strong>de</strong>m.<br />
20. AHMGE.<br />
21. “Guarro Casas. 300 anys d’història”, pàg. 46.<br />
22. “La Veu <strong>de</strong> Catalunya”, 21. 08. 21; citat per “Festa Major 1984”.<br />
23. Í<strong>de</strong>m.<br />
24. “L’Abans. Recull Gràfic <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>”, pàg. 180.<br />
25. Í<strong>de</strong>m, pàg. 184.<br />
26. Í<strong>de</strong>m, pàg. 178.<br />
27. Enric Carafí i Morera: “El Pinar a ritme <strong>de</strong> bolero i “txa, txa, txa””, “Festa Major<br />
1992”.<br />
28. Josep Estruch i Bernis: “Cròniques <strong>de</strong> la <strong>Gelida</strong> <strong>de</strong>l segle XX. Vivències d’un <strong>de</strong>cenni<br />
(1925-1935)”, “Festa Major 2003”.<br />
29. AHMGE, Papers solts, República.<br />
30. Enric Carafí Morera: a “Festa Major 1982”.<br />
31. P. Marsé i J. Bertran: obra citada , pàg. 133<br />
88
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
32. Í<strong>de</strong>m, pàg. 135.<br />
33. “Roca Sagna” núm. 7, 3-07-1932.<br />
34. “Flama” núm. 41, 11-02-1934.<br />
35. “Flama” núm. 4, 31-01-1932.<br />
36. “Roca Sagna” núm. 8, 7-08-1932.<br />
37. “La Veu <strong>de</strong> Catalunya”, 21-08-1921; citat per “Festa Major 1984 “.<br />
38. Í<strong>de</strong>m.<br />
39. Jordi Llavina: article <strong>de</strong> “Cantillepa”, <strong>de</strong>sembre 1976.<br />
40. La Ciutat, 26-12-1934, pàg. 2.<br />
41. J.M. Llopis i M. Carme Julià: article <strong>de</strong> “Festa Major 1985”.<br />
42. Í<strong>de</strong>m.<br />
43. Í<strong>de</strong>m.<br />
44. Joan Rosselló Romeu: a “Festa Major 1985”.<br />
45. “Roca Sagna” núm. 7, 3-07-1932.<br />
46. Joan Rosselló Romeu: article citat.<br />
47. “Roca Sagna” núm. 2, 7-02-1932.<br />
48. Joan Comajuncosa i Reynés: “Festa Major 1983”.<br />
49. “Roca Sagna” núm. 2, 7-02-1932.<br />
50. “Roca Sagna” núm. 5, 1-05-1932.<br />
51. AHMGE, Expedientes.<br />
52. Carta signada per Lluís Codina Arimon el 30 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1936. AHMGE, Correspondència<br />
<strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, 1936-1939.<br />
53. “Roca Sagna” núm. 11, 6-11-1932<br />
54. “Flama” núm. 41, 11-02-1934<br />
55. Es pot veure la reproducció d’aquest full-manifest a l’article d’Enric Carafí Morera:<br />
“Els primers testimonis polítics a <strong>Gelida</strong>” a “Cantillepa”, agost 1977.<br />
56. Joan M.Gallardo i Joan Sans, “El Funicular <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>”, <strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> / El<br />
Farell Edicions, pàg. 33.<br />
57. Àlvar Pérez: “Boires rogenques”, “Festa Major 2005”, pàg. 68.<br />
58. “De la proclamació <strong>de</strong> la República”, signat per R. Solsona G. a “Flama” núm. 2,<br />
25-12-1931.<br />
59. “Flama” núm. 2, 25-12-1931.<br />
60. “Roca Sagna” núm. 1 , 3-01-1932<br />
61. Article signat per R. Solsona G. a “Flama” núm. 15, 10-07-1932<br />
62. “Flama” núm. 25, 12-02-1933.<br />
63. Í<strong>de</strong>m.<br />
64. Aquest dictamen està signat a Barcelona el 14 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1932. AHMGE, Expedientes<br />
<strong>de</strong> construcciones municipales. Años 1925-1949.<br />
65. AHMGE, “Expedientes <strong>de</strong> construcciones municipales”<br />
66. Í<strong>de</strong>m.<br />
67. “La Vanguardia”, 14-02-1933, pàg. 8.<br />
89
Andreu Guiu i Puyol<br />
68. Excepcional fotografia localitzada per Enric Carafí a l’ANC i publicada a “Festa Major<br />
1995”.<br />
69. “Roca Sagna” núm. 6, 6-06-1932<br />
70. “Roca Sagna” núm. 7, 3-07-1932<br />
71. “Roca Sagna” núm. 10, 2-10-1932<br />
72. “Flama” núm. 41, 11-02-1932<br />
73. “Flama” núm. 48, 27-09-1934<br />
74. Í<strong>de</strong>m.<br />
75. Albert Balcells: “El problema agrari a Catalunya. La qüestió rabassaire. 1890-1936“,<br />
pàg. 290<br />
76. “La Vanguardia”, 14-10-1934.<br />
77. “La Humanitat”, 29-06-1934.<br />
78. “La Ciutat”, 18-11-1934.<br />
79. Unió <strong>de</strong> Rabassaires, “Els <strong>de</strong>snonaments rústics a Catalunya”. Barcelona, novembre<br />
<strong>de</strong> 1935.<br />
80. La Ciutat, 8-12-1934.<br />
81. Í<strong>de</strong>m, 26-12-1934.<br />
