aca32 - tècnic superior en gestió i org. de - CIFP JOAN TAIX

MD020204 MODEL PROGRAMACIÓ. 

Rev. 1 Aprovat CCG : 06/09/2010 

Programació del mòdul de: 

DEPARTAMENT 

CURS 

CICLE 

CLAU 

PROFESSOR 

GESTIÓ DELS APROFITAMETS CINEGÈTICS I 

PISCÍCOLES 

AGRÀRIA 

2012-2013 

RECURSOS NATURALS 

ACA 32 

ANTONI RAMONELL ALZAMORA



ÍNDEX 

1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS 

TERMINALS) 

2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ 

3.- PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENT 

SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES. 

4. METODOLOGIA. 

5.- AVALUACIÓ. 

• 5.1 Criteris d’avaluació. 

• 5.2 Continguts mínims 

• 5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar? 

• 5.4 Qualificació. 

• 5.5 Recuperació del mòdul. 

• 5.6 Avaluació de pendents (si escau). 

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. 

7. FORMA D'INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS 

8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS. 

9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUS 

GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)



1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATS TERMINALS) 

1. Conèixer les característiques dels hàbitats i poblacions de les espècies cinegètiques i de 

pesca d'aigües continentals i marines, d'acord amb la seva biologia i la seva distribució 

geogràfica. 

2. Analitzar les característiques de l'organització i del control dels treballs sobre els hàbitats i 

poblacions de les espècies cinegètiques, d'aigües continentals i marines, per a la seva gestió i 

protecció. 

3. Analitzar les condicions de realització de les activitats de caça i pesca d'acord amb la 

legislació específica. 

4. Assolir les capacitats procedimentals i actitudinals necessàries en la realització de treballs 

sobre l'hàbitat. 

5. Emprar el català com a llengua vehicular d'acord amb el projecte lingüístic del centre. 

.




1er TRIMESTRE 

BLOC I : gestió piscícola 

• UD 1. Conceptes biològics bàsics sobre poblacions marines i gestió pesquera (10 h) 

• UD 2. La conca mediterrània. Ecologia i hàbitats de les espècies marines (15 h) 

• UD 3. Espècies piscícoles: morfologia, biologia i hàbitats (20 h) 

• UD 4. Modalitats de pesca. Arts i ormejos (10 h) 

• UD 5. Legislació de pesca (5 h) 

• UD. 6 Protecció i regulació de les activitats i usos en el medi marí (6 h) 

• UD 7. Aqüicultura (7 h) 

2on TRIMESTRE 

BLOC II: Gestió cinegètica 

• UD 8. Conceptes biològics i tècnics i la seva aplicació en la gestió cinegètica (10 h) 

• UD 9. Les aus: morfologia, biologia i hàbitats (10 h) 

• UD 10. Les espècies cinegètiques: morfologia, biologia i hàbitats 15 h) 

• UD 11. Modalitats de caça. Armes i cans de caça (10 h) 

• UD 12. Legislació cinegètica. El pla Tècnic de caça (10 h) 

• UD 13. Granges cinegètiques (7 h) 

Total: 135 h



3.-PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES. 

Unitat 

didàctic 

a nº 

Sessions 

previstes 

(h) 

Període : Del……de………al…… 

de…………. 

1 10 Del 26 de setembre al 4 d'octubre 

2 15 Del 4 d'octubre al 19 d'octubre 

3 20 El 21 d'octubre al 16 de novembre 

4 10 Del 18 de novembre al 29 de novembre 

5 5 Del 29 de novembre al 5 de desembre 

6 6 Del 7 de desembre al 13 de desembre 

7 7 Del 13 de desembre al 20 de desembre 

8 10 Del 7 de gener al 20 de gener 

9 10 Del 23 de gener al 31 de gener 

10 15 De l'1 de febrer al 20 de febrer 

11 10 Del 20 de febrer al 29 de febrer 

12 10 Del 5 de març al 13 de març 

13 7 Del 14 de març al 23 de març 

Sessions efectives

UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL 



Conceptes biològics bàsics sobre poblacions marines i 

gestió pesquera. 

OBJECTIUS DIDÀCTICS 

1. Conèixer els conceptes ecològics bàsics relacionats amb l'ecologia de poblacions. 

2. Conèixer l'estat general dels recursos marins i la situació general de sobreexplotació que pateixen. 

CONTINGUTS 

CONCEPTES PROCEDIMENT 

1. Conceptes biològics bàsics d'ecologia de poblacions. 

2. Dinàmica dels stocks marins. 

Nº SESSIONS 10 h BLOC I 

• Conèixer els conceptes biològics bàsics aplicables a l'ecologia de 

poblacions. 

• Analitzar l'estat mundial dels recursos marins i les causes de la 

sobre explotació dels recursos. 

• Analitzar les solucions a la problemàtica de la sobre explotació dels 

recursos. 

• Utilitzar el vocabulari tècnic i específic de de biologia. 

ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ 

• Explicació de la UD per part del professor amb el suport de medis 

audiovisuals i les TIC. 

• Articles científics: 

◦ La pesca , incert futur. 

◦ Dinàmica de les poblacions marines. 

• Exercici de reforç: resolució de qüestionaris referents als 

articles anteriors. 

• Audiovisuals: 

◦ The end of the line. 

◦ La pesadilla de Newton. 

◦ Sushi global. 

• Coneix. els conceptes biològics bàsics aplicables a l'ecologia de 

poblacions. 

• Analitza l'estat mundial dels recursos marins i les causes de la 

sobre explotació dels recursos. 

• Analitza les solucions a la problemàtica de la sobre explotació 

dels recursos. 

• Utilitza el vocabulari tècnic i específic de de biologia.

• Exercici de reforç: reflexió personal sobre la problemàtica de 

l'esgotament de recursos i la sobrepesca a nivell mundial. 

• Exercici de consolidació: la tonyina vermella una de les 

espècies piscícoles més amenaçades 



ACTITUDS OBSERVACIONS 

• Assistència i puntualitat a classe. 

• Lliuraments dels treball a la data acordada. 

• Participació a les activitats proposades a classe. 

• Respecte al grup classe. 

• Capacitat de treball individual i en grup. 

• Interès pel contingut del mòdul. 

• Capacitat de crítica constructiva. 

• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe.




La conca mediterrània. Ecologia i hàbitats de les 

espècies marines. 



1. Conèixer les característiques particulars de la conca mediterrània. 

2. Conèixer les característiques del mar balear. 

3. Conèixer els processos ecològics que tenen lloc en el medi marí i les xarxes tròfiques. 

4. Conèixer les característiques dels principals hàbitats on habiten les espècies marines i les espècies més representatives. 

5. Conèixer el paper ecològic de les praderies de Posidònia i les amenaces que suposen les espècies al·lòctones a la Mediterrània. 

CONTINGUTS 

CONCEPTES PROCEDIMENT 

1. Particularitats del mar mediterrani. 

2. El Mar Balear 

• Geografia del mar balear. 

• La plataforma continental. 

• Batimetria. 

3. Propietats de l'aigua del mar balear: 

• Propietats físiques. 

• Propietats químiques. 

• La dinàmica marina del mar balear 

4. El cicle de vida al mar 

5. La productivitat primària i la problemàtica natural a la 

mediterrània. 

6. Els hàbitats submarins: característiques i principals espècies. 

• Zones ecològiques de l'oceà. 

• Nivells d'estratificació vertical. 

• Biòtops. 

7. Les praderies de posidònia 

• Fanerògames marines 

• Comparar el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic i veure la relació 

que hi ha entre ells. 

• Identificar les característiques físiques i químiques de l'aigua del 

mar mediterrani. 

• Relacionar la tipologia de fons marins i la batimetria present en el 

mar Balear amb les espècies que hi habiten i les modalitats de 

pesca associades. 

• Comparar productivitat dels ecosistemes marins i terrestres. 

• Determinar els mecanismes d'entrada, sortida i mobilització de 

nutrients a la conca mediterrània. 

• Establir la xarxa tròfica marina. 

• Determinar les característiques de les principals hàbitats marins i 

les espècies associades. 

• Conèixer la importància de les praderies de Posidonia oceanica, la 

seva importància ecològica i biològica, les causes de destrucció i 

relació amb la protecció. 

• Reconèixer la importància ecològica dels alguers de Posidonia 

oceanica pel que fa al manteniment de la fauna aqüícola i la

• Biologia de Posidonia oceanica 

• Aspectes estructurals 

• Els hàbitats de la praderia. 

• Funcions i serveis. 



protecció de la costa. 

• Reconèixer el perill de l'expansió de les espècies invasores 

marines. 





articles anteriors. 

• Audiovisual: un món blau (hàbitats submarins a les Illes 

Balears). 

• Auiovisual: La Posidònia. Conselleria de Medi Ambient. 

• Exercici de consolidació: 

◦ La problemàtica de la retirada de la Posidònia oceànica a les 

Illes. 

◦ Les espècies invasores: Caulerpa taxifolia i C. racemosa. 

• Compara el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic i veure la relació 

que hi ha entre ells. 

• Identifica les característiques físiques i químiques de l'aigua del 

mar mediterrani. 

• Relaciona la tipologia de fons marins i la batimetria present en el 

mar Balear amb les espècies que hi habiten i les modalitats de 

pesca associades. 

• Compara productivitat dels ecosistemes marins i terrestres. 

• Determina els mecanismes d'entrada, sortida i mobilització de 

nutrients a la conca mediterrània. 

• Estableix la xarxa tròfica marina. 

• Determina les característiques de les principals hàbitats marins i 

les espècies associades. 

• Coneix la importància de les praderies de Posidonia oceanica, la 

seva importància ecològica i biològica, les causes de destrucció i 

relació amb la protecció. 

• Reconeix la importància ecològica dels alguers de Posidonia 

oceanica pel que fa al manteniment de la fauna aqüícola i la 


• Reconeix el perill de l'expansió de les espècies invasores 

marines. 

ACTITUDS OBSERVACIONS








• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe. 


Rev. 1 Aprovat CCG : 06/09/2010



UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Espècies piscícoles: morfologia, biologia i hàbitats. Nº SESSIONS 20 h BLOC I 


1. Conèixer les característiques morfològiques i biològiques dels peixos. 

2. Identificar les espècies piscícoles d'aigües continentals i marines i saber-ne descriure la biologia, anatomia i costums. 

3. Conèixer els trets diferencials per a la identificació visual de les diverses espècies. 

4. Conèixer els diversos hàbitats de les espècies objecte d'aprofitament pesquer 

CONTINGUTS 

CONCEPTES PROCEDIMENTS 

1. Consideracions generals del concepte “peix”. 

2. Diversitat i classificació. 

3. Descripció general de l'anatomia dels peixos: 

• Anatomia externa. 

• Anatomia interna. 

4. Sistemàtica dels peixos. 

5. Principals espècies d'interès pesquer (peixos, crustacis i 

mol·luscs) 

• Classificació sistemàtica. 

• Morfologia. Espècies amb les quals es poden confondre. 

• Biologia. 

• Hàbitat. 

• Reproducció. 

• Modalitats de pesca. 

• Disseccionar i identificar les parts de l'anatomia externa i interna 

d'exemplars de teleostis i selacis. 

• Relacionar les característiques morfològiques externes i internes 

de les principals espècies d'interès pesquer amb les de l'hàbitat 

que els és propi. 

• Identificar “de visu” les principals espècies d'interès pesquer a a les 

Illes Balears. 

• Identificar les característiques de les principals espècies d'interès 

pesquer a ales Illes Balears.






• Audiovisual BBC: els peixos. 


continguts de la UD. 

• Exercici de reforç: Realització d'un treball de recerca sobre 

sistemàtica dels peixos. 

• Treball de consolidació: treball de recerca d'identificació i 

descripció de les principals espècies de peixos marins objecte 

d'explotació pesquera. Exposar a classe els treballs anteriors 

mitjançant el suport de les TIC. 

• Pràctica de laboratori: 

▪ Identificació de peixos frescos. 

▪ Dissecció i identificació de l'anatomia externa i interna 

d'un peix teleosti. 

• Treballs de reforç: Informe sobre les pràctiques anteriors. 

• Visionat didàctic: La Posidònia. Conselleria de Medi Ambient. 

• Sortides didàctiques: 

▪ El mercat de l'Olivar. 

▪ Visita a un aquari. 

• Treball de reforç: dossier sobre les sortides referides en el punt 

anterior. 

• Disseccionar i identificar les parts de l'anatomia externa i interna 

d'exemplars de teleostis i selacis. 

• Relacionar les característiques morfològiques externes i internes 

de les principals espècies d'interès pesquer amb les de l'hàbitat 

que els és propi. 

• Identificar “de visu” les principals espècies d'interès pesquer a a 

les Illes Balears. 

• Identificar les característiques de les principals espècies d'interès 

pesquer a a les Illes Balears. 

• Identificar les diferents formacions pròpies, la morfologia i la 

biologia de la Posidonia oceanica. 

• Reconèixer la importància ecològica dels alguers de Posidonia 

oceanica pel que fa al manteniment de la fauna aqüícola i la 


• Reconèixer el perill de l'expansió de les espècies invasores 

marines. 

• Conèixer el projecte LIFE que desenvolupa la Conselleria de Medi 

Ambient en relació al seguiment i protecció dels alguers de 

posidònia.














UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Modalitats de pesca. Arts i ormejos. Nº SESSIONS 10 h BLOC I 


1. Conèixer cadascun dels diferents arts de pesca i els ormeigs emprats de pesca així com la seva classificació. 

2. Conèixer les espècies que són objecte de captura amb cada art i ormeig de pesca. 

3. Conèixer la realitat de la flota pesquera professional de les Illes Balears. 

4. La comercialització del peix: funcionament de la LLotja. 

CONTINGUTS 


1. La flota pesquera de les Illes Balears. 

2. Àrees geogràfiques i batimètriques de l'activitat pesquera a 

les illes balears. Els caladors. 

3. La participació institucionals del sector pesquer: 

• Les confraries de pescadors 

• La Federació Provincial de Confraries de Pescadors 

• L'Associació Provincial d'Armadors de Pesca 

• L'Organització de Productors de les Balears (OPEBAL) 

4. Modalitats. Arts i ormeigs de pesca 

• Classificació. 

• Descripció. 

• Espècies objectiu. 

5. La subhasta del peix: funcionament de la llotja. 

• Sintetitzar la situació real del sector pesquer a l'estat espanyol i a 


• Identificar i descriure el paper dels diferents col·lectius, tant 

professional com institucionals, amb relació amb el món de la 

pesca. 

• Identificar els ormeigs, arts, etc. i relacionar-los amb les diferents 

modalitats de pesca. 

• Identificar i descriure les diferents modalitats de pesca. 

• Identificar les zones on es practiquen les diferents modalitats de 

pesca i les principals espècies que en són objecte. 

• Descriure el procediment de comercialització del peix a la llotja.







continguts de la UD. 

• Exercici de reforç: anàlisi de l'activitat pesquera a l'estat 

espanyol a partir de dades del MAPYA. 

• Vídeo: sobre les modalitats de pesca professional i recreativa 

que es practiquen a les Illes balears. 

• Sortida didàctica: la llonja del peix. 

• Sortida didàctica: un dia en una embarcació de pesca 

professional (activitat voluntària) i amb puntuació extra. 

• Treball de consolidació: informe sobre les sortides anteriors. 

• Treball de consolidació: la pesca submarina. Equipament, 

armes, espècies objectiu, llocs on es practica, campionats i 

legislació aplicable. 

• Sintetitza la situació real del sector pesquer a l'estat espanyol i a 


• Identifica i descriure el paper dels diferents col·lectius, tant 

professional com institucionals, amb relació amb el món de la 

pesca. 

• Identifica els ormeigs, arts, etc. i relacionar-los amb les diferents 

modalitats de pesca. 

• Identifica i descriure les diferents modalitats de pesca. 

• Identifica les zones on es practiquen les diferents modalitats de 

pesca i les principals espècies que en són objecte. 

• Descriu el procediment de comercialització del peix a la llotja. 












UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Legislació de pesca Nº SESSIONS 5 h BLOC I 


1. Conèixer les figures que regulen l'activitat pesquera a les nostres Illes. 

CONTINGUTS 


1. Normativa autonòmica de la pesca a les Balears 

2. Aigües exteriors i interiors. 

3. La pesca recreativa: 

• Espècies objecte de pesca. 

• Èpoques de pesca, horaris i vedes. 

• Tipus de llicències per a la pràctica de la pesca recreativa. 

• Llicència de pesca marítima recreativa individual: 

➢ Quotes màximes de captura. 

➢ Ormeigs. 

➢ Prohibicions. 

• Llicència de pesca submarina. 

➢ Quotes màximes de captura. 

➢ Ormeigs. 

➢ Prohibicions. 

4. Pràctiques il·legals de pesca: furtivisme i altres infraccions 

5. Procediment de denúncia i sanció de les infraccions 

• Analitzar i conèixer normativa de pesca recreativa que cada any 

edita la Conselleria d'Agricultura i Pesca. 

• Sintetitzar la normativa que regula les principals modalitats de 

pesca tradicional i professional que es practiquen a les illes 

Balears. 

• Relacionar la normativa amb els criteris tècnics de conservació 

dels recursos.




• Lectura, anàlisi i síntesi de la normativa d'aplicació en el cas de 

la pesca recreativa i professional. 

• Treball de consolidació: síntesi de la normativa de la pesca 

continental a la nostra comunitat. 

• Analitzar i conèixer normativa de pesca recreativa que cada any 

edita la Conselleria d'Agricultura i Pesca. 

• Sintetitzar la normativa que regula les principals modalitats de 

pesca tradicional i professional que es practiquen a les illes 

Balears. 

• Relacionar la normativa amb els criteris tècnics de conservació 

dels recursos. 













Protecció i regulació de les activitats i usos en el medi marí: 

les reserves marines. 



1. Prendre consciència de la fragilitat dels ecosistemes marins enfront de les activitats extractives no regulades. 

2. Conèixer la figura de la reserva marina com a instrument de gestió adequat per protegir els ecosistemes marins i regular els usos i activitats 

que s'hi porten a terme. 

3. Conèixer les característiques i normativa de les reserves marines declarades a les Illes Balears. 

4. Conèixer les tècniques destinades a la protecció i millora dels hàbitats submarins. 

CONTINGUTS 


1. Justificació de la creació de reserves marines: Impacte 

ambiental de les activitats pesqueres sobrer els ecosistemes 

marins. 

2. L'activitat pesquera sostenible. 

3. Reserves marines 

• Concepte i característiques 

• Normativa que regula les reserves marines 

• Les reserves marines de les Balears. 

• L'efecte reserva. 

• Normativa que regula les reserves marines 

4. Tècniques i mètodes de minimització de danys i millora de 

l'hàbitat submarí. 

• Descriure la problemàtica de la sobre explotació dels recursos 

naturals en el cas de les activitats pesqueres. 

• Justificar la creació de les reserves marines com a eines de gestió 

dels ecosistemes i recursos marins. 

• Analitzar la normativa a través de la qual es declaren les diferents 

reserves marines a les Illes Balears. 

• Identificar i descriure les característiques de les reserves marines 

declarades a les Illes Balears. 

• Descriure els principals mètodes i tècniques usats per a la 

protecció dels ecosistemes marins.






• Vídeos didàctics: 

◦ Les reserves marines. 

◦ Cala Rajada, la reserva dels pescadors. 

• Treball de reforç: elaboració d'un treball de recerca sobre les 

característiques del medi, principals espècies i regulació d'usos i 

activitats a les reserves marines declarades declarades a les 

Illes Balears. El treball es defensarà a classe oralment mitjançant 

el suport de les TIC. 

• Conèixer la problemàtica dels sobreexplotació dels recursos 

marins. 

• Entendre el funcionament de les reserves marines com a eina de 

gestió i regulació dels ecosistemes marins. 

• Conèixer els principals mètodes i tècniques usats per a la 

protecció dels ecosistemes marins. 

• Adequació, correcció i presentació del treball sobre les reserves 

marines. 













Aqüicultura 



1. Conèixer els sistemes i tècniques de repoblació amb espècies obtingudes a partir de la cria en captivitat. 

2. Conèixer els equips i les operacions de manteniment de les instal·lacions de reproducció i cria. 

3. Conèixer les principals espècies objecte d'aqüicultura i les característiques de les operacions de cria i engreix. 

4. Conèixer els criteris de solta i els mètodes de seguiment i control del grau d'èxit en les operacions d'amollada o re introducció d'espècies. 

CONTINGUTS 


1. L'aqüicultura marina. Concepte i importància. 

2. La cria en captivitat d'espècies aqüícoles: 

• Classificació i tipus d'aqüicultura. 

• Principals espècies objecte d'aqüicultura marina. 

• Tècniques i instal·lacions de reproducció i engreix de peixos. 

• Analitzar la realitat de l'aqüicultura que es practica a les Illes 

Balears: instal·lacions que s'hi dediquen i espècies que en són 

objecte. 

• Classificar i definir els diferents tipus d'aqüicultura. 

• Identificar i entendre el funcionament de les diferents instal·lacions 

de centres de cria i engreix de peixos. 

• Seqüenciar de manera lògica totes les operacions necessàries per 

a la cria i engreix de peixos en captivitat. 

• Analitzar l'alimentació que es dóna als peixos en cada una de les 

fases del seu desenvolupament. 

• Dissenyar les instal·lacions per a l'activitat de cria i engreix 

d'espècies aqüícoles marines.






• Lectura i anàlisi d'articles: importància de l'aqüicultura, 

problemes derivats de l'activitat aqüícola i principals espècies 

objectes de cultiu en captivitat. 


▪ Estació d'Aqüicultura d'Andratx. 

▪ Carpeix o es Murterar. 

• Exercici de consolidació: informe de les sortides anteriors. 

• Analitza la realitat de l'aqüicultura que es practica a les Illes 

Balears: instal·lacions que s'hi dediques i espècies que en són 

objecte. 

• Classifica i defineix els diferents tipus d'aqüicultura. 

• Identifica i entén el funcionament de les diferents instal·lacions de 

centres de cria i engreix de peixos. 

• Seqüència de manera lògica totes les operacions necessàries per 

a la cria i engreix de peixos en captivitat. 

• Analitza l'alimentació que es dóna als peixos en cada una de les 

fases del seu desenvolupament. 

• Dissenya les instal·lacions per a l'activitat de cria i engreix 

d'espècies aqüícoles marines. 













Conceptes biològics i tècnics i la seva aplicació en la gestió 

cinegètica Nº SESSIONS 10 h BLOC I 


1. Conèixer els principals paràmetres poblacionals utilitzats en la gestió de les poblacions i espais cinegètics. 

2. Conèixer les tècniques i procediments utilitzats per a de terminar l'edat i el sexe de les principals espècies cinegètiques. 

3. Conèixer els procediments i tècniques utilitzats per estimar la mida de les poblacions cinegètiques. 

CONTINGUTS 


1. Paràmetres poblacionals importants en la gestió cinegètica. 

2. La gestió cinegètica. 

• Capacitat de càrrega del medi. 

• Densitat 

3. Relació de sexe i edats a les poblacions cinegètiques. 

• Tècniques de determinació del sexe. 

• Tècniques de determinació de l'edat. 

4. Actuacions de gestió 

• Censos 

1. Tipus de distribució de les poblacions. 

2. Metodologies per a la realització de censos. 

5. Les repoblacions cinegètiques. 

6. La millora de l'hàbitat: 

• Creació de manteniment de zones de cria i refugi. 

• Creació i manteniment de zones d'aliment: 

1. Cultius cinegètics. 

2. Suplementació. 

3. Abeuradors. 

4. Control de predadors i competidors. 

5. Bones pràctiques agrícoles. 

7. Casos teòrics de gestió i dinàmica poblacional. 

• Determinar els principals paràmetres que caracteritzen les 

poblacions cinegètiques i la seva relació amb les principals 

metodologies i estratègies de gestió cinegètica. 

• Aplicar les metodologies per a determinació del sexe i edat de les 

principals espècies cinegètiques. 

• Realitzar censos cinegètics seguint diferents metodologies i 

comparar-ne l'efectivitat i idoneïtat de cada un. 

• Resoldre de problemes teòrics de cens i maneig de poblacions. 

• Determinar els procediments, la idoneïtat i les dates apropiades per 

a la realització de repoblacions cinegètiques.






• Audiovisual: gestió cinegètica. 

• Lectura d'articles tècnics: 

◦ Repoblacions de conills i perdius. 

◦ Metodologies de censos. 

• Exercici de reforç: realització de qüestionaris referents als 

conceptes tractats a la UD. 

• Resolució de problemes teòrics: diferents metodologies 

d'estima de les poblacions cinegètiques a partir de dades dels 

censos. 

• Visite per a la realització de censos: 

▪ Col·laborar en la realització d'un cens en col·laboració 

amb la DG de Caça i l'Oficina de Caça. 

▪ Sortides nocturnes per a la realització de censos de 

perdius, conills i llebres (voluntari). 

• Treball de consolidació: Realització d'informes sobre les 

sortides anteriors. 

• Determina els principals paràmetres que caracteritzen les 

poblacions cinegètiques i la seva relació amb les principals 

metodologies i estratègies de gestió cinegètica. 

• Aplica les metodologies per a determinació del sexe i edat de les 

principals espècies cinegètiques. 

• Realitza censos cinegètics seguint diferents metodologies i 

comparar-ne l'efectivitat i idoneïtat de cada un. 

• Resol problemes teòrics de cens i maneig de poblacions. 

• Determina els procediments, la idoneïtat i les dates apropiades 

per a la realització de repoblacions cinegètiques. 













Les aus morfologia, biologia i hàbitats. 


1. Conèixer les característiques del principal grup d'espècies objecte de caça a la nostra comunitat autònoma. 

2. Conèixer de visu les espècies d'aus objecte d'aprofitament cinegètic. 

1. Característiques de les aus: 

• Morfologia. 

• Funcions fisiològiques. 

• Biologia. 

• Alimentació.. 

• Comportament. 

CONTINGUTS 


2. Característiques de les principals famílies d'aus objecte de 

caça. 

3. Espècies cinegètiques: criteris de determinació d'edat i sexe. 


• Descriure les característiques de les aus. 

• Conèixer de visu les espècies d'aus objecte d'aprofitament 

cinegètic. 

• Conèixer la metodologia per a la realització d'un cens d'aus.






• Audiovisual BBC: les aus. 

• Lectura d'articles científics: la migració de les aus. 

• Exercici de reforç: realització d'un exercici de classificació 

d'espècies cinegètiques. 

• Xerrada: les aus de S'Albufera a càrrec del naturalista del PN. 

• Sortida: visita ornitològica al Parc Natural de s'Albufera. 

• Exercici de reforç: Informe/dossier sobre la sortida anterior. 

• Exercici de reforç: elaboració de fitxes sobre les principals 

espècies d'aus objecte d'aprofitament cinegètic i diferències amb 

altres amb les quals es poden confondre. 

• Sortida: participació a l'albufera de Mallorca en el cens anual 

d'aus de zones humides. 

• Treball de consolidació: redacció d'un article científic sobre la 

sortida anterior. 

• Descriu les característiques de les aus. 

• Coneix de visu les espècies d'aus objecte d'aprofitament 

cinegètic. 

• Coneix la metodologia per a la realització d'un cens d'aus. 













Les espècies cinegètiques 


3. Identificar les espècies cinegètiques de caça major i caça menor. 

4. Conèixer l'anatomia, biologia i costums de cadascuna d'aquestes espècies 

5. Conèixer les característiques i trets diferencials per a la identificació visual de les diferents espècies, per sexe i edat 

6. Relacionar cadascuna de les espècies que són objecte d'aprofitament cinegètic amb el seu hàbitat característic 

CONTINGUTS 


1. Les espècies cinegètiques i a controlar segons l'Ordre 

General de vedes. 

2. Les principals espècies de caça menor (perdiu, conill) 


• Distribució geogràfica 

• Descripció 

• Biologia i hàbitat 

• Gestió i millora de les poblacions i de l'hàbitat. 

• Modalitats de caça 

3. Les principals espècies de caça major (cérvol, cabra 

mallorquina): 


• Distribució geogràfica 

• Descripció. 

• Biologia i hàbitat. 

• Gestió i millora de les poblacions i de l'hàbitat. 

• Modalitats de caça 

• Valoració del trofeu. 


• Descriure la distribució, morfologia, biologia i els hàbitats de les 

principals espècies cinegètiques de caça major i menor. 

• Identificar “de visu” les principals espècies cinegètiques de caça 

major i menor en qualsevol dels estats de desenvolupament.






• Audiovisuals: les modalitats de caça 

• Xerrada: gestió dels vedats de caça major de cabra mallorquina 

(Balearian boc) amb certificat de qualitat. 

• Treball de reforç: recerca bibliogràfica i elaboració de 

presentacions mitjançant IMPRESS, qua haurà de ser 

defensada, sobre les principals espècies cinegètiques:: 

▪ Classificació. 

▪ Distribució. 

▪ Morfologia. 

▪ Biologia 

▪ Hàbitat,. 

▪ Modalitats de caça. 

▪ Valoració dels trofeus. 

• Descriu la distribució, morfologia, biologia i els hàbitats de les 

principals espècies cinegètiques de caça major i menor. 

• Identifica “de visu” les principals espècies cinegètiques de caça 

major i menor en qualsevol dels estats de desenvolupament. 












UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL Modalitats de caça. Armes i cans de caça. Nº SESSIONS 10 h BLOC I 


1. Identificar les diferents modalitats de caça menor i major. 

2. Conèixer les modalitats tradicionals de caça a les Illes Balears i les espècies objectiu. 

3. Conèixer les diverses espècies cinegètiques objecte de les modalitats de caça major i caça menor. 

4. Conèixer les característiques de les armes i municions usades a l'activitat cinegètica. 

5. Conèixer les races de cans usades a l'activitat cinegètica i les seves característiques. 

CONTINGUTS 


1. Modalitats de caça major 


• Espècies objecte 

2. Modalitats de caça menor. 


• Espècies objecte. 

3. Les modalitats tradicionals de caça de les Illes Balears. 

4. Barem dels Trofeus de caça 

5. Federacions i societats de caçadors 

6. Armes de caça. 

• Permisos. 

• Característiques dels diferents models. 

• Característiques i idoneïtat de les diferents municions. 

7. Els cans de caça. Races i característiques. 

• Identificar les principals modalitats de caça major i menor i quines 

espècies cinegètiques en són objecte. 

• Descriure les característiques de les modalitats de caça a les que 

es fa referència a l'apartat anterior. 

• Identificar i descriure les característiques de les modalitats 

tradicionals de caça practicades a les Illes balears. 

• Identificar les principals espècies de cans usats a l'activitat 

cinegètica i caracteritzar-los segons les seves característiques. 

• Identifica les característiques de les armes i municions usats a 

l'activitat cinegètica. 

• Identificar les espècies tradicionals de cans pròpies de les Illes 

Balears.






• Visita al Centre Cinegètic Balear. 

• Xerrada: modalitats d'armes usades a l'activitat cinegètica. 

• Vídeos didàctics: 

▪ Modalitats de caça. 

▪ Cria i entrenament de cans de caça. 

• Exercici de reforç: elaboració de fitxes de valoració de trofeus 

de les principals espècies de caça major. 

• Exercici de consolidació: recerca bibliogràfica i elaboració de 

presentacions amb IMPRESS sobre les modalitats de caça 

tradicionals a les Illes Balears. 

• Exercici de reforç: identificació i caracterització de les principals 

espècies de cans usats a l'activitat cinegètica. 

• Identifica les principals modalitats de caça major i menor i quines 

espècies cinegètiques en són objecte. 

• Descriu les característiques de les modalitats de caça a les que 

es fa referència a l'apartat anterior. 

• Identifica i descriure les característiques de les modalitats 

tradicionals de caça practicades a les Illes balears. 

• Identifica les principals espècies de cans usats a l'activitat 

cinegètica i caracteritzar-los segons les seves característiques. 

• Identifica les característiques de les armes i municions usats a 

l'activitat cinegètica. 

• Identifica les espècies tradicionals de cans pròpies de les Illes 

Balears. 












UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Legislació cinegètica Nº SESSIONS 10h BLOC I 

1. Conèixer la legislació autonòmica de caça. 

2. Saber interpretar i aplicar la llei i normativa de caça 


CONTINGUTS 


1. La Llei Balears de Caça: 

• Les peces cinegètiques 

• La planificació de la caça 

• Ordenació cinegètica 

• Els terrenys cinegètics. 

• De l'exercici de la caça: requisits, llicències i proves d'aptitud 

• Limitacions i prohibicions en benefici de la caça. 

• Infraccions i sancions. Procediments de denúncia. 

2. L'ordre anual de vedes. 

• Identificar les institucions amb competències en matèria de caça 

així com els col·lectius implicats. 

• Descriure i interpretar la legislació d'aplicació en l'àmbit cinegètic. 

• Descriure les modalitats i la obligatorietat dels PTC així com les 

parts que el conformen. 

• Saber interpretar i realitzar correctament un PTC de règim general. 


• Lectura, síntesi i anàlisi de la Llei balear de caça. 

• Lectura ,síntesi i anàlisi de l'ordre de vedes de l'any. 

• Xerrada: sobre les infraccions de caça: tipologia de terrenys 

cinegètics, prohibicions i infraccions en matèria de caça i les 

corresponents sancions. 

• Treball consolidació: Interpretar i emplenar un PTC de règim 

general. 

