Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
Cruz Misional que se hallaba enclavada en el sitio conocido por “Roca Sagna”
de este término municipal y en consecuencia de estos hechos se practicaron
varios registros en casas de las personas de derechas procediéndose por los
elementos revolucionarios a la detención del vecino de la misma Juan Colomé
Guitart, el cual era Jefe de Acción Ciudadana, y Agustín Estruch Bernis, que
era Jefe de los Tradicionalistas y Subjefe de Acción Ciudadana” (139). Més que
no pas un tiroteig, sembla que els trets procedien d’algú emboscat a la muntanya.
Tampoc no tenim cap constància que la FAI tingués cap protagonisme
a Gelida abans de la guerra.
Acabada la guerra, el mateix any 1939 es va col·locar novament en el seu
lloc tradicional una nova creu de ferro.
Després del parèntesi de l’ajuntament gestor, els homes de l’ERC havien recuperat
el control de l’alcaldia i de les comissions municipals, fent nombroses
propostes per tal de millorar el poble que, sovint, xocaven amb les realitats
pressupostàries. Pel que fa a les carreteres, es va acordar “que s’arregli la carretera
que des del riu Noia condueix a Sant Salvador, així com també el camí
de bast que condueix de l’Estació FC a Sant Salvador”; i demanar a la Generalitat
“que s’activi la construcció de la carretera de Gelida a Corbera sol·licitada
en el mes de febrer últim” i que s’estudiï “la gran conveniència de l’obertura
d’una carretera que sortint de Gelida passés per l’Estació amb la construcció
d’un pont sobre el riu Anoia, abarcant les barriades de Sant Salvador i Sant
Joan Samora fins acabar a la que uneix Martorell amb Sant Esteve Sesrovires”
(acta del ple municipal de 18 de març de 1936). Altres acords ferms, com ara
el de convertir en tres plantes les dues que tenia el segon pis de la casa de
l’Ajuntament o la instal·lació de divuit llums al barri del Puig i la Valenciana
(per part de la companyia “Fuerza y Alumbrado”, però a càrrec de l’Ajuntament)
degueren quedar estroncats per l’inici de la guerra.
La manca de pressupost motivava que l’Ajuntament demanés a la companyia
“Hispano Olivetti” que retirés “la màquina d’escriure que com a prova
deixaren a la Secretaria d’aquest Ajuntament”. El ple municipal del 17 de juny,
en canvi, acordava comprar el “Diccionari general de la llengua catalana” que
Pompeu Fabra havia publicat l’any 1932.
Mentrestant la CNT intentava prendre cos a Gelida, ja que sembla que el
seu pes durant els anys anteriors a la guerra era insignificant. Pel maig de
1936, Miquel Sancho Ferrer, en nom del “Sindicato Único de Trabajadores en
constitución”, demanava a l’Ajuntament el corresponent permís ja “que los
socios de esta entidad desean celebrar un míting el día 30 del presente a las
ocho de la noche” (140).
Però no tot era política a la primavera del 36. I com un exemple podríem
esmentar la ja citada aviada de tres mil coloms missatgers en la qual va participar
la Societat Colombòfila Gelidenca. No eren els coloms de la pau.
87