Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
“ [...] reunits, tot el poble al saló d’espectacles de la Societat Coral Artesans,
desinteressadament cedit per la Entitat, en la tarda d’avui ha acordat en
mig del major entusiasme i per unanimitat, posar-vos en coneixement que, el
poble en maça, redreçant-se davant dels atropells que ha estimat li fa amb la
seva manera de procedir el Sr. En Llucià Altimiras, ha realitzat aquest matí, per
si mateix, l’acte de justícia de reparar el camí [...] essent tan ferma la voluntat
del poble, que no tolerarà passivament cap nou atac a quelcom que va unit al
seu prestigi i a la seva història. [...] responent a l’inqualificable atropell de
què es fa víctima el poble pel repetit propietari impedint el pas pel camí en el
lloc conegut per “Castell de Gelida”, pretensió absurda, ha estat franquejada
de nou aquella via al públic, assumpte que és causa avui d’un litigi de mala fe,
promogut contra l’Ajuntament que tot el veïnat estima no deu seguir-se, per les
despeses innecessàries i abusives que dit plet promou, màxim tenint en compte
que el Jutjat no té cap jurisdicció en la matèria, ja que el dret de reivindicar les
coses comunals pertany a l’Ajuntament i no als Tribunals [...] Hem d’addicionar
que, si no hagués estat per un excés de cordura i bon seny de tots els conveïns,
tal volta s’haguessin tingut que lamentar fets molt greus, que haurien tacat de
sang l’honorable història de Gelida” (111).
L’escrit afirmava el caràcter comunal del camí del Castell, el dret de visitar
el Castell sempre que el poble vulgui, el caràcter comunal de la font de Cantillepa
i “del camí anomenat del Ciment, que va a Can Fontcuberta, sortint de
la carretera de Gelida a Sant Sadurní’’. Finalment recomanava a l’Ajuntament
“procuri evitar per tots els mitjans possibles que pogués arribar-se a un dia
de dol, perquè si el Sr. Altimiras insistís en les seves absurdes pretensions,
no es pot assegurar que el ple del poble no prengués dita actitud com un
desafiament”, i es demanava “que l’Ajuntament es traslladi en visita oficial al
Sr. Governador, a l’objecte de què s’eviti una probable alteració d’ordre públic
[...]” (112).
El 31 d’agost de 1931, el consistori arribava a l’acord de “formular cuestión
de competencia al Sr. Juez de Primera Instancia del partido de Sant Feliu de
Llobregat, solicitando que deje de conocer, por ser cuestión administrativa,
cuya resolución depende exclusivamente del Ayuntamiento, de los extremos de
la demanda presentada por don Luciano Altimiras [...]”. A l’”oficio de requerimiento
de inhibición” que tot seguit es va enviar al jutjat de Sant Feliu, fins i
tot es plantejava la qüestió de la propietat del Castell de Gelida:
“Según se desprende de la demanda del Sr. Altimiras, éste pretende reivindicar
la propiedad del castillo de Gelida, que desde tiempo inmemorial ha pasado
a ser de dominio público. Ello es tan cierto que, dentro del recinto de dicho
castillo se halla construida una iglesia y un Cementerio, y se ha enterrado en
79