• Identificar les institucions amb competències en matèria de caça 

així com els col·lectius implicats. 

• Descriure i interpretar la legislació d'aplicació en l'àmbit cinegètic. 

• Descriure les modalitats i la obligatorietat dels PTC així com les 

parts que el conformen. 

• Saber interpretar i realitzar correctament un PTC de règim 

general












• Aquesta Ud serà impartida al llarg de tot el trimestre amb la idea 

que no sigui tan pesada.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 13 TÍTOL Granges cinegètiques Nº SESSIONS 7 h BLOC I 


3. Conèixer els avantatges i inconvenients de les repoblacions cinegètiques 

4. Conèixer les instal·lacions, equipaments i manteniment d'una granja cinegètica. 

5. Conèixer el procés de cria en captivitat, alimentació i amollada d'espècies cinegètiques destinades a repoblació. 

CONTINGUTS 


1. La repoblació com a eina de gestió: avantatges i 

inconvenients. 

2. Les granges cinegètiques: 

• Cria en captivitat 

• Característiques, infraestructura i equipament. 

• Operacions de cria, engreix, processos sanitaris i amollada 

d'espècies cinegètiques destinades a repoblació. 

• Analitzar les mancances més comunes dels hàbitats cinegètics. 

• Descriure les actuacions més comunes destinades a la millora de 

l'hàbitat de les espècies cinegètiques. 

• Comparar les diferents actuacions a què es fa referència a l'apartat 

anterior i poder triar-ne la més adient. 

• Descriure els avantatges i inconvenients de la repoblació 


• Descriure els procediments d'aclimatació i amollada d'espècies 

cinegètiques. 

• Identificar els equips, instal·lacions, fases i processos d'aplicació en 

una granja de cria i engreix d'espècies cinegètiques. 


• • Analitzar les mancances més comunes dels hàbitats cinegètics.



• Recurs web: empreses dedicades a la la venta d'individus 

d'espècies cinegètiques destinades a repoblacions. 


▪ Empresa de cria i engreix d'espècies cinegètiques 

destinades a amollades. 

• Exercici de consolidació: informe de les sortides anteriors. 



• Descriure les actuacions més comunes destinades a la millora de 

l'hàbitat de les espècies cinegètiques. 

• Comparar les diferents actuacions a què es fa referència a 

l'apartat anterior i poder triar-ne la més adient. 

• Descriure els avantatges i inconvenients de la repoblació 


• Descriure els procediments d'aclimatació i amollada d'espècies 

cinegètiques. 

• Identificar els equips, instal·lacions, fases i processos d'aplicació 

en una granja de cria i engreix d'espècies cinegètiques. 













Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la temporalització, 

encara que es poden veure afectades per petites variacions. 

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una metodologia 

expositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC sempre que sigui possible. 

El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la qual 

s'explicarà a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a la 

programació, la bibliografia recomanada, els treballs que es demanaran , el material obligatori que 

han de dur en pràctiques, les activitats complementaries que es fara així com els criteris 

d'avaluació que s'aplicaran al llarg del curs. 

El començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial de manera oral i de 

caire informal que permetrà avaluar els coneixements previs del grup i localitzar aquells alumnes 

amb coneixements de base. D'aquesta manera es pretén establir un punt de partida tant des d’una 

perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal. 

La part pràctica del mòdul es portarà a terme de la següent manera: 

• Sortides didàctiques a espais naturals, empreses del sector o a instal·lacions i organismes 

públics relacionats amb els continguts de la UD. 

• En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’un expert en la 

matèria que s’hagi triat. 

Gestió dels recursos piscícoles: 

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració amb un pescador professional amb el 

qual s'ha signat un conveni de col·laboració. 

L'activitat de pràctiques constarà d'una sortida de pesca amb el patró i l'embarcació conveniades. 

Condicions de realització de l'activitat: 

Aquesta activitat és de caire totalment voluntari. 

Els alumnes participaran a l'activitat en qualitat bàsicament d'observadors 

encara que podran col·laborar en accions simples pròpies de l'activitat. 

Es realitzarà una planificació i un calendari orientatius i revisables del 

desenvolupament de l'activitat. 

Es telefonarà al patró de l'embarcació el dia abans de les sortides per 

confirmar que la previsió de la situació meteorològica permet de realitzar la 

sortida. 

Els alumnes realitzaran l'activitat per parelles. 

Els alumnes es presentaran mitjançant medis propis al lloc d'amarrament 

de l'embarcació. 

Es notificarà als professor d'altres mòduls de la circumstància per tal que no 

posin falta als alumnes que participin a l'activitat. 

Els alumnes gaudiran de la cobertura de l'assegurança contractada pel 

titular de l'embarcació enfront de qualsevol circumstància que pugui succeir 

durant el desenvolupament de l'activitat (una fotocòpia de l'assegurança 

figura a l'annex d'aquest document).

Gestió cinegètica: 



L'activitat es durà a terme en l'embarcació les dades de la qual figuren a 

continuació: 

• Matrícula: PM-1-2042-3ª 

• Lloc d'amarrament: Can Picafort (Moll pesquer). 

• Tipus d'activitat professional que desenvolupa: Arts 

menors 

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració del personal tècnic i de camp de la 

Direcció general de Caça i Pesca del Consell Insular de Mallorca mitjançant la signatura d'un conveni 

entre el centre i l'entitat anteriorment esmentada. 

Les activitats que es pretén que formin part del programa de pràctiques són les següents: 

Realització de censos nocturns d'espècies cinegètiques en col·laboració amb el personal de 

la Direcció general de Caça i Pesca (agents de medi ambient i zeladors federatius). Aquesta 

activitat es realitzarà en horari nocturn i serà de caire voluntari. 

Realització de censos d'espècies de caça major: quantificació d'una població de cabra orada 

a la Serra de Tramuntana. 

Gestió de vedats cinegètics: visita a vedats de caça menor i major. 

Demostració de modalitats de caça tradicional i races de cans usats en l'activitat cinegètica. 

Xerrades per part de personal tècnic. Alguns exemples de xerrades són: 

▪ Tipologia d'armes i municions usats a l'activitat cinegètica. Normativa que regula el 

seu ús i pertinença. 

▪ Interpretació de la legislació cinegètica. 

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que 

puguin ser d'interès. 

Una altra part de les pràctiques es realitzaran en col·laboració amb el personal tècnic i de camp de 

PN de l'Albufera de Mallorca. 

Les pràctiques que es proposen per aquest curs són les següents: 

Realització de censos d'aus mitjançant diverses metodologies. 

Participació en l'activitat de cens d'aus de zones humides a nivell internacional. 

Realització del seguiment i cens d'espècies de zones humides (ardèides) a la zona de 

descans.

Xerrades formatives per part del personal tècnic: 

Dinàmica de poblacions i metodologies de cens. 



Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que 

puguin ser d'interès. 

Sempre que sigui possible es farà coincidir la data de les sortides didàctiques amb la temàtica de la 

unitat que s'estigui impartint. En cas que no sigui possible es podrà fer abans o després, en qualsevol 

cas el professor del mòdul donarà les pautes als alumnes de quins són els aspectes essencials així 

com l'objecte de la sortida. 

Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicle 

formatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul de producció seran 

profitoses per a diverses unitats didàctiques. 

Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor amb el suport de 

les TIC sempre que sigui possible. Els alumnes agafaran apunts durant el temps d’explicació. A 

més a més, hi haurà una bibliografia recomanable que s’especifica en l’apartat de material i recursos, 

i ocasionalment se'ls proporcionarà material didàctic elaborat pel professor. 

L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual anotarà les diferents activitats 

pràctiques que es realitzen fora de l’aula. 

Durant les pràctiques i sortides didàctiques els alumnes seguiran els protocols de realització 

lliurats pel professor i s'emplenaran els dossiers elaborats expressament o bé es s'efectuaran 

anotacions en els quaderns de camp i es faran fotografies. 

A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació de 

treballs i informes. . El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable per a 

poder ser avaluats. 

Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran referència a 

l'apartat procedimental i que consistiran en: 

• Exercicis de reforç: es tracta de treballs curts de recerca bibliogràfica o càlcul que versaran 

sobre la temàtica de la sessió. S'oferirà la possibilitat als alumnes de presentar-los a la classe de 

forma voluntària i suposaran un increment extra de la nota d'actitud en un valor prèviament 

anunciat en cas de ser correcte. 

• Presentacions: consistiran en treballs de recerca bibliogràfica de més entitat dels quals s'hauran 

de fer presentacions que hauran de ser defensades de forma oral mitjançant el suport de les TIC. 

• Informes o emplenament de dossiers a les sortides didàctiques. 

• Treballs de consolidació: consisteixen en treballs als quals s'ha de donar un enfocament tècnic i 

que suposen un treball de síntesi per blocs. 

No s'acceptaran els treballs lliurats en cas de donar-se alguna de les següents circumstàncies: 

1. Lliurament del treball fora del termini acordat. 

2. No complir la normativa de presentació establerta pel Departament. 

3. Lliurament de treballs semblants entre alumnes. 

4. Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres treballs de la xarxa 

sense que hi hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot haver cap terme als 

treballs el significat del qual sigui desconegut pels alumnes que l'han presentat.



• En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en ell termini 

establert pel professor. 

• En cas de donar-se algun dels supòsits 2 o 3 la nota màxima a la que es podrà optar serà de 

5. 

• El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format de presentació i defensa oral de 

l'alumne. 

Els alumnes no poden entrar a classe en haver passat 10 minuts des del començament. En cas de 

ser una sessió doble s'hauran d'esperar fins a la segona hora.


• 5.1 Criteris d’avaluació. 

• 5.2 Continguts mínims 

• 5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar? 

▪ 5.3.1 Qualificació. 

▪ 5.3.2.Recuperació del mòdul. 

• 5.4. Avaluació de pendents 

5.1.Criteris d'avaluació 



• Descriure la biologia, costums i distribució geogràfica a nivell nacional i regional de les 

diverses espècies cinegètiques i piscícoles. 

• Distingir els principals aspectes dels hàbitats cinegètic i d'aigües continentals, detallant les 

característiques dels hàbitats concrets de cada espècie. 

• Explicar les característiques del funcionament dels ecosistemes de es espècies cinegètiques i 

d'aigües continentals. 

• Identificar els índex i paràmetres que permeten avaluar la qualitat d'un hàbitat cinegètic o 

d'aigües continentals 

• Descriure les tècniques i sistemes d'observació, recollida i condicionament de materials, 

mostres i senyals d'espècies cinegètiques i piscícoles, obtinguts sobre el terreny, i els 

instruments i equips característics. 

• Sobre el terreny, en laboratori o amb mitjans audiovisuals: identificar un individu d'una 

espècie cinegètica o piscícola; descriure'n el sexe, edat, biologia, costums, hàbitat i relacions 

dins l'ecosistema a què pertany 

• Identificar el residu, mostra o senyal deixat per una espècie cinegètica o piscícola; descriure 

les tècniques d'observació i recollida i l'instrumental i mitjans utilitzats. 

• Sobre el terreny, o en un supòsit pràctic, descriure la qualitat de l'hàbitat d'una espècie 

cinegètica o piscícola,mitjançant el càlcul dels índex i paràmetres característics. 

• Descriure les característiques, evolució i variacions de les poblacions d'espècies cinegètiques 

i piscícoles 

• Explicar els sistemes i procediments d'estimació de la densitat i altres paràmetres de 

valoració de les poblacions d'espècies cinegètiques i piscícoles. 

• Sobre un hàbitat real cinegètic o piscícola descriure els procediments per a estimar la densitat 

de la població. 

• Explicar els aspectes fonamentals de la gestió de les poblacions de les principals espècies 

cinegètiques i piscícoles. 

• Descriure les tècniques, mitjans i equips per a la vigilància i protecció d'individus i poblacions 


• Descriure les característiques principals i simptomatologia de les malalties de les espècies 

cinegètiques i piscícoles, i explicar el seu seguiment. 

• Identificar les tècniques, productes i instrumental per al tractament de les diverses malalties 

de les espècies cinegètiques i piscícoles. 

• Descriure les característiques de les espècies competidores i depredadores de les espècies




• Sobre un hàbitat real cinegètic o piscícola identificar la malaltia a partir de la simptomatologia 

observada, indicar-ne el seguiment i descriure'n el tractament adient i els productes per a 

efectuar-lo. 

• Identificar l'espècie depredadora o competidora, assenyalar el tipus de perjudici ocasionat, i 

descriure el sistema de control més adient per al tractament de les malalties i els perjudicis 

ocasionats per les espècies depredadores i competidores. 

• Descriure el sistema de control més adient per al tractament de malalties i control d'espècies 

competidores i depredadores. 

• Descriure les característiques de les diverses tasques, instal·lacions i construccions, per a la 

millora de l'hàbitat de les espècies cinegètiques i piscícoles. 

• Explicar les característiques, infraestructura i equipament de les instal·lacions de cria en 

captivitat d'espècies cinegètiques i d'aigua salada. 

• Descriure els sistemes i tècniques de repoblació d'espècies cinegètiques i piscícoles, detallant 

els equips i mitjans emprats. 

• En un espai cinegètic o piscícola real identificar les tasques, instal·lacions o construccions de 

millora de l'hàbitat,identificar l'espècie més adient per a repoblar l'hàbitat i descriure els 

materials, mitjans i equips emprats per a la repoblació. 

• Descriure el procediment que s'ha de seguir per a organitzar les tasques de gestió i protecció 

dels hàbitats. 

• Descriure els procediments per a realitzar una tasca de protecció, millora de l'hàbitat o 

repoblació cinegètica o piscícola. 

• Identificar els procediments de control de les previsions efectuades en l'organització de les 

tasques en els espais cinegètic i piscícola. 

• Seleccionar formats i característiques de documents informatius i de gestió. 

• En un cas real, o supòsit, de repoblació en l'espai cinegètic o piscícola verificar el compliment 

del sistema de treball efectuat prèviament, verificar el manteniment de maquinària i equips i 

establir el format de complementació de documents de treball (informes, etc.). 

• Descriure la legislació específica de caça i pesca, de caràcter estatal i autonòmic. 

• Resumir la legislació i normatives de seguretat i higiene que afecten les activitats de caça i 

pesca i de gestió dels espais cinegètic i d'aigua dolça. 

• Descriure les característiques de les diferents modalitats i tècniques de caça i pesca. 

• Descriure les característiques i ús de les arts de pesca, armament i altres estris i equips per a 

la pràctica de la caça i de la pesca. 

• Davant d'un arma o un ormeig de pesca, identificar-lo, relacionar-lo amb la modalitat de caça 

o pesca corresponent i descriure el seu funcionament. 

• Explicar el funcionament dels diversos espais legals cinegètics i d'aigua dolça. 

• Descriure el funcionament de les federacions i societats de caçadors i pescadors, identificant 

les seves atribucions i responsabilitats i la seva relació amb les Administracions Públiques. 

• Identificar els barems de valoració dels trofeus de caça. 

• Descriure les característiques de les infraccions més freqüents a la legislació de caça i pesca. 

• Descriure les característiques de coordinació i supervisió de les relacions entre els diferents 

col·lectius i autoritats que intervenen en les activitats de caça i pesca. 

• Descriure el procediment de denúncia i sanció de les infraccions en els espais cinegètic i 

piscícola. 

• En condicions reals, o en un supòsit pràctic, d'actuació en els espais cinegètic o piscícola, 

identificar la legislació aplicable, i en el cas d'infraccions, assenyalar el precepte infringit i el 

desenvolupament del procediment de denúncia. 

• En condicions reals, o en un supòsit pràctic, d'organització de caça o pesca d'una especie 

determinada, identificar la modalitat i tècnica de caça o pesca, descriure els equips i estris 

propis de la modalitat i detallar la coordinació necessària amb les autoritats competents per a 

organitzar i desenvolupar l'activitat.

5.2.Continguts mínims 

. 

Espècies cinegètiques i piscícoles: 



• Biologia. Identificació. Hàbits de comportament. Distribució geogràfica a nivell nacional i 

regional 

• Hàbitat de les espècies cinegètiques i piscícoles 

• Característiques. Paràmetres per a avaluar l'estat d'un hàbitat. Gestió de l'hàbitat: objectius. 

Procediments de millora de l'hàbitat. 

. 

Poblacions de les espècies cinegètiques i piscícoles: 

• Dinàmica de poblacions. Censos. Tècniques especials de captura. Plans d'aprofitament 

cinegètic i piscícola. 

• Vigilància i protecció de les espècies cinegètiques i piscícoles. Malalties. Espècies 

depredadores i competidores 

• Repoblacions d'espècies cinegètiques i piscícoles. 

Organització i planificació de la gestió i protecció d'un espai cinegètic o d'aigua dolça: 

• Determinació dels paràmetres de l'actuació. Distribució i assignació de recursos. Programació 

de les tasques. 

• Mètodes de control. Verificació del compliment dels objectius. Verificació del manteniment de 

la maquinària, mitjans i equips. Documentació informativa i de gestió de les tasques. 

Legislació sobre caça, pesca i gestió dels hàbitats cinegètic i piscícola. 

• Normatives de seguretat i higiene en la gestió dels espais cinegètic i piscícola i activitats de 

caça i pesca. 

Impacte ambiental i danys ecològics que poden produir-se en la gestió cinegètica i piscícola i 

activitats de caça pesca: 

• Tècniques per a evitar o minimitzar els danys.

5.3-Procés d'avaluació. 



L'alumne perdrà el dret a l'avaluació quan sumi 15% o més de faltes injustificades d'assistència de 

forma discontínua o un 10% de forma contínua, calculat sobre la durada global del mòdul. en 

aquest cas serà donat de baixa d'ofici del mòdul i, en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en 

la modalitat lliure. 

El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat serà: 

• 60% conceptes 

• 30% procediments 

• 10% actituds 

Conceptes: 

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts. 

En cap cas hi haurà repetició ni recuperació extra si no s'assisteix a l'examen. 

La nota mínima de l'apartat de conceptes per poder fer mitjana amb la resta d'elements 

d'avaluació és de 4,5. 

Procediments: 

Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació, presentacions, informes o 

dossiers i pràctiques de camp. 

El lliurament dels diferents exercicis, informes, presentacions, etc. serà obligatòria per a 

poder ser avaluats. 

La nota mínima de l'apartat de procediments per poder fer mitjana amb la resta 

d'elements d'avaluació és de 4,5. 

Actituds: 

L’actitud es valorarà amb la bona disposició de l’alumnat per aprendre, el comportament 

individual i en grup, la puntualitat en el lliurament dels treballs i exercicis, claredat i ordre 

en la presentació de treballs, rigor i neteja en el treball d’investigació, la participació 

positiva, les participacions en debats i en les pràctiques de camp, la capacitat de superació 

i la capacitat de treball en equip, el respecte de les normes, l’actitud crítica davant 

qüestions plantejades, i la puntualitat i assistència a classe. 

Abans de final de curs es donarà l'opció de recuperar aquelles parts individuals 

de conceptes o procediments on no s'hagin assolit una nota de 5. 

S'utilitzarà la mateixa metodologia utilitzada durant el curs. 

La qualificació obtinguda en aquestes proves substituirà a l'anterior per re 

calcular la nota final. 

4 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ: 

L’avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul.



La qualificació de cada un dels apartats a avaluar es farà de la següent manera: 

CONCEPTES: 60 % s'avaluaran mitjançant les proves escrites. 

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts: 

• Preguntes curtes per desenvolupar. 

• Tests: el format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada tres 

preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar. 

• Resolució de problemes: s'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació 

corresponent. 

• Proves de “visu”: podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres reals. 

• El valor de cada una de les parts s'adjuntarà amb els criteris de qualificació de la 

prova. 

PROCEDIMENTS: 30% Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació, 

presentacions, informes o dossiers i pràctiques de camp 

• Exercicis de reforç: consisteixen en exercicis curts que seran resolts pels alumnes i 

exposats a classe de forma voluntària. La presentació voluntària d'un d'aquests exercicis 

suposarà un increment entre 0,1 i 0,25 de la nota final de procediments. 

• Exercicis de consolidació: exercicis obligatoris i avaluables (0-10) que suposen una feina 

de recerca, reflexió i aplicació de criteris tècnics per a la seva resolució. 

• Presentacions: obligatòries i avaluables (0-10), consistiran en una recerca bibliogràfica sobre 

un tema concret i l'elaboració d'una presentació. S'haurà de defensar el treball de forma oral 

mitjançant el suport de les TIC i, en cas de ser un treball de grup es determinarà el membre 

que el defensarà mitjançant un sorteig. 

• Informes o dossiers de les sortides: són obligatoris i avaluables (0-10). 

• Pràctiques de camp o de laboratori: obligatòries i avaluables (0-10), tant a nivell de 

presentació d'informes o a nivell de manipulació d'eines i instrumental. 

• Els criteris de qualificació per cada una de les tasques encomanades s'adjuntaran 

amb la proposta corresponent. 

• Segons la dificultad i la complexitat de la tasca encomanada els treballs es 

qualificaran com de: 

▪ Tipus I: 20% de pes a la nota de conceptes. 

▪ Tipus II: 35% de pes a la nota de conceptes. 

▪ Tipus III: 45% de pes a la nota de conceptes.

ACTITUDS 10 %: 



• No comptaran treballs (NOTA=0) que mostrin evidències clares d'haver estat copiats 

de la xarxa o d'altres companys. 

• No s'acceptaran treballs lliurats passada la data fixada. En aquests cas s'haurà de 

lliurar el treball en data acordada amb el professor i la nota màxima a la qual es 

podrà optar és 5. 

Aquest concepte es puntuarà de la següent manera: 

Dolenta: 0 punts 

Regular: 0,5 punts 

Bona: 1 punt 

Els ítems actitudinals a puntuar són: 

• Interès i respecte a les sortides de camp. 

• Col·laboració amb els companys i companyes del grup de pràctiques, amb la resta del grup i 

el professorat. Participació a les activitats proposades a classe. 

• Manteniment de l'ordre i neteja en les activitats pròpies de les activitats: emplena la 

documentació amb pulcritud, evita les esmenes i les identifica quan es produeixen. 

• Grau d'autonomia i iniciativa personal en la manipulació de les mostres, eines, els aparells i 

els instruments. 

• Motivació per aprendre. Interès a realitzar una bona feina, portant el treball preparat i 

ampliant-lo de forma voluntària. 

• Grau d'atenció. Aprofita el temps i no es distreu. 

• Comportament. Té cura del material que utilitza. Manté el respecte vers els seus companys i 

companyes i professorat. 

• Assistència a classe 


• Puntualitat a l'entrada de classe i en el lliurament dels informes i treballs sol·licitats. 

• Compliment de la normativa de funcionament del Centre i les específiques referides a 

seguretat, higiene i respecte mediambiental. 


Es realitzarà de forma individual, incorporant la relació amb el grup de treball i amb el grup classe. 

L'observació es farà a les aules i de forma continuada.

5.4 Recuperació de pendents 



No es guardaran les notes obtingudes al llarg de la convocatòria ordinària en el cas dels alumnes que 

hagin d'acudir a la convocatòria extraordinària. 

La recuperació del mòdul a les convocatòries extraordinàries s'efectuarà mitjançant una prova que 

constarà de les següents parts: 

• Preguntes curtes per desenvolupar: 

▪ Pes: 20% 

▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent. 

• Preguntes tipus test: 

▪ Pes: 45 % 

▪ El format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada tres 

preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar. 

• Resolució de problemes: 

▪ Pes: 20% 

▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent. 

• Proves de “visu”: 

▪ Pes: 15% 

▪ El procediments podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres 

reals. 

En cas de faltar alguna de les parts el percentatge corresponent a aquesta es distribuirà 

proporcionalment segons el pes de les restants. 

6.-MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. 

Llibres de text 

• Levastu,T. 1980. Manual de mètodos de biologia pesquera 

• Calvin Calvo, J.C.,1995. El ecosistema marino Mediterràneo. Ed. Eurocolor 

• Riera,F., Oliver,J., Terrasa, J.,1995. Peixos de les Balears. Ed. Conselleria d'obres 

públiques i Ordenació del Territori 

• San Félix, M., 1997. La posidònia, el bosc submergit. Ed. Conselleria de Medi Ambient 

• El libro azul de la pesca Balear. 1989 Ed. Conselleria d'Agricultura i pesca 

• Pesca recreativa a les Illes Balears. 2006.Ed. Conselleria d'agricultura i pesca 

• Mas alvarez, B.,Tiana Mariscal.J.. Acuicultura marina. Ed. Ministeri d'Agricultura , 

pesca i Alimentació 

• Renatur, S.A.,2002. Plan tècnico de caza. Madrid

• Lleis de caça a les Balears. Ed. Govern Balear 

Material audiovisual 



• Col.leció Vídeos: La pesca a Balears (I, II, III, IV). Govern Balear 

• Vídeo: Ls reserves marines de les Illes Balears. Govern Balear 

• Vídeo: De la mar a la taula. Govern Balear 

• Power-points diversos, per explicar les Uds 

• Ordinadors de red.es 

Material de laboratori 

• Instruments de dissecció 

• Microscopis i lupes binoculars 

• Ormeigs diversos de pesca i caça 

7.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS 

• Visita al mercat de l'Olivar. 

• Visita a l'aquari de Palma o de LaColòna de Sant Jordi. 

• Visita a la Llonja del Peix. 

• Visita a l'estació d'Aqüicultura d'Andratx. 

• Visita a una empresa d'aqüicultura. 

• Sortida amb una embarcació de pesca professional. 

• Visita al Centre Cinegètic Balear. 

• Reconeixement d'aus a S'Albufera de Mallorca. 

• Participació en el cens d'aus de S'Albufera de Mallorca. 

• Sortida amb AMAs i zeladors de vedats per realitzar censos nocturns. 

• Realització de censos cinegètic amb personal del consell insular. 

• Visita a una granja de cria i engreix d'espècies cinegètiques. 

• Xerrades a càrrec d'experts.



• Altres activitats didàctiques (fires, exposicions, etc), que sorgeixin al llarg del curs 

• Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en aquest 

mòdul, deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que tinguin un valor 

decisiu en la programació del mòdul. 

• De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un 

informe o dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina. 

• Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques 

relacionades amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.



8. FORMA D'INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS. 

Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de 

tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.



9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. 



El departament d’orientació del centre que té alumnes amb necessitats educatives especials 

matriculats per fer cicles formatius s’ha de reunir amb el departament de la familia 

professional corresponent per establir conjuntament les mesures d’adaptació adients a 

cadascun d’aquests alumnes Aquestes mesures han de respectar les capacitats terminals de 

cada mòdul professional. 

En cap cas , l’adaptació curricular que pugui necessitar una alumne amb necessitats 

educatives especials , podrà afectar la desaparició d’objectius relacionats amb competències 

professionals necessàries per aconseguir la competència general per a la qual capacita el 

títol. 

El departament d’Orientacio del centre i l’equip educatiu que realitza el cicle formatiu , 

determinara els mòduls adients per a cada sol·licitant




GESTIÓ DE L'ÚS PÚBLIC DEL MEDI 

DEPARTAMENT 

CURS 

CICLE 

CLAU 

PROFESSORA 

NATURAL. 

ACTIVITATS AGRÀRIES 

2012-2013 

GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE RECURSOS 

NATURALS I PAISATGÍSTICS 

ACA 32 

Edelweïss Farrús Miró



ÍNDEX 

1. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS 

TERMINALS). 

2. CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ. 

3. PROGRAMACIONS D’AULA. DESENVOLUPAMENT 



5. AVALUACIÓ. 

5.1 Criteris d’avaluació. 

5.2 Continguts mínims. 

5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar? 

5.4 Qualificació. 

5.5 Recuperació del mòdul. 

5.6 Avaluació de pendents (si escau). 




9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.



1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATS 

TERMINALS). 

1. Analitzar les activitats d'ús públic (d'oci i educatives) que es desenvolupen en els diferents 

espais naturals. 

2.Analitzar les labors de conservació i restauració previstes en els plans d'ús i gestió del medi 

natural. 

3. Analitzar i/o organitzar les activitats de control i vigilància del medi natural. 

4. Analitzar les operacions necessàries per al control d'obres en el medi natural.




Aquest mòdul té una duració de 75 h, distribuïdes en 3 sessions setmanals. Els seus continguts 

s'han organitzat en un total de 8 unitats didàctiques. 

U.D. Títol Sessions 

01 Els espais naturals. 11 

02 Els ecosistemes naturals. 9 

03 La conservació d'espècies vegetals. 8 

04 La conservació d'espècies animals. 14 

05 Les figures legals dels espais naturals d'ús públic. Normativa 

de protecció. El cas de les Illes Balears. 

06 Activitats d'ús públic en els espais naturals. 12 

07 Pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en un 

espai natural. La vigilància i protecció. 

08 Plans d'ús i gestió dels espais naturals d'ús públic. El cas de 


10 

8 

3

Unitat 

didàctica 

nº 



3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS 

DIDÀCTIQUES. 

Sessions 

previstes 

Període : Del………de……………….al……de…………. Avaluació Sessions 

efectives 

01 11 Del 25 de setembre al 16 d'octubre de 2012 1a 

02 9 Del 18 d'octubre al 8 de novembre de 2012 1a 

03 8 Del 13 de novembre al 27 de novembre de 2012 1a 

04 14 Del 29 de novembre de 2012 al 8 de gener de 2013 1a-2na 

05 10 De l'11 al 29 de gener de 2013 2na 

06 12 Del 29 de gener al 26 de febrer de 2013 2na 

07 8 Del 26 de febrer al 19 de març de 2013 2na 

08 3 Del 19 de març al 21 de març de 2013 2na



UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Els espais naturals. Nº SESSIONS 11 BLOC 


- Indicar el concepte d'espai natural i els paràmetres abiòtics que el defineixen. 

- Indicar les característiques abiòtiques de les Balears. 

- Identificar i caracteritzar els principals paisatges del món (biomes). 

CONCEPTES 

- Concepte d'espai natural. 

- Característiques abiòtiques definidores d'un espai natural. El cas 

de les Illes Balears. 

- Clima. 

- Geomorfologia. 

- Hidrologia. 

- Els biomes del món. Característiques. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Identificació dels paràmetres abiòtics que defineixen els espais naturals 

de les Balears. 

- Veure material visual d'elements geomorfològics i processos de les 


- Caracterització comparació dels diferents biomes. 


- Emissió del documental Home (AIgc). 

- Fer un llistat d'espais naturals que els alumnes coneguin de les Balears, i 

d'altres indrets i les seves característiques abiòtiques (AI1, gc). 

- Caracteritzar el bioma boscos i sotabosc mediterrani (ADgc). 

- Caracteritzar la resta de biomes. Característiques ambientals, distribució 

geogràfica, estratègies biològiques. Exemples de fauna i flora (AD2). 

- Emissió del vídeo sobre La Cova des pas de Vallgornera. Conselleria de 

Medi Ambient. CAIB (ACgc). 

- Emissió i comentari del video ses Fonts Ufanes surgències de vida. 

Conselleria de Medi Ambient. CAIB (ACgc). 

- Indica el concepte d'espai natural i els paràmetres abiòtics que el 

defineixen. 

- Indica les característiques abiòtiques de les Balears. 

- Identifica i caracteritza els principals paisatges del món (biomes).




- Puntualitat i assistència regular a classe. Dur el material a classe. 

- Complir les normes bàsiques de comportament, respecte als companys i 

a la professora. 

- Lliurar els treballs dins el període establert, complint les normes de 

presentació indicades. 

- Realitzar les activitats que es proposen en el temps indicat. 

- Participar activament a classe (interès en la recerca i exposició a classe 

d'aspectes relacionats amb el mòdul), mostrant capacitat crítica 

constructiva.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Els ecosistemes naturals Nº SESSIONS 9 BLOC 


- Indicar el concepte d'ecosistema, quins són els seus components i les característiques d'aquests. 

- Indicar el concepte de biodiversitat, factors condicionants i els tipus. 

- Indicar els diferents ecosistemes naturals presents a les Balears, així com també, els seus trets diferenciadors. 

CONCEPTES 

- Ecosistema. 

- Components i funcionament. 

- Fluxe d'energia i cicle de la matèria. Biotop. Hàbitat. Ecotó. 

Biota. Comunitat. Espècie. Població. Relacions 

interespecífiques. Relacions intraespecífiques. Dinàmica de 

poblacions. Nínxol ecològic. 

- Biodiversitat. Tipus. 

- Ecosistemes naturals. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Identificació dels termes ecològics en ecosistemes 

- Descripció dels diferents ecosistemes naturals. 

- Identificació dels diferents ecosistemes naturals a les Illes Balears. 

- Visitar un espai natural d'ús públic.




- Paràmetres per estudiar els ecosistemes d'un lloc i els seus 

components, fauna i flora que els alumnes coneixen (AI, gc). 

- A partir d'espais naturals identificar els següents components 

ecològics: biotop, hàbitat, biota, comunitat, població, espècies, 

espècie dominant, població, relacions interespecífiques, relacions 

tròfiques, dinàmica de poblacions, nínxol ecològic, succecions 

(ADgc). 

- Treballar els conceptes de la unitat didàctica a un espai natural d'ús 

públic (AC1, gc). 

- Indica el concepte d'ecosistema, quins són els seus components i 

les característiques d'aquests. 

- Indica el concepte de biodiversitat, factors condicionants i els 

tipus. 

