Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
parada que hi ha, lo que farà necessari repartir la feina, i les circumstàncies
anormals en què vivim, acorda no fer les subhastes de dita obra sinó fer-ho fer
per administració, delegant al conseller Josep Alegre Claramunt vigili personalment
les esmentades obres”. El terreny per a edificar l’escorxador era propietat
de Carme Bou, que rebria de l’Ajuntament la quantitat de 500 pessetes.
L’any 1945, però, les obres seguien inacabades i el mateix arquitecte municipal
elaborava un projecte que tenia per objecte “la terminación de las obras
del Matadero municipal, que fueron construidas en periodo Rojo” (105). Finalment
l’escorxador municipal seria oficialment inaugurat per un governador
civil del règim franquista l’any 1950.
La circumval·lació. El tercer projecte que caldria destacar és el del passeig
de Circumval·lació. Les primeres notícies d’aquesta idea que molts anys
després acabaria convertida en realitat són de l’any 1933. El 12 d’octubre
d’aquest any, la corporació municipal presidida per Àngel Ollé aprovava el
projecte d’urbanització del passeig de Circumval·lació i, tot seguit, mitjançant
la publicació d’un edicte municipal al Butlletí Oficial de la Generalitat de
Catalunya de 26 d’octubre, s’obria un termini d’informació pública. Els darrers
mesos d’aquell any i els primers de 1934 van arribar a l’Ajuntament multitud
de protestes signades per part de propietaris de parcel·les objecte d’expropiació
si el projecte anés endavant. Únicament en tres casos (dos d’ells amb
raonaments literalment idèntics) he comprovat que es donen arguments en
contra del projecte.
És el cas de la instància formulada per en Ramon Rius Fontanals de 24 de
novembre de 1933. Es tracta d’un veí de Barcelona que considera “fantàstica”
la via de comunicació proposta pel projecte i d’idea “genial”, “però la meva
admiració al sortir-se del terreny ideal i teòric, no em priva de veure-hi la seva
descomunal desproporció davant la ínfima capacitat econòmica d’aquest erari
municipal”. També argumentava “l’exagerada amplada” prevista per al passeig.
I finalment, deixant ara els arguments altruistes, es queixa de la valoració que
s’ha fet de terrenys de la seva propietat. L’arquitecte municipal rebutja els
arguments anteriors i creu que no s’ha d’admetre la reclamació del propietari.
“ [...] la amplada de dotze metres és la que prescriu el Reglament del 14 de
juliol de 1924 i la falta de capacitat econòmica que es diu de l’erari municipal
no ha d’ésser motiu per a que es projectin carrers estrets i poc sans, a més de
que aquesta via a manera de Ronda ha d’ésser l’enllaç de la població vella amb
la nova del dia de demà i carrers que portin a les delicioses fonts de la població”
(106).
En fer-se càrrec de l’Ajuntament l’any 1934, en Joan Bertran opinava al
respecte:
74