Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
Si hem de creure un informe de la Falange local de la postguerra, era en
Camil Almirall, redactor de “Flama” i destacat membre de l’Esquerra local, el
que “antes del Glorioso Alzamiento en los entierros civiles en el cementerio
daba un discurso proclamando las doctrinas de Ferrer y Guardia” (130).
84
2.15. LA PRIMAVERA DEL TRENTA-SIS
El número que “Flama” va llançar el 16 de febrer de 1936, el mateix dia de
les eleccions, tenia un llenguatge nou respecte al d’anys anteriors i denotava
que el trencament estava proper. L’anticlericalisme era punyent, hi havia articles
signats fins i tot des de la presó Model de Barcelona per algun gelidenc
empresonat, es publicava un resum parcial dels balanços efectuats en la subscripció
pro presos i es demanava reiteradament el vot pel Front d’Esquerres i
en contra del Front d’Ordre.
En les eleccions celebrades a Gelida la victòria va ser per a la candidatura
del Front d’Esquerres, però la diferència no va ser tan notable com en eleccions
anteriors. Els onze candidats d’aquesta coalició van obtenir en total 7.112
vots (52,4%), mentre que els onze del Front Català d’Ordre en van obtenir
6.447 (47,5%). D’un cens de 1.473 electors, van participar quasi el 84%.
Decretada l’amnistia pels presos polítics, els gelidencs empresonats pels
Fets d’Octubre de 1934 van tornar al poble. En Joan Bertran va ser novament
el batlle de Gelida, càrrec que va ocupar fins a mitjan octubre d’aquell any
1936. Aquest retorn de l’equip municipal de 1934 va comportar un important
problema. Durant el període de govern de l’ajuntament-gestor dretà s’havia
nomenat un nou agutzil, segons constava en una acta de l’Ajuntament del dia
19 de juny de 1935. Ara, el nou consistori no es va considerar vinculat per
aquell nomenament i va trametre una carta al director general d’Administració
Local, a Barcelona:
“Dit Agutzil Sr. Bargalló avui està en situació de permís per vacances i finit
aquest l’Ajuntament té en projecte d’anular dit nombrament fet per l’Ajuntament
Gestor ja que considera no estava autoritzat aquest per fer cap nombrament”
(131).
En sessió plenària de 31 de març s’anul·lava el nomenament anterior a favor
de Josep Bargalló Valls. Aquest va optar, tot seguit, per interposar recurs contenciós
administratiu davant de l’Audiència Territorial de Barcelona contra aquest
acord municipal (132); a l’agost seria assassinat. En sessió de 15 de juliol, l’Ajuntament
nomenava Martí Planas Gras com a nou agutzil interí, “obrint concurs per
cobrir en propietat aquesta plaça”, amb un sou anyal de 2.700 pessetes; en el
ple municipal de 2 de setembre se li adjudicava la plaça en propietat.