- Indica els diferents ecosistemes naturals presents a les Balears, 

així com també, els seus trets diferenciadors.












constructiva.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL La conservació d'espècies vegetals Nº SESSIONS 8 BLOC 


- Assenyalar el pes que representa la biodiversitat present en el territori de l'Estat espanyol, respecte al pes total en Europa, i l'estat d'aquesta biodiversitat. 

- Indicar la metodologia emprada per identificar l'estat de conservació de la vegetació a un determinat espai. 

- Assenyalar els objectius de la Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE), i indicar hàbitats de les Balears d'interès comunitari. 

- Indicar mesures de protecció de les espècies vegetals (legislació i convenis internacionals)i indicar les categories sobre l'estat de conservació de la flora per la 

IUCN 

- Identificar diferents espècies vegetals d'interès comunitari de les Balears, i indicar les seves corresponents categories de protecció. 

- Correlacionar el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva categoria de conservació, i els continguts generals dels plans. 

- Definir correctament Àrea Biològica Crítica. 

- Indicar els objectius de Xarxa Natura 2000, zones LIC i donar exemples de localitats amb aquesta catalogació. 

CONCEPTES 

- Biodiversitat dels vegetals. 

- Paràmetres estimadors de l'estat de la vegetació d'un espai 

natural. 

- Mesures de protecció de les espècies vegetals: 

- La Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE). Hàbitats 

d'interès comunitari. Espècies d'interès comunitari. 

- Les categories IUCN. Catàleg nacional d'espècies 

amenaçades (RD. 439/1990). Llibre vermell de la flora 

vascular de les Illes Balears. 

- Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció 

(Decret 75/2005). Rareça. Amenaça. 

- Categories d'espècies catalogades. 

- Plans de les espècies amenaçades. 

- Àrees Biològiques Crítiques. 

- Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears. 

-Xarxa Natura 2000. LIC i ZEC. 

- Convenis internacionals. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Descripció de la metodologia dels treballs corològics. 

- Maneig de la plana web de Xarxanatura 2000: 

- Identificació i anàlisi de diferents hàbitats d'interès comunitari de les 

Balears. 

- Identificació i anàlisi de les diferent espècies vegetals d'interès 

comunitari de les Balears. 

- Maneig de cartografia per a la identificació de zones LIC. 

- Diferenciació de les categories de protecció de les espècies vegetals. 

- Consultar el llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears. 

- Treballar el Decret 75/2005. Catàleg Balear d'espècies amenaçades i 

d'especial protecció. Anàlisi de diferents plans de conservació. 

- Treballar diferents plans de conservació d'espècies vegetals a les 

Balears. 

- Identificació in situ de les espècies vegetals presents en diferents 

espais naturals d'ús públic.




- Enumerar les espècies vegetals endèmiques que coneixen els 

alumnes i categories de les espècies amenaçades (AI1, gc). 

- Manejar la plana web http://www.xarxanatura.es/ 

i: 

- Identificar diferents hàbitats de les Balears d'interès comuntari, 

(LIC) i la flora que contenen (AD2, gc). 

- Identificar cartogràficament diferents zones LIC de les Balears 

(AD2, gc). 

- Consultar el Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears 

i el Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció 

(Decret 75/2005). A partir d'un llistat de plantes els alumnes a través 

del Catàleg Balear han d'indicar quina categoria tenen i els plans que 

li pertoquen (AD1, gc). 

- Revisar les mesures de protecció que hi ha de les espècies vegetals a 

les Illes Balears. Anàlitzar diferents plans de conservació (ADgc). 

- Conèixer diferents espècies vegetals de les Balears que es troben al 

Catàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears. Identificar-les al 

llarg de les visites que es facin a espais naturals durant el curs (AC1, 

gc). 

- Assenyala el pes que representa la biodiversitat present en el territori de 

l'Estat espanyol, respecte al pes total en Europa i l'estat d'aquesta 

biodiversitat. 

- Indica la metodologia emprada per identificar l'estat de conservació de la 

vegetació a un determinat espai. 

- Assenyala els objectius de la Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE), i 

indica hàbitats de les Balears d'interès comunitari. 

- Indica mesures de protecció de les espècies vegetals (legislació i convenis 

internacionals) i indica les categories sobre l'estat de conservació de la flora 

per la IUCN. 

- Identifica diferents espècies vegetals d'interès comunitari de les Balears, i 

indica les seves corresponents categories de protecció. 

- Correlaciona el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva categoria 

de conservació, i els continguts generals dels plans. 

- Defineix correctament Àrea Biològica Crítica. 

- Indica els objectius de Xarxa Natura 2000, zones LIC i posa exemples de 

localitats amb aquesta catalogació.












constructiva.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL La conservació d'espècies animals Nº SESSIONS 14 BLOC 


- Indicar els paràmetres estimadors de l'estat i evolució de les poblacions, tècniques d'estudi i seguiment de les poblacions animals. 

- Assenyalar els objectius la Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE), i el que són zones ZEPA, i indicar exemples de localitats catalogades com a 

ZEPA a Balears. 

- Indicar mesures de protecció de la fauna (legislació i convenis) i indicar les categories sobre l'estat de conservació de la fauna per la IUCN. 

- Identificar diferents espècies animals d'interès comunitari de les Balears, i indicar les seves categories de protecció. 

- Correlacionar el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva categoria de conservació, i els continguts generals dels plans. 

CONTINGUTS 


- Paràmetres estimadors de l'estat i evolució de les poblacions. Tècniques 

d'estudi i seguiment de les poblacions animals. 

- Mesures de protecció de la fauna. La Directiva Hàbitat (Directiva 

92/43/CEE) i la Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE). Espècies 

d'interès comunitari. Zones ZEPA. 

- Les categories IUCN. Catàleg nacional d'espècies amenaçades (RD. 

439/1990). Llibres vermells. 

- Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció (Decret 

75/2005). Rareça. Amenaça. 

- Categories d'espècies catalogades. 

- Plans de les espècies amenaçades. 

- Àrees Biològiques Crítiques. 

- Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears. 


- Descripció de les tècniques d'estudi i seguiment de les poblacions 

animals. 

- Maneig de la plana web http://www.xarxanatura.es/ 

i manejar 

cartografia per a la identificació de diferents zones ZEPA de les Balears, 

identificar la fauna silvestre catalogada com a d'interès comunitari a les 


- Diferenciació de les categories de protecció de les espècies animals. 

- Consultar el llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears. 

- Treballar el Decret 75/2005. Catàleg Balear d'espècies amenaçades i 

d'especial protecció. Anàlisi de diferents plans de conservació. 

- Visitar la Fundació per a la Conservació del voltor negre. 

-. Participació en la realització d'un cens d'aus aquàtiques al Parc Natural 

de s'Albufera. 

- Consultar material visual sobre diferents espècies d'animals protegides 

a les Balears. 

- Consultar la plana web oficial del servei de protecció d'espècies de la 

CAIB i la revista digital Ciberespècies. 

- Identificació in situ de les espècies animals presents en diferents 

espais naturals d'ús públic.




- Enumerar les espècies animals que podem trobar a les Illes Balears 

que coneixen els alumnes i categories de les espècies amenaçades 

(AI1, gc). 

- Treballar les tècniques d'estudi i seguiment de les seves poblacions per a 

diferents espècies animals. Lectura del mètode de marcatge de les tortugues 

a les Balears (ADgc). 

- Consultar el Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears i el 

Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció (Decret 

75/2005). (AD gc). 

- Revisar les mesures de protecció que hi ha de les espècies animals a les 

Illes Balears. Anàlitzar diferents plans de conservació (ADgc). 

- Emissió dels videos editats per la Conselleria de Medi Ambient: La 

tortuga marina a les Illes Balears i Sis espècies, sis joies (ADgc). 

- Consultar la plana web oficial del servei de protecció d'espècies de la 

CAIB, i la revista digital Ciberespècies. Xerrada sobre programes de 

protecció d'espècies a les Balears. A càrrec d'un Tècnic del Servei de 

protecció d'espècies de la Conselleria de Medi ambient, CAIB. (ADgc). 

- Fer una recerca bibliogràfica d'una espècie animal, del Catàleg d'espècies 

amenaçades de les Illes Balears, sobre la seva biologia, distribució, figura 

de protecció i plans de conservació. Manejar el bioatles (AC2) 

- Conèixer diferents espècies animals de les Balears que es troben al 

Catàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears. Identificar-les al llarg de 

les visites que es facin a espais naturals durant el curs (AC1, gc). 

– - Cens d'aus aquàtiques al Parc Natural de s'Albufera (ACgc). 

- Indica els paràmetres estimadors de l'estat i evolució de les 

poblacions, tècniques d'estudi i seguiment de les poblacions animals. 

- Assenyala els objectius la Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE), i 

el que són zones ZEPA, i indica exemples de localitats catalogades 

com a ZEPA a Balears. 

- Indica mesures de protecció de la fauna (legislació i convenis) i 

indica les categories sobre l'estat de conservació de la fauna per la 

IUCN. 

- Identifica diferents espècies animals d'interès comunitari de les 

Balears, i indica les seves categories de protecció. 

- Correlaciona el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva 

categoria de conservació, i els continguts generals dels plans.












constructiva.




Les figures legals dels espais naturals d'ús públic. 

Normativa de protecció. El cas de les Illes Balears. 


Nº SESSIONS 10 BLOC 

- Assenyalar la normativa autonòmica i estatal que regula i protegeix als espais naturals d'ús públic. Detallar normatives sobre protecció i 

conservació dels espais naturals. 

- Indicar el significat d'ús públic 

- Identificar i diferenciar les figures legals que hi ha dels espais naturals d'ús públic, i les diferències entre elles. 

- Indicar les diferents figures de protecció dels espais naturals d'ús públic que es poden trobar a les Balears. 

- Indicar i localitzar els Parcs Nacionals de l'Estat Espanyol. 

CONTINGUTS 


- Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversidad. 

- Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental 

(LECO). 

- Figures legals d'espais naturals d'ús public. La situació a les Balears. 

- Parcs nacionals. 

- Parcs naturals 

- Paratges naturals. 

- Reserves naturals. 

- Monuments naturals. 

-Àrees marines protegides. 

- Paisatges protegits. 

- Llocs d'interès científic i microreserves. 

- Altres normatives sobre protecció i conservació 

- Llei 1/2000, ampliació de la llei 1/1991 d'espais naturals i règim 

urbanístic (LEN). ANEI. ARIP. 

- Reial Decret 435/2004, regulació de l'inventari nacional 

d'humedals. 

- Reserves de la Biosfera. http://www.reservabiosfera.org/ . 


-Maneig de la Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversidad. 

- Maneig de la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància 

ambiental (LECO). 

- Comparació de les diferents figures legals d'espais naturals d'ús públic. 

- Maneig de cartografia per a la localització dels diferents espais naturals 

d'ús públic. 

- Recerca d'informació sobre diferents espais naturals d'ús públic. 

Consultar la plana web 

http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm 

- Consultar la plana web http://pia.caib.es/user/index.ct.html i la del 

Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. 

- Visitar espais naturals d'ús públic.




- Enumerar figures de protecció dels espais naturals d'ús públic, i 

exemples d'aquestes a Balears i a l'Estat Espanyol (AI1, gc). 

- Manejar lleis: Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la 

biodiversidad i la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de 

rellevància ambiental (LECO) (ADgc). 

- Comparar les diferents figures legals que hi ha dels espais naturals 

d'ús públic (ADgc). 

- Emissió del video: Els Espais naturals de Mallorca, de la CAIB o xerrada 

d'un tècnic d'Espais de natura, CAIB (ADgc). 

- Caracteritzar els parcs nacionals de l'Estat Espanyol a través de la 

pàgina web http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm 

(ADgc). 

- Manejar el Bioatles i enumerar i localitzar cartogràficament les 

diferents figures de protecció que es troben a les Illes Balears (AC2). 

- Recerca d'informació d'espais naturals concrets (AC2). 

- Visitar diferents espais naturals d'ús públic (ACgc). 

- Assenyala la normativa autonòmica i estatal que regula i protegeix als 

espais naturals d'ús públic. Detalla normatives sobre protecció i 

conservació dels espais naturals. 

- Indica el significat d'ús públic. 

- Identifica i diferencia les figures legals que hi ha dels espais naturals 

d'ús públic, i les diferències entre elles. 

- Indica les diferents figures de protecció dels espais naturals d'ús 

públic que es poden trobar a les Balears. 

- Indica i localitza els Parcs Nacionals de l'Estat Espanyol.












constructiva.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Activitats d'ús públic en els espais naturals. Nº SESSIONS 12 BLOC 


- Indicar les eines de gestió de les diferents figures legals dels espais naturals d'ús públic. 

- Assenyalar els tipus de zones que pot disposar un espai naturals d'ús públic d'acord a la seva fragilitat. 

- Assenyalar els tipus d'usos i activitats que es poden realitzar en un espai natural d'ús públic atenent a la seva fragilitat i la normativa que les regula. 

- Relacionar les mesures d'acondicionament que s'han de prendre per a l'ús públic dels espais naturals i la diversitat de tasques necessàries per a 

l'atenció al públic visitant. 

- Indicar diferents impactes ambientals que es poden originar durant els treballs de gestió i en les activitats d'ús públic en diferents espais naturals i 

indicar les eines de detecció i les mesures de protecció i correctores dels impactes. 

CONTINGUTS 


- Eines de planificació i gestió dels espais naturals d'ús public. 

- Plans d'ordenació dels recursos naturals (PORN). 

- Pla director. 

- Plans rectors d'ús i gestió (PRUG). 

– Normes de protecció. 

- Zonificació dels espais protegits. 

- Tipificació dels usos: permesos, prohibits i autoritzables. 

- Activitatrs d'ús públic en els espais naturals. 

– Conservació. 

- Agricultura i ramaderia. 

- Silvicultura. 

- Caça i pesca. 

- Ús recreatiu. 

- Investigació. 

– Educació ambiental. 

– Atenció al públic visitant dels espais naturals. 

- Acondicionament de l'espai natural per a l'ús públic: construccions, obres i 

.senyalitzacións. Normes de qualitat, i de seguretat i higiene en el treball. 

- Impactes ambientals en els espasi naturals d'ús públic. Eines de detecció. 

Mesures preventives i correctores dels danys ecològics. 

- Treballar les planes web de diferents espais naturals d'ús públic,i la plana web 

http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm cercant informació de les 

activitats que es realitzen en determinats espais naturals d'ús públic, i treballar les 

mesures de condicionament que s'han de prendre per a l'ús públic dels espais 

naturals. 

- Treballar la informació referent a Educació Ambiental de les planes web de de la 

Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient i del Ministeri de Medi Ambient, Medi 

Rural i Marí. 

- Treballar diferents formats de divulgació o educació ambiental. 

- Lectura d'articles sobre els impactes que ocasionen els visitants dels espais 

naturals d'ús públic 

- Descripció dels impactes ambientals que es poden produir en la gestió i ús d'un 

espai natural d'ús públic, i relació de mesures correctores d'acord a l'impacte 

ambiental produït. 

- Observar in situ els usos i els acondicionaments de diferents espais naturals d'ús 

públic pel seu gaudiment.




- Experiències dels alumnes en visites a espais naturals d'ús públic: 

mancances i aspectes positius) (AI1, gc). 

- Xerrada sobre l'Educació ambiental a les Balears a càrrec d'una empresa 

dedicada a aquesta labor (ADgc). 

- Mostrar les instruccions clares que s'han de donar als usuaris desl 

espais naturals d'ús públic en referència a la seva permanència (cartells, 

pictogrames, itineraris) (ADgc). 

- Lectura d'articles sobre els impactes que ocasionen els visitants dels 

espais naturals d'ús públic (AD1). 

- Enumerar els diferents impactes ambientals que es poden originar en 

els treballs de gestió i activitats d'ús públic, en diferents espais naturals 

concrets de les Balears. Així com també, indicar les mesures de 

minimització i correcció dels danys a aplicar (AC2). 

- Preparar una activitat de sensibilitació dins el marc de l'Educació 

ambiental (AC3). 

- Treballar els conceptes de la unitat didàctica durant les visites a 

diferents espais naturals d'ús públic (ACgc). 

- Indica les eines de gestió de les diferents figures legals dels espais 

naturals d'ús públic. 

- Assenyala els tipus de zones que pot disposar un espai naturals d'ús públic 

d'acord a la seva fragilitat. 

- Assenyala els tipus d'usos i activitats que es poden realitzar en un espai 

natural d'ús públic atenent a la seva fragilitat i la normativa que les regula. 

- Relaciona les mesures d'acondicionament que s'han de prendre per a l'ús 

públic dels espais naturals i la diversitat de tasques necessàries per a 

l'atenció al públic visitant. 

- Indica diferents impactes ambientals que es poden originar durant els 

treballs de gestió i en les activitats d'ús públic en diferents espais naturals i 

indicar les eines de detecció i les mesures d'evitació i correctores dels 

impactes.












constructiva.




Pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en 

un espai natural. La vigilància i protecció. 



- Assenyalar les diferents pertorbacions que poden trencar l'equilibri ecològic i afectar a la biodiversitat en un espai natural. Identificar 

espècies exòtiques invasores. 

- Indicar les mesures de control i seguiment a emprar per a la detecció de pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en un espai 

natural d'ús públic. 

- Indicar la tipificació de les infraccions comeses sobre el medi natural. 

CONTINGUTS 


- Pertorbacions de l'equilibri ecològic en un espai natural: 

- Condicions ambientals. 

- Accidents naturals. 

- Incendis 

- Activitat humana. 

- Introducció d'espècies. R.D. Catàleg d'espècies exòtiques invasores. 

- La contaminació de l'espai natural. Controls i presa de mostres. 

- Patologies en les espècies vegetals i animals. Canvis en densitats 

poblacionals (plagues). Detecció i presa de mostres. Tractaments. 

- La vigilància en els espais naturals d'ús públic. 

- Control d'infraccions: procediment sancionador. 

- Recerca i lectura de notícies referents a impactes sobre el medi natural 

a Balears. 

- Maneig del R.D. Catàleg d'espècies exòtiques invasores. 

- Maneig de document tècnics per a la recerca d'informació referent a 

pertorbacions i infraccions sobre el medi natural (BOIB). 

- Treballar les pertorbacions potencials que poden afectar a l'equilibri 

ecològic de determinats espais naturals i a la seva biodiversitat, així com 

el procés de vigilància i el procediment sancionador que s'aplica en 

diferents espais naturals d'ús públic. 

- Xerrada a càrrec del COFIB Consorci per a la Recuperació de la Fauna 


- Veure un reportatge sobre les pertorbacions del medi natural degut a 

l'acció de l'home. 

- Visitar espais naturals d'ús públic.




- Fer un seguiment mitjançant la recopilació de notícies dels mitjans 

de comunicació escrits sobre situacions de pertorbació del medi 

natural que es produeixein al llarg del curs, especialment a les Illes 

Balears. Lectura dels articles més destacats o impactants pels 

alumnes (AI1, gc). 

- Treballar el R.D. Catàleg d'espècies exòtiques invasores (lectura a 

classe i interpretació de la part que afecta a les Illes Balears) (ADgc). 

- Treballar les pertorbacions potencials que poden afectar a l'equilibri 

ecològic de determinats espais naturals i a la seva biodiversitat, així 

com el procés de vigilància i el procediment sancionador que s'aplica 

en diferents espais naturals d'ús públic (ADgc). 

- Consultar a través del BOIB exemples de procediments 

sancionadors sobre infraccions comeses en el medi natural (AD2). 

- Xerrada a càrrec del COFIB Consorci per a la Recuperació de la 

Fauna de les Illes Balears (ACgc). 

- Emissió del reportatge: La guerra de la soja. En portada, la 2 de 

TVE. http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090201/portada— 

guerra-soja/396881.shtml (ACgc). 

- Treballar els conceptes de la unitat didàctica durant les visites a 

diferents espais naturals d'ús públic (ACgc). 

- Assenyala les diferents pertorbacions que poden trencar l'equilibri 

ecològic i afectar a la biodiversitat en un espai natural. Identifica espècies 

exòtiques invasores. 

- Indica les mesures de control i seguiment a emprar per a la detecció de 

pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en un espai natural 

d'ús públic. 

- Indica la tipificació de les infraccions comeses sobre el medi natural i el 

procediment sancionador.












constructiva.




Plans d'ús i gestió dels espais naturals d'ús públic. El cas 



- Indicar els contiguts dels Plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals d'ús públic (PRUG). 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 


PROCEDIMENTS 

- Gestió i planificació dels espais protegits. Eines. 

- Continguts dels PRUG: 

- Revisió dels plans de gestió de diferents espais naturals d'ús públic de les 

- Decripció de l'espai. Zonificació. 

Balears. Descripció dels continguts de cadascun dels apartats d'un pla de 

- Usos permesos i activitats. 

gestió d'un espai natural. 

- Criteris i normes generals de protecció, gestió i millora dels 

valors naturals. 

- Estratègia de comunicació. 

- Programa econòmic-financer. 

- Mesures per a la millora de la qualitat de vida de les oblacions 

afectades. 

- Pla de pesca. 

- Pla de treball. Seguiment i control de les activitats recreatives. 

- Personal laboral 

- Serveis. 

- Plans anuals de treball i inversions.




- Debatre les activitats que pensen els alumnes que haurien d'oferir els 

espais naturals d'ús públic (AIgc). 

- Treballar diferents PRUGs d'espais naturals d'ús públic. Plans anuals de 

treball i inversions (ADgc). 

- Consultar les activitats de difusió que proposen els diferents parcs 

naturals de les Balears (ADgc). 

- Treballar diferents PRUGs d'espais naturals d'ús públic. Plans anuals de 

treball i inversions (ACgc). 

- Indica els contiguts dels PRUG dels espais naturals d'ús públic.












constructiva.



UNITAT DIDÀCTICA Nº TÍTOL Nº SESSIONS BLOC 

CONCEPTES 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS



ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ







Es seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un 

procediment constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una 

combinació de diferents metodologies de treball que aborden diferents nivells de 

comprensió per part de l’alumne. 

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir 

objectius clars, realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat 

(basat en aprenentatges previs adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es 

planteja una organització del treball variada: la lliçó magistral, el treball autònom i el 

treball en grup (per parelles, en grups de tres i treball conjunt de tot el grup-classe). 

- La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la 

comprensió i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de 

motivació davant un nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les 

activitats d'aprenentatge, debats i per mostrar materials de treball. 

- El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del 

seu aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de 

problemes. 

- El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar, 

respondre), per a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant 

avaluacions, raonaments i treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal 

(actituds, disciplina, autoestima, col·laboració i la maduració emocional). 

Les classes es desenvoluparan alternant continguts teòrics (lliçó magistral) i activitats, 

cultivant un diàleg permanent entre tots els integrants del grup-classe (alumnes i docent). 

Cada unitat didàctica comprèn diferents tipus d’activitats: activitats d'introducció, de 

desenvolupament i de consolidació. 

Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel 

professor. Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de 

completar els documents donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar 

al llarg del curs.



Únicament es permetrà l'ús d'ordenadors portàtils a l'aula quan s'hagi de realitzar una 

activitat i prèviament s'hagi indicat la idoneïtat de dur-los per part de la professora. 

No es permetrà l'ús del mòbil dins classe, ni com a calculadora. En els exàmens el mòbil 

haurà de romandre a la taula de la professora o bé a la motxila. 

També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de 

professionals i experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen 

una consideració apart en aquesta programació, si no que formen part del conjunt 

d’activitats proposades en les diferents unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin 

fora del centre són obligatòries i avaluables. 

Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una 

eina de treball bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es 

pot veure en el conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les 

diferents unitats didàctiques. 

En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén: 

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de 

internet, el que afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en 

grup i la cooperació. 

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels 

documents que es poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint 

un criteri crític respecte al que llegeix. 

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la 

seva intencionalitat. 

- Que l’alumne faci ús de Sistemes d’Informació Geogràfica, com el SIGPAC, el 

Bioatles i el Google earth. 

Guia per a l’alumne 

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un 

document amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul, 

els continguts i la seva seqüència, la bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes,



la metodologia i organització de treball, el material que s’ha de dur a les classe i els 

procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A més, s’indicarà a l'alumne els tipus 

d'activiats que es proposen, com són els treballs de curs (treball que els alumnes hauran 

d’anar realitzant al llarg de tot el curs i entregats i defensats en acabar el curs). S'indicarà 

l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin fora del centre. 

Prova inicial 

Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell 

d’assoliment de conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats 

d'aquesta prova seran únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.


5.1. Criteris d’avaluació. 



Els criteris d'avaluació generals són els especificats al títol del present mòdul, i que 

s'indiquen a continuació: 

Practicar supòsits d'activitats a desenvolupar en determinades àrees naturals d'ús públic, 

considerant l'acollida de visitants mitjançant material gràfic sobre les característiques naturals 

de l'espai (factors abiòtics, biòtics, instal·lacions i normativa). Descriure els recursos de 

senyalització i equipament necessaris, i detallar els elements de servei necessaris en l'activitat a 

desenvolupar. 

Interpretar la legislació vigent d'aplicació al desenvolupament d'activitats d'ús públic en 

espais naturals. 

Descriure les característiques desl diferents espais naturals. 

Explicar el pla d'ús i gestió d'un espai natural determinat. 

Descriure damunt el pla d'ordenació d'un espai natural les característiques més 

significatives. 

Davant una situació de variació de les condicions del medi natural (climàtiques, 

edàfiques,...) descriure el efectes que ocasionen davant la funcionalitat de l'ecosistema i de tots 

els elements que el formen. Interpretar informes notificadors de l'alteració, i seleccionar les 

mesures preventives i correctores. 

Prendre mostres del control sanitaris de les espècies. 

Explicar prcediments de seguiment de l'estat de conservació d'un espai natural. 

Selecionar les mesures de restauració més adequades. 

Explicar tasques de restauració. 

Explicar documentació pròpia del seguiment de les poblacions dins un espai natural. 

Controlar el cumpliment de la legislació vigent en matèries de conservació i restauració. 

Davant un aprofitament dels recursos naturals: verificar que l'explotació es realitza 

correctament (tècniques i mitjans adequats). Descriure els possibles efectes adversos per un 

aprofitament inadequat sobre la fauna i la flora. Seleccionar les mesures de restauració 

adequades. Avaluar els danys produïts fent referència a la legislació vigent. 

Davant un control i vigilància d'un espai natural, triar les zones més adequades per al 

control de visitants, abocament ilegals, focs.... Organitzar els controls necessaris per a la 

protecció de l'espai, indicant les mesures de seguretat necessàries. Descriure equips, materials, 

personal i tècniques en matèria de prevenció i vigilància. 

Descriure mesures de correcció del medi natural. 

Interpretar la legislació vigent de protecció del medi natural. 

Davant infraccions establir les sancions correspondents. 

Davant una direcció d'obra d'acondicionament i obra del medi natural, interpretar i 

seqüenciar les activitats a realitzar, i les condicions ambientals idònies per al seu inici. Conèixer 

els paràmetres a controlar en la qualitat i estat sanitari de les espècies a emprar. Calcular els 

recursos humans i materials necessaris per a l'execució de l'obra. Comprobar el cumpliment de la 

legislació vigent.



Els criteris d'avaluació específics s'han explicitat a cada unitat didàctica a l'apartat criteris 

d'avaluació (vegeu apartat 3). 

5.2. Continguts mínims. 

Activitats d'ús públic de l'espai natural. Característiques i tipus. 

- Espais naturals d'ús públic. Parcs nacionals, parcs naturals, reserves, àrees d'esbarjo, aules de 

natura. 

- Estudi d'un espai natural. Característiques cilmàtiques, edàfiques i hidrològiques. Fauna i flora. 

Programes d'activitats d'ús públic que es poden desenvolupar. Impactes de les activitats d'ús públic. 

- Biologia, distribució i conservació de les diferents espècies animals i vegetals en un espai natural. 

Característiques. Mètodes d'observavió. 

- Equilibri del medi natural. Estimació de poblacions: censos i mostrejos. Tècniques de captura i 

seguiment. Tècniques de vigilància. Presa de mostres. Patologia animal.Contaminació. 

- Estudi d'un espai natural afectat per una pertorbació. Canvis en les condicions climàtiques, 

edàfiques i hidrològiques. 

- Plans d'ordenació, ús i gestió del territori. 

- Legislació mediambiental d'aplicació a l'espai natural. 

- Construccions i obres en el medi natural: característiqes, materials. Equipaments d'ús públic. 

Construccions i materials rústics tradicionals en la zona. 

- Legislació d'aplicació en els treballs del medi natural. 

5.3. Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar? 

El procés d’avaluació és continu i s’organitza en dues avaluacions: la primera avaluació agafa el 

període del 25 de setembre fins al 19 de desembre i la segona avaluació des del 20 de desembre fins 

al 25 de març. El procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix en avaluar: 

- Els continguts conceptuals. 

Comprenen els exàmens. Es preveu la realització diversos exàmens per avaluació, sobre els 

conceptes treballats a classe, així com també d’aquells continguts tractats durant les activitats fora 

del centre i també dels continguts tractats en les xerrades tècniques rebudes per ponents externs al 

centre. 

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes 

de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes 

de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la 

passada d'imatges a través de diapositives). 

- Els continguts procedimentals. 

Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: treballs, treball pràctic (ex: 

cens,..), activitats d'aula i activitats per a casa.



Treballs: La seva realització és obligatòria per a poder aprovar el mòdul. Per a la presentació 

d'aquests documents, l'alumne disposarà d'un document que indicarà les característiques del treball a 

les que s'haurà d'ajustar l'alumne a l'hora d'elaborar-lo. En les presentacions o defenses orals dels 

treballs realitzats per més d'un alumne, el professor triarà a l'atzar l'alumne del grup que faci la 

defensa en el mateix moment d'aquesta, podent fer preguntes referents al treball realitzat a la resta 

d'alumnes que conformin el grup. 

- Els continguts referents a actituds, normes i valors. 

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques i estan descrits dins 

cadascuna, en l'apartat actituds. Tots els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els 

manifesta positivament.; per tant, si l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i 

per tant no sumarà. 

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables. 

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10% 

de la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al 

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul, 

i en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure. 

5.4. Criteris de qualificació. 

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. Del procés 

d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt d'aplicar els següents barems: 

- Continguts conceptuals. A cada avaluació el valor d'aquest apartat sortirà d'establir la mitjana 

dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li un pes del 60 % de la nota final. La nota mínima 

per a poder fer promig és de 4,5. 

- Continguts procedimentals. Els continguts i distribució de la nota dels procediments són: 

Treballs: la mitjana de les notes d'aquest apartat tindrà un pes del 20 % de la nota final. 

Activitats d’aula, activitats per a casa i treball pràctic (ex: cens,..): tindrà un pes màxim 

del 10 % de la nota final segons la regularitat amb que l'alumne les realitzi.



- Continguts referents a actituds, normes i valors amb un pes del 10 % de la nota final. Tots els 

ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per tant, si 

l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà. 

En aquest curs es consideren dos eixos transversals a treballar a nivell de centre: el treball en equip i 

el compromís ambiental. El primer eix és considerat a la metodologia (veure apartat 3 programació 

d'aula i apartat 4 metodologia d'aquesta programació) i avaluat dins l'apartat d'actituds. El segon eix 

és avaluat tant dins continguts conceptuals com procedimentals ja que aquest eix és implícit en el 

cicle formatiu i en el mòdul. 

- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres 

exàmens. Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que 

dugui suspeses l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la 

part o parts pendents en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions 

serà de 5. 

L'entrega dels treballs i activitats: s'indicarà una data d'entrega. Aquells entregats fora de termini 

sense justificació tendran com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de documents 

semblants o copiats entre alumnes, tant del present curs, com també el cas de presentar documents 

semblants o copiats a documents de cursos anteriors, quedant suspesos aquells que així ho estiguin. 

Aquests s'hauran de fer de nou, podent aconseguir com a màxim una nota de 5. 

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin 

aprovades. 

L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat 

de recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs. La tipologia de l'examen 

serà la mateixa que la indicada a l'apartat 5.3. S'aprofitarà la mateixa data per a l'entrega de treballs 

no entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de refer i que l'alumne 

no hagi pogut refer dins els terminis de les avaluacions. La nota màxima de les recuperacions, i del 

treballs en aquest cas serà de 5. 

Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació 

indicats a l'apartat 5.4., i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes.

5.5. Recuperació extraordinària del mòdul. 



Donat que aquest mòdul es cursa en el segon curs, l'alumne que no hagi aprovat el mòdul de forma 

ordinària, té la possibilitat de realitzar una prova extraordinària per juny. La prova serà de tota la 

matèria vista al llarg del curs, i tindrà caràcter de prova escrita, la tipologia de la qual podrà ser 

variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes de resposta breu i/o preguntes tipus test 

i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes de relacionar, i/o preguntes de resolució 

de supósits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la passada d'imatges a través de diapositives). Si 

l'alumne té treballs pendents d'entregar o aprovar, també els haurà de fer i entregar. 

5.6. Avaluació de pendents (si escau). 


Infrastructures i recursos didàctics 

- Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori. 

- Eines, maquinària i material específic del cicle formatiu, material d’anàlisi i EPIs. 

Bibliografia 

- Biosfera (1993). Enciclopèdia catalana. Volums 1, 5 i 10. 

- Història natural dels països catalans. Volums: 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 i *. 

- Lluch, Ferran (1997). Geografia de les Illes Balears. Lleonard Muntaner editor. Palma de 

Mallorca. 

- Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE) 

- Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE). 

- Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció (Decret 75/2005) i la versió 

actualitzada. 

