Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
mateixos arguments i en nom del laïcisme del nou règim republicà, és a dir, de
la separació entre Estat i Església.
Les dretes, representades a Gelida per la Lliga i la publicació “Roca Sagna”,
es declaraven catòliques. A la celebració de la diada de l’Onze de Setembre de
1931 unien catolicisme amb catalanisme:
“Una comissió de “Roca Sagna” creada a l’efecte, es cuidà de preparar que fos
cantat un Ofici solemne per la Capella de música local, dirigida pel Mestre Sr. Peracaula
... L’Església estava tota il·luminada, com en les grans solemnitats, i al bell
mig de l’Altar Major hi fou col·locat el formós Sant Crist de talla de la Parròquia
amb un dosser negre. A banda i banda de l’Altar hi eren col·locats dos gerros amb
flors lligats per una majestuosa llaçada de les barres catalanes obra d’unes bones
patriotes gelidenques; i cobrien la barana del presbiteri dos grans domassos de la
nostra senyera, tot ço que en conjunt donava un aspecte corprenedor” (121).
Per a les esquerres, representades per la Joventut d’Esquerra Republicana
i la publicació “Flama”, manifestacions com les anteriors tenien “un caire
dretista i supersticiós”. Entre els esquerrans predominaven postures laiques i
sovint descobrien continguts polítics adversos en els sermons:
“No critiquem els capellans: si que protestem quan prediquen contra la República:
i més dintre de l’Església bo i fent plàtiques religioses. No li sembla,
mossèn Jaume Via?” (122).
Aquestes acusacions, però, no sempre estaven clarament fonamentades.
Es el cas de la denúncia formulada contra mossèn Casanelles “que vingué
a predicar a Gelida el passat dilluns de Pasqua Florida (de 1932), pels seus
atacs -es diu- contra la República” i que va suposar que el governador civil li
imposés una multa de 500 pessetes. Després va ser comprovada la falsedat de
l’acusació i anul·lada la sanció (123). “Roca Sagna” acusava de la malifeta
algun “delator” de l’Esquerra local.
L’any 1932, un dirigent de l’Esquerra local que durant la guerra seria alcalde
de Gelida, és acusat per “Roca Sagna” del següent acte irreverent:
“El diumenge de Pasqüetes fou portada en solemne Processó als malalts
de Gelida, com cada any, la Sagrada Comunió... Totes les balconades estaven
endomassades... Una taca negra, però, lamentem haver de registrar. Es tracte
d’un fet reprovable que ha merescut ... la censura de tothom. Al davant de la
casa del veí Anton Ferrer Miró, aquest sortí al carrer a insultar a Nostre Senyor i
als fidels que l’acompanyaven” (124).
Una altra manifestació d’anticlericalisme militant va tenir lloc a l’entorn de
82