Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
“ [...] un poble amb tanta abundor d’aigua, encara no tenim safaretxos comunals,
ni tampoc tenim, en cas de una enfermetat infecciosa, on anar a rentar
la roba; i el bonic del cas és que els que no tenim mitjans econòmics, tenim de
fer- ho amb aigua a voltes infectada i plena de totes les porqueries. Vegi’s la
veritat. D’una aigua que serveix per a regar i rentar, com és la que es recull de
les fonts de St. Miquel i de la déu de Joan Colomer, que s’hi aboquen cloaques
i marques ... “ (92).
Una crònica de “La Humanitat” (29 de juliol de 1934) proposava la municipalització
del servei d’aigües, previ acord entre propietaris i Ajuntament,
considerant que “hi ha grans queixes de molts veïns i estiuejants, per la poca
formalitat de la Companyia “explotadora” d’aigües”: manca d’aigua per a complir
els compromisos contrets i algunes fonts públiques on cal “estar més d’una
hora per a omplenar un canti d’aigua”. Això sí, la font de la Saborida ha estat
“excel·lentment” arranjada pel seu propietari, en Vicenç Ros (de Martorell) i
l’Ajuntament “ha millorat notablement la típica Font Freda, en la qual ara es
podrà passar molt bé l’estona fent-hi costellades”.
I quan la revista “Flama” entrevista Joan Bertran Llopart, el batlle que
va dirigir l’Ajuntament entre febrer i octubre de 1934 manifestava aquests
objectius:
a) Instal·lar les sis seccions escolars al nou local d’Escoles (can Valls) que
comportava “tenir els mestres efectius quan abans millor”
b) “L’escorxador, en primer terme”
c) “La realització de l’estudi ràpid del Passeig de Circumval·lació”.
d) “Suprimides les escoles de Ca La Vila, caldrà efectuar un repartiment de
les dependències municipals; instal·lant allà el Jutjat municipal, que actualment
no té oficines pròpies; deixant un lloc adequat per a la instal·lació de la
Creu Roja. I així ens trobaríem amb que, aprofitant millor el terreny, espaiós,
per cert, també ornaríem millor aquella Casa, avui, en veritat, gens adient”
e) “Convertir en una espècie de Parc municipal els jardins de Can Valls,
tenint-los oberts cada dia per a esplai de tots els veïns” (93).
Però les bones idees d’aquest alcalde es veurien en part estroncades per les
vicissituds històriques. Dels projectes municipals que es van plantejar durant
l’època republicana en destacaré tres: les escoles, l’escorxador i el passeig de
Circumval·lació.
Les escoles. A la Gelida de començaments dels anys trenta hi havia tres
locals destinats a escoles: l’escola nacional de nens del carrer de Colom (a
l’edifici de l’Ajuntament), l’escola particular de nens del carrer de la Barceloneta
i el “Col·legi de les Monges”. Aquest darrer era regentat per una comunitat
70