- Catàleg nacional d'espècies amenaçades (RD. 439/1990, R.D. 139/2011). 

- Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears. 

- Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears. Conselleria de Medi ambient. CAIB. 

- Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversidad. 

- Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). 

- Llei 1/2000, ampliació de la llei 1/1991 d'espais naturals i règim urbanístic (LEN). 

- Decret 91/1997 de protecció dels recursos marins..ZPIM. 

- Conveni Ramsar. 

- Reial Decret 435/2004, regulació de l'inventari nacional d'humedals. 

Adreces d'intenet 

Xarxa natura 2000, CAIB: http://www.xarxanatura.es/ 

http://www.uib.es/secc6//lsig/Atles/INICI.HTM. 

http://pia.caib.es/user/index.ct.html, 

Red de parques nacionales: http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm 

Espais de natura, CAIB: http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=114365&lang=es



Servei de protecció d'espècies, CAIB: http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do? 

lang=es&coduo=3329 

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090201/portada--guerra-soja/396881.shtml 

http://www.reservabiosfera.org/ 

Videos 

- Home. Documental. 

- ses Fonts Ufanes surgències de vida. Espais de natura, Conselleria de Medi Ambient. CAIB. 

- La Cova des pas de Vallgornera. Conselleria de Medi Ambient. CAIB. 

- La tortuga marina a les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient. CAIB. 

- Sis espècies, sis joies. Conselleria de Medi Ambient. CAIB. 

- La guerra de la soja. En portada, la 2 de TVE. 

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090201/portada--guerra-soja/396881.shtml 

- Espais naturals de Mallorca. Conselleria de Medi Ambient. CAIB. 

- Les petjades del passat. Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Conselleria de Medi 

Ambient. CAIB. 

- Els espais naturals de Mallorca. Conselleria de Medi Ambient, CAIB.




A continuació es detallen les activitats complementàries proposades a realitzar fora del 

centre i les xerrades tècniques a realitzar per professionals externs. 

- Visita al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca i participació en el cens d'aus aquàtiques. 

- Visita a diferents espais naturals d'ús públic. Dins les unitats didàctiques no s'ha especificat 

quins seran aquests espais, ja que això dependrà de la disponibilitat per poder anar-hi. A 

continuació s'enumeren els diferents espais susceptibles de ser visitats: Reserva natural de 

s'Albufereta de Pollença, parc natural de la Península de Llevant, parc natural de sa 

Dragonera, parc natural de Mondragó, parc nacional de l'arxipèlag de Cabrera. 

- Xerrada sobre els programes de protecció d'espècies a les Balears. A càrrec del Servei de 

protecció d'espècies de la Conselleria de Medi ambient i Mobilitat, CAIB. 

- Visita i xerrada sobre la recuperació d'espècies animals silvestres a càrrec del COFIB. 

- Xerrada sobre els espais naturals d'ús públic de les Balears a càrrec d'Espais de natura de 

la Conselleria de Medi ambient i Mobilitat, CAIB. 

- Xerrada sobre l'Educació ambiental a les Balears. 

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 3 d'aquesta programació, 

en diferents U.D. Donat que són activitats que s'han de programar amb diferents entitats, es 

pot donar el cas que s'hagin de realitzar en un període de temps diferent al posat en la 

programació. En aquest cas, l'alumne rebrà una informació bàsica per poder introduir-se en 

el tema, ampliant-se els conceptes tractats en arribar a la corresponent U.D. A més es té 

present que en les sortides a espais naturals es treballen conceptes de diferents unitats 

didàctiques. 

També es pot donar el cas que per diferents motius (mal temps, ...) s'hagi de suspendre una 

activitat complementària. En aquest cas es cercarà una activitat alternativa.




Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de tutoria 

lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.



9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. 

Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en 

relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la 

diversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat




ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D’UNA 

EMPRESA AGRÀRIA 

DEPARTAMENT 

CURS 

CICLE 

CLAU 

PROFESSORA 

ACTIVITATS AGRÀRIES 

2012-2013 

GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELS 

RECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS 

ACA-32 

EDELWEÏSS FARRÚS MIRÓ



ÍNDEX 

1. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATS 

TERMINALS). 

2. CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ. 

3. PROGRAMACIONS D’AULA. DESENVOLUPAMENT 







5.4. Qualificació. 

5.5. Recuperació del mòdul. 

5.6. Avaluació de pendents (si escau). 




9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.




TERMINALS). 

1. Aplicar els procediments i les tècniques adequades per a la obtenció i valoració de la 

informació necessària en la realització d'estudis tècnico econòmics, d'acord amb les activitats i 

recursos disponibles. 

2. Analitzar els procediments per a la posada en marxa i organització d'una empresa del sector, 

d'acord amb la legislació vigent. 

3. Analitzar els procediments administratius bàsics relatius al desenvolupament de les activitats i 

a la gestió tècnico econòmica de la empresa. 

4. Analitzar la organització i gestió de recursos en la promoció, adquisició i comercialització de 

productes o serveis. 

5. Analitzar les mesures de seguretat e higiene relatives a la prevenció del risc i als procediments i 

mètodes de treball en l'empresa. 

6. Analitzar distintes accions per promoure i organitzar activitats de desenvolupament rural.



2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ. 

Aquest mòdul té una duració de 100 h, organitzades en 5 sessions setmanals. Els seus 

continguts s'han organitzat en un total de 8 unitats didàctiques. 

U.D. Títol Sessions 

01 

La idea i l’empresa. 

02 Pla de marketing. 9 

03 La forma jurídica de l'empresa. 13 

04 Els recursos humans en l'empresa. Producció i anàlisi de costos. Anàlisi 

d'inversions i finançament. 

05 Plans d'inversions i de finançament. La comptabilitat financera. Anàlisi de 

viabilitat econòmico-financera. 

06 La posada en marxa. Gestió fiscal. 9 

07 Gestió administrativa. 6 

08 Seguretat i higiene laboral i mesures de protecció del medi natural. 15 

Projecte d'empresa (acabament del projecte i exposicions a classe). 6 

12 

10 

20

Unitat 

didàctica 

nº 




DIDÀCTIQUES. 

Sessions 

previstes 

Període : Del………de……………….al…… 

de…………. 

1 12 Del 25 de setembre al 10 d'octubre de 2012 1a 

2 9 Del 11 al 25 d'octubre de 2012 1a 

3 13 Del 26 d'octubre al 16 de novembre de 2012 1a 

4 10 Del 20 al 30 de novembre de 2012 1a 

5 20 Del 4 de desembre de 2012 al 23de gener de 2013 1a i 2na 

6 9 Del 24 de gener al 5 de febrer de 2013 2na 

7 6 Del 6 de febrer al 13 de febrer de 2013 2na 

8 15 Del 14 de febrer al 8 de març de 2013 2na 

* 6 Del 12 de març al 25 de març de 2013 2na 

* Projecte d'empresa (acabament del projecte i exposicions a classe). 

Avaluació Sessions 

efectives



UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL La idea i l’empresa. Nº SESSIONS 12 BLOC 


- Analitzar la idea com a element de partida de qualsevol projecte empresarial. Definir les qualitats d'una persona emprenedora. 

- Relacionar els canvis que es produeixen en la societat amb les oportunitats de negoci que es generen com a conseqüència d’aquests canvis socials. 

- Caracteritzar el model de desenvolupament sostenible. 

- Indicar els «nous jaciments d’ocupació» proposats per la Comissió Europea. Indicar tipus d’empreses atenent als criteris de classificació. 

- Indicar la funció de la matriu DAFO. 

- Assenyalar els àmbits d’aplicació de la responsabilitat social corporativa en una empresa. 

CONCEPTES 

- L'emprenedor. Qualitats de l'emprenedor. 

- La idea. Creació d'idees. Satisfacció de necessitats. Factor diferenciador. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Anàlisi de les qualitats requerides per a un emprenedor.. 

- «Nous jaciments d’ocupació». Demanda laboral de les feines 

relacionades amb el món agrari i del medi natural: jardineria, agricultura, - Treballar els paràmetres que s'empren en l'avaluació de tota idea 

protecció i conservació del medi, dinamització rural. 

empresarial. 

- Quins són els models de gestió capdevanters? Models de gestió 

sostenibles. Importància de la preservació del medi ambient. 

- L’empresa. La seva funció económico social. Tipus. L’entorn de 

l’empresa; la matriu DAFO. La Responsabilitat socialcorporativa (RSC). 

- Consultar les sortides professionals d'una persona titutlada en aquest cicle 

formatiu. 

- Treballar tècniques per a estimular la creació d'idees. 

- Descriure i comparar empreses de serveis relacionades amb el el cicle 

formatiu, quant a factors diferenciadors. 

- Avaluar l'acollida del model de gestió sostenible en les empreses. 

- Consultar exemples de matrius DAFO. 

- Consultar models sobre la política RSC de diferents empreses conegude




- Lectura del títol del cicle formatiu, el referent al domini professional 

(ocupacions o llocs de feina) al que pot optar un alumne una vegada 

titulat (AIgc). 

- Realitzar un test de forma individual sobre el caire emprenedor de 

l'alumne (AD1). 

- Descriure els trets generals i diferenciadors d'empreses del mon de la 

jardineria, producció de plantes i de la restauració paisatgística (serveis, 

promoció, logotip,...) * i també del món dels estudis ambientals De les 

empreses treballades anteriorment, indicar quines fan referència a la 

gestió sostenible. (AD2). 

- Emissió i debat dels videos Cóm ser emprenedor? I Sé feliç del canal 

TV de la Ventanilla Única Empresarial. (ADgc). 

- Treballar el pensament creatiu (activitats de treball del pensament 

lateral i de la paraula aleatòria) (ADgc). 

- Consultar la matriu DAFO sobre l’activitat rural a les Balears 

(Programa de desarrollo rural en Baleares, 2007-2013) (ADgc). 

- Cercar información sobre la política RSC de diferents empreses 

conegudes (AD1). 

- Xerrada sobre la Responsabilitat social coorporativa, a càrrec de 

l'empresa. Gram (ADgc). 

- Projecte d'empresa (AC3). 

- Indica els pilars sobre els quals s’ha d’assentar tota idea de negoci. 

- Assenyala les qualitats d'una persona emprenedora. 

- Relaciona els canvis que es produeixen en la societat amb les oportunitats 

de negoci que es generen com a conseqüència d’aquests canvis socials. 

- Caracteritza el model de desenvolupament sostenible. 

- Indica els «nous jaciments d’ocupació» assenyalats en el Llibre Blanc de 

la Comissió Europea. 

- Indica tipus d’empreses atenent als criteris de classificació. 

- Indica els components d’una matriu DAFO, i tipifica la referent a 

l’activitat rural a les Balears. 

- Indica els principals àmbits d’aplicació de la responsabilitat social 

coorporativa en una empresa.




- Puntualitat i assistència regular a classe. Dur el material a 

classe. 

- Complir les normes bàsiques de comportament, respecte als 

companys i a la professora. 

- Lliurar els treballs dins el període establert, complint les normes 

de presentació indicades. 


- Participar activament a classe (interès en la recerca i exposició a 

classe d'aspectes relacionats amb el mòdul), mostrant capacitat 

crítica constructiva. 

* 

www.canjuanito.com; 

www.bioriza.net; 

www.gobmenorca.com/viver; 

www.viverssantamaria.com; 

www.ppbsl.com. 

El Projecte d'empresa és un treball que pren consideració de treball de 

curs, a realitzar en grups de 3 alumnes. Es pretén que els alumnes realitzin 

un projecte d'una empresa, i que vagin desenvolupant el contingut del 

projecte al llarg de les diferents unitats didàctiques, treballant en cadascuna 

els conceptes tractats. Sels donarà als alumnes un guió indicant els 

objectius, els continguts i característiques d'aquest treball. Quant a la seva 

avaluació, durant la primera avaluació es valorarà únicament que l'alumne 

el vagi elaborant (dins activitats), mentre que a la segona avaluació serà 

avaluat com a treball. El treball s'haurà de l'eborar per escrit i ser defensat 

de forma oral.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Pla de marketing. Nº SESSIONS 9 BLOC 

- Indicar el concepte de mercat, la seva mida i estructura. 

- Assenyalar i caracteritzar els components del pla de marketing 


- Identificar el concepte de valor afegit. Diferenciar la varietat de marques de qualitat presents a les Illes Balears i indicar les seves repercusions sobre 

l’economia local. 

CONCEPTES 

- El mercat, grandària i estructura. Els clients. La competència. Fonts 

d’informació. 

- El pla de marketing. 

Producte. Tipus. Característiques. Cicle de vida. 

Preu. 

Promoció. 

Distribució. 

- Valors afegits als productes. Etiquetes de qualitat: producció ecològica, 

producció integral, denominacions d'origen protegides, indicacions 

geogràfiques, marques de garantia. IQUA. Etiqueta de producció 

ecològica. Beneficis per a l’economia local. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Anàlisi del mercat laboral de les sortides professionals del cicle formatiu. 

- Treballar els diferents components d'un pla de marketing. 

- Treballar les etiquetes de qualitat dels productes agraris, com a elements 

diferenciadors i com a models afavoridors de l'economia local, i per tant del 

desenvolupament rural.




- Debatre a classe la situació del mercat al que poden accedir els alumnes 

titulats, àmbits laborals, (jardineria, treball forestal i rural, activitat 

cinegètica, educació ambiental,...) a les Balears. A partir d'un llistat 

d’activitats relacionades amb l’especialitat, analitzar la seva potencialitat 

dins el mercat de les Balears (AIgc). 

- A partir de retalls publicitaris treballar el pla de marketing dels 

productes promocionats (ADgc). 

- Consultar i treballar la plana web del MAAM sobre les etiquetes de 

qualitat a l'Estat Espanyol: 

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidadagroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/htm/informacion.aspx 

(AD1). 

- Xerrada sobre Denominacions i marques dels productes 

agroalimentaris de les Illes Balears a càrrec de l'IQUA (Conselleria 

d'Agricultura i Pesca) (ADgc). 

- Xerrada sobre la Producció Agrària Ecològica: sistema reglat de 

producció, transformació i comercialització de productes agraris. Model 

d’obtenció de productes diferenciats. A càrrec del Consell Balear de la 

Producció Agrària Ecològica (ADgc). 


- Indica el concepte de mercat, la seva mida i estructura. 

- Assenyala i caracteritza els components del pla de marketing. 

- Identifica el concepte de valor afegit. 

- Diferencia la varietat de marques de qualitat presents a les Illes 

Balears, i indica les seves repercusions sobre l’economia local.





classe. 








crítica constructiva.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL La forma jurídica de l'empresa. Nº SESSIONS 13 BLOC 


- Diferenciar entre persona física i jurídica. 

- Diferenciar les característiques, el grau de responsabilitat, els requisits de constitució i les funcions dels òrgans de govern de les diferents formes 

jurídiques d’empreses. 

- Indicar les modalitats d'organització de la prevenció de riscs laborals. 

- Indicar com es pot protegir jurídicament la idea (la marca, el nom comercial i la patent). 

- Indicar les modalitats del règim de tinença de terres i la legislació aplicable. 

- Indicar i caracteritzar la legislació d’aplicació al sector agrari. 

- Assenyalar els principis de la condicionalitat. 

CONCEPTES 

- Concepte juridico-econòmic d’empresa agrària. Formes jurídiques. 

Característiques. Requisits de constitució: Treballador autònom. SRL. 

SRLNE. SA. SL. Comunitats de Béns.SAT. Cooperatives. Franquícies. 

Associacionisme en el mon agrari (ADVs, ADSs, ...). 

- L'organització de la prevenció de riscs laborals. 

- Protecció jurídica: la marca, el nom comercial i la patent. 

- Règim de tinença de terres. Legislació aplicable. 

- Legislació d’aplicació al sector agrari. PAC. Ajudes: FEADER i 

FEOGA. La condicionalitat (codi de bones pràctiques agrícoles i 

mediambientals). 

- El contracte agrari. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Analitzar les característiques i requisits legals de les diferents formes 

jurídiques i organitzacions agràries. 

- Diferenciar els tipus d'organitzacions internes de les empreses atenent a la 

seva forma jurídica. 

- Visitar diferents empreses agràries de Mallorca per tal de veure el seu 

funcionament. 

- Treballar documents de constitució de les empreses. 

- Interpretar les diferents legislacions d’aplicació en el sector agrari, així 

com les ajudes. 

- Consultar el programa LEADER a Mallorca,. Exemples d'empreses 

creades. 

- Manejar planes web d'institucions relacionades amb programes de 

desenvolupament rural.




- Fer llistats d'empreses conegudes de rellevància en el mercat 

internacional, nacional i també local. Cercar les formes jurídiques 

de cadascuna (AIgc). 

- Revisar dels estatuts d'una empresa (ADgc). 

- Consultar la plana web de l'Oficina espanyola de patents i 

marques. Averiguar el cost per registrar una marca nacional 

(AD1, gc). 

- Treballar les diferents línies d'ajudes dins el programa FEOGA 

(ADgc). 

- Xerrada sobre el programa LEADER a Mallorca. Exemples 

d'empreses creades (ADgc). 

- Conèixer i manejar la plana web de la Conselleria d'Agricultura, 

Medi Ambient i Territori, pel que fa al pla d'ajudes al 

desenvolupament rural (AD2). 

- Consultar la plana web del Consell insular de Menorca el 

referent al contracte agrari (AD2). 

- Visitar a empreses agràries de la comarca (ACgc). 


- Indica els elements definitoris d'una empresa. 

- Diferencia entre persona física i jurídica. 

- Diferenciarles característiques, el grau de responsabilitat, els requisits de 

constitució i les funcions dels òrgans de govern de les diferents formes 

jurídiques d’empreses. 

- Indica les modalitats d'organització de la prevenció de riscs laborals. 

- Indica com es pot protegir jurídicament la idea (la marca, el nom 

comercial i la patent). 

- Indica les modalitats del règim de tinença de terres i la legislació 

aplicable. 

- Indica i caracteritzar la legislació d’aplicació al sector agrari. 

- Assenyala els principis de la condicionalitat.





classe. 












Els recursos humans en l'empresa. Producció i anàlisi 

de costos. Anàlisi d'inversions i finançament. 



- Indicar les diferents formes d'organitzar una empresa, i relacionar els llocs de feina amb el perfil professional requerit. 

- Assenyalar i caracteritzar els diferents apartats que conforma la gestió del recursos humans de l'empresa: el procés de selecció, la contratació, el 

règim de la Seguretat Social i el cost d'un treballador. 

- Indicar les diferents funcions de l'àrea de producció. 

- Identificar i classificar els diferents tipus de costos. Definir i calcular el punt mort o llindar de rentabilitat d'un producte. 

- Assenyalar els tipus d'assegurances agràries i les entitats. 

CONCEPTES 

-Models d'organització de les empreses. 

- Recursos humans. Gestió. Règim de la Seguretat Social. Contracte de 

treball. Convenis colectius. El cost per treballador. Selecció i formació del 

personal. 

- La funció de producció. Gestió d'inventaris. La qualitat. 

- Anàlisi de costos. Classificació. Ma d'obra, maquinària, edificis i 

productes agrícoles. Cost total. Preu de venda. Inventaris. Llindar de 

rentabilitat o punt mort. 

- Assegurances agràries i d'explotació. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Treballar el conveni colectiu aplicable al sector professional. 

- Treballar els contractes de treball, així com aspectes relacionats amb els 

salaris. 

- Consultar diferents planes web d'empreses dedicades a la recerca de feina. 

- Treballar la selecció de personal. 

- Fer càlculs de costos mitjançant supòsits pràctics. 

- Treballar els tipus d'assegurances agràries a la plana web del MAPA, i a la 

plana de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la CAIB.




- Debatre sobre les experiències, coneixements laborals dels alumnes, en 

termes de contratació (AIgc). 

- Cercar el conveni colectiu aplicable al sector professional relacionat 

amb el cicle i que a l'alumne li pugui interessar, en la plana web del 

ministeri de treball i descriure els seus principals trets(jornada màxima , 

salari,...) (AD2). 

- Cercar quin és el salari mínim interprofessional d'enguany (AD1). 

- Revisar i analitzar els tipus de contractes (ADgc). 

- Consultar diferents planes web d'empreses dedicades a la recerca de 

feina (ADgc). 

- Xerrada sobre el Procés de selecció de personal a càrrec de la 

responsable de selecció de personal d'AMADIP-ESMENT (empresa amb 

serveis de jardineria i d'agricultura) (ADgc). 

- Càlculs de costos en supòsits pràctics (ADgc). 

- Treballar els tipus d'assegurances agràries a la plana web del MAPA, i a 

la plana de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la CAIB (ADgc). 


- Indica les diferents formes d'organitzar una empresa, i relacionar els llocs 

de feina amb el perfil professional requerit. 

- Assenyala i caracteritza els diferents apartats que conforma la gestió del 

recursos humans de l'empresa: el procés de selecció, la contratació, el 

règim de la Seguretat Social i el cost d'un treballador. 

- Indica les diferents funcions de l'àrea de producció. 

- Identifica i classifica els diferents tipus de costos. Defineix i calcula el 

punt mort o llindar de rentabilitat d'un producte. 

- Assenyalar els tipus d'assegurances agràries i les entitats.
















Plans d'inversions i de finançament. 

La comptabilitat financera. Anàlisi de viabilitat econòmico-financera. 


-Indicar el concepte d'amortitzacions d'inversions i fer càlculs d'interessos i amortitzacions de prèstecs. 

- Diferenciar les fonts de finançament d'una empresa. Diferenciar fonts de finançament pròpies i alienes. 

- Assenyalar els principis comptables establerts en el Pla General Comptable, i els comptes anuals obligatoris. 

- Diferenciar els elements patrimonials d'una empresa. 

- Calcular i interpretar el pla de tresoreria, el compte de resultats i el balanç previsional. 

- Assenyalar la informació que aporten els ratios sobre la situació econòmico-financera d'una empresa. 

- El pla d'inversions. 

- Les fonts de finançament. 

- La comptabilitat. Els comptes anuals. 

CONTINGUTS 


- El patrimoni de l'empresa i la seva representació. Pla de tresoreria 

previsional. 

- El compte de pèrdues i guanys. El compte de resultats. 

- Balanç previsional. 

- Anàlisi econòmico-financer. 

- Programes informàtics de gestió d'empreses. 


- Realitzar supòsits pràctics sobre les amortitzacions de les inversions i 

càlculs d'interessos i d'amortitzacions de prèstecs. 

- Treballar les condicions financeres que ofereixen les entitats financeres a 

les empreses de nova creació. 

- Comparar les diferents fonts de finançament d'una empresa. 

- Fer supòsits pràctics d'elaboració de plans de tresoreria, comptes de 

resultats i balanços previsionals. 

- Cercar informació sobre la Banca Ètica.




- Debatre sobre les experiències, coneixements del alumnes respecte a 

formes de finançament (AIgc). 

- Analitzar el procés d'amortització d'un crèdit o prèstec (AD1, gc). 

- Cercar informació sobre les fonts de finançament, en especial les que 

ofereixen les entitats financeres a les empreses (AD2, gc). 

- A partir de casos concrets, elaborar plans de tresoreria, comptes de 

resultats i balanços previsionals (AD1, gc). 

- Recerca d'informació sobre la Banca Ètica (AD1, gc). 


- Indica el concepte d'amortitzacions d'inversions i fa càlculs d'interessos i 

amortitzacions de prèstecs. 

- Diferencia les fonts de finançament d'una empresa. Diferencia fonts de 

finançament pròpies i alienes. 

- Assenyala els principis comptables establerts en el Pla General 

Comptable, i els comptes anuals obligatoris. 

- Diferencia els elements patrimonials d'una empresa. 

- Calcula i interpreta el pla de tresoreria, el compte de resultats i el balanç 

previsional. 

- Assenyala la informació que aporten els ratios sobre la situació 

econòmico-financera d'una empresa.





classe. 











UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL La posada en marxa. Gestió fiscal. Nº SESSIONS 9 BLOC 


- Indicar les passes a seguir per a dotar de personalitat jurídica a una empresa. 

- Indicar i comparar els tràmits necessaris per a constituir empreses amb diferent personalitat jurídica. 

- Indicar els tràmits que s'han de complimentar a Hicenda, en la Seguretat Social i a l'Ajuntament. 

- Assenyalar i especifica la necessitat de ternir altres permisos per a determinades activitats. 

- Diferenciar i caracteritzar els tipus de tributs. 

- Assenyalar les obligacions fiscals dels distints tipus d'empreses 

- Tràmits de constitució. 

- Tràmits en Hisenda. 

- Tràmits amb la Seguretat Social. 

- Altres tràmits. 

CONCEPTES 

- Simplificació dels tràmits: La finestra única empresarial, els punts 

d'assessorament i inici del tràmit, els vivers d'empresa 

- El cost de la posada en marxa. 

- El sistema tributari. Tipus de tributs. 

- Obligacions fiscals inicials, periòdiques i eventuals. 

- Calendari fiscal. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Manejar la plana web relativa a la Finestreta Única Empresarial. 

- Comparació dels tràmits de constitució de les diferents formes jurídiques, i 

els llocs de tramitació. 

- Treballar els diferents impostos. 

- Manejar la plana web de l'Agència Tributària. 

- Consultar el calendari del contribuient de la plana web de l'Agència 

Tributària, així com també de l'ajuntament de la localitat.




- Consultar els serveis i continguts de la plana web relativa a la 

Finestreta Única Empresarial (AI2, gc). 

- Comparar els tràmits de constitució de les diferents formes 

jurídiques (ADgc). 

- Treballar els diferents tipus de tributs (ADgc). 

- Manejar la plana web de l'Agència Tributària (AD1). 

- Descarregar i consultar el calendari del contribuient de la plana 

web de l'Agència Tributària, així com també de l'ajuntament de la 

localitat i elaborar el calendari fiscal d'una empresa determinada 

(AD3). 


- Indica les passes a seguir per a dotar de personalitat jurídica a una 

empresa. 

- Indica i compara els tràmits necessaris per a constituir empreses de 

diferent personalitat jurídica. 

- Indica els tràmits que s'han de complimentar a Hicenda, a la Seguretat 

Social i a l'Ajuntament. 

- Assenyala i especifica la necessitat de ternir altres permisos per a 

determinades activitats 

- Diferencia i caracteritza els tipus de tributs. 

- Assenyala les obligacions fiscals dels distints tipus d'empreses





classe. 











UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Gestió administrativa. Nº SESSIONS 6 BLOC 


- Diferenciar els distints documents administratius que intervenen en el procés de compra-venda dins l'empresa. 

- Identificar els diferents mitjans de cobrament i pagament. 

CONTINGUTS 


- La gestió administrativa en l'empresa. 

- El procés de compra-venda: 

- Documents relacionats amb el procés de compra-venda. 

- Documents relacionats amb el procés de pagament i 

cobrament. 

• 

- Maneig de diferents documents relacionats amb la compra-venda i 

el cobrament-pagament. 

- Anàlisi de diferents experiències empresarials. 


- Indicar quins papers coneixen els alumnes associats al procediment de 

compra-venda (AIgc). 

- A partir de supósits pràctics, emplenar els documents relacionats en la 

compra-venda i cobrament-pagament (AD1, gc). 

- Projecte d'empresa. Revisar exemples de projectes (AC3, gc). 

- Diferencia els distints documents administratius que intervenen en 

el procés de compra-venda dins l'empresa. 

- Identifica els diferents mitjans de cobrament i pagament.
















Seguretat i higiene laboral i mesures de protecció del medi 

natural. 



– Indicar i diferenciar els diferents instruments de protecció del medi natural. 

– Indicar el concepte d'Avaluació d'impacte ambiental i les passes en la seva elaboració. Definir delicte ecològic i les seves conseqüències. 

– Identificar la incidència de les activitat agràries sobre el medi ambient i la seva relació amb el canvi climàtic. 

– Identificar els instruments de gestió ambiental: l'ecoeficiència. 

CONTINGUTS 


- Marc normatiu sobre mesures de protecció ambiental. Instruments 

preventius, coercitius i compensatoris i estimuladors. El delicte ecològic. 

- Impacte ambiental de les empreses agràries. Avaluació d'impacte 

ambiental. Reial Decret 1/2008, por el que se aprueba el texto refundido 

de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos. 

-Activitat agrícola i canvi climàtic. 

- Instruments de gestió ambiental. L’ecoeficiència: les ecoauditories i les 

ecoetiquestes. 

- Seguretat i higiene laboral. 

- Consultar l'ús de l'ecoeficiència en empreses relacionades amb el cicle 

formatiu. 

- Maneig de document tècnics per a la recerca d'informació referent a 

avaluacions d'impactes ambientals d'empreses agràries (BOIB). 

- Cercar la incidència de les activitat agràries sobre el medi ambient i la seva 

relació amb el canvi climàtic. 

- Maneig de models de divulgació de les normes sobre salut laboral i higiene 

en el mon laboral agrari, la jardineria i els treballs relacionats amb el medi 

forestal.




- Assenyalar els possibles impactes de l'activitat agrària en el medi 

natural (AIgc). 

- Treballar la gestió ambiental en empreses agrícoles (ecoeficiència) 

(ADgc). 

- Consultar a través del BOIB exemples de procediments sancionadors 

sobre infraccions comeses en el medi natural (AD2). 

- Fer una recerca a internet d'exemples de models de divulgació de les 

normes sobre salut laboral i higiene en el mon laboral agrari, la jardineria 

i els treballs relacionats amb el medi forestal (AD3). 

- Fer una recerca documentada d'accidents laborals (AD3). 


- Indica i diferencia els diferents instruments de protecció del medi natural. 

- Indica el concepte d'Avaluació d'impacte ambiental i les passes en la seva 

elaboració. Defineix el delicte ecològic i les seves conseqüències. 

- Identifica la incidència de les activitat agràries sobre el medi ambient i la 

seva relació amb el canvi climàtic. 

- Identifica els instruments de gestió ambiental: l'ecoeficiència.















UNITAT DIDÀCTICA Nº TÍTOL Nº SESSIONS BLOC 

CONCEPTES 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS










Se seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un procediment 

constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una combinació de diferents 

metodologies de treball que aborden diferents nivells de comprensió per part de l’alumne. 

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir objectius clars, 

realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat (basat en aprenentatges previs 

adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es planteja una organització del treball variada: 

la lliçó magistral, el treball autònom i el treball en grup (per parelles, en grups de tres i treball 

conjunt de tot el grup-classe). 

La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la comprensió 

i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de motivació davant un 

nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les activitats d'aprenentatge, debats i 

per mostrar materials de treball. 

El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del seu 

aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de problemes. 

El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar, respondre), per 

a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant avaluacions, raonaments i 

treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal (actituds, disciplina, autoestima, 

col·laboració i la maduració emocional). 

Les classes es desenvoluparan alternant continguts teòrics (lliçó magistral) i activitats, cultivant un 

diàleg permanent entre tots els integrants del grup-classe (alumnes i docent). 



Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel professor. 

Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de completar els documents 

donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar al llarg del curs. 

Únicament es permetrà l'ús d'ordenadors portàtils a l'aula quan s'hagi de realitzar una activitat i 

prèviament s'hagi indicat la idoneïtat de dur-los per part de la professora.



No es permetrà l'ús del mòbil dins classe, ni com a calculadora. En els exàmens el mòbil haurà de 

romandre a la taula de la professora o bé a la motxila. 



També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de professionals i 

experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen una consideració apart en 

aquesta programació, si no que formen part del conjunt d’activitats proposades en les diferents 

unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables. 

Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una eina de treball 

bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es pot veure en el conjunt 

d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les diferents unitats didàctiques. 

En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén: 

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de internet, el que 

afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en grup i la cooperació. 

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels documents que es 

poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint un criteri crític respecte al 

que llegeix. 

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la seva 

intencionalitat. 

Guia per a l’alumne 

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un document 

amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul, els continguts, la 

bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes, la metodologia i organització de treball, el 

material que s’ha de dur a les classe i els procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A 

més, s’indicarà a l'alumne els tipus d'activiats que es proposen, com és la necessitat d'elaborar un 

treball de curs (treball que els alumnes hauran d’anar realitzant al llarg de tot el curs i que serà 

defensat en acabar el curs). S'indicarà l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin 

fora del centre.

Prova inicial 



Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell 

d’assoliment de conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats 

d'aquesta prova seran únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.





Els criteris d'avaluació generals són els especificats al títol del present mòdul, i que s'indiquen a 

continuació: 

- Explicar el concepte de font primària i secundària i definir procediments per obtenir informació de 

les mateixes. 

- Seleccionar el mètode i descriure les tècniques de recollida de dades per l’estudi i presa de 

decisions. 

- Identificar les variables econòmiques que afecten al sector productiu. 

- Indicar la informació necessària per definir un pla general d’activitats, els criteris i procediments 

per a la seva elaboració. 

- Identificar la normativa vigent i requisits legals necessaris per a la constitució d’una empresa 

agrària. 

- Organitzar un arxiu de documents ordenat i actualitzat. 

- Elaborar informes de diagnòstic i consell de gestió que comprenguin conclusions i possibles 

desviacions. 

- A partir d’un supòsit pràctic d’un estudi d’implantació d’una empresa en el sector: 

- Determinar les variables necessàries. Identificar i seleccionar les fonts d’informació i els 

procediments d’obtenció de la mateixa. Elaborar un format per a la recollida de dades que s’adapti a 

les necessitats de la informació. Interpretar la informació recollida, aplicant les tècniques 

adequades. Identificar els recursos necessaris per a la implantació. Avaluar la viabilitat de 

l’empresa. Utilitzar les aplicacions informàtiques adequades per a la preparació i presentació del 

treball. 

