Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
gelidencs de 1930 i 1931 i encara cuetejava l’any 1934.
L’assumpte del Castell. La història del conflicte es va iniciar quan, en
sessió del 12 d’agost de 1930, l’Ajuntament va acordar, “a petición de varios
vecinos, verbalmente hecha”, l’arranjament del camí de Gelida a Corbera de
Llobregat al tram en què aquest passava per l’interior del Castell de Gelida. El
propietari de la finca on es trobava el Castell interposa “recurs de reposició”
davant de l’Ajuntament, que va ser rebutjat per la Comissió Municipal Permanent
(4 de novembre de 1930).
A començaments de desembre, un ple de l’Ajuntament va tornar a acordar
que es procedís a l’arranjament del camí. Al gener de 1931, el propietari va
replicar formulant demanda de judici ordinari davant del Jutjat de primera
instància de Sant Feliu, al·legant que per l’interior del Castell no passava cap
camí veïnal, reafirmant la propietat de la font de Cantillepa i exigint que la
municipalitat destruís les obres que havia practicat per a la defensa del camí i
de la font esmentades i per a instal·lar pals i cables per a l’enllumenat elèctric
al costat del camí.
Al mateix temps que formulava la demanda, el propietari destruïa les obres
efectuades per l’Ajuntament. Això va provocar una sorprenent reacció popular,
el dia 2 d’agost de 1931, ja en període republicà. En primer lloc, es va efectuar
una acció directa, que l’ofici enviat per l’Ajuntament a l’advocat d’Estat de
Barcelona explicava així:
“ [...] todo el pueblo de Gelida, indignado por el proceder del dueño de la
finca en que el Castillo está emplazado, Sr. Altimiras, realizó una imponente manifestación
con objeto de reparar el camino de Gelida a Corbera, en la parte que
atraviesa el Castillo de Gelida (que en algún punto amenazaba ruina) dividiéndose
el pueblo en brigadas que bajo la espontánea dirección de los inteligentes,
reparó las escaleras y arregló una rampa que permitiera la salida del Castillo en
dirección hacia Corbera, preparando las cosas para colocar una barandilla que
impida el peligro que existe a la derecha del camino, en que hay un precipicio,
y llevando a efecto los arreglos precisos en alguna parte casi intransitable del
camino, por el abandono de los años, colocándose algunos escalones en puntos
indispensables para ganar los desniveles, y poniendo en otros puntos también
varilla y alambre para la seguridad del viandante” (110).
En segon lloc, a la tarda d’aquell mateix dia, es produïa una reunió de
“tot el poble” (segons el mateix document anterior) a la sala d’espectacles
de la Societat Coral Artesans, subscrivint un escrit en el qual es reafirmava el
caràcter comunal “des de temps immemorial” d’aquell camí i es recolzava la
postura de l’Ajuntament. Vegem un extracte d’aquest document signat per un
gran nombre de veïns:
78