Raima 2 - Ajuntament de Gelida

More documents

Recommendations

Info

Andreu Guiu i Puyol Si hem de creure un informe de la Falange local de la postguerra, era en Camil Almirall, redactor de “Flama” i destacat membre de l’Esquerra local, el que “antes del Glorioso Alzamiento en los entierros civiles en el cementerio daba un discurso proclamando las doctrinas de Ferrer y Guardia” (130). 84 2.15. LA PRIMAVERA DEL TRENTA-SIS El número que “Flama” va llançar el 16 de febrer de 1936, el mateix dia de les eleccions, tenia un llenguatge nou respecte al d’anys anteriors i denotava que el trencament estava proper. L’anticlericalisme era punyent, hi havia articles signats fins i tot des de la presó Model de Barcelona per algun gelidenc empresonat, es publicava un resum parcial dels balanços efectuats en la subscripció pro presos i es demanava reiteradament el vot pel Front d’Esquerres i en contra del Front d’Ordre. En les eleccions celebrades a Gelida la victòria va ser per a la candidatura del Front d’Esquerres, però la diferència no va ser tan notable com en eleccions anteriors. Els onze candidats d’aquesta coalició van obtenir en total 7.112 vots (52,4%), mentre que els onze del Front Català d’Ordre en van obtenir 6.447 (47,5%). D’un cens de 1.473 electors, van participar quasi el 84%. Decretada l’amnistia pels presos polítics, els gelidencs empresonats pels Fets d’Octubre de 1934 van tornar al poble. En Joan Bertran va ser novament el batlle de Gelida, càrrec que va ocupar fins a mitjan octubre d’aquell any 1936. Aquest retorn de l’equip municipal de 1934 va comportar un important problema. Durant el període de govern de l’ajuntament-gestor dretà s’havia nomenat un nou agutzil, segons constava en una acta de l’Ajuntament del dia 19 de juny de 1935. Ara, el nou consistori no es va considerar vinculat per aquell nomenament i va trametre una carta al director general d’Administració Local, a Barcelona: “Dit Agutzil Sr. Bargalló avui està en situació de permís per vacances i finit aquest l’Ajuntament té en projecte d’anular dit nombrament fet per l’Ajuntament Gestor ja que considera no estava autoritzat aquest per fer cap nombrament” (131). En sessió plenària de 31 de març s’anul·lava el nomenament anterior a favor de Josep Bargalló Valls. Aquest va optar, tot seguit, per interposar recurs contenciós administratiu davant de l’Audiència Territorial de Barcelona contra aquest acord municipal (132); a l’agost seria assassinat. En sessió de 15 de juliol, l’Ajuntament nomenava Martí Planas Gras com a nou agutzil interí, “obrint concurs per cobrir en propietat aquesta plaça”, amb un sou anyal de 2.700 pessetes; en el ple municipal de 2 de setembre se li adjudicava la plaça en propietat.
República, Guerra i Postguerra a Gelida També hi havia problemes amb el secretari Francesc Peracaula, el qual va sol·licitar la intervenció de la Direcció General d’Administració Local “per tal de que l’Ajuntament de Gelida se serveixi disposar li sigui acordada la seva jubilació en el concepte de Secretari de dita Corporació ja que porta més de trenta-tres anys desempenyant tals serveis, sense interrupció de cap classe” (133). Per aquest motiu, el conseller de Governació de la Generalitat demanava a l’Ajuntament de Gelida que informés dintre del termini de vuit dies “sobre els motius pels quals no ha estat concedida la jubilació esmentada’’ (134). La Creu de “Roca Sagna”. Podem esmentar també en aquest capítol els incidents provocats a l’entorn d’aquest símbol religiós. Però la història va començar l’agost de 1934, quan uns desconeguts la van enderrocar amb violència. Aquesta és la crònica de “La Vanguardia”: I aquesta és la interpretació de “Flama”: “El dia 27 d’agost ens veiérem sorpresos alguns veïns per uns forts sorolls causats per uns trons [explosius] que es col·locaren sistemàticament en curts intervals perquè es pogués presenciar el derrocament d’una creu que estava alçada al cim de “Roca Sagna”. Nosaltres tenim el respecte més estricte a totes les creences i blasmem els causants de l’enderrocament com els que mirant els fins polítics que els podia reportar s’afanyaren a aixecar el símbol que ells diuen presidia el poble. Encertadament la nostra primera autoritat privà a aquests desaprensius que abusessin de la bona fe d’alguns veïns, i va fer prevaler el principi d’autoritat a uns quants senyors que encara creuen ésser els amos i que ells no necessiten cap autorització per fer un acte. Felicitem al nostre batlle per l’encert que va tenir en privar que es reposés la creu, doncs així serà més segur pels veïns que els facin intranquil un altre dia” (135). Desembre de 1934, aprofitant el canvi dels vents polítics posteriors al Sis d’Octubre, els partidaris de la creu en van tornar a clavar una altra, tal com informa el diari barceloní “La Ciutat”: 85
Page 1 and 2: Fig. 27. Mentre el president de la
Page 3 and 4: República, Guerra i Postguerra a G
Page 9 and 10: 2.13. JUTJAT DE PAU I ORDRE PÚBLIC
Page 15: República, Guerra i Postguerra a G

Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?