- Diferenciar les distintes formes jurídiques d’empresa i associacions agràries i els requisits legals 

mínims per a la seva posada en marxa. 

- Descriure els tràmits legals exigits per a la posada en marxa d’una empresa, especificant els 

documents requerits, els organismes on es tramiten i la forma i el termini requerits. 

- Descriure els factors i distints elements que determinen que una organització és eficaç. 

- Identificar la funció dels pressuposts dins l’organització de l’empresa. 

- Descriure les característiques principals dels sistemes i orientacions productives. 

- A partir d’un supòsit pràctic de posada en marxa i organització d’una empresa en el sector: 

- Identificar i interpretar la legislació vigent aplicable al supòsit definit. Identificar els organismes 

oficials on es tramita la documentació exigida i gestionar la obtenció de la mateixa. Complimentar 

correctament la documentació requerida i descriure el seu procediment de tramitació. Determinar



les necessitats de maquinària, equips, eines i instal·lacions. Avaluar l’organització proposada i 

proposar possibles millores. 

- Descriure les àrees funcionals d’una empresa i la relació funcional entre les mateixes. 

- Descriure les característiques dels imposts indirectes i directes de caràcter estatal, autonòmic i 

local que afecten a l’empresa. 

- Precisar el calendari fiscal corresponent a l’empresa segons la seva activitat productiva i la forma 

jurídica triada. 

- Explicar el règim fiscal aplicable a les activitats de l’empresa. 

- Enumerar els llibres i documents que té que tenir complimentats l’empresa amb caràcter obligatori 

segons la normativa vigent. 

- Descriure les aplicacions informàtiques bàsiques pel desenvolupament de la gestió tècnica 

econòmica. 

- A partir d’un supòsit pràctic sobre un programa d’activitats d’una empresa del sector: 

- Identificar els objectius programats. Descriure les fases del programa d’activitats proposat. 

Descriure la orientació productiva més adequada. Determinar els recursos materials i humans 

necessaris per a l’execució del programa. Explicar el programa de gestió integral més adequat a les 

activitats programades. Determinar les ajudes i subvencions que es poden sol·licitar per a cadascuna 

de les activitats programades. Calcular les necessitats de finançament i el tipus més idoni. 

Especificar l’ajuda tècnica necessària. Determinar el pla d’inversions. Proposar les decisions 

adequades, definint la dimensió de l’empresa més convenient segons les variables que la 

determinen. 

- Descriure les fonts i formes de finançament més usuals en el sector. 

- En un supòsit pràctic i a partir d’unes dades donades: 

- Enumerar les diferents tipus de contractes laborals. Determinar els convenis que afecten al 

sector. Complimentar altes, baixes i liquidacions a la Seguretat Social. Complimentar ofertes de 

feina. 

- Identificar els fets contables més freqüents que es produeixen en una empresa del sector. 

- Relacionar els documents de registres de dades tecnico-econòmiques que s’envien als òrgans de 

gestió. 

- En un supòsit pràctic amb les dades contables de la gestió tecnico-econòmica i les orientacions 

tècniques de l’òrgan de gestió:



- Determinar el procés contable bàsic segons normes del pla general contable. Realitzar el supòsit 

pràctic de comptabilitat per marges bruts. Analitzar les desviacions. Proposar les solucions més 

adequades. 

- Identificar i descriure les distint mitjans de promoció que s’utilitzen normalment en el sector. 

- Descriure les principals variables i fonts d’informació que conformen l’oferta i la demanda del 

sector. 

- Explicar els principis bàsics de tècniques de gestió i negociació amb clients i proveedors. 

- A partir de diferents accions de promoció per a la comercialització, determinar: els costos de les 

diferents accions de la promoció i del producte o servei. El benefici dels productes o serveis 

comercialitzats. Els terminis i condicions d’entrega o execució. Les normes de qualitat. Les 

condicions de pagament. Els interessos per a l’empresa. 

- Descriure els procediments de gestió i organització dels diferents serveis de l’empresa per oferir a 

tercers. 

- Descriure la normalització i tipificació dels productes agraris. 

- Identificar els factors externs i interns més importants que estableixen la gestió de noves xarxes 

comercials. 

- Explicar les mesures de seguretat i higiene que s’apliquen en les principals activitats agràries. 

- Relacionar els diversos equips de protecció personal amb els factors de risc. 

- Descriure la normativa que sobre seguretat i higiene que es deu aplicar en: locals i instal·lacions; 

equips i maquinària, manipulació de productes, i ús de l’equip personal de treball. 

- Descriure els principals paràmetre que intervenen en l’avaluació d’impacte ambiental. 

- Descriure els efectes ambientals dels productes de rebuig i residus contaminants originats en les 

activitats de l’empresa. 

- Explicar les tècniques bàsiques per a la recollida, reciclatge, eliminació i depuració de residus. 

- Identificar les tècniques de primers auxilis i mesures sanitàries bàsiques. 

- Identificar les ajudes comunitàries relacionades amb el medi ambient. 

- Descriure distintes activitats de desenvolupament rural, identificant les seves característiques 

generals i les institucions que les ofereixen. 

- Recopilar informació sobre distintes modalitats de recursos pel desenvolupament rural, 

relacionant-les amb la seva aplicació en distints contextos de zones de influència.



- A partir de programes d’activitats de desenvolupament rural, elaborar criteris per a seleccionar els 

recursos que han de utilitzar-se. 

- Donat un pla estratègic pel desenvolupament rural d’un territori o zona: Identificar i seleccionar 

els objectius adequats. Determinar els mètodes i recursos que són necessaris. Aplicar les tècniques 

d’animació adequades. Definir les agents que deuen actuar. Establir el calendari d’actuacions. 

Establir criteris i activitats d’avaluació. 

- Aplicar els instrument i tècniques d’avaluació per a la valoració interna i externa del 

desenvolupament de programes d’activitats. 

- Seleccionar i aplicar les estratègies de dinamització (participació i comunicació) de grups i 

persones pel desenvolupament d’un projecte de desenvolupament rural. 

- Indicar les principals activitats per a protegir els recursos mediambientals. 

Els criteris d'avaluació específics s'han explicitat a cada unitat didàctica a l'apartat criteris 

d'avaluació (vegeu apartat 3). 


- L’empresa agrària i el seu entorn, formes jurídiques. 

Concepte jurídic-econòmic d’empresa agrària. 

L’activitat econòmica de l’empresa. 

Règim de tinença de la terra. Legislació aplicable. 

Societats i associacions en el sector agrari. Cooperatives agràries. Siocietats agràries de 

transformació (SAT). Organització de productors. 

Legislació comunitària nacional i autonòmica d’aplicació en el sector. 

Tècniques i procediments d’obtenció d’informació. 

- Gestió, funcions i objectius de l’empresa. 

Gestió de constitució i posada en marxa. Ajudes públiques. 

La política agrària comunitària. 

La planificació: procés de planificació. Tipus de plans. 

- Càlcul de costos. 

Conceptes generals. Costos fixos i variables. Costos directes i indirectes. 

Amortitzacions. Tipus. 

Factors no econòmics que poden influir en els costos. 

Interpretació i anàlisi de resultats. Presa de decisions. 

- Anàlisi d’inversions. 

Conceptes generals. Factors a tenir presents en un anàlisi d’inversions. 

- Finançament. 

Tipus de finançament ( a curt, a llarg termini, amb i sense devolució del principal. Ajudes i 

subvencions). 

Fonts de finançament. 

- Gestió administrativa, de personal, comercial i fiscal. 

Documentació administrativa. Gestió d’impresos i formularis.



La relació laboral. Modalitats de contractació. Convenis col·lectius en el sector. 

Seguretat social. 

Assegurances agràries i d’explotació. 

Elements bàsics de comercialització. Prestació de serveis. 

Llibres de comptabilitat i de registre. 

Patrimoni. Balanços. Comptes. El pla general de comptabilitat. Comptabilitat per marges 

bruts en l’empresa agrària. 

Fiscalitat agrària. Calendari fiscal i obligacions formals. 

Utilització de programes informàtics de gestió d’empreses i tractament de la informació. 

- Normes de salut laboral i mesures de protecció del medi natural. 

Marc normatiu de la salut laboral. Seguretat i higiene. 

Riscs professionals en les diferents activitats. 

Marc normatiu sobre mesures de protecció ambiental. 

El delicte ecològic. 

- Promoció i organització d’activitats de desenvolupament rural. 

El desenvolupament rural en el marc de a Unió Europea. 

Polítiques de desenvolupament rural. Accions des de les administracions públiques. 

Programes d’innovació rural. 

Aprofitament dels recursos naturals. 


El procés d’avaluació és continu i s’organitza en dues avaluacions: la primera avaluació agafa el 

període del 25 de setembre fins al 19 de desembre de 2012 i la segona avaluació des del 20 de 

desembre fins al 25 de març de 2013. El procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix 

en avaluar: 

- Els continguts conceptuals. 

Comprenen els exàmens. Es preveu la realització diversos exàmens per avaluació, sobre els 

conceptes treballats a classe, així com també d’aquells continguts tractats durant les activitats fora 

del centre i també dels continguts tractats en les xerrades tècniques rebudes per ponents externs al 

centre. 

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes 

de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes 

de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la 

passada d'imatges a través de diapositives).

- Els continguts procedimentals. 



Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: treballs, activitats d'aula i 

activitats per a casa. 

Treballs: La seva realització és obligatòria per a poder aprovar el mòdul. Cal dir que per a la 

presentació d'aquests documents, l'alumne disposarà d'un document que indicarà les característiques 

del treball a les que s'haurà d'ajustar l'alumne a l'hora d'elaborar-lo. En les presentacions o defenses 

orals dels treballs realitzats per més d'un alumne, el professor triarà a l'atzar l'alumne del grup que 

faci la defensa en el mateix moment d'aquesta, podent fer preguntes referents al treball realitzat a la 

resta d'alumnes que conformin el grup. 

- Els continguts referents a actituds, normes i valors. 

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques i estan descrits dins 

cadascuna, en l'apartat actituds. Tots els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els 

manifesta positivament.; per tant, si l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i 

per tant no sumarà. 

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables. 

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10% 

de la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al 

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul, 

i en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure. 

5.4. Criteris de qualificació. 

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. Del procés 

d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt d'aplicar els següents barems: 

- Continguts conceptuals: En cada avaluació, el valor d'aquest apartat sortirà d'establir la mitjana 

dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li un pes del 60 % de la nota final. La nota mínima 

per a poder fer promig és de 4,5.



- Continguts procedimentals amb un pes del 30 % de la nota final. Els continguts i distribució 

de la nota dels procediments són: 

Treballs: la mitjana de les notes d'aquest apartat tindrà un pes del 20 % de la nota final. 

Activitats d’aula i per a casa: tindrà un pes màxim del 10 % de la nota final segons la 

regularitat amb que l'alumne les realitzi. 

- Continguts referents a actituds, normes i valors amb un pes del 10 % de la nota final. Tots 

els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per tant, si 

l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà. 

En aquest curs es consideren dos eixos transversals a treballar a nivell de centre: el treball en equip i 

el compromís ambiental. El primer eix és considerat a la metodologia (veure apartat 3 programació 

d'aula i apartat 4 metodologia d'aquesta programació) i avaluat dins l'apartat d'actituds. El segon eix 

és avaluat tant dins continguts conceptuals com procedimentals ja que aquest eix és implícit en el 

cicle formatiu i en el mòdul. 

- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres 

exàmens. Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que 

dugui suspeses l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la 

part o parts pendents en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions 

serà de 5. 

L'entrega dels treballs, activitats: s'indicarà una data d'entrega. Aquells entregats fora de termini 

sense justificació tendran com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de documents 

semblants o copiats entre alumnes, tant del present curs, com també el cas de presentar documents 

semblants o copiats a documents de cursos anteriors, quedant suspesos aquells que així ho estiguin. 

Aquests s'hauran de fer de nou, podent aconseguir com a màxim una nota de 5. 

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin 

aprovades. 

L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat 

de recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs. La tipologia de l'examen



serà la mateixa que la indicada a l'apartat 5.3. S'aprofitarà la mateixa data per a l'entrega de treballs 

no entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de refer. La nota 

màxima de les recuperacions, i del treballs serà de 5. 

Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació 

indicats a l'apartat 5.4., i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes. 

5.5. Recuperació extraordinària del mòdul. 

Donat que aquest mòdul es cursa en el segon curs, l'alumne que no hagi aprovat el mòdul de forma 

ordinària, té la possibilitat de realitzar una prova extraordinària per juny. La prova serà de tota la 

matèria vista al llarg del curs, i tindrà caràcter de prova escrita, la tipologia de la qual podrà ser 

variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes de resposta breu i/o preguntes tipus test 

i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes de relacionar, i/o preguntes de resolució 

de supósits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la passada d'imatges a través de diapositives). 

5.6. Avaluació de pendents (si escau).




Infrastructures i recursos didàctics 

Bibliografia 

Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori i el taller del Departament 

d’Agràries. 

- Llibres de text que seguirà la professora: 

- Articles de divulgació. 

- Empresa e iniciativa emprendedora. Cicles . Ed. Mc Graw Hill. 

- Empresa i iniciativa emprenedora. Editorial Editex. 

- Articles de revistes especialitzades. 

- Adreces d'intenet: 

http: //www.ventanillaempresarial.org 

http: //www.vue.es 

http: /www.ascri.org/ . Associació espanyola de d'entitats de capital de risc. 

http: //www.redcapital.org/default.htm. Pàgina de contacte emprenedors amb inversors. 

http: //www.bde.es. Banc d'Espanya. 

http: //www.lacaixa.es. 

Dóna informació detallada sobre les diverses formes de finançament que 

ofereix. 

http: //www.gruposantander.es. Dóna informació detallada sobre les diverses formes de 

finançament que ofereix. 

http: //www.ausbanc.es. Associació d'usuaris de serveis bancaris. 

http: //www.cesgar.es. Confederació espanyola de societats de garantia recíproca, informació sobre 

finançament de les entitats públiques a les PIME. 

http: //www.ipyme.org/sie/ayud.htm. Informació sobre subvencions. 

http: //www.pymes-online.com. Pàgina uqe ofereix oportunitats de negoci, formació, ajuts i 

subvencions. 

http: //www.ico.es. Institut de crèdit oficial. Informació sobre subvencions. 

http: //www.ayudas.org/. Informació sobre subvencions. 

http: //www.ayudas.net/ Informació sobre subvencions. 

http: //www.econet.es/. Consultora especialitazada en gestionar subvencions. 

http: //www.emprendiendo.com 

http: //www.minhac.es Ministeri d'Hisenda. 

http: //www.aeat.es . Agència tributària espanyola. 

http: //www.ine.es. Institut nacional d'estadística, per veure l'evolució del salari. 

http: //www.camerdata.es. Cambres de comerç espanyoles. 

http: //www.seg-social .es . Secretaria d'Estat de la Seguretat Social. 

http: //www.injef.com. Informació jurídics, econòmica i fiscal. 

http: //www.inem.es Institut nacional d'ocupació. 

http://www.mtas.es/mujer/principal.htm



http: //www.oepm.es Oficina espanyola de patents i marques. 

http://www.marm.es/ 

http://www.060.es/tramites_online/empresa/medio_ambiente/index-ides-idweb.jsp 

http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=12. Conselleria d'Agricultura. 

http://www.illesbalearsqualitat.cat. 

http://www.leadermallorca.org 

http://cbpae.org 


A continuació es detallen les activitats complementàries proposades a realitzar fora del centre i les 

xerrades tècniques a realitzar per professionals externs. 

- Xerrada sobre la Responsabilitat social coorporativa, a càrrec de l'empresa. Gram. 

- Xerrada sobre Denominacions i marques dels productes agroalimentaris de les Illes Balears, a 

càrrec de l'Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears, l'IQUA, a realitzar en el centre. 

- Xerrada sobre la Producció Agrària Ecològica: sistema reglat de producció, transformació i 

comercialització de productes agraris. Model d’obtenció de productes diferenciats. A càrrec del 

Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, a realitzar en el centre. 

- Visita a empreses agràries. 

- Xerrada sobre el programa LEADER a Mallorca. Exemples d'empreses creades. 

- Xerrada sobre el Procés de selecció de personal a càrrec de la responsable de selecció de personal 

d'AMADIP-ESMENT (empresa amb serveis de jardineria i d'agricultura). 

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 3 d'aquesta programació, en les 

diferents unitats didàctiques (U.D.). Donat que són activitats que s'han de programar amb diferents 

entitats, es pot donar el cas que s'hagin de realitzar en un període de temps diferent al posat a la 

programació. En aquest cas, l'alumne rebrà una informació bàsica per poder introduir-se en el tema, 

ampliant-se els conceptes tractats a la visita en arribar a la corresponent U.D.




Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de 

tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.



9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. 




MD020204 MODEL PROGRAMACIÓ 



GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA 

PRODUCCIÓ DE PLANTES 

DEPARTAMENT AGRÀRIA 

CURS 

CICLE 

2012-2013 

CLAU 

PROFESSOR 

2n. CFGS 

GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELS 

RECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS 

ACA-32 

SÍLVIA CARBONELL SOLER// JOSEP 

ANTONI SASTRE BORRAS



ÍNDEX 


TERMINALS) 



SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES 

4. METODOLOGIA 

5.- AVALUACIÓ 


5.2 Continguts mínims 





6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS 

7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS 


9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUS 




1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATS 

TERMINALS) 

– Analitzar els processos que intervenen en l’elaboració d’un projecte de viver per a la producció de 

plantes. 

– Identificar les característiques topogràfiques, ecològiques, de disponibilitat d'aigua, de situació i 

accessibilitat i d'altres, que permetin la instal·lació d'un viver, a partir d'observacions directes o 

sobre plànols del terreny. 

– Seleccionar les espècies i varietats que cal produir segons les condicions mediambientals del lloc 

d'instal·lació del viver i dels resultats de l'estudi de mercat realitzat. 

– Analitzar els processos de recol·lecció, manipulació i conservació del material vegetal utilitzat en 

la multiplicació de les plantes. 

– Seleccionar el material adequat per a la multiplicació i reproducció de les plantes. 

– Identificar els sistemes i les tècniques de reproducció més adequats a cada espècie i varietat que 

s'ha de cultivar. 

– Classificar els factors ambientals que influeixen en els cultius. 

– Analitzar les tècniques de multiplicació de les plantes d’un viver descrivint els processos per a dur 

a terme la seva realització. 

– Desenvolupar les diferents tècniques de cultiu que se donen a un viver. 

– Verificar l'aplicació dels sistemes de cultiu previstos per a les diferents modalitats de producció 

(terra, contenidor,...) d'acord amb el projecte del viver dissenyat. 

– Planificar les operacions de manteniment dels cultius del viver i les seves instal·lacions per a 

aconseguir l’optimització en quant a desenvolupament, qualitat i sanitat. 

– Organitzar les activitats d’un viver per a la preparació de la planta i la seva posterior 

comercialització. 

– Seleccionar la tècnica de preparació de terres i substrats, per al cultiu de les plantes que s'han de 

produir , segons les característiques i necessitats de cada espècie. 

– Planificar les feines i les operacions de manteniment de les sembres germinades i dels materials 

reproduïts vegetativament segons les tècniques establertes en el pla de treball. 

– Organitzar i supervisar les operacions de reproducció, propagació i producció de plantes en vivers i 

hivernacles. 

– Calcular la dosificació i l'aplicació de regs i adobaments a les plantes cultivades segons els 

mètodes i els procediments més adequats per a cada espècie.



– Organitzar i supervisar les operacions d’aprovisionament de material vegetal i altres medis 

utilitzats en la propagació de les plantes, aplicant les tècniques de cultiu específiques. 

– Planificar els treballs d’arrabassament, classificació, manipulat i comercialització de la planta 

aplicant els procediments i tècniques adequats. 

– Determinar l'execució de tractaments fitosanitaris i aplicacions d'herbicides, en cultius i plantes en 

procés de producció, segons el tipus de cultiu i planta, el grau de protecció vegetal que cal 

desenvolupar, la climatologia i l'època de l'any. 

– Programar la realització de les operacions i els tractaments de manteniment i cultiu (repicat, 

trasplantament, poda, entutoratge, etc.), segons els requeriments de cada espècie. 

– Verificar el compliment de la legislació i les normes de seguretat i higiene en el treball, en els 

processos i les operacions propis del planter, a partir de l'absència o no incidències en els fulls 

diaris de treball i per observacions directes sobre el terreny. 

– Supervisar la formalització de la documentació de gestió i comercial, pròpia del centre de treball, 

d'acord amb les instruccions assignades.



2.- CONTINGUTS. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ 

La duració dels continguts al llarg del curs és de 220 hores repartides en dos trimestres. 

La temporalització total prevista per a les diferents Unitats Didàctiques seria de: 

1r. Trimestre: 

BLOC – I 

BLOC - II 

2n. Trimestre: 

0. Avaluació Zero: 2 sessions 

1. Establiment d'un viver forestal: 12 sessions 

2. Material de multiplicació i reproducció: 15 sessions 

3. Multiplicació i reproducció específica: reproducció sexual: 11 sessions 

4. Multiplicació i reproducció específica: propagació vegetativa: 13 sessions 

5. Els reguladors del creixement: 3 sessions 

1. Productivitat i influència dels nutrients en els vegetals: 5 sessions 

2. Cultiu d’ornamentals per flor tallada: 6 sessions 

3. Reproducció per llavor: 5 sessions 

4 Observació d’estomes: 3 sessions 

5. Germinació en diferents ambients: 12 sessions 

6. El reg, freqüència i dosificació: 5 sessions 

7. Escarificació de llavors: 4 sessions 

8. Fertirrigació: 5 sessions 

9. Cultiu forestal, reproducció vegetativa: 4 sessions 

10. Productivitat i influència dels nutrients en els vegetals: 10 sessions 

BLOC – I 

6. Els substrats o medi de cultiu: 11 sessions 

7. Recipients de cultiu: 5 sessions 

8. Identificació i diagnòstic de les plagues i malalties dels cultius en viver: 12 sessions 

9. Medi ambient atmosfèric en el cultiu: 4 sessions 

10. Els hivernacles i altres instal·lacions per a la reproducció: 10 sessions 

11. Tècniques de Cultiu en Viver: 10 sessions



12. Principis bàsics per al control de Qualitat de la planta: 2 sessions 

BLOC - II 

2. Cultiu d’ornamentals per flor tallada: 8 sessions 

5. Reproducció per llavor: 5 sessions 

6. El reg, freqüència i dosificació: 5 sessions 

8. Fertirrigació: 5 sessions 

9. Cultiu forestal, reproducció vegetativa: 10 sessions 

10. cultiu de frondoses de fulla caduca: 12 sessions 

11. reproducció per empelts i amurgonats: 6 sessions 

12. 

OBSERVACIONS: 

Del Bloc- I: es realitzarà el primer dia de classe (presentació) una sessió de 2 hores on s'explicarà tot 

allò relacionat amb el mòdul teòric i es farà una avaluació Zero al alumnat (explicat a la metodologia). 

Del Bloc- II: igualment el primer dia de classe (presentació) una sessió de 2 hores on s'explicarà tot 

allò relacionat amb el Bloc. 

Les pràctiques es desenvolupen a la finca de SA CANOVA. La temporalització i la situació de les 

pràctiques en el temps, poden variar sensiblement. El motiu de les variacions és evidentment el temps 

climàtic en el qual es desenvolupen les pràctiques. 

La temporalització i situació en dos trimestres, permet una bona flexibilitat i el bon compliment del 

que està programat. 

També l'adaptació del ritme de treball de la mateixa finca, fan que s'hagin de reordenar les pràctiques 

d'un any a l'altre. 

Les pràctiques s'aniran solapant i en algún moment els alumnes hauran de realitzar el seguiment de 

varies pràctiques a l'hora. 

-Algunes de les Unitats desenvolupades al Bloc-I seran objecte a vegades de pràctiques de camp 

únicament, com pot esser el cas de U.D-11(depenent de les condicions climàtiques i de com s'haja 

avançat al llarg del trimestre anterior). 

BLOC- I: correspon a les Unitats Teòriques 

BLOC- II: correspon a les Unitats Pràctiques

CONTINGUTS: 



➢ El projecte del Viver: 

Estudis de mercat: característiques de la zona; determinació del tipus de viver; elecció d'espècies i 

varietats; i determinació del nombre de plantes. 

Estudi econòmic i de viabilitat. 

Zonificació. Determinació i característiques de cada zona. 

Procés i fases de realització. Memòria. Plànols. Pressupost i financiació. 

Infraestructures més comunes d'un viver. 

➢ Material de multiplicació i reproducció: 

Selecció de plantes mare. Horts llavorers. 

Època de recol·lecció. 

Procediments de selecció, recol·lecció i transport del material vegetal. 

Procediments d'extracció de llavors. 

Materials i mitjans necessaris. 

Sanitat del material vegetal. 

Organització de la recol·lecció i aprovisionament del material vegetal. 

➢ Condicions de conservació del material recol·lectat: 

Temperatura. 

Humitat. 

Estructures i materials de conservació. 

Planificació de la conservació del material vegetal. 

➢ Multiplicació i reproducció específica: 

Propagació vegetativa. Característiques dels sistemes: estaquillat; esqueixat; empelts; acodadures; 

divisió de mata; tubercles; Bulbs. 

Reproducció sexual. Les llavors. Característiques. Anàlisi. Sembres. Èpoques. Germinació. Malalties. 

Tractaments. Tècniques de llavorer. 

El cultiu “in vitro”. Característiques. Tècniques. Estructures i instal·lacions de propagació. Materials i 

mitjans. Organització i planificació del treball. 

Planificació de les necessitats de materials, treballs i mitjans necessaris per a la multiplicació de les 

plantes d'un viver. 

Elaboració dels calendaris de treball per a realitzar la multiplicació de les plantes d'un viver. 

Organització dels treballs de multiplicació de les plantes d'un viver. 

➢ Tècniques de cultiu en viver: 

Cultiu tradicional en terra lliure: característiques. Zonificació de les parcel·les. 

Cultiu en contenidors. 

Cultiu de plantes d'interior. Plantes anuals i vivaces. Plantes forestals.

➢ Preparació i venda de plantes. 



➢ Normativa sobre seguretat i higiene en la manipulació d'eines, materials i productes per la 

multiplicació i reproducció de material vegetal.

Unitat 

didàctica 

nº 

Bloc-I 

1 

Bloc-I 

2 

Bloc-I 

3 

Bloc-I 

4 

Bloc-I 

5 

Bloc-I 

6 

Bloc-I 

7 

Bloc-I 

8 

Bloc-I 

9 

Bloc-I 

10 

Bloc-I 

11 

Bloc-I 

12 




DIDÀCTIQUES. 

Sessions 

previstes 


efectives 

14 Del 26 setembre al 17 d'octubre 1ª 

15 Del 17 d'octubre al 9 de novembre 1ª 

11 Del 9 de novembre al 23 de novembre 1ª 

13 Del 24 de novembre al 14 de desembre 1ª 

3 Del 14 de desembre al 19 de desembre 1ª 

11 Del 9 de gener al 23 de gener 2ª 

5 Del 23 de gener al 30 de gener 2ª 

12 Del 30 de gener al 15 de febrer 2ª 

4 Del 15 de febrer al 20 de febrer 2ª 

10 Del 22 de febrer al 8 de març 2ª 

10 Del 12 de març al 22 de març 2ª 

2 Del 26 de març al 28 de març 2ª





UNITAT DIDÀCTICA Nº 0 TÍTOL Avaluació Zero Nº SESSIONS 2 BLOC I/II 


- Conèixer el nivell de conceptes i habilitats que tenen els alumnes de cara al nou curs que comença. 

- Detectar possibles mancances que sorgiran al llarg del curs, sabent així el nivell que tenen els diferents alumnes respecte al mòdul de gestió i organització de la producció de 

plantes 

–- Donar les directrius generals de com s'impartirà i s'avaluarà el mòdul durant el nou curs. 

CONCEPTES 

– Definicions i conceptes relacionat amb totes les unitats didàctiques que 

s'impartiran durant el curs en el mòdul de gestió i organització del viver. 

– El mòdul de gestió i organització del viver: unitats didàctiques, metodologia, 

avaluació, activitats complementàries, pràctiques de camp, .. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Realització d'una bateria de preguntes relacionades amb totes les unitats didàctiques 

que s'impartiran al llarg del curs. 

– Presentació i explicació del mòdul de Gestió i Organització del Viver. 


-Activitats Individuals: contestar les preguntes plantejades a l'aula. Realitzar amb – - Corregir les preguntes plantejades individualment, i veure el nivell de l'alumne 

material de suport i les aportacions fetes a classe les preguntes que varen quedar sense – - Posada en comú del grup, tenint cadascú les preguntes al davant. 

contestar. 

-Activitats de Grup: resoldre i aportar coneixements a la resta del grup a l'aula, com si 

fos un debat. 

- Participar en omplir el qüestionari d'avaluació. 

- Valorar la importància de ser rigorosos en la feina que s'està contestant. 

- Intervenir en les aportacions obertes de grup. 

– 

– - Valorar les intervenció en els debats que es generin durant la posada en comú del grup. 

– - Valorar les activitats finalitzades amb material de suport. 


1h: presentació mòdul 

1h: avaluació zero individualment i posada en comú després de correcció per professor



UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Establiment d'un Viver Forestal Nº SESSIONS 12 BLOC I/II 


–Identificar els diferents tipus de viver segons el tipus de producció que es duu a terme. 

–Relacionar el mercat existent amb el tipus de producció més convenient . 

–Seleccionar els documents i permisos necessàries per la creació d'un viver. 

–Finalitat d'un viver forestal. 

–Confeccionar estudis preliminars per a l'establiment del viver forestal. 

CONCEPTES 

– Definició de viver i estructura empresarial. 

– Classificació dels tipus de vivers que existeixen. 

– Documents característics d’un projecte. 

– Determinació i característiques de cada zona. Distribució del terreny. 

– Estudis de mercat. Elecció d’espècies i varietats. Nombre de plantes i principals 

espècies comercialitzades. 

– Infraestructures més comuns. 

– Mecanització i racionalització d’operacions. 

– Operacions de treball a un viver. 

– Factors a tenir en compte en l'establiment del viver forestal: clima, altitud, 

pluviometria, aigua, relleu, accessos, etc. 

– Vivers destinats a la producció de planta a arrel descoberta. Component sòl. 

– Vivers destinats a producció de planta en envàs. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Preparació i redacció d’estudis i projectes d’instal·lació. 

– Realització d’estudis del mercat de producció i comercialització de planta. 

– Selecció de la zona. Necessitats d’infraestructura. 

– Càlcul de recursos materials i humans. 

– Càlcul de necessitats de financiació. 

– Participació en l’execució i planificació del projecte d’un viver. 

– Presa de mostres d’un sòl i determinació de la textura. 

– Interpretació d’un anàlisi de sòl. 

– Localització del viver forestal: paràmetres per a l'elecció de la ubicació del viver.




BLOC-I 

- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs. 

- Activitats Aula: article sobre les subhastes de flor a Holanda. Debat sobre les 

necessitats tècniques a la viveristica a Espanya. Passe de fotografies de les 

instal·lacions i funcionament d'un viver a Mallorca. 

- Individual: Exercici d'un quadre comparatiu funcionament macro i microelements 

sobre els vegetals. 

- Activitat Complementaria: viver generalitzat (Hortus). 

BLOC- II 

El viver d'exterior 

cultiu de frondoses de fulla caduca 

pràctica -11: Preparació del terreny, tècniques i màquines- Adobat de fons- Desinfecció 

del terreny- Preparació per plantació- Encoixinat de plàstic negre- Sistema de reg 

Per grups 

Plànol i pressupost de cultiu 

Plànol 

Medicions finca 

Distribució cultiu 

Disseny de reg 

Pressupost 

Necessitats de MV. MO. Materials de reg. Ma d’obra. Màquines i combustibl 

- Saber classificar els tipus de vivers de producció. 

- Saber determinar la ubicació del viver tenint en compte els següents factors estudiats. 

- Realitzar estudis de mercat. 

- Conèixer les característiques físiques, químiques i morfològiques del sòl, en vivers 

destinats a produir planta a arrel descoberta. 

- Saber organitzar les zones i tasques a un viver. 

- Conèixer els documents que han de figurar al projecte d'un viver. 

BLOC-I 

- Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicis proposats. 

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats a 

l'aula. 

- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula. 

- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, la 

puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs, 

així com la puntualitat i assistència a classe. 

BLOC- II 

conceptes 

seguiment dels exercicis teorico pràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70% 

procediments 

seguiment de les pràctiques realitzades 20% 

actituts 

l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10% 

el primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bona 

predisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interes demostrat i l'assistència a 

classe. 


– Integració a situacions noves en casos de canvis d’empresa o d’introducció de noves 

tecnologies o sistemes de treball. 

– Valorar els resultats del seu treball d’investigació en l’execució de les diferents operacions. 

– Realitzar les tasques seguint les normes de seguretat i higiene en el treball. 

– Saber treballar en equip i mostrar una actitud flexible amb els companys. 

