Raima 2 - Ajuntament de Gelida

More documents

Recommendations

Info

Andreu Guiu i Puyol parada que hi ha, lo que farà necessari repartir la feina, i les circumstàncies anormals en què vivim, acorda no fer les subhastes de dita obra sinó fer-ho fer per administració, delegant al conseller Josep Alegre Claramunt vigili personalment les esmentades obres”. El terreny per a edificar l’escorxador era propietat de Carme Bou, que rebria de l’Ajuntament la quantitat de 500 pessetes. L’any 1945, però, les obres seguien inacabades i el mateix arquitecte municipal elaborava un projecte que tenia per objecte “la terminación de las obras del Matadero municipal, que fueron construidas en periodo Rojo” (105). Finalment l’escorxador municipal seria oficialment inaugurat per un governador civil del règim franquista l’any 1950. La circumval·lació. El tercer projecte que caldria destacar és el del passeig de Circumval·lació. Les primeres notícies d’aquesta idea que molts anys després acabaria convertida en realitat són de l’any 1933. El 12 d’octubre d’aquest any, la corporació municipal presidida per Àngel Ollé aprovava el projecte d’urbanització del passeig de Circumval·lació i, tot seguit, mitjançant la publicació d’un edicte municipal al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de 26 d’octubre, s’obria un termini d’informació pública. Els darrers mesos d’aquell any i els primers de 1934 van arribar a l’Ajuntament multitud de protestes signades per part de propietaris de parcel·les objecte d’expropiació si el projecte anés endavant. Únicament en tres casos (dos d’ells amb raonaments literalment idèntics) he comprovat que es donen arguments en contra del projecte. És el cas de la instància formulada per en Ramon Rius Fontanals de 24 de novembre de 1933. Es tracta d’un veí de Barcelona que considera “fantàstica” la via de comunicació proposta pel projecte i d’idea “genial”, “però la meva admiració al sortir-se del terreny ideal i teòric, no em priva de veure-hi la seva descomunal desproporció davant la ínfima capacitat econòmica d’aquest erari municipal”. També argumentava “l’exagerada amplada” prevista per al passeig. I finalment, deixant ara els arguments altruistes, es queixa de la valoració que s’ha fet de terrenys de la seva propietat. L’arquitecte municipal rebutja els arguments anteriors i creu que no s’ha d’admetre la reclamació del propietari. “ [...] la amplada de dotze metres és la que prescriu el Reglament del 14 de juliol de 1924 i la falta de capacitat econòmica que es diu de l’erari municipal no ha d’ésser motiu per a que es projectin carrers estrets i poc sans, a més de que aquesta via a manera de Ronda ha d’ésser l’enllaç de la població vella amb la nova del dia de demà i carrers que portin a les delicioses fonts de la població” (106). En fer-se càrrec de l’Ajuntament l’any 1934, en Joan Bertran opinava al respecte: 74
República, Guerra i Postguerra a Gelida “També tot el nostre esforç anirà a la realització de l’estudi ràpid del Passeig de Circumval·lació, magnífica via de 3 kms. de llarga per 12 metres d’ampla, que arrancant del Baixador del Funicular, seguirà per Can Barba, Sàbat, travessant els carrers del Pi i de l’Acéquia, continuant per darrera el Convent de monges, atravessant el torrent i desembocant a la carretera de St. Sadurní prop de la Font de Cantillepa ... Un projecte d’envergadura que, naturalment, en cas de aprovar-se, aniríem fent segons les circumstàncies ho permetessin” (107). Fig. 29. Fragment dels plànols del projecte d’un passeig de Circumval·lació, febrer de 1936. 75
Page 1 and 2: Fig. 27. Mentre el president de la
Page 3 and 4: República, Guerra i Postguerra a G
Page 5: República, Guerra i Postguerra a G
Page 9 and 10: 2.13. JUTJAT DE PAU I ORDRE PÚBLIC

Raima 2 - Ajuntament de Gelida

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?