82. Í<strong>de</strong>m.<br />
83. AHMGE.<br />
84. Í<strong>de</strong>m.<br />
85. “Flama” núm. 51, 16-02-1936.<br />
86. “Flama” núm. 50, 2-02-1936.<br />
87. AHMGE.<br />
88. “La Humanitat”, 23-02-1936.<br />
89. Enric Carafí i Morera: “Una pubilla <strong>de</strong>l 1935”, a “Festa Major 1994”. El diari barceloní<br />
“El dia gráfico” <strong>de</strong> 24 maig 1935, li va <strong>de</strong>dicar tota una pàgina.<br />
90. “Flama” núm. 4, 31-01-1932.<br />
91. Signat sota el pseudónim <strong>de</strong> “Tercet <strong>de</strong> Bugada”, “Flama” núm. 4, 31-01-1932.<br />
92. Signat per J. Muray, “Flama” núm. 2, 25-12-1931.<br />
93. “Flama” núm. 41, 11-02-1932.<br />
94. “L’Abans”, pàg. 86.<br />
95. “Flama” núm. 41, 11-02-1934.<br />
96. AHNGE, “Papers solts. República” i “L’Abans, pàg. 333”<br />
97. Citat per Enric Carafí Morera, “Cantillepa”, març-juny <strong>de</strong> 1979.<br />
98. Signat per M. Font Sabaté a “Flama” núm. 4, 31-01-1932.<br />
99. Í<strong>de</strong>m.<br />
100. “Festa Major 1985”.<br />
101. “Flama” núm. 31, 11-06-1933.<br />
102. “Flama’” núm. 41, 11-02-1932.<br />
103. “Memoria <strong>de</strong>scriptiva” signada a <strong>Gelida</strong> el 6 d’octubre <strong>de</strong> 1934 per l’arquitecte Josep<br />
Ros i Ros. AHMGE, “Expedientes <strong>de</strong> construcciones municipales. Años 1925-1949”.<br />
90
República, Guerra i Postguerra a <strong>Gelida</strong><br />
104. AHMGE, Í<strong>de</strong>m.<br />
105. Í<strong>de</strong>m.<br />
106. Document signat el 28 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1934. AHMGE, “Papers solts, República”.<br />
107. “Flama” núm. 41, 11-02-1932.<br />
108. Í<strong>de</strong>m.<br />
109. AHMGE, “Eleccions, anys 30”.<br />
110. <strong>Gelida</strong>, 18 d’agost <strong>de</strong> 1931. AHMGE, “Assumpte Castell”<br />
111. <strong>Gelida</strong>, 2 d’agost <strong>de</strong> 1931. AHMGE, Í<strong>de</strong>m.<br />
112. Í<strong>de</strong>m.<br />
113. Ofici sense data. AHMGE, í<strong>de</strong>m.<br />
114. AHMGE, Í<strong>de</strong>m.<br />
115. “Flama” núm. 41, 11-02-1932.<br />
116. Enric Carafí i Morera i A. Mauri i Martí: “El Castell <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>”, pàg. 36.<br />
117. AHMGE, documents <strong>de</strong>l Jutjat <strong>de</strong> Pau.<br />
118. Í<strong>de</strong>m.<br />
119. “Roca Sagna” núm. 1, 3-01-1932<br />
120. “Roca Sagna” núm. 5, 1-05-1932.<br />
121. “Roca Sagna”<br />
122. “Flama” núm. 2, 25-12-1931.<br />
123. “Roca Sagna” núm. 5 i 8 , maig i agost <strong>de</strong> 1932, respectivament.<br />
124. “Roca Sagna” núm. 5, 1-05-1932<br />
125. “Roca Sagna” núm. 7, 3-07-1932<br />
126. Í<strong>de</strong>m.<br />
127. “Roca Sagna” núm. 9, 4- 09-1932.<br />
128. AHMGE, “Registre <strong>de</strong> caràcter d’enterrament que es disposa”.<br />
129. “La Ciutat”, 18-11-1934.<br />
130. AHMGE, “Correspondència <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, 1940-1941”<br />
131. <strong>Gelida</strong>, 16 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1936. AHMGE, “Papers solts, República”.<br />
132. AHMGE, í<strong>de</strong>m.<br />
133. AHMGE, “Correspondència <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, 1936-1939”.<br />
134. Barcelona, 8 d’abril <strong>de</strong> 1936. Í<strong>de</strong>m.<br />
135. “Flama” núm. 48, 27-09-1934<br />
136.“La Ciutat”, 14-12-1934.<br />
137. Arxiu particular.<br />
138. Í<strong>de</strong>m.<br />
139. Documents <strong>de</strong> l’anomenada “Causa General” (Archivo Histórico Nacional, a Madrid)<br />
que fan referència a <strong>Gelida</strong>: un informe <strong>de</strong> sis fulls redactats per la guàrdia civil<br />
<strong>de</strong> Martorell i dues relacions <strong>de</strong> persones mortes elabora<strong>de</strong>s per l’<strong>Ajuntament</strong><br />
“nacional” <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>. Donem les gràcies als historiadors Ramon Arnabat i Joan<br />
Villarroya perquè ens han facilitat l’accés a aquests documents.<br />
140. AHMGE, “Correspondència <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, 1936-1939”.<br />
91
Andreu Guiu i Puyol<br />
92