Guia de lectura - PARAULES I LLIBRES. Llengua

CARLES RIBA
[TiC] · C.10 · P. 187 - 188
JOSEP M. LÓPEZ-PICÓ
[TiC] · C.9 · P. 172
PRIMERA AVANTGUARDA
CATALANA
[TiC] · C.9 · P. 175
ARBITRARISME
[TiC] · C.9 · P. 162
TIPUS DE VERSOS
[TiP] · C.1 · P. 8 - 9
TIPUS D’ESTROFES
[TiP] · C.1 · P. 11 - 13
WILLIAM SHAKESPEARE
[TiC] · C.3 · P. 52
ELEGIA I CANÇÓ
[TiP] · C.1 · P. 20
ISOSIL·LABISME I ANISOSIL·LABISME
[TiP] · C.1 · P. 76
Guia de lectura d’Antologia poètica
4 ANÀLISI MÈTRICA I FORMAL
4.1 Dins la tradició formalista
El 1927, Carles Riba, en ocasió del darrer rumb literari que prenia López-Picó, distingia
«el cas dels poetes tinguts per més difícils o per més d’avantguarda». 5 A La Nova
Revista, hi registrava, així, la doble evolució de la poètica europea, després de la fragmentació
del simbolisme finisecular: els corrents retòrics (la lírica «difícil») enfront dels
terroristes (l’avantguarda). No cal rumiar-s’hi gaire a l’hora d’adscriure Màrius Torres a
la primera tendència esmentada, la culturalista, que entén la poesia com una experiència
intel·lectual i el poema, com un producte ben fet, un artifici la perfecció artística
del qual arrela en l’elaboració formal, en l’acurat treball lingüístic, en la manipulació
de les figures estilístiques. Aquest programa d’execució està en consonància, a més,
amb quatre referents propers a l’autor lleidatà: l’aposta per la constància creativa, enfront
de la inspiració romàntica, que postula Baudelaire; la lluita simbolista contra la negligència
formal del romanticisme; la teoria d’Ors de l’arbitrarisme i el model de Riba,
en què la poesia esdevé, sobretot, construcció verbal, llenguatge.
Topem, en efecte, amb una obra que es preocupa pel rigor tècnic. D’aquí ve la preferència
per estrofes o metres amb pedigree: el sonet, motlle de gairebé la meitat (12) de
peces que conformen l’Antologia (26), o l’alexandrí francès (per norma, amb cesura
6+6; esporàdicament amb l’estructura trimembre 4+4+4, com en el cinquè vers del text
núm. 14, «Cançó a Mahalta», o, fora de l’Antologia, el novè del núm. 87, «Tres amigues»).
L’alexandrí monopolitza els sonets, si bé s’estén a moltes composicions, a voltes
sol (el núm. 14; el 34, «Un altre abril»; el 39, «Els núvols»), a voltes combinat amb
altres llargades de vers (els poemes núm. 11, «Dolç Àngel de la mort...»; núm. 40,
«Couperin, a l’hivern»; núm. 73, «Mozart», etcètera). D’aquí ve, també, l’amplitud i varietat
del repertori: tetrasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, decasíl·labs, quant a la versificació;
apariats (sovint associats a l’alexandrí), quartets, quintets, sextets, pel que fa
a l’estrofisme.
Afegim a l’inventari el sonet anglès, ignorat en l’antologia (tres quartets i un apariat,
com feia Shakespeare: «Tres amigues» n’és un); l’elegia (núm.11); la cançó (núm. 14,
mostra d’una de les suites amoroses més celebrades de la literatura pàtria); així com
les tankes, gènere d’origen japonès del qual Torres (núm. 44, «Entre l’herba i els núvols»)
i Riba ofereixen les primeres mostres en català, un cop introduït a la tradició occidental
a principi del segle XX. Atesa la brevetat i la síntesi que caracteritza la tanka, el
seu patró fix obliga a una estricta disciplina expressiva: encabir el contingut dins cinc
versos femenins (la paraula que tanca cada vers és plana), blancs (sense rima), pentasíl·labs
i heptasíl·labs (comptades les síl·labes àtones finals), segons l’esquema 5-7-
5-7-7. A banda de l’estrofa sàfica, també absent de la nostra recopilació: tres
decasíl·labs closos per un tetrasíl·lab, tots femenins.
Les pautes isosil·làbica i anisosil·làbica s’alternen, sempre amb una rima consonant
que s’esforça a diversificar la combinatòria. En els dotze sonets seleccionats, per
exemple, quartets creuats (ABBA) i encadenats (ABAB) es distribueixen equitativament:
sis peces per a cadascuna de les opcions. A l’interior del poema, es multipliquen
les variants: a diferència de «Paraules en la nit» (núm. 22), que inverteix l’ordre
de les dues mateixes rimes creuades de la primera estrofa en la segona (ABBA / BAAB),
«El combat dels poetes» (núm. 24) les manté (ABBA / ABBA). Acte seguit, «En el silenci
obscur...» (núm. 25) calca la plantilla de «Paraules en la nit». Pel que fa al darrer
tercet, en canvi, «Paraules en la nit» i «El combat dels poetes» coincideixen
a aparellar els dos versos inicials i a reprendre, en el final, l’última rima del tercet
5 MARÇAL SUBIRÀS, «Dades sobre el postsimbolisme a Catalunya», dins Estudis de llengua i literatura catalanes / XXXVIII. Homenatge a
Arthur Terry, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, pàg. 217.
13