Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
éste y se han celebrado funciones religiosas en la primera. Los vecinos de Gelida
han entrado y salido del castillo, lo mismo que los forasteros y los turistas,
siempre que les ha venido en gana, sin que se les haya puesto nunca ningún
entorpecimiento y mientras el cabildo ha debido de cuidar, y en realidad ha
cuidado, desde tiempo inmemorial, de las reglas de policía [...]” (113).
Un mes després, el Jutjat de Sant Feliu contestava a ca la Vila declarant-se
competent en la demanda formulada pel propietari contra l’Ajuntament. El 16 de
gener de 1932, Àngel Ollé signava l’informe que contenia la còpia dels documents
que feien referència a l’afer, “cumpliendo lo ordenado por la Presidencia del Consejo
de Ministros, que ha reclamado al Ayuntamiento dicho envío” (114).
La “Gaceta de Madrid” de 5 d’octubre de 1933 (equivalent a l’actual BOE)
publicava un decret decidint a favor de l’autoritat judicial la competència suscitada
entre l’alcalde de Gelida i el jutge de primera instància de Sant Feliu de
Llobregat; anava signat pel president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, i
pel president del Govern, Alejandro Lerroux. L’assumpte havia perdut actualitat
però seguia pendent quan el 6 de febrer de 1934 el batlle entrant donava
compte al consistori de l’actuació de l’Ajuntament anterior en l’assumpte Castell
i s’aprovava “per unanimitat la seva actuació i proposant defensar per tots
els mitjans legals els legítims drets que té adquirits el poble” (115).
El tema no va quedar definitivament resolt fins que l’any 1968 la família
Altimiras va vendre a l’Ajuntament el Castell de Gelida (116).
De natura ben diferent és el problema judicial següent, útil també per a
comprendre el funcionament del jutjat local. Serien dos quarts d’onze del dia
8 de setembre de 1933 quan la parella de mossos d’esquadra d’escolta del president
de la Generalitat es va presentar davant del jutge municipal de Gelida
amb un detingut, formulant una denúncia on manifestaven:
“ [...] que al pasar por el kilómetro 17 de la carretera de Martorell a San
Sadurní de Noya, yendo de escolta con un automóvil acompañando al Honorable
President de la Generalitat, les fue requerido el auxilio por el vecino de dicho
pueblo y propietario de la casa de campo “Ginebreda” de este término municipal
(…) para que se procediera a la detención de un sujeto que en aquellos
momentos había intentado violar a una hija suya (…) de 18 años. Interrogado
a dicho sujeto ha manifestado llamarse Lorenzo (…) , de 40 años, casado, natural
y vecino de Corbera de Llobregat (…), el cual dice que solamente le puso
las manos encima de las rodillas y cogiendo miedo la muchacha al ver su actitud
quiso darse a la fuga, cogiéndola de nuevo el referido sujeto por un brazo para
que no se marchara que no le pasaría nada” (117).
80
Al dia següent el jutge municipal de Gelida, Enric Parés Miquel, ordenava