Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
tocinos, sense ni el més petit reconeixement, en un temps en que aquest
bestiar per arreu està atacat per l’anomenada malaltia del mal roig” (101)
necessitava d’un escorxador. Pel batlle Joan Bertran, ara que el problema de
les escoles estava en vies de solució, la construcció de l’escorxador era la
principal obra pública a endegar:
“L’escorxador, en primer terme, és l’obra que cal fer dintre breu plaç; reportarà
un benefici segur a l’erari municipal i evitarem el cas boxornós que es
tinguin de sacrificar les bèsties (com porcs, per exemple) en ple carrer; ademés,
en l’aspecte sanitari, es podran inspeccionar millor les carns” (102).
El projecte feia anys que anava rodant. El primer projecte, obra de l’arquitecte
municipal Josep Ros i Ros, va ser aprovat en un ple de l’Ajuntament de
18 de setembre de 1929. Però seguia pendent de realització el setembre de
1932 quan el mateix arquitecte elaborava un “proyecto parcial de Matadero
municipal para Gelida”, que “atendiendo a los reducidos ingresos que produce
el presupuesto municipal ordinario” permetés construir les parts més essencials
(pati d’entrada, sala de mondongueria, sala de matar, pati de corrals, crematori,
dos lavabos, dues porcelleres i dos corrals), quedant altres ajornades
(laboratori, sala del conserge i sala d’oreig).
L’any 1934 es va elaborar un nou “projecte d’escorxador municipal”, en la
memòria del qual no es fa referència als projectes anteriors:
“El poble de Gelida, que en pocs anys ha augmentat el seu cens de població,
especialment a l’estiu, que és quan hi aflueix un gran nombre de famílies
estiuejants, que atrets pel seu clima, bells paisatges i la qualitat de les aigües
potables, repartides en gran nombre de fonts pels seus voltants, fan atractiva la
vida en aquest bell indret, es troba encara mancat d’un escorxador públic on es
pugui sacrificar el bestiar, a fi de que es guardin les degudes regles higièniques
i al mateix temps, poder comprovar degudament pel Sr. Veterinari municipal, la
bondat i salut dels caps a sacrificar, i a aquest objecte, s’ha projectat el present
Escorxador Municipal” (103).
L’emplaçament, igual que en projectes anteriors, va quedar ara descrit així:
“Es troba situat al costat Nord-Oest del casc poblat i a la part baixa del mateix,
a la banda dreta del torrent de Sant Miquel, on hi desguassaran les aigües residuals.
Tindrà l’accés pel carrer posterior del vell carrer del Pi” (104). Sembla
que van ser finalment els plànols de 1934 els que es van portar a la pràctica
ja durant l’època de la Guerra Civil. En efecte, en el ple municipal de 16 de
setembre de 1936, amb Joan Bertran com a alcalde, es va acordar “construir
l’escorxador municipal segons plans aprovats i tenint en compte la molta gent
73