La realització de les practiques a la finca experimental de SA CANOVA, fa que els alumnes 

convisquin durant els períodes de pràctiques en un ambient d'empresa agrícola dedicada a les més 

diverses explotacions, des de la producció en hivernacle amb utilització de calefacció fins als 

conreus a l'aire lliure. També la utilització de sistemes de reg i fertilització fan que la tasca 

quotidiana de l'alumne sigui real dins una empresa dedicada a la producció. 

- BLOC-I: els percentatges d'avaluació queden explicats als apartats 5.3 i 5.4 de la 

programació



UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Material de Multiplicació i Reproducció Nº SESSIONS 15 BLOC I/II 


–Conèixer els sistemes de recol·lecció i conservació de material vegetal. 

–Identificar la necessitat d'emmagatzematge i les condicions ambientals necessàries. 

–Determinar les èpoques de recol·lecció de material vegetal. 

–Comercialització de llavors de forestals. 

– Selecció de plantes mare. 

CONCEPTES 

– Definicions comunitàries dins del marc de la millora forestal: comercialització, hort 

llavorer, material base, materials de reproducció, origen, procedència, regió i domini 

de procedència. 

– Procediments de selecció, recol·lecció i transport de fruits i llavors. 

– Materials i equips per a la recol·lecció i transport de materials per a la multiplicació 

vegetativa. 

– Procediments d’extracció de llavors. 

– Procediments de neteja, emmagatzematge i condicionament. 

– Èpoques de recol·lecció. 

– Sanitat del material vegetal. 

– Organització i proveïment del material vegetal. 

– Normativa del material de reproducció de qualitat. 

– 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Realització d’activitats de multiplicació per llavor. 

– Elaboració d’un calendari, especificant l’època més adequada per recol·lectar llavors de 

diferents espècies. 

– Realitzar activitats d’extracció de llavors (segons el tipus de fruit) i dur a terme els 

corresponents tractaments si són necessaris. 

– Identificació del sistema de reproducció més adequat per a cada espècie de plantes que 

cal produir 

– Determinació de la maduresa en les llavors amb diferents mètodes. 

– Determinació de materials de base destinats a la producció de materials de reproducció 

seleccionats. 

– Identificació dels tres sistemes d'identificació de llavors en el comerç internacional.




BLOC-I 

–Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs. 

–Activitats Aula: càlcul dels factors que intervenen per a l'elecció d'una llavor (puresa, 

poder germinatiu i valor real). Extracció de les llavors dels diferents fruits recol·lectats, 

tècniques emprades . 

–Individual: recerca del pq es dóna la veceria en algunes espècies. Recerca 

d'informació sobre el Bromur de metil i l'àcid cianhídric. 

–Treball: Confeccionar un calendari de l'època de maduració i recol·lecció dels fruits al 

llistat proporcionat. 

–-Activitat complementària: viver forestal i de planta autòctona (Menut). 

–Treball en grup: recolectar fruits i extraure les llavors. Presentació al grup de les 

tècniques emprades d'extracció i de la tipologia del fruit i forma de la llavor (també a la 

u.d-3 es pot extendre el treball). 

BLO- II 

Escarificació de llavors 

Pràctica 7 

Amb llavors de Ceratonia siliqua de tegument dur 

Escollir 30 llavors, 10 de les quals es tracten amb àcid clorhídric al 22%, 10 amb aigua 

en ebullició i 10 es deixen en remull 24 h. 

Pràctica 7.1 

Amb llavors escarola, i utilitzant AIB, ANA I Àcid abcísic, grups de 10 llavors , 

plaques petri. 

Realitzar el seguiment i percentatges de germinació 

- Descriure les tècniques de selecció de plantes mare. 

- Identificar materials, equips per la recol·lecció i emmagatzematge de material vegetal per 

la reproducció. 

- Saber organitzar la recollida, preparació i conservació de material vegetal. 

- Conèixer els sistemes d'extracció i conservació de llavors. 

- Conèixer les categories de llavors existents. 

- Explicar els paràmetres que intervenen en la qualitat de les llavors. 

- Identificar els tipus d'emmagatzematge de llavor. 

BLOC- I 

- -Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicis proposats. 

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats . 





-Lliurament del treball proposat. 

-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de les recerques proposades. 

- Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de la intervenció en els 

debats. 

- Examen oral de la col·lecció de llavors presentada a final de curs. 

BLOC- II 

conceptes 




actituts 



predisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interès demostrat i l'assistència a 

classe.




– Participar en la planificació i realització en equip d’activitats d’aprenentatge en el 

medi natural. 

– Autosuficiència en la planificació dels processos d’obtenció de fruits i llavors, i 

dels materials vegetals. 

– Seguretat per identificar els sistemes i les tècniques de reproducció més adequats a 

cada espècie. 

– Constància i esforç per aprendre amb rapidesa el funcionament i els sistemes de 

treball propis de la conservació del material vegetal. 

– 

- BLOC-I: els percentatges d'avaluació queden explicats als apartats 

5.3 i 5.4 de la programació



UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Multiplicació i Reproducció Específica: Reproducció Sexual Nº SESSIONS 11 BLOC I/II 


- Aplicar els mètodes de reproducció sexual. 

- Conèixer els processos de germinació i els sistemes de pregerminació de les llavors. 

- Identificar els diferents recipients utilitzats per la germinació de llavors, així com les diferents instal·lacions que s'utilitzen. 

- Saber aplicar els tractaments adequats, segons l'espècie, per fer trencaments de letargies. 

CONCEPTES 

– Mètodes de reproducció sexual. Avantatges i inconvenients. Característiques. 

– El procés de la germinació: condicions internes i externes. 

– Les llavors: la seva descripció, parts, qualitat, desinfeccions. 

– Els llavorers i els tipus de sembres. 

– Tractaments de trencament de letargies. 

– Pregerminació. 

– Recipients utilitzats per fer llavorers. 

– 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Procediments de selecció de material vegetal i recol·lecció. 

– Planificació dels treballs de multiplicació de plantes d’un viver. 

– Realització d’anàlisi de llavors (proves de germinació) per a determinar la puresa, 

poder germinatiu i energia germinativa. 

– Execució de proves de pregerminacions. 

– Preparació dels tractaments per al trencament de letargies: tractaments físics 

(escarificació), químics (amb àcids o aigua) i estratificacions. 

– Sembra de llavors de plantes anuals i bianuals, realitzant diferents tipus de llavorers. 

– Seguiment de les llavors germinades, elaborant un calendari de creixement, de 

tractaments, de malalties, etc.




BLOC-I 

– Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs. 

– Activitats d'Aula: recerca de les activitats proposades a la unitat didàctica sobre la 

influència de la lluna i el comportament de les llavors híbrides. Debat sobre la 

qüestió individual plantejada. 

– Treball: identificació dels tipus de fruits que apareixen a un llistat. 

– Individual: dur informació sobre els tractaments previs a la sembra d'irradiació i 

supressió de teguments i cotiledons. 

BLOC- II Productivitat i influència dels nutrients en els vegetals 

Pràctica 1 

- Realització de llavorer de solanum esculentum en safata de poliestirè. Comparació de 

germinació. En cambra de germinació i en tunel fred. 

Germinació en diferents ambients 

Pràctica 5 

Per grups. Tres tipus de llavors diferents, deu llavors de cada una, col.locades en plaques 

petri , situades en ambients de fred, fosca i ambient de l’hivernacle i seguint el 

procediment. 

Reproducció per llavor 

Cultiu forestal en contenidor. 

Pràctica 6. sistemes de recol.lecció de llavors forestals. Sortida de camp al vivers de 

menut 

Pràctica 6.1 

Llavorer de cistacies, C. Albidus, montpeliensis, salvifolius. Extracció de llavors per el 

mètode de la fricció. 

Pràctica 6.2 

Sembra de cistacies. Llavorer tradicional en safata de PE. Sembra a bolei amb el 

procediment descrit. 

Observació de la germinació en cambra de germinació i en hivernacle fred. 

Pràctica 6.3 

Repicat de cistus a safata de PE. Preparació de substrat. Repicat tradicional. 

Col.locació a safates multinòduls de poliestiré 

Pràctica 6.4 

cultiu forestal elegit per l'alumne. 

Seguir les indicacions prèviament experimentades i realitzar el llavorer en safates 

multialveols de l'espècie elegida. Realitzar el seguiment i control del cultiu. 

- Saber seleccionar el sistema de multiplicació en funció de les diferents espècies. 

- Organitzar i realitzar els llavorers d'acord al tipus d'espècie a sembrar. 

- Saber confeccionar un calendari de sembres dels dif. cultius propis d'un viver forestal. 

- Saber aplicar correctament i en el moment precís els tractaments de trencaments de 

letargies de les diferents espècies. 

- Identificar les fases del procés de germinació 

- Conèixer perquè es fan tractaments previs a la sembra. 

BLOC- I 

- -Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposats. 


l'aula. 






-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de les recerques proposades. 

- -Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de la intervenció en els d 

ebats. BLOC- II 

conceptes 

seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70% 



actituts 


El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bona 


classe.

– Comprendre la importància de la multiplicació sexual de les plantes. 

– Cura i respecte a les plantes reproduïdes. 

– Saber treballar en equip i organitzar les feines d’un viver. 




– Apreciació del paper de la ciència i tecnologia en la reproducció sexual de les 

plantes. 



medi natural. 

– Mostrar una actitud flexible amb els companys. 

– BLOC-I: els percentatges d'avaluació queden explicats als 

apartats 5.3 i 5.4 de la programació 

–


- Saber escollir el sistema adient per la reproducció vegetativa d'una determinada espècie. 

- Identificar els tipus d'esqueixat i les característiques dels mateixos. 

- Identificar el sistema del cultiu in vitro. 

- Seleccionar el tipus d'empelt i època de realització. 

- Conèixer el diferents tipus de propagació asexuada en frondoses i coníferes. 

CONCEPTES 

– Sistemes de propagació vegetativa. Avantatges i inconvenients. 

– Característiques de: esqueix, estaca, empelt, acodadura, divisió de mata, tubercle 

bulb, corm, rizoma, estolons. 

– Característiques i tipus d’esqueixos. 

– L’obtenció i preparació de les estaques. 

– Les acodadures típiques en cultius forestals. 

– El cultiu in vitro. Tècniques. Instal·lacions de propagació. Materials i mitjans. 

– Les acodadures: tècnica i tipus. 

– Els empelts: tècniques de realitzar-los i diferents tipus. 

– Les tiges modificades o especialitzades. 



Multiplicació i Reproducció Específica: PropagacióVegetativa Nº 

SESSIO 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

13 BLOC I/II 

– Procediments de selecció de material vegetal i recol·lecció. 

– Planificació dels treballs de multiplicació de plantes d’un viver. 

– Realització d’esqueixos de fulla, tija tendra i rizoma. 

– Utilització d’hormones d’arrelament diferents per poder fer comparatives en el 

material multiplicat. 

– Preparació i recol·lecció de material per fer estaques. 

– Elaboració de calendaris de treball per a realitzar les multiplicacions diverses. 

– Realització d’acodadures aèries i subterrànies. 

– Demostració de com empeltar, posteriorment realització de la pràctica per 

l’alumnat. 

– Obtenció, multiplicació i classificació de tiges modificades. 

– Revisió del material multiplicat. 

– Realització d’activitats de multiplicació vegetativa; es seleccionaran plantes 

diferents per a què puguin ser multiplicades per diferents sistemes. 

– Seguiment dels vegetals multiplicats, elaborant un calendari de creixement, 

tractaments, malalties, etc. 

–




BLOC-I 


- Activitats d'Aula: confeccionar un llistat dels parentescos possibles per fer empelts. 

-Treball: recerca sobre tiges especialitzades. 

- Activitat complementaria: reproducció in vitro. 

BLOC- II 

Cultiu d’ornamentals per flor tallada 

Pràctica 2 

- Cultiu de freesias en substrat “fibra de coco 2/3 i perleta 1/3 amb reg per degoteig i adobat per fertirrigació 

Preparació del terreny en bancals de cultiu. Tapat dels bancals amb plàctic negre per posterior desinfecció utilitzant 

“ DD – cloropirina” CLORTERONE. Amb aplicació via dosificador. 

Pràctica 3 

Seguiment cultiu dels rosers,cultiu hidropònic i poda en pulmó.Preparació rosers per floració de Tots Sants. 

Cultiu forestal, reproducció vegetativa 

Pràctica 8 

recol·lecció de MV. Preparació de substrat. 

Realització d’estaquetes semi llenyoses i tractament amb ANA 500ppm amb mullat 5”. 

Col·locació en cambra calenta amb pulverització periòdica.col.locació d’una safata control, la meitat amb 

tractament i l’altra sense tractament en hivernacle fred i comparar resultats. 

Pràctica 8.1 

Recol·lecció i estratificació de frondoses. Recol·lecció i manipulació d'estaques. Classificació i tractaments 

fitosanitaris de preemergència, immersió amb captan 10%.Desinfecció d’eines. Immersió en Alcohol . 

Preparació de substrat per estratificat i contenidors per per conservació. Sortida de camp. Vivers de Menut, 

Escorca. Recol·lecció de material vegetal segons les especificacions donades en la classe 

Pràctica 8.2 

Reproducció de planta ornamental Hidrangea macrophyllla .Microesqueix, esqueix de gema, esqueix xapat. En llit 

calent. Lliurament de material. Exposició teòrica de la pràctica. Preparació material vegetal. Preparació 

substrat de cultiu. Preparació safates de poliestirè 

pràctica- 12 reproducció per empelts i amurgonats 

Pràctica10 

Realització´d’empelts de corona, tipus anglés, incrustació, amurgonats 

Recol.lecció de MV,Preparació de MV, Preparació patró 

Execució de l’empelt. 

- Seleccionar els sistemes de multip. vegetativa en funció de les diferents espècies. 

- Organitzar i planificar les fases i els recursos necessaris per a realitzar la 

multiplicació asexual de les plantes d'un viver. 

- Identificar els tipus d'esqueixos, empelts, acodadures i tiges especialitzades. 

- Saber preparar estaques i saber seleccionar les espècies convenients. 

- Conèixer les condicions que necessiten per a produir-se els esqueixos i les plantes en 

cultiu in vitro. 

BLOC- I 

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades. 


l'aula. 






- - Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria. 

BLOC- II 

conceptes 




actituts 


El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la 

bona predisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interès demostrat i 

l'assistència a classe..

– Respectar l’ordre a l’hora de realitzar les pràctiques. 

– Disposició de fer les tasques seguint les normes de seguretat i higiene. 

– Preocupació per fer una feina de qualitat. 




– Planificació de les necessitats de materials, treballs i mitjans necessaris per a la 

multiplicació de les plantes. 

– Seguretat en identificar els sistemes i les tècniques de reproducció més adequats a cada 

espècie. 

– Cura i respecte per les plantes. 

– Mostrar una actitud flexible i una col·laboració amb els companys. 


apartats 5.3 i 5.4 de la programació 

–


- Identificar les hormones vegetals i determinar en quins processos actuen. 

- Seleccionar el tipus d'hormona per la funció que es vol realitzar. 

- Compara resultats dels tractaments químics per a la rizogenesis. 

CONCEPTES 

– Definició de regulador de creixement o fitorregulador. 

– Diferència entre els fitorreguladors naturals i els de síntesi. 

– Les aplicacions agronòmiques dels reguladors de creixement. 

– Les accions dels reguladors de creixement. 

– La classificació dels principals fitorreguladors. 

– Els factors que fan que els reguladors tinguin unes respostes agronòmiques 

determinades. 



Reguladors del Creixement 


CONTINGUTS 

Nº SESSIONS 

PROCEDIMENTS 

03/09 

/11 

BLOC I/II 

– Analitzar els resultats que poden ser contraproduents quan no s’apliquen les dosis 

recomanables, o el moment i la manera d’aplicació tampoc ha estat la correcta. 

– Verificació de les aplicacions dels diferents fitorreguladors. 

– Agrupació i classificació dels tipus principals de reguladors de creixement, amb la seva 

denominació tècnica. 

– Avaluació dels paràmetres que seran decisius a la resposta agronòmica en els 

fitorreguladors.

ACTIVITATS 



CRITERIS D'AVALUACIÓ 

BLOC- I 

- Saber diferenciar els efectes produïts pel diferents fitorreguladors sobre les plantes. 

-Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs. - Conèixer les noves aplicacions de reguladors de creixement existents actualment al 

- Treball individual: resoldre exercicis relacionats amb els continguts estudiats. mercat. 

-Text d'auto avaluació. 

- Saber calcular les dosis precises per diferents cultius. 

- Identificar totes les aplicacions que poden tenir els fitorreguladors. 

BLOC- II 

BLOC- I 

Pràctica 7.1 


- Realització d'una auto avaluació. 

Amb llavors escarola, i utilitzant AIB, ANA I Àcid abcísic, grups de 10 llavors , - Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula. 

plaques petri. 



Realitzar el seguiment i percentatges de germinació 



BLOC- II 

conceptes 




actituts:l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10% 



classe. 


– Comprendre com és possible modificar la dinàmica interna de creixement i 

desenvolupament de les plantes, mitjançant l’aplicació de certs productes químics. 

– Seguretat en l’aplicació del regulador de creixement convenient, segons l’efecte 

que s’està cercant en el vegetal. 

– Ser conscient de les dosis a utilitzar, ja que si es sobrepassa els resultats són 

catastròfics. 

– Valorar l’esforç en la consecució del treball ben fet per obtenir satisfacció personal. 




- Seleccionar el tipus de substrats per les mescles a realitzar. 

- Identificar les qualitats físiques i químiques dels materials utilitzats. 

- Seleccionar els materials per a la realització de les mescles adients. 

CONCEPTES 



Els Substrats o Medi de Cultiu 


CONTINGUTS 

Nº SESSIONS 

PROCEDIMENTS 

11/09 

/11 

BLOC I/II



– Importància econòmica dels cultius sense sòl. Cultius hidropònics i en substrat. – Definició de la paraula substrat utilitzant les vies: etimològica, enciclopèdia i científica. 

– Substrat: concepte. 

– Comprovació de les diferents propietats físiques, verificant que resulta pràcticament 

– El compostatge: obtenció i elaboració. 

impossible modificar aquestes propietats. 

– Les propietats físiques dels substrats: porositat, da, dr, capacitat retenció aigua, – Determinació del pH i de la conductivitat elèctrica com a propietats químiques que 

aireació i contracció. 

proporcionen nutrients minerals que la planta absorbeix de la solució del substrat. 

– Les propietats químiques dels substrats: CIC, poder nutritiu, pH i salinitat. 

– Qüestionar si existeix el substrat ideal per al cultiu sense sòl, en quant a composició o 

– Les propietats biològiques dels substrats: biodegradabilitat, fitotoxicitat, Act constitució. 

reguladora creixement. 

– Diferenciació entre materials inorgànics i orgànics. 

– Característiques del substrat ideal. Criteris de selecció. 

– Caracterització dels tipus de torbes. 

– Materials que poden ser utilitzats com a substrats de cultiu. Classificació. 

– Elaboració de mescles més freqüents. 

– Procés de preparar substrats: mescles. 

– Detecció de problemes sobre el vegetal quan es produeix compactació del substrat. 

– Les turbes: tipus i característiques com a substrat de cultiu. 

– Elaboració de substrats segons l’estat de desenvolupament del cultiu. 

– Escorça de pi: característiques com a substrat de cultiu. 

– Execució d’exercicis relacionats amb les propietats físiques dels substrats. 

– Arena: característiques com a substrat de cultiu. 

– Elaboració de compost amb restes vegetals. 

– Perlita i vermiculita: característiques com a substrat de cultiu. 

– Actuació de les propietats físiques en coníferes i frondoses. 

– Procediments i consideracions per a elaborar un substrat. 

– 

– 

Anàlisi del problema de la turba en les reforestacions. 

ACTIVITATS 

CRITERIS D'AVALUACIÓ

BLOC-I 


– Activitats d'Aula: debat sobre perquè no existeix el substrat ideal. Quadre de les 

propietats ideals a un substrat. Llegir Article de com fer compost a gran escala. 

– Individual: posar exemples dels materials que poden ser utilitzats com a substrats i 

estan classificats com orgànics i inorgànics. Recerca individual de les propietats 

físiques i químiques dels diferents materials utilitzats com a substrats. 

– Activitat complementària: compostadora 

BLOC- II 

La utilització de substrats, és un fet quotidià en les pràctiques. 

En la majoria de les activitats es defineix i realitza el substrat adient segons el tipus de 

cultiu que s'ha de desenvolupar. 

El coneixement i el maneig dels diferents materials és d'aplicació diària. 



- Entendre la importància que tenen els substrats en la producció de plantes, per poder 

obtenir plantes de qualitat. 

- Conèixer les fases per les que passen els residus vegetals a l'hora de fer compost. 

- Saber determinar quines són les propietats idònies que pot presentar un material utilitzat 

com a substrat. 

- Tenir capacitat crítica davant l'ús indiscriminat de les turbes. 

BLOC- I 


- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats 





- Correcció de la feina individual proposada. 


- Participació del debat i del article proposat. 

BLOC- II 

conceptes 


procediments: seguiment de les pràctiques realitzades 20% 

actituts: l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10% 



classe. 


– Entendre el funcionament dels cultius hidropònic i en substrat visitant una 

explotació on estiguin produint amb aquestes tècniques. 

– Ser capaços d’aprofitar molts materials que són residus o subproductes de nul o 

escàs valor econòmic com a substrats de cultiu, afavorint així una demanda creixent 

de materials de rebuig i revaloritzant, a la vegada, aquests productes. 

– Ser conscients que alguns substrats poden tenir presència de toxines que poden 

resultar perjudicials per a les plantes, o poden dur auxines que poden ser 

beneficioses. 

– Valorar que es fa un ús indiscriminat de les turbes i s’estan esgotant. 

– Comprendre la importància actual de fer compost. 


5.3 i 5.4 de la programació 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Recipients de Cultiu Nº SESSIONS 05/09 

/11 

BLOC I/II




- Entendre la importància d'utilitzar envasos en la producció de brinzals forestals. 

- Ser conscient de la transformació gradual que s'ha produït en els sistemes de producció de brinzals forestals, al passar de produir planta a arrel descoberta al cultiu en ambient 

controlat. 

- Conèixer la necessitat de produir grans quantitats de plantes a preus assequibles, controlant el procés i millorant la qualitat. 

CONCEPTES 

– Característiques dels envasos per a vivers forestals. 

– Influència de la grandària del contenidor sobre el creixement de la planta. 

– Influència de la distància entre alvèols sobre el creixement de la planta. 

– L'espiralització radicular: solucions. 

– El “reviramiento”. 

– Influència del contingut d'humitat i de la temperatura del substrat sobre el creixement 

de la planta. 

– Tipus més freqüents d'envasos forestals: no recuperables i recuperables. 

– L'ús mecanitzat dels envasos. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Comprovació de què els aspectes del dimensionat del contenidor (altura, altura, 

diàmetre i forma), influiran sobre la formació del sistema radical. 

– Enumeració de les possibles solucions existents a l'espiralització. 

– Identificació i diferenciació entre espiralització i reviramiento. 

– Determinació de les característiques de l'envàs que influeixen en la manipulació i 

en les costes del viver. 

– Classificació dels envasos i identificació dels mateixos. 

– Execució d’exercicis per a calcular volums de substrats per a determinats 

contenidors. 


BLOC-I 


– Activitats d'Aula: exercicis de càlcul de volums en diferents envasos. 

– Treball individual: recerca fotogràfica de tots els envasos estudiats. 

BLOC- II 

La utilització de recipients i envasos, és un fet quotidià en les pràctiques. 

En la majoria de les activitats s'utilitza l'envàs adient segons el tipus de cultiu que s'ha 

de desenvolupar. 

El coneixement i el maneig dels diferents envasos és d'aplicació diària. 



- Entendre perquè té lloc el “reviramiento” i ha què és degut. 

- Identificar i diferenciar tots els recipients de cultiu utilitzats en el món de la viveristica. 

- Realitzar càlculs de volums necessaris per a diferents tipus de cossiols. 

- Saber resoldre els problemes causats per l'espiralització. 

- Saber relacionar les característiques dels recipients de cultiu. 

BLOC- I 

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades, així com del treball individual. 


l'aula. 





- Correcció de la feina individual proposada. 

BLOC- II 

conceptes 






classe. 


– Mostrar interès en conèixer l'us més adequat dels diferents envasos. 

– Seguretat en decidir com resoldre els problemes causats pels diferents envasos i 

que afecten al creixement radicular. 

– Comprendre per què resulta més adient cultivar planat forestal en contenidor o 

bossa. 

– Preocupació per fer una feina de qualitat al triar l'envàs adequat. 




UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Identificació i Diagnòstic de Plagues i Malalties Nº SESSIONS 12 BLOC I/II

- Identificar les plagues i malalties de les plantes cultivades 

- Seleccionar el tipus de productes i tractaments per combatre-les. 

- Aplicar els sistemes de prevenció 

– Conceptes de plaga i malaltia. 

CONCEPTES 

– Els símptomes més típics en les plantes de viver i els agents causals. 

– Els problemes de les malalties d’origen no parasitari. 

– Malalties produïdes per fongs. 

– Malalties produïdes per bacteris. 

– Malalties produïdes per virus. 

– Morfologia i reproducció dels agents causants dels danys paràsits. 

– La classificació dels insectes per ordres i les seves qualitats. 

– Danys de paràsits animals: Nematodes, Àcars, Thrips, Àfids, Copinyetes, mosca 

blanca, minadors de fulles, caragols i llimacs,... 

– Característiques i classificació de les males herbes. 

– 




CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Determinació entre la diferència de malaltia d’origen parasitari (fong, virus, bacteri) i 

d’origen no parasitari o malalties fisiològiques (condicions atmosfèriques, pràctiques 

culturals). 

– Observació de possibles simptomatologies en plantes de viver amb determinació de la 

causa, i posterior diagnòstic amb resolució del problema. 

– Valorar si és factible fer un tractament, fent un seguiment de la plaga existent i dels 

seus enemics naturals. (valoració de l’equilibri natural) 

– Identificació i caracterització dels diferents ordres d’insectes. 

– Conèixer quins són els estats de l’insecte que causen més danys al cultiu. 

– Planificació de la prevenció de les malalties d’origen parasitari. 

– Determinació de la naturalesa dels danys que ocasionen les males herbes. 


BLOC-I 


- Activitats d'Aula: Observació de material vegetal amb simptomatologies típiques al 

laboratori, detecció de la possible plaga o malaltia. Article sobre la Helicicultura i la 

plaga Ceratitis capitata. Debat sobre la cria del caragol a Mallorca. 

-Treball individual: recerca de les plagues d'un llistat , els seus enemics naturals i els 

vegetals que ataca. 

-Activitat Complementària: finca d'agricultura ecològica.. 

BLOC- II 

La realització del seguiment de les pràctiques de cultius, permet a l'alumne/a poder 

identificar i controlar les diferents plagues, malalties i els tractaments que s'han de 

realitzar. 



- - Identificar els símptomes sobre vegetals produïts per plagues i malalties. 

- Conèixer el paper que tenen els enemics naturals sobre les plantes. 

- Conèixer i identificar les plagues pròpies dels cultius, així com les malaties. 

- Saber escollir els productes fitosanitaris propis per eliminar cada plaga o malaltia. 

BLOC- I 

- - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades. 


l'aula. 





- Lliurament del treball proposat. 


- Participació i elaboració de la pràctica de laboratori. 

BLOC- II 

conceptes 






classe. 


– Ser conscient que no tots els paràsits animals que hi trobem a un cultiu són nocius. 

– Respectar la fauna auxiliar dels diferents cultius i plagues. 

– Preocupació per encertar en la possible causa que està produint el dany al cultiu i 

poder així diagnosticar. 

– Habilitat per observar el cultiu i prendre les dades necessàries per poder 

diagnosticar. 


medi natural, per poder detectar simptomatologies específiques dels vegetals. 



UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Medi Ambient Atmosfèric en el cultiu Nº SESSIONS 4 BLOC I/II




- Conèixer els diferents sistemes de control climàtic. 

- Modificar i mantenir les condicions ambientals en les condicions idònies per el correcte desenvolupament de les plantes. 

- Saber calcular i aplicar les condicions ambientals en hivernacles ; llum, temperatura, CO2, humitat ambiental. 

- Saber valorar les mesures de control ambiental instal·lades actualment als vivers moderns. 

CONCEPTES 

– L’ambient de l’hivernacle i els paràmetres a considerar en el control climàtic. 

– La llum. Característiques de la radiació solar. 

– El paper de la llum en el creixement i desenvolupament dels brinzals. 

– Tipus de plantes segons el fotoperíode. 

– La temperatura. La seva influència sobre els vegetals. 

– El paper de la temperatura en el creixement i desenvolupament dels brinzals. 

– La humitat relativa. 

– El paper de la humitat en el creixement i desenvolupament dels brinzals. 

– L’anhídrid carbònic: nivells òptims. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Valoració de la influència de la llum segons la seva composició, intensitat i fotoperíode 

sobre els vegetals. 

– Comparació de com la manca i excés de llum pot afectar sobre les plantes de cultiu. 

– Determinació d’un programa de temperatures en un hivernacle donat un cultiu 

específic. 

– Establir solucions als problemes de condensació en l’estructura de l’hivernacle. 

– 


BLOC-I 


- Activitats d'Aula: debat sobre la instal·lació dels hivernacles Insole. 

BLOC- II 

En les pràctiques 1, 5 i 6 s'experimenta amb les condicions ambientals damunt les 

germinacions, l'alumne/a realitza el seguiment de germinacions en condicions de fosca, 

fred i condicions normals en hivernacle. L'objectiu és l'observació de la falta de llum en 

les plantes germinades. També la comparació de germinacions en cambra de germinació 

i hivernacle fred fa que es tengui molt present l'etiolament de les plantes per mancança 

de llum. 



- Saber com afecten en general els valors de les Tº en el creixement de les plantes. 

- Entendre el funcionament d'un Insole i l'efecte sobre els vegetals. 

- Relacionar els paràmetres climàtics, estructurals i materials d'un cultiu amb el tipus de 

protecció que es tingui que instal·lar. 

- Explicar el funcionament i maneig dels dispositius de control i automatització 

d'hivernacles. 

- Identificar problemes produïts dins l'hivernacle derivats dels factors ambientals estudiats. 

- Conèixer com es produeixen determinats cultius si volem obtenir-los amb floració en 

èpoques determinades. 

BLOC- I 



l'aula. 





- Participació en el debat. 

BLOC- II 

conceptes 






classe. 


– 

– Presa de decisions que cal fer quan els factors ambientals no permeten un 

desenvolupament adient en les plantes de cultiu. 

– Autosuficiència en el maneig del control ambiental. 

– Integració a situacions noves o d’introducció de noves tecnologies o sistemes de 

treball. 



UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Els hivernacles i altres instal·lacions per a la reproducció Nº SESSIONS 10 BLOC I/II




- Identificar els tipus de instil·lacions necessàries en el cas concret d'un cultiu. 

- Seleccionar els materials per la correcte instal·lació. 

- Identificar les instal·lacions i la funció determinant. 

- Saber fer el manteniment d'hivernacles: des de la reparació/instal·lació del plàstic fins a la revisió de les infraestructures internes. 

- Identificar els tipus d’hivernacles i de materials de coberta i estructura. 

CONCEPTES 

– Definició d’hivernacle i modalitats d’utilització. 

– Avantatges i inconvenients que presenten els hivernacles. 

– Condicions que ha de reunir un hivernacle. 

– Localització de l’hivernacle i orientació. 

– Tipus d’hivernacles. 

– Materials utilitzats en la construcció d’estructures. 

– Materials de coberta per a hivernacles. Característiques. 

– Propietats dels plàstics utilitzats en el forçat de cultius. 

– L’efecte hivernacle. 

– La funció que tenen els umbracles, caixoneres i encoixinats en la producció de plante 

– Els túnels de propagació. 

– Els llits calents. 

– Les cambres de cultiu. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Determinació de les característiques específiques de cadascuna de les instal·lacions per 

a la producció. 

– Anàlisi del per què resulta interessant instal·lar un hivernacle i no un altra instal·lació. 

– Diferenciació dels tipus d’hivernacles que hi podem trobar segons les seves formes i 

orientació dels sostres. 

– Missió dels materials utilitzats com a estructures, detecció de problemes i solucions. 

– Identificació dels diferents plàstics utilitzats en agricultura. 

– Càlculs de superfícies en diferents tipus d’hivernacles, per tal de col·locar el plàstic 

adient. 

– Anàlisi de les propietats dels plàstics utilitzats en encoixinats. 

– Col·locació dels filmes sobre el terreny, preparació de caixoneres o de llits calents. 


BLOC-I 


- Activitats d'Aula: recerca per Internet dels tipus d'hivernacles i els materials 

d'estructura i coberta que es poden fer servir. Calcular superfícies de diferents 

hivernacles. 

- Treballs individual: identificar elements d'estructura i calcular l'espessor de diferents 

plàstics. Com és més convenient orientar els hivernacles? 

BLOC- II 

en les diferents pràctiques que es desenvolupen a SA CANOVA s'utilitzen les diferents 

instal·lacions; llits calents, cambra de germinació, umbracles, hivernacles, túnels etc... 



- Descriure els diferents tipus d'hivernacles i identificar-los. 

- Saber orientar i situar correctament aquestes instal·lacions. 

- Calcular superfícies i espessors d'hivernacles. 

- Saber diferenciar totes les altres instal·lacions destinades també a producció de plantes. 

- Coordinar i seqüenciar les operacions per fer una correcta instal·lació dels hivernacles. 

BLOC- I 



l'aula. 





- Lliurament de treballs proposats. 

BLOC- II 

conceptes 






classe. 


– Identificar que són instal·lacions on es realitza físicament el creixement i 

desenvolupament de les plantes. 

– Explicar les principals operacions de manteniment en els hivernacles, tenint en 

compte les instruccions tècniques requerides. 

– Comprendre la importància de produir determinats cultius sota plàstic. 

– Percebre la importància de l’estalvi d’aigua. 

– Considerar l’efecte de la inversió tèrmica sobre els vegetals. 

– Considerar i valorar els efectes que tenen els diferents colors dels filmes sobre el 

cultiu, al realitzar un encoixinat. 






UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL Tècniques de Cultiu al Viver Nº SESSIONS 10 BLOC I/II 


– Saber que la fertilització controla la forma i el percentatge del creixement dels brinzals al viver. 

– Seleccionar el tipus de cultiu a realitzar, segons les necessitats i el sòl disponible 

– Identificar els mètodes de plantació. 

– Identificar les labors culturals a realitzar en el maneig de la producció de plantes. 

– Conèixer els sistemes de reg idonis per produir planta en viver.

CONCEPTES 



CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS

– Cultiu de brinzals a arrel descoberta. 

– La preparació del sòl. Realització de sembres. 

– Cuidats posteriors: regs,repicats, tractaments fitosanitaris,adobats i inoculacions 

de fongs micorizogen, arrabassament , transport i emmagatzematge a peu de 

mont. 

– El marqueig de la plantació. Plantació pròpiament dita. 

– L’arrabassament amb pa d’arrel, pa d’arrel amb guix i a arrel descoberta. 

– 

– L'absorció de nutrients per la planta: absorció activa i passiva. 

– El control de nutrients. Procediments. 

– Símptomes de deficiències de nutrients. 

– Mètodes de fertilització. 

– Ajustes de la fertilització durant les diferents etapes de creixement. 

– Compatibilitat dels adobs en les mescles de la solució. 

– 

– Quantitat i qualitat de l'aigua de reg. 

– Correcció de la qualitat de les aigues de reg: acidificació,osmosis inversa, 

desionització, cloració, filtració. 

– Tipus de sistemes de reg. 

– Sistemes de control del reg. 

– Control del pH i conductivitat elèctrica de l’aigua. 

– 

– El control de les males herbes. 

– Les podes: tipus, intensitat i època de realització. 

– Els pinçaments i despuntats. 

– Entutorats: en plantació d’arbres i plantes d’hivernacle. 

– Aclareixos: objectius i tipus. 

– Aporcats. 



– Realització de les tasques de preparar el sòl, marcar sobre el terreny i plantar; en 

definitiva, implantar un cultiu exterior amb els conceptes apresos. 

– Identificar els mètodes de plantació. 

– Detecció de simptomatologies típiques per carències d'elements nutritius. 

– Confecció d’un calendari d’adobats dels diferents cultius d’un viver i la seva forma 

d’aplicació. 

– Valoració dels diferents mètodes de fertilització determinació de criteris per a la seva 

elecció. 

– Apreciació de simptomatologies típiques que es donen a cultius en viver, degut a 

deficiències o excessos de macronutrients o micronutrients. 

– Aplicació d’adobs sòlids, adobs de lenta alliberació, fertilitzant liquid en el sistema de 

reg, repartint els fertilitzants per la superfície de les plantes i del substrat. 

– Elaboració d'un programa de fertirrigació. 

– Resolució de problemes de casos pràctics de fertirrigació amb productes comercials. 

– Establir la dosis i freqüència de reg dels cultius d’un viver. 

– Determinació d’un anàlisi d’aigua i interpretació dels resultats. 

– Valoració dels diferents sistemes de reg i determinació de criteris per a la seva elecció. 

– Controlar les obstruccions en els emissors. 

– Neteja de filtres i control de la pressió en els manòmetres. 

– Eliminació i identificació de males herbes que envaeixen els cultius amb herbicides 

específics o amb escardes (mecàniques o manuals). 

– Realització de podes de formació, fructificació, floració i rejoveniment, segons el que 

s’estigui buscant en el vegetal. 

– Diferenciació entre pinçament i despuntat, obtenint resultats diferents segons el tipus de 

planta a la qual se li practica la tècnica. 

– Comprovació de la missió dels entutorats verticals i horitzontals. 

– Col·locació de tutors en plantes a arrel descoberta, en plantes en cossiol o contenidor i 

en plantes de port baix. 

– Detecció del moment idoni per fer un repicat o un trasplantament. 

– Eliminació de plantes deformes, danyades o que produeixen competències, i aconseguir 

així una densitat de població òptima. 

– Execució d’un calendari establint les dates aproximades per realitzar les diferents 

tècniques de cultiu.

ACTIVITATS 




BLOC- I 


- Activitats d'Aula: exercicis de càlcul de fertirrigació. Observació de fotos de vegetals 

amb símptomes carencials i per excés. 

- Treball individual: recerca de material vegetal afectat per un excés o una manca de 

qualque nutrient. 

- Activitat de Taller: identificació de peces i elements que formen part d'un sistema de 

fertirrigació. I d'un capçal de reg. 

- Activitat complementaria: empresa productora en cultiu hidropònic. 

BLOC- II 


pràctica 11 

Preparació del terreny, tècniques i màquines 

Adobat de fons 

Desinfecció del terreny 

Preparació per plantació 

Encoixinat de plàstic negre 

Sistema de reg 

Per grups 

Plànol i pressupost de cultiu 

Plànol 

M edicions finca 

Distribució cultiu 

Disseny de reg 

Pressupost 

Necessitats de MV. MO. Materials de reg. Ma d’obra. Màquines i combustible. 

---pràctica 7 El reg, freqüència i dosificació 

Exercicis de reforç en quant a dosificació d'aigua i distribució de la mateixa segons les 

necessitats de les plantes de cultiu. 

Desenvolupament pràctica segons les instruccions encomanades: 

Realització de les solucions nutritives 

Grup nº1 control sense cap mancança de nutrients 

Grup nº2 amb mancança de N Grup nº3 amb mancança de P,Grup nº4 amb mancança de K 

Grup nº5 amb mancança de Fe 

Neteja sistema radicular del solanun esculentum 

Col.locació en suport de poliestirè 



- Saber sequenciar les activitats que s'han de desenvolupar en la plantació de cultius de 

frondoses de fulla caduca. 

- Explicar i diferenciar el funcionament d'una fina ecològica, respecte a una convencional. 

- Conèixer com té lloc l'absorció de nutrients en les plantes. 

- Calcular dosis de fertilitzants. 

- Identificar els símptomes de deficiències de nutrients en les plantes. 

- Conèixer les tres formes bàsiques d'aportar nutrients a les plantes en envàs. 

- Seleccionar i descriure els equips, materials i maquinària adequats per a les diferents 

operacions a realitzar. 

- Explicar la seqüència idónea de les operacions que hi ha que realitzar en el 

manteniment dels cultius. 

- - Saber aplicar les tècniques de poda, trasplantament i repicat. 

BLOC- I 




l'aula. 

- Presentació i explicació als companys del treball individual proposat. 

- Participació i elaboració de la pràctica del taller. 





BLOC- II 

conceptes 




actituts 




classe.

ACTIVITATS 

pràctica- 8 Fertirrigació 

Exercicis de fertirrigació enfocats als cultius que es duen a terme en les instal·lacions de 

l'institut amb aplicació de les dosificacions corresponents controlant els aparells 

dosificadors i els tancs de fertilització. 

productivitat i influència dels nutrients en els vegetals 

Pràctica 9 

Preparació del material. 

Contenidors de 5l, poliestirè de 3 cm. aigua desionitzada. Fertilitzants. 

Desenvolupament pràctica segons les instruccions encomanades: 

Realització de les solucions nutritives 

Grup nº1 control sense cap mancança de nutrients 

Grup nº2 amb mancança de N Grup nº3 amb mancança de P,Grup nº4 amb mancança de K 

Grup nº5 amb mancança de Fe 

Neteja sistema radicular del solanun esculentum 

Col.locació en suport de poliestirè 

Medició de l’altura i fulles vertaderes de les plantes. 

Col.locació en hivernacle. 

Pràctica 9.1. infuència dels nutrients en el dessenvolupament de les plantes 

Seguiment pràctica. Observació plantes i anotació de la simptomatología, nº de fulles 

completes, altura, sistema radicular i anomalies que es puguin produir. 

Pràctica 9.2. infuència dels nutrients en la productivitat de les plantes. 


pràctica 11 

Preparació del terreny, tècniques i màquines- Adobat de fons -Desinfecció del terreny 

Preparació per plantació- Encoixinat de plàstic negre -Sistema de reg 

Per grups 

Plànol i pressupost de cultiu- Plànol- Medic ions finca- Distribució cultiu-Disseny de reg 

Pressupost 

Necessitats de MV. MO. Materials de reg. Ma d’obra. Màquines i combustible. 




ACTITUDS 

– Seguretat per a programar i calcular dosis de regs i adobats, en el cultiu i en el 

manteniment de les plantes en procés de producció. 

– Participar en la planificació d’equips d’activitats d’aprenentatge. 

– Mostrar predisposició en els càlculs a realitzar. 

– Valorar l’esforç en la consecució del treball ben fet per obtenir satisfacció personal. 

– Percebre la importància de l’estalvi d’aigua. 


– Mantenir una actitud de col·laboració en la instal·lació d’un possible cultiu exterior 

(al aire lliure). 

– Cura i respecte a les plantes reproduïdes. 

– Saber treballar en equip i organitzar les feines dels cultius a l'aire lliure. 

– Mantenir la desinfecció i neteja necessària en els utensilis i eines utilitzades en les 

labors de cultiu. 

– Treballar amb ordre en el maneig de la producció respectant als altres companys. 

– Respectar l’ordre a l’hora de fer les pràctiques. 



OBSERVACIONS 


apartats 5.3 i 5.4 de la programació



UNITAT DIDÀCTICA Nº 14 TÍTOL Principis bàsics per al Control de Qualitat de la Planta Nº SESSIONS 2 BLOC I/II 


- Ser conscients que la qualitat de la planta està determinada per tots els caràcters genètics, fisiològics i morfològics. 

- Reconèixer els sistemes utilitzats en la preparació i aclimatació de les plantes. 

- Programar el maneig de la planta, des de la sortida del viver fins a la arribada al consumidor. 

- 

CONCEPTES 

– El maneig postproducció segons els diferents tipus de plantes. 

– Preparació de la planta per aclimatar-la d’un ambient a un altre completament 

diferent. 

– Les condicions a aplicar durant el transport i la distribució. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Els paràmetres utilitzats en l'estudi de la qualitat de la planta: morfològics, la – Medició dels paràmetres utilitzats en l'estudi de la qualitat. 

dormició, l'estat hídric, la nutrició mineral, el contingut en carbohidrats,, el test de 

– 

vigor, l'activitat i regeneració radica, i la resistència al fred. 

Classificació i protecció de la planta per a la seva venda. 

– Descripció del procés de control de qualitat. 

– Defectes que exclueixen a les plantes de la qualitat caba i comercial. 

– Normativa sobre seguretat i higiene en la preparació i manipulació de plantes. 

– Normativa sobre comercialització de plantes. 

– Consideració dels factors més importants a tenir en compte en el procés de la 

preparació de les plantes: llum, estat hídric i fertilització. 

– Consideració dels principals factors en la fase de transport: temperatura, renovació 

d’aire, l’estat hídric de les plantes i l’estat sanitari. 

– Estimació del coste d'un sistema de control de cultiu.




BLOC- I 

-Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs. 

-Realitzar activitats d'avaluació del tema, exercicis curts per desenvolupar. 

BLOC- II 

participació en la recol·lecció, preparació, envasat i emmagatzematge de flors : rosa, 

gerbera, alhelí, freesies, lilium, iris etc.. 

la participació en les fases de recol·lecció a la finca de SA CANOVA juntament amb el 

personal de la finca. 

- Saber identificar i analitzar els paràmetres per al estudi de la qualitat de la planta. 

- Participar en la recol·lecció i preparació de planta per a traure a la venda. 

BLOC- I 




l'aula. 




- BLOC- II 

conceptes 




actituts 




classe. 


– Tenir presents els criteris de qualitat de les plantes de viver. 

– Ser conscients de la importància que representa el marketing de flor i planta 

ornamental en l’economia mundial. 

– Cura i respecte per les plantes. 





UNITAT DIDÀCTICA Nº 15 TÍTOL Nº SESSIONS BLOC 


CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 






- El Real Decret 632/2004, en el seu Art.13.4, estableix que la metodologia didàctica de les 

ensenyances de Formació Professional integrarà els aspectes científics, tecnològics i organitzatius 

que en cada cas corresponguin, amb la finalitat que l’alumnat adquireixi una visió global dels 

processos productius propis de la seva activitat professional. 

-La metodologia proposada vol afavorir que l’alumne es formi com ésser autònom, plantejant-se 

interrogants, participant, assumint responsabilitats i essent capaç de prendre decisions per a 

construir el seu propi itinerari formatiu-professional. 

-Un dels principals objectius és dotar de recursos i actituds per a l’autoaprentatge i per a 

l’aprenentatge al llarg de tota la vida professional, ja que l’alumne ha d’assumir que va a integrar- 

se a un mercat laboral en permanent procés de canvi i la seva integració vindrà determinada, en 

gran mesura, per la seva capacitat d’adaptació. Per a aconseguir aquest objectiu és bàsic orientar 

l’ensenyament cap a uns aprenentatges que relacionin els continguts teòrics amb la pràctica, i 

s’aconsegueix a través dels procediments i de les activitats complementaries proposades. 

-Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la temporalització, 

encara que es poden veure afectades per petites variacions. 

-S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una metodologia 

expositiva (classe magistral), ambdues estaran recolzades amb les TIC sempre que sigui possible. 

-El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la qual s'explicarà 

a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a la programació, la 

bibliografia recomanada, els treballs a presentar a final de curs, el material obligatori que han de dur 

en pràctiques, les activitats complementaries que es faran, i com seran avaluats durant el curs. A 

l'alumne se li lliurarà un dossier amb tota aquesta informació. 

-També es realitzarà una prova denominada Avaluació Zero al Bloc- I, per que pugui donar al 

professor una mica d'informació del ritme i nivell que haurà de marcar durant el curs, (podrà ser 

objecte d'avaluació si es considera oportú i segons la predisposició de l'alumne a realitzar la prova). 

-Al començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial que permetrà avaluar 

els coneixements previs del grup i de l’alumne per separat, així ens marcarà el punt de partida en el 

qual ens trobem tant des d’una perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal. S’acaba amb 

una avaluació final on es revisa el que s’ha après.



-Per a la realització d’operacions concretes que s'han programat s’utilitzaran les instal·lacions de 

l’institut i de la Finca sa Canova. Quan no es disposi de les instal·lacions o materials necessaris es 

recorrerà a visitar empreses del sector. 

-Un 50% del total de les hores setmanals (que en són 10 hores), es dedicaran a realitzar pràctiques 

relacionades amb els continguts estudiats. Aquestes sessions es duran a terme en les diferents 

instal·lacions que disposi l'institut (finca SA CANOVA i utilitzant les seves instal·lacions 

hivernacle, umbracle, magatzem, taller d’eines, aules taller, zones enjardinades, laboratori,...), o 

fora del centre amb activitats complementàries programades per a cada cas. Les pràctiques al centre 

es realitzaran en grups de 2-3 persones. 

-Durant les pràctiques els alumnes seguiran els protocols de realització (dossier) lliurats pel 

professor, i es realitzarà el seguiment de les mateixes amb el quadern de camp i fotografies de les 

mateixes. 

-Els objectius del mòdul de producció són molt pràctics, per tant el tractament dels seus continguts 

ha d’apropar-se a un situació de treball el més real possible. Es proposarà per a cada unitat didàctica 

unes activitats procedimentals per completar i enriquir l’adquisició dels conceptes estudiats, tals 

com, exercicis i activitats d’aula, exercicis individuals de recerca proposats per fer a casa, activitats 

d’avaluació dels coneixements previs, activitats de presentació-motivació, activitats de 

desenvolupament dels continguts, activitats pràctiques, activitats on es propiciarà el debat i el 

treball en equip, ... 

-Cada tipus d’activitat respondrà a un agrupament determinat: individual, petit grup, grup mitjà o 

grup classe i grup gran. 

-Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor del mòdul, amb el 

suport de les TIC sempre que sigui possible i menester. Seria convenient tenir algun llibre específic 

d’aula (El cultivo industrial de plantas en maceta, el vivero forestal). Els alumnes agafaran apunts 

durant el temps d’explicació. A més a més, hi haurà una bibliografia recomanable que s’especifica 

en l’apartat de material i recursos, i se'ls proporcionarà material didàctic elaborat pel professor. 

-L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual anotarà les diferents activitats 

pràctiques que es realitzen fora de l’aula; aquí quedarà reflectit part dels continguts conceptuals 

donats a classe. Serà un material avaluable al final de cada trimestre.



-Les activitats d’aprenentatge estaran, per tant, seqüenciades en tres fases: la de presentació dels 

continguts (avaluació inicial), on es motivarà, s’avaluarà prèviament i es presentarà els continguts 

del tema; d’anàlisi dels continguts (durant la U.D), desenvolupant continguts, reforçant continguts 

bàsics i ampliant continguts; i la de síntesi i transferència, on es veuran generalitzats els 

aprenentatges amb altres situacions. 

-Dels dos trimestres que hi ha al llarg de l’any (al tercer trimestre fan FCT), hauran de realitzar una 

sèrie de treballs d’investigació i recerca (poden ser individuals o en equip) segons el tema de que 

tracti la unitat didàctica; on amb antelació es donaran les pautes a seguir i les indicacions adequades 

del tipus de treball a fer. Aquests treballs seran lliurats al professor o defensats de forma oral 

mitjançant el suport de les TIC. 

-Els alumnes participaran en la classe a l’hora d’exposar els seus treballs de recerca, també amb 

exposicions i correcció dels resultats obtinguts sobre activitats i exercicis proposats, així com en 

debats preparats pel professor. 

-El lliurament dels treballs s'haurà de fer en paper, passat a ordinador i amb unes característiques 

específiques que s'expliquen a principi del curs escolar (disposen del dossier), a excepció que el 

professor consideri que es por entregar en format digital. Els treballs sempre s'han de lliurar en els 

terminis establerts pel professor per tal de ser avaluats. 

-No es permetrà el lliurament de treballs semblants entre alumnes, havent de presentar un treball de 

bell nou en el termini establert pel professor. El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format 

de presentació amb defensa oral de l’alumne. En cas de treballs en grup cap la possibilitat d'haver 

de fer la defensa d'aquest, fent un sorteig a l'atzar, en el mateix moment de la defensa, per indicar la 

persona del grup que farà l'exposició-defensa. 

-Sempre que sigui possible es procurarà fer coincidir l’activitat complementària (sortida 

didàctica) amb el tema que s’estigui impartint en la unitat didàctica corresponent. 

-Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicle 

formatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul d'instal·lacions seran 

profitoses per a diverses unitats didàctiques.



-Seguint acord de Departament, les activitats complementàries són obligatòries i avaluables, ja que 

formen part dels procediments a avaluar. La no assistència de l’alumne, farà que no se li pugui 

comptar com un procediment i suposarà un material per a ser avaluable sobre una prova escrita. 

-De cada activitat complementària (sortida) realitzada i que tingui referència amb el mòdul de gestió 

i organització de la producció de plantes, es donarà, prèviament a la sortida a realitzar, una unitat 

didàctica per poder-la treballar primer a l’aula, després durant l’activitat i finalment a casa. Això 

serà un material avaluable tan pel seu contingut com per la puntualitat a l’hora de lliurar-ho. 

-S’ha de mantenir un ordre i neteja a l’aula i en els diferents espais utilitzats (taller, zones de 

producció, etc.); cada cosa ha de quedar en el seu lloc i s’ha de recollir el material utilitzat. Aquests 

hàbits també seran avaluables al final de cada trimestre. 

-En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’algun expert en la 

matèria que s’hagi triat.

5.- AVALUACIÓ 




Els criteris d’avaluació giraran entorn a la consecució dels següents punts: 

Seleccionar la informació precisa per a definir un estudi de mercat, indicant els criteris i 

procediments per a la seva elaboració. 

Identificar les variables que influeixen per a prendre decisions per tal de definir el tipus de viver 

que s’instal·larà en una zona. 

Descriure les característiques principals que determinen la zona d’ubicació d’un viver 

(topogràfiques, edafològiques, aigua, climatologia, accessos, transport,...) 

Determinar l’elecció de les espècies i varietats que es poden produir a un viver. 

Determinar les necessitats d’infraestructura per a elaboració del projecte d’un viver. 

Resoldre el càlcul dels recursos materials i humans, així com les necessitats de financiació, una 

vegada elaborat el pressupost. 

Seleccionar els sistemes de multiplicació en funció de les diferents espècies. 

Seleccionar el material vegetal més adequat, d’acord amb les espècies que es van a multiplicar. 

Interpretar les diferents accions de les substàncies que activen o aturen el desenvolupament en 

els vegetals. 

Organitzar la recollida del material vegetal. 

Preparar i conservar en condicions òptimes el material vegetal abans de la seva reproducció. 

Preparar i planificar les fases i els recursos necessaris per a realitzar la multiplicació de les 

plantes d’un viver. 

Determinar quins substrats són els més adequats als diferent cultius d’un viver, tenint en compte 

les seves característiques físiques, químiques i biològiques. 

Comparar i diferenciar els recipients de cultiu utilitzats als vivers. 

Confeccionar un calendari d’adobats dels diferents cultius d’un viver. 

Classificar la maquinària que s’empra en les aplicacions fertilitzants. 

Establir les dosis i freqüència de reg dels cultius d’un viver.



Elaborar un pla de prevenció i lluita per a controlar les plagues, malalties i males herbes dels 

cultius. 

Determinar les operacions de cultiu relacionades amb la poda de formació, pinçaments, 

entutorats, trasplantaments i repicats. 

Establir un pla de maneig, control i conservació de les instal·lacions. 

Analitzar els materials que intervenen en la construcció d’un hivernacle. 

Determinar i analitzar els aparells i sistemes que es fan servir per al control climàtic de les 

plantes en viver. 

Establir les tècniques de cultiu per a la implantació d’un cultiu a l’aire lliure. 

Enumerar les normes de qualitat establertes per a la selecció de les plantes cultivades. 

Explicar les característiques i criteris per a la classificació de les plantes. 

Determinar els procediments d’organització de comandes i de la preparació de la planta per a 

ser venuda. 

Elaborar un pla d’expedició, càrrega i transport de les plantes. 


a- El projecte del viver: 

– Documents previs. 

– Estudi econòmic i de viabilitat. 

– Zonificació. Determinació i característiques de cada zona. 

– Procés i fases de realització. 

b- Material de multiplicació i reproducció: 

– Època de recol·lecció. 

– Procediments de selecció, recol·lecció i transport del material vegetal. 

– Materials i mitjans necessaris. 

– Sanitat del material vegetal. 

– Organització de la recol·lecció i aprovisionament del material vegetal. 

c- Condicions de conservació del material recol·lectat. 

d- Multiplicació i reproducció específica:



– Propagació vegetativa. Característiques dels sistemes. 

– Reproducció sexual. 

– El cultiu “in vitro”. Característiques. 

– Planificació de les necessitats materials, treballs i mitjans necessaris per a la multiplicació de les 

plantes d'un viver. 

– Elaboració dels calendaris de treball per a realitzar la multiplicació de les plantes d'un viver. 

– Organització dels treballs de multiplicació de les plantes d'un viver. 

e- Tècniques de cultiu en viver: 

– Cultiu tradicional en terra lliure: preparació del sòl i planta. Plantació. Cuidats als cultius. 

Arrabassament. Preparació de la planta. 

– Cultiu en contenidor d'espècies llenyoses: sistemes. Materials i mitjans. Regs. Fertirrigació. 

Cuidats del cultiu. 

– Cultiu de plantes d'interior: característiques. Tècniques de cultiu. Materials i mitjans. 

– Plantes anuals i vivaces: materials i mitjans. Tècniques de cultiu. Planificació i organització dels 

treballs. 

– Plantes forestals: característiques. Producció a arrel descoberta o en envàs. Altres sistemes. 

Maneig dels cultius. 

f- Preparació i venda de les plantes: 

– Arrabassament, classificació i protecció de la planta per a la seva venda. 

– Presentació del producte. 

– Normes de qualitat, passaport sanitari. 

– Organització de la venda de plantes. 


➢ El procés d'avaluació a seguir i els instruments emprats per tal d'avaluar als alumnes del Bloc-I 

d'Unitats Teòriques, serà el següent:. 

Cada unitat didàctica s'iniciarà amb una Avaluació Inicial, que es durà a terme al començament de 

la unitat didàctica i consistirà en donar unes quantes qüestions d’exploració de nivell que 

coincideixen amb les activitats d’introducció – motivació plantejades a cada unitat didàctica. 

Continuarà amb una Avaluació Formativa, aquesta servirà per orientar al professor i alumnes sobre 

el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta avaluació ha d’ésser integrada al procés 

d’aprenentatge.



Es realitzarà a mesura que s’avanci en la unitat didàctica, per detectar els possibles problemes de 

comprensió, es basarà en: 

1- Seguiment i correcció de les activitats d’aula (les que s’han fet en grup i individualment). 

2- Realització de proves específiques: exposar un tema, resolució d’un exercici. 

3- Posades en comú del quadern de pràctiques, per seguir l’evolució que fan de les pràctiques 

desenvolupades. 

4- Exposicions per part dels alumnes dels treballs d’investigació i recerca proposats. 

5- Intercanvis orals amb els alumnes generant debats. 

6- Resolució de dubtes fent preguntes orals i individuals. 

7- Participació en les activitats complementàries. 

8- Autoavaluació. 

9- Coavaluació, mitjançant parelles tutorials. 

Per concloure es durà a terme una Avaluació Final, on es farà la comprovació dels objectius 

plantejats i que s’han aconseguit en l’acabament d’un procés. 

En el procés d’avaluació de l’alumne s’aplicarà el següent model: 

1. Conceptes: 65 % de la nota final. Comprenen els exàmens, que es basaran en les activitats 

realitzades i en els conceptes explicats a classe. Es preveu la realització d'exàmens parcials 

cada una o dues unitats didàctiques. En quant al format dels mateixos: es poden fer 

preguntes de desenvolupament, preguntes de resposta breu, preguntes en examen oral, 

preguntes tipus test, preguntes de vertader o fals, preguntes d'ompliment de documentació i 

preguntes de relacionar, així com a preguntes de resolució de supòsits pràctics amb 

problemes o de proves “visu”. A les diferents proves escrites quedarà reflectit el valor de 

cadascuna de les preguntes i com s'avaluarà. 

2. Els continguts procedimentals contaran un 25% de la nota final. Comprenen el dossier de les 

activitats complementàries, la presentació o exposició de treballs d'investigació i recerca, els 

exercicis proposats per a casa de reforç, i les activitats d'aula per a consolidar conceptes. 

Tots aquests procediments s’englobaran en Blocs-Procedimentals per poder ser avaluats 

3. Els continguts actitudinals es valoraran en un 10% de la nota final, a partir de l’actitud i 

capacitat individual en el treball i en equip, el comportament de l'alumne en classe, 

disposició en la recerca de material complementari a nivell individual i de grup, les 

participacions en els debats, les participacions en les pràctiques de camp, l’actitud crítica



davant qüestions plantejades, rigor i neteja en el treball d’investigació, claredat i ordre en la 

presentació de treballs, puntualitat en el lliurament de treballs o exercicis, puntualitat i 

assistència a classe. Tots aquests continguts actitudinals estaran englobats el dos Blocs- 

Actitudinals. 

S’avaluen tots els elements en joc en el procés d’ensenyament-aprenentatge (des de 

l’alumne, fins el professor i la mateixa programació). 

➢ El procés d'avaluació del Bloc- II ( pràctiques) es realitzarà mitjançant la realització i el 

seguiment de les pràctiques: 

1.Els alumnes hauran de seguir els protocols amb correcció. 

2.Dur a terme les realitzacions de les pràctiques encomanades. 

3.Realitzar el seguiment fotogràfic i escrit de les mateixes. 

4.Assistir a classe. 

5.Realitzar investigació damunt les mateixes. 

- Al dos BlocsI i II: 

L’assistència de l’alumnat és la condició necessària que permet tant l’aplicació de l’avaluació 

continua com la vigència de la matrícula en el cicle formatiu. 

Si l’alumne s’absenta de forma continuada i sense justificar durant un període superior al 10% de la 

càrrega horària del mòdul; o de forma discontinua durant un període superior al 15% de la càrrega 

horària del mòdul sense justificar: perdrà el dret a l’avaluació continua, perquè a més a més, serà 

una de les causes d’anul·lació d’ofici de la matricula del mòdul. 

L’alumne donat de baixa, tindrà l’opció de poder examinar-se del mòdul a les proves lliures que es 

realitzen al centre, havent-se matriculat amb antelació. 

5.4 Criteris de Qualificació 

La nota per aprovar el trimestre i el mòdul és de 5. 

➢ El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat del Bloc- I d'Unitats Teòriques, serà 

el de: en l’adquisició dels conceptes suposarà el 65% de la nota, els procediments el 25% i l’actitud 

el 10%.



-L’adquisició dels conceptes s’avaluarà amb la realització de proves escrites al llarg de cada 

trimestre; una vegada finalitzada una unitat didàctica es farà un examen que serà eliminat si es 

supera o iguala amb una nota de 4,5, sinó és així es podrà fer un examen de recuperació abans de 

finalitzar cada trimestre. Els diferents exàmens parcials realitzats a cada trimestre podran constar de 

diverses parts (especificades a l’apartat dels procediments d’avaluació), però no en té perquè estar 

constituït per tot allò especificat. 

A les diferents proves escrites quedarà reflectit el valor numèric de cadascuna de les preguntes i 

com s’avaluarà. Aquest 65% de la nota es repartirà entre els diferents exàmens realitzats durant el 

trimestre. 

La mitjana entre varies unitats didàctiques es farà a partir d'un 4,5 de nota. Si la nota està entre 4 - 

4,4 serà condicionant de fer mitjana, si en la resta d'exàmens aprovats s'ha tret un 6 o més de 6 de 

nota. 

-Els continguts Procedimentals es valoraran en diferents Blocs Procedimentals; el Bloc- a: amb la 

realització de les activitats complementàries proposades; el Bloc- b: amb la presentació de treballs 

d’investigació bibliogràfica; el Bloc- c: amb la relació d’exercicis i problemes que es prepararan 

durant el curs, i el Bloc- d: amb exercicis individuals de recerca proposats per a casa. 

Per al Bloc- b i Bloc- d, en determinats trimestres podrà avaluar-se a l'alumne amb un examen oral i 

amb la presentació del material. 

Per tal d'aprovar els Blocs-Procedimentals s'ha de treure una nota igual o superior al 4,5 una vegada 

s'ha fet la mitjana de tots els blocs; sinó no es farà mitjana amb la resta de continguts (conceptuals i 

actitudinals). Si algun dels exercicis, treballs o activitats del mateix bloc no són entregats suposarà 

un 0 de nota. 

El 25% de la nota dels continguts procedimentals es repartirà a parts iguals entre els diferents blocs 

que s'hagen treballat durant el trimestre (no sempre es treballaran tots els blocs en tots els 

trimestres). En algun trimestre algun dels blocs procedimentals pot tenir més pes del que pugui 

quedar repartit proporcionalment com s'ha dit abans. 

L’avaluació de cada procediment dels diferents blocs es farà entre una nota de 0 a 10, a excepció 

del material que s'haja entregat fora de termini, ja que només contarà de 0 a 5 de nota com a màxim. 

El material elaborat en els diferents Blocs Procedimentals i aprovat amb una nota de 4,5 o més, 

estarà ja avaluat, però, si un dels materials entregats està per davall d'aquesta nota, el treball, 

dossier o exercici s'haurà de presentar de nou per poder ser avaluat abans de finalitzar el trimestre.



Quan el material que realitzin els alumnes en els diferents Blocs Procedimentals (dosser sortides, 

treballs, recerques, exercicis,...) no sigui l'adequat i no s'hagi adequat a les normes de presentació 

establertes (mal presentat, continguts insuficients, copiar i pegar des d'Internet sense cap criteri, 

similitud de treballs entre companys, informació contrastada i no inventada, ortografia, etc.), el 

professor podrà retornar la feina perquè es torni a repetir i corregir allò indicat pel professor. 

Els treballs tenen un termini per lliurar-los. Els treballs presentats fora de termini acordat 

s’avaluaran únicament de 0 a 5 de nota com a màxim. 

-Els continguts Actitudinals s’avaluaran repartint el 10% entre el Bloc-A (5%) i el Bloc-B (5%), i 

s’especifiquen a continuació: 

Bloc- A Bloc- B 

-Comportament de l'alumne a classe, així com la 

motivació que té per aprendre, grau d'atenció. 

-Participació i interès en les practiques, debats, 

sortides de camp, activitats d'aula. 

-Recerca de material, capacitat crítica, 

originalitat en treballs. 

-Ordre i rigor en els treballs presentats (segueix 

normativa). 

-Puntualitat del lliurament del material. 

-Assistència i puntualitat a classe. 

El professor durà un registre on avaluarà de 0 a 10 els diferents apartats del Bloc-A i del Bloc-B, i 

es farà de forma individual per a cada alumne. 

L'Avaluació Zero podrà ser avaluada si el professor considera que és necessari, com per exemple, 

quan un alumne es negui a realitzar la prova a principi de curs. 

➢ El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat del Bloc-II d'Unitats Pràctiques, serà 

el de: en l’adquisició dels conceptes i memòria final suposarà el 70% de la nota, els procediments 

el 20% i l’actitud 10% 

La realització i seguiment fotogràfic i escrit en el quadern de camp. El quadern de camp podrà ésser 

revisat pel professor en qualsevol moment. Al final de les pràctiques s'entregarà una memòria final 

que constarà de 60 pàgines com a mínim i seguint les indicacions del treball. 

La memòria inclourà totes les pràctiques realitzades. 

Es valorarà la investigació i el seguiment fotogràfic així com la bona presentació.



La nota serà el resultat de la realització de les mitjanes dels conceptes, procediments i actituds i serà 

sobre 10. 

Per aprovar el mòdul de Gestió de la producció s'hauran d'aprovar els dos blocs, i no es farà 

la mitjana del Bloc- I i el Bloc- II si no s'ha tret 4,5 o més. 

*Nota: aquest mòdul no guarda la normativa establerta pel departament, es considera un mòdul 

com excepció a la norma, ja que queda dividit en dos blocs (Bloc-I part Teòrica i Bloc- II part 

Pràctica)., la qual cosa ens obliga a que tinguin més pes els continguts al Bloc- I, i els procediments 

al Bloc- II. 

5.5 Recuperació del Mòdul. 

Per aprovar el Bloc-I (part teòrica): al finalitzar cada trimestre es farà una prova de recuperació de 

les unitats didàctiques no superades durant el període. 

Si a l’alumne li ha quedat suspesa alguna avaluació, degut als continguts conceptuals, s’haurà 

d’examinar per març de les unitats didàctiques que en té suspeses, fent un examen de recuperació, 

guardant-se la nota de les unitats que en té aprovades durant el curs (>4,5 nota perquè feia mitjana). 

La nota final per a provar el mòdul serà de 5. 

La recuperació de l’avaluació dels procediments es realitzarà també a final de curs (pel març), 

presentant el material que va quedar suspès o pendent de lliurar. 

Als alumnes que els hi quedi suspès el mòdul al finalitzar el curs en març, tindran la possibilitat 

d’examinar-se al juny en un examen extraordinari, per la qual cosa es realitzarà un examen acord 

als continguts desenvolupats al llarg del curs. L'alumne s'examinarà de totes les unitats didàctiques 

pendents i també haurà d'entregar els treballs i dossiers no presentats durant el curs. 

Així mateix, l'alumne també realitzarà una prova escrita relacionada amb els continguts 

procedimentals estudiats durant el curs al mòdul, on podran demanar-se diferents activitats, com per 

exemple: exercicis de càlcul, preguntes relacionades amb les pràctiques de camp i d'aula, supòsits 

pràctic, preguntes en referència a les visites realitzades, etc. 

En el cas del Bloc- II, la recuperació es realitzarà mitjançant una prova Teorico pràctica havent de 

resoldre un exercici o supòsit pràctic d'una finca i uns determinats conreus amb unes necessitats 

indicades.




L’alumne s’haurà d’examinar de totes les unitats didàctiques, no se guarden les notes obtingudes al 

llarg d’anteriors convocatòries. 

Es realitzarà un examen d'acord als conceptes estudiats, també es desenvoluparà una prova teòric 

pràctica (visu, problemes, identificacions, etc.) tenint en compte els continguts procedimentals 

realitzats. 

La nota per aprovar serà de 5.




➢ Maquinària i eines pròpies del treball d’un viver: tractors, motocultors, plantadores i 

sembradores, navalles d’empeltar, tisores de poda de diversos tipus, xerracs, màstic, ràfia, 

abonadores, mescladores de substrats, malles antipulgó i malles d’ombries, grapes, màquina 

d’entutorar. 

➢ Equips i taules de propagació: taules d’arrelament i de llavorer, cossiols de diferents mides, 

safates d’alvèols i sense, contenidors i equips de drenatge. 

➢ Equips i mitjans per a la multiplicació in vitro: termòstats, autoclaus, mesuradors de pH i 

CE. 

➢ Instal·lacions cobertes per al cultiu: hivernacles, túnels d’aclimatació, umbracles, llits 

calents, caixoneres i càmeres de cultiu. 

➢ Equips i sistemes de reg: sistemes de distribució, goteig, nebulització, aspersió i equips de 

fertirrigació. 

➢ Materials per a la reproducció, propagació i producció: llavors, material vegetal (esqueixos, 

estaquetes, patrons, ...), substrats (perlita, vermiculita, escorça de pi, turba rossa, arena,...), 

productes fitosanitaris, productes hormonals, adobs sòlids, líquids i de lenta alliberació, 

herbicides, tutors, cinta d’entutorar. 

➢ Material de laboratori: forn, gelera, balança de precisió, reactius, paper de vidre, aigua 

destil·lada, aigua oxigenada, vinagre, lleixiu, garbell, plaques petri, paper de filtre, gots 

precipitats. 

➢ Biblioteca del departament i de l’institut. 

➢ Bibliografia utilitzada i bàsica per a l’alumnat: 

– Jiménez, R. y Caballero, M. El cultivo industrial de plantas en maceta. Ediciones de 

Horticultura, 1990. 

- Ruano Martínez, J. Rafael. Viveros Forestales. Ediciones Mundi-Prensa, 2002. 

– Vidalie, H. Producción de flores y plantas ornamentales. Ediciones Mundi-Prensa, 2001. 

– Salmerón, J. Las flores y su cultivo. Ministerio de agricultura, pesca y alimentación, 

1996. 

– Fuentes Yagüe, J.L. Botánica agrícola. Ediciones Mundi-Prensa, 1998. 

– Fuentes Yagüe, J.L. Curso de riego para regantes. Ediciones Mundi-Prensa, 1998. 

– Fuentes Yagüe, J.L. Técnicas de riego. MAPA. Mundi-Prensa, 1996.



– Alomar, G., Mus, M, i Rosselló, J.A.. Flora endèmica de les Balears. Consell Insular de 

Mallorca, 1997. 

– Peñuelas, J.L, y Ocaña, L. Cultivo de plantas forestales en contenedor. Ediciones M-P, 

2000. 

– Reproducció de planta autòctona per a l’ús en repoblacions forestals, paisatgisme i 

jardineria. Documents tècnics de conservació. Govern de les Illes balears. 

Conselleria de Medi Ambient. 

– Producción de planta ornamental y forestal. Semillas de árboles y arbustos. Centro 

Nacional de Capacitación, 1998. 

– Salmerón, R., El sector ornamental. 

– Besnier, F. Semillas. Biología y tecnología. Ed. Mundi-Prensa, 1989. 

– Margara. J. Multiplicación vegetativa i cultivo in vitro. Ediciones Mundi-Prensa, 1988. 

– Sanchís, R. Las semillas. Ed. de Vecchi. 

– Raymond, A.T. Producción de semillas de plantas hortícolas. Ed. M-P. 

– Hartmann, H. i Kester, D.E. Propagación de plantas. Principios y prácticas. Compañía 

Editorial Continental. México, 1998. 

– Nicolas., J.P, y Roche-Hamon, Y. El Vivero. Ediciones Mundi-Prensa, 1999. 

– Duran,J., Diccionari de plantes de jardí. Edicions 62, 1997. 

– Press,B., Guia de campo flores silvestres de Europa. Editorial Cúpula. 

– Dominguez Vivancos, A., Fertirrigación. Ediciones Mundi-Prensa, 1996. 

– Serrano Cermeño, Z., Técnicas de invernadero. Ed. Zoilo Serrano,1990. 

– Urbano,P. Tratado de fitotecnia general. Ediciones Mundi-Prensa, 1995. 

– Bovey, R. La defensa de las plantas cultivadas. Ediciones Omega, 1989. 

– Tykac, J. Arbustos ornamentales. Ed. Susaeta, 1993. 

– Del Cañizo, J.A. i González, R. Jardines. Ed. Mundi-Prensa, 1994. 

– Planes, S. Plagas y enfermedades de jardines. ED. Mundi-Prensa,1994. 

– Manual para la correcta aplicación de los plaguicidas. Junta de Andalucia.



– Liñán, C. Vademecum de productos fitosanitarios, 2000. 

– Laborda, R., i Santaballa, E. Apuntes de protección de cultivos. Medios de lucha. 

Universitat Politècnica València. Servicio de publicaciones, 1992. 

– Laborda, R., i Santaballa, E. Apuntes de protección de cultivos. Los agentes nocivos. 

Universitat Politècnica València. Ed. Servicio publicaciones, 1993. 

– Laborda, R., i Santaballa, E. Plagas y enfermedades de los cítricos. Universitat 

Politècnica València. Ed. Servicio publicaciones, 1994. 

– García, F., Ferragut, F. i Costa, J. Plagas agrícolas. Insectos endopterigotos. Universitat 


– García, F., Ferragut, F. i Costa, J. Plagas agrícolas. Insectos exopterigotos y ácaros. 

Universitat Politècnica València. Ed. Servicio publicaciones. 

– Miró, M., Osca J.M. i Castell, V. Fitotecnia general. Climatología. Universitat 


– Alonso, E. Sustratos. Universitat Politècnica de València. 

– Ansorena, J. Sustratos. Propiedades y caracterización. Ed. Mundi-Prensa, 1992. 

– Penningsfeld, F. i Kurzmann,P. Cultivos hidropónicos y en turba. Ed. M-P, 1983. 

– Guerrero, F. i Masaguer, A. Sustratos artificiales: bases para su utilización. Universidad 

Politécnica de Madrid, 1998. 

– MacMillan, P. La multiplicación de las plantas (guia práctica de la jardinería). Ediciones 

Folio, 1990. 

– Mainardi, F. El calendari del jardinero. Ed. de Vecchi, 1999. 

– Alonso, E. Letargo y almacenaje. UPV. Servicio publicacions. 

– Santacana, J., i López, J.M. Mezclas de productos fitosanitarios. Ministerio de 

Agricultura, 1971. 

➢ Publicacions tècniques i fulletons divulgatius. 

➢ Material informàtic del departament: ordinadors, impressores i programes. 

➢ Presentacions Power-Point, transparències, diapositives. 

➢ Serà indispensable la realització de vàries activitats complementàries fora del nostre centre.



7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS 

Durant aquest curs es preveu que es duguin a terme aquestes activitats complementàries fora del 

centre, associades al mòdul de Gestió i Organització de la Producció de Plantes i que estan 

relacionades amb els continguts exposats anteriorment: 

1- Vivers Iniciador: 

conèixer el procés de un viver productor en llavorers. Conèixer la 

planificació de la recol·lecció i emmagatzematge dels cultius. Observar la presentació del 

producte que surt a la venda. Conèixer les operacions de manteniment dels cultius. U.D-3 

2- Viver Generalitzat 

(interior, temporada i exterior): veure com fan la reproducció i 

multiplicació d’aquestes plantes. Quines tècniques de cultiu utilitzen. Les instal·lacions i la 

ubicació del viver. La comercialització dels productes. U.D-1 

3- Viver Forestal i de planta autòctona- MENUT: 

conèixer el funcionament d’un viver forestal, 

així com les tasques de recollida de material vegetal per poder posteriorment reproduir-lo. 

U.D-2 

4- Planta de Compostatge: 

conèixer com una empresa realitza el procés de compostatge amb 

els residus vegetals procedents de les poblacions properes. Tècnica del compost. Sortides en 

el mercat. U.D-6 

5- Empresa de reproducció de cultiu 

in vitro: 

observar i conèixer el procés de multiplicació in 

vitro, amb les diferents etapes, medis de cultiu utilitzats, esterilitzacions al laboratori, etc. 

U.D-4 

6- Hidropònic: 

poder veure el funcionament i la tècnica d’una empresa agrícola que produeix 

amb cultiu sense sòl. U.D-11 

7- Finca d’Agricultura Ecològica: 

conèixer el funcionament d’una de les més importants 

finques agrícoles a Mallorca que produeixen agricultura ecològica. Gestió de la finca, cultius 

que realitzen a l’any, preparació dels cultius i manteniment, beneficis trets, venda als 

mercats, etc. U.D-8 

Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en aquest mòdul, 

deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que tinguin un valor decisiu en la 

programació del mòdul.



De cadascuna d’aquestes Activitats Complementàries, quinze dies abans de la seva realització es 

presentarà al Departament d’Activitats Agràries una Unitat Didàctica (fitxa) especificant: durada; 

persona de contacte; professor que prepara l’activitat; professors que li acompanyen; els mòduls 

professionals implicats; objectius; descripció; documentació i materials necessaris; observacions;... 

De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un treball o 

dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina. 

Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques relacionades 

amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida. 

-Les Activitats Complementàries seran avaluades dins dels continguts procedimentals. 

-Les Activitats Complementàries seran obligatòries i avaluables per a l'alumne.




Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientadora en les sessions de 

tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientadora del centre. 

Es considerà la transversabilitat dels cultius que es realitzen durant l'any, així com les labors 

culturals derivades del manteniment dels cultius dels altres anys, com són: 

manteniment del sòl de cultiu o no cultiu en el viver d'exterior 

podes de formació 

repicat d'arrels i recepat de frondoses 

repicat a cossiol o contenidors 

muntatge i desmuntatge del sistema de reg per degoteig i manteniment



9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 




CIFP JOAN TAIX 

C/ Sagasta, s/n – 07420 SA POBLA 

Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL 

DEPARTAMENT FOL 

CURS Segon Recursos Naturals 

CICLE CFGS Gestió i Organització Recursos Naturals 

CLAU ACA 32 

PROFESSOR 

Joan Fiol Reynés



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

ÍNDEX 


TERMINALS) 



















Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


TERMINALS) 

1. Detectar les situacions de risc més habituals a l'àmbit laboral que poden afectar a la seva 

salut i aplicar les mesures de protecció i prevenció adients. 

2. Valorar la importància que té la prevenció d'accidents laborals i malalties professionals en 

la millora de les condicions de salut i qualitat de vida. 

3. Estudiar situacions de risc i d'accident i aplicar les mesures sanitàries bàsiques 

immediatament en el lloc de l'accident. 

4. Interpretar la legislació laboral i diferenciar els drets i obligacions que se deriven de les 

relacions laborals. 

5. Diferenciar les principals modalitats de contractació laboral i les prestacions de la 

Seguretat Social. 

6. Valorar la importància dels òrgans de representació dels treballadors i dels empresaris. 

7. Saber triar un itinerari formatiu- professional, una vegada identificats els seus interessos i 

capacitats. 

8. Diferenciar els procediments d'inserció laboral com a treballador autònom o assalariat. 

9. Valorar la importància d'adquirir una formació polivalent per saber adaptar-se a les 

modificacions productives i als diferents entorns laborals.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


2.1.- La Seguretat Social. 

– Estructura del sistema de la Seguretat Social 

– Obligacions d'empresaris i treballadors 

– Acció protectora 

– Protecció per desocupació 

2.2.- Seguretat i Salut en el treball 

– La feina i la salut. 

– Possibles danys a la salut del treballador. 

– Drets i deures en matèria de prevenció 

– Responsabilitat i sancions 

– Normativa 

– Organismes públics 

2.3.- Riscs laborals 

– Riscs laborals: generals i específics 

– Riscs lligats a les condicions de seguretat 

– Riscs lligats a condicions mediambientals 

– Riscs ergonòmics i psicosocials 

2.4.- Mesures de prevenció i protecció 

– Mesures de prevenció 

– Principis i tècniques de prevenció 

– Mesures de protecció 

– Senyalització de seguretat 

– 

2.5.- Gestió de la Prevenció 

– Avaluació de riscs 

– Control i gestió de risc 

– Gestió de la prevenció 

– Organització de la prevenció 

– Representació dels treballadors en Prevenció de Riscs

2.6.- Pla de prevenció de riscs laborals 

– Pla de prevenció 

– Vigilància de la Salut 

– Col·lectius específics 

– Pla d'auto-protecció 

– Protecció davant del foc 

2.7.- Primers Auxilis 

– Actuació en una situació d'emergència 

– Urgència mèdica 

– Classificació dels ferits 

– Tècniques de primers auxilis 

2.8.- La relació laboral 

– Dret laboral i relacions laborals 

– Fons del dret laboral 

– Drets i Deures 

2.9.- El Contracte de treball 

– Contracte i capacitat per contractar 

– Forma i validesa del contracte 

– Modalitats de contracte. 

– Contractes indefinits 

– Contractes temporals 

– Empreses de treball temporal 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

2.10.- Organització del treball i vida familiar 

– Jornada de treball 

– Descansos i festius 

– Vacances i permisos 

– Conciliació de la vida laboral i familiar 

– Beneficis en les noves organitzacions

2.11.- La Nòmina 

– El salari 

– La Nòmina 

– Percepcions subjectes a cotització 

– Percepcions excloses de cotització 

– Deduccions. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

2.12.- Modificació, suspensió i extinció del contracte de treball. 

– Modificació de les condicions de treball. 

– Mobilitat funcional 

– Mobilitat geogràfica 

– Suspensió del contracte. 

– Extinció del contracte. 

– Dret processal social. 

– Elaboració de quitances 

2.13.- Representació dels treballadors 

– Participació a l'empresa 

– Representació col·lectiva unitària 

– Representació col·lectiva sindical 

– Conveni col·lectiu 

– Conflictes col·lectius 

2.14.- Itineraris professionals 

– Formació Professional 

– Itineraris formatius 

– Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals 

– Formació Professional per a l'ocupació 

– Opcions 

2.15.- Procés de cerca de feina 

– Fonts de cerca 

– Selecció d'ofertes 

– Currículum vitae 

– Treballar a Europa 

– Carta de presentació 

– Proves i tests 

– Dinàmiques de grup 

– Entrevista de selecció 

2.16.- Carrera professional 

– La carrera professional 

– El coneixement personal 

– Opcions professionals 

– Anàlisi de l'objectiu professional



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

Seqüenciació i temporalització: 

– Les unitats didàctiques 1, 2, 3, 4, 5 , 6 i 7 es donaran el primer trimestre. 

– Les unitats didàctiques , 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16, es donaran el segon 

trimestre.

Unitat 

didàctica 

nº 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


DIDÀCTIQUES. 

Sessions 

previstes 


efectives 

1 5 La Seguretat Social 

Del 24 de setembre al 8 d'octubre 

2 5 Seguretat i salut en el treball 

De 9 d'Octubre al 22 d'octubre 

3 4 Els riscs laborals 

Del 23 d'octubre al 5 de novembre 

4 4 Mesures de prevenció i protecció 

Del 6 de novembre al 19 de novembre 

5 4 Gestió de la Prevenció 

Del 20 de novembre al 3 de desembre 

6 4 Pla de prevenció de riscs laborals 

Del 4 de desembre al 13 de desembre 

7 4 Primers auxilis 

Del 14 de desembre al 21 de desembre 

8 4 La relació laboral 

Del 7 de gener al 17 de gener 

9 4 Contracte de treball 

Del 18 de gener al 1 de febrer 

10 4 Organització del treball i la vida familiar 

Del 4 de febrer al 11 de febrer 

11 4 La Nòmina 


12 4 Modificació, suspensió i extinció del contracte 


13 4 Representació dels treballadors 

Del 1 de març al 7 de març 

14 4 Itineraris professionals 


15 4 Procés de cerca de feina 


16 3 Carrera Professional 


Primera 

Primera 

Primera 

Primera 

Primera 

Primera 

Primera 

Segona 

Segona 

Segona 

Segona 

Segona 

Segona 

Segona 

Segona 

Segona



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461

IES JOAN TAIX 


Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Seguretat Social Nº SESSIONS 5 BLOC 


– Conèixer l'origen de la Seguretat Social 

– Saber quins son les obligacions d'empreses i treballadors 

– Identificar les característiques de l'acció protectora de la Seguretat Social 

– Reconèixer els diferents models de protecció per a la desocupació 

CONCEPTES 

– Estructura del sistema de la Seguretat Social 

– Principals obligacions d'empresaris i treballadors 

– Acció protectora de la Seguretat Social 

– Protecció per desocupació 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Discussió sobre la finalitat i importància de la Seguretat Social. 

– Comprensió del sistema de cotització i el seu càlcul 

– Complementació de documents de sol·licitud de prestacions. 

– Requisits, drets i obligacions derivats de les principals prestacions. 

– Càlcul de diferents prestacions. 

– Utilització i consulta de la legislació de la Seguretat Social. 

–



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Cercar en diferents convenis col·lectius les prestacions per incapacitat 

– Lectura a Internet de la pàgina web de: INSS, IMSERSO, IBAS... 

S' avaluarà als alumnes d'acord amb els següents criteris d'avaluació: 

• Saber emplenar documents de sol·licitud de prestacions de la Seguretat Social. 

• Distingir els drets i obligacions derivades de les cotitzacions a la Seguretat Social. 

• Identificar i diferenciar les diferents prestacions i requisits per tenir dret a elles. 

• Conèixer els drets i deures de treballadors i empresaris en matèria de Seguretat 

Social. 

ACTITUDS OBSERVACIO 

• Respecte cap a les obligacions de l'empresari. 

• Actitud positiva i responsable respecte a les seves cotitzacions a la Seguretat 

Social como a treballador 

• Mostrar interès per conèixer el marc legal de la Seguretat Social. 

• Prendre consciencia de que les prestacions de la Seguretat Social van 

modificant-se en funció de la sensibilitat dels legisladors 

• Valorar les fites aconseguides en les prestacions de la Seguretat Social. 

• Valorar la importància dels òrgans administratius per gestionar el sistema de la 

Seguretat Social.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Seguretat i Salut en el Treball Nº SESSIONS 5 BLOC 


• Identificar el concepte de salut. 

• Distingir la normativa en matèria de prevenció de riscs laborals. 

• Reconèixer els conceptes i principis bàsics de l'activitat preventiva. 

• Saber quines son les principals tècniques de prevenció. 

• Identificar els drets i deures de treballadors i empresaris en matèria de salut laboral. 

• Diferenciar l' accident de treball de la malaltia professional. 

CONCEPTES 

• El treball i la salut: marc jurídic. 

• Conceptes bàsics de prevenció de riscs laborals. 

• Danys a la Salut del treballador 

• Drets i Deures en Prevenció. 

• Responsabilitats i sancions 

• Marc normatiu bàsic 

• Organismes públics. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

• Anàlisis dels factors que afecten a la salut laboral. 

• Identificació d'activitats que impliquen un risc laboral. 

• Identificació de les diferents tècniques de prevenció aplicable. 

• Diferenciació dels conceptes bàsics en salut laboral. 

• 

• Fer un esquema relacionant els distints drets i obligacions del 

treballador i de l'empresari. 

• Identificar les distintes formes de participació del personal en l' acció 

preventiva. 

• Elaborar un llistat de malalties professionals i altre de possibles 

accidentes de treball.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


- Llegir sentencies del Tribunal Central del Treball sobre accidents de treball. 

– Navegar dins la pàgina web de l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el 

Treball. • Conèixer i saber utilitzar els diferents tipus de normes aplicables en matèria de 

prevenció de riscs laborals. 

• Utilitzar correctament els conceptes bàsics de la prevenció de riscs laborals. 

• Reconèixer els principis de la prevenció de riscs i saber aplicar-los. 

• Identificar les condicions de treball existents en una activitat, els seus riscs i 

tècniques de prevenció. 

• Distingir els drets i obligacions que corresponen a treballadors i empresaris en 

matèria de prevenció de riscs laborals. 

• Diferenciar la malaltia professional de l' accident de treball. 


• Valoració positiva de la salut laboral. Preocupació per aconseguir un equilibri i 

benestar en el treball.. 

• Acceptar positivament les normes establertes sobre seguretat i higiene. 

• Tenir interès per conèixer els drets i deures en matèria de prevenció de riscs 

laborals 

• Despertar preocupació per els índexs d'accidents laborals del país. 

•



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Els riscs laborals Nº SESSIONS 4 BLOC 


• Comprendre que el treball pot ocasionar problemes de salut. 

• Identificar els tipus de riscs laborals que poden existir en un lloc de feina 

• Conèixer els efectes que provoquen els diferents riscs. 

• Aprendre a actuar per evitar que els rics se converteixin en danys per a la seva salut. 

• Valorar la importància de la prevenció dels riscs laborals. 

• Detectar las situacions de risc més habituals en l' àmbit laboral que puguin afectar a la seva salut i aplicar les mesures de protecció i 

prevenció. 

CONCEPTES 

– Riscs laborals: generals i específics. 

– Anàlisi dels riscs lligats a condicions de seguretat 

– Anàlisi dels riscs lligats a condicions mediambientals 

– Anàlisi dels riscs lligats a condicions ergonòmiques i psicosocials 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

• Debat sobre els drets i deures que genera una relació laboral, en 

matèria de salud laboral. 

• Avaluació de diferents riscs i proposta de las mesures de prevenció a 

adoptar. 

• Estudi de la importància de l'ergonomia en el disseny del lloc de 

treball i la seva repercussió en la salut del treballador. 

• Anàlisis dels factors que afecten a la salut laboral. 

• Identificació de treballs que impliquen un risc laboral. 

• Identificació de les diferents tècniques de prevenció aplicables. 

• Elaboració d'un mapa de riscs de l' aula o del taller.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Consulta de la pàgina web del I.N.S. H. T. 

– Debat sobre assetjaments i marginacions 

ACTITUDS OBSERVACIO 

• Mostrar interès per conèixer el marc legal de la prevenció de 

riscs laborals. 

• Actitud crítica davant la discriminació i mobbing laboral. 

• 

• Valoració positiva de la salut laboral. 

• 

• Preocupació per aconseguir un equilibri i benestar en el treball 

• Respecte per les normes legals i les mesures de prevenció. 

: 

• Interpretar i saber aplicar correctament las fonts del dret laboral, en 

matèria de salut laboral, especialment la llei de prevenció de riscs 

laborals i principals Decrets que la desenvolupen. 

• Identificar i diferenciar els diferents tipus de riscs laborals. 

• Conèixer els drets i deures dels treballadors i empresaris davant 

als diferents tipus de riscs. 

• Saber realitzar una avaluació de riscs per establir mesures de 

protecció. 

• Identificar les normes legals i procediments a aplicar davant cada un 

dels riscs.. 

•



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Mesures de prevenció i protecció Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb la seguretat i salut en el treball 

– Identificar els tipus de riscs laborals existents i els possibles danys derivats de la feina. 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Mesures de prevenció 

– Principis i tècniques de prevenció 

– Mesures de protecció 

– Senyalització de seguretat • Anàlisis de les distintes fases que se realitzen a l'hora d'avaluar un risc 

• Descripció de les actuacions preventives i de protecció de riscs, que 

permeten disminuir les seves conseqüències 

• Identificació de les mesures de prevenció o de protecció que es tenen 

que adoptar davant de cada un dels riscs laborals. 

• Definició d'un pla d'actuació davant de riscs concrets de la futura 

activitat professional dels alumnes. 

• Elaboració d'un quadre amb els distints recursos que té l' empresari 

per organitzar l' acció preventiva



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


- Fer un esquema per diferenciar les característiques de la malaltia professional, i 

l'accident de treball. 

• Descriure els processos d'implantació de mesures de prevenció. 

• Conèixer cóm se realitza una avaluació de riscs i identificar les 

passes a seguir. 

• Identificar les diferents opcions de l'empresa per organitzar l' acció 

preventiva i saber quina s'ha d'aplicar en cada cas. 

• 


• Acceptar les normes per a la prevenció i protecció dels 

treballadors. 

• Respectar i tenir cura de l' us i manteniment dels medis de 

protecció davant dels riscs. 

• Interès per millorar les condicions de treball i reduir els factores 

de risc. 

• Valorar la importància de la labor dels tècnics de prevenció de 

riscs laborals.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Gestió de la Prevenció Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Conèixer i valorar els fonaments jurídics en matèria de prevenció de riscs laborals. 

– Conèixer les normes bàsiques de l'Estat espanyol en matèria de prevenció de riscs laborals 

CONCEPTES 

– Avaluació de riscs 

– Control i gestió del risc 

– Gestió de la Prevenció 

– Organització de la Prevenció. 

– Representació dels treballadors en matèria preventiva 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

• Elaboració d'un quadre amb els distints recursos que té l' empresari 

per organitzar l' acció preventiva. 

• Utilització de símbols en la prevenció de riscs laborals. 

• Confecció i col·locació a l'aula i tallers d'aquelles mesures de 

prevenció que puguin faltar. 

• Actuació en els tallers, aules, laboratoris d'acord amb les normes de 

prevenció i protecció de riscs. 

.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Fer un mural d'Informació de les Condicions de treball. 

– Fer un esquema de les titulacions de prevenció en riscs laborals. 

– 

– Distingir les distintes formes de senyalització en matèria de prevenció 

de riscs laborals i identificar el significat de cada una de las senyals. 

– Saber que son els equips de protecció individual, característiques i 

obligacions de treballadors i empresaris. 

– 


-Valorar la importància de la feina dels tècnics de prevenció de riscs 

laborals i l 'establiment d'uns servicis de prevenció en les empreses. 

- Tenir consciencia de la necessitat de protegir especialment a col·lectius 

sensibles, como menors d'edat, dones embarassades, treballadors 

temporals i contractats a través d'empreses de treball temporal.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Pla de prevenció de riscs laborals Nº SESSIONS 4 BLOC 


- Conèixer les causes que són origen d'accidents deguts a llocs de treball, equips, productes i instal·lacions i l'actuació davant seu per evitar-les. 

CONCEPTES 

– Pla de prevenció 

– Vigilància de la Salut 

– Atenció a col·lectius específics 

– Pla d'auto-protecció, Pla d'actuació en emergències i pla d'evacuació. 

– Protecció davant el foc 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Analitzar les característiques de funcionament de les eines i màquines. 

– Estudiar els mitjans de senyalització i manteniment.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


- Fer un debat sobre el dret a la intimitat. 

– Fer un debat sobre un pla d'actuació en emergències d'una Refineria. 

- Identificar i diferenciar distints sistemes de senyalització. 

– Conèixer i interpretar els plans de prevenció. 


- Actitud crítica davant els perills de la utilització de maquinaria. 

– Mostrar interès pel coneixement d'un pla d'emergències, un pla d'evacuació 

i senyalització i protecció davant el foc.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Primers auxilis Nº SESSIONS 4 BLOC 


• Saber actuar davant una situació d'emergència en l' empresa. 

• Distingir distints graus de gravetat davant una víctima d'accident de treball. 

• Conèixer els tràmits a seguir desprès d'un accident de treball 

• 

CONCEPTES 

– Actuació davant una situació d'emergència 

– Urgència mèdica i primers auxilis 

– Classificació dels ferits 

– Tècniques de primers auxilis, en funció de les lesions 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– - Discussió sobre la importància de la RCP 

- Anàlisi sobre la tècnica dels primers auxilis



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Fer un esquema de les principals situacions que cal conèixer de pràctica de primers 

auxilis 

– Fer pràctiques de RCP 

– Mostra interès per conèixer la tècnica de la RCP 

– Valorar la importància de donar unes primeres cures 

– Identificar las situacions correctament i saber donar una primera assistència 

– Saber com es fa una RCP 




Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL La relació laboral Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Conèixer l'origen del dret del treball 

– Saber quins son els drets i deures dels treballadors i empresaris. 

– Identificar les fonts del dret laboral 

Reconèixer un contracte de treball 

– El Dret Laboral i les relacions laborals 

– Les fonts del Dret de Treball. 

– Principis d'aplicació del dret laboral 

– Drets i deures 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Anàlisi de la situació laboral actual 

– Anàlisi del marc jurídic laboral en Espanya 

– Estudi de les relacions laborals 

– Investigació de les avantatges i inconvenients de cada modalitat de 

treball 

– Complementació de models de treball



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Complimentar esquemes de grau de parentiu 

– Analitzar els drets i deures de cada relació laboral 

– Diferenciar drets i deures de la relació laboral 

– Conèixer drets i deures dels treballadors i empresaris. 


– Mostrar interès per conèixer el marc legal de les relacions laborals. 

– Actitud crítica davant totes les formes de discriminació laboral 

Agafar consciència de que el treball temporal és el més habitual.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL El Contracte de treball Nº SESSIONS 4 BLOC 


Identificar les fonts del dret laboral 

– Reconèixer un contracte de treball 

CONCEPTES 

– El contracte i capacitat per contractar 

– Forma i validesa del contracte de treball 

– Modalitats contractuals 

– Contractes indefinits 

– Contractes temporals 

– Empreses de treball temporal i pactes contractuals 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Anàlisi de la situació laboral actual 

– Anàlisi del marc jurídic laboral en Espanya 

– Estudi de les relacions laborals 

– Investigació de les avantatges i inconvenients de cada modalitat de 

treball 

– Complementació de models de treball 

– Comentari de noticies sobre distintes modalitats de contracte. 

- Comentari de noticies sobre distintes modalitats de contracte.

– Complimentar modalitats de contracte 

– Analitzar els drets i deures de cada relació laboral 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


- 

– Diferenciar drets i deures de la relació laboral 

– Conèixer drets i deures dels treballadors i empresaris. 

– - Conèixer les distintes modalitats de contractació 


– Mostrar interès per conèixer el marc legal de les relacions laborals. 

– Actitud crítica davant totes les formes de discriminació laboral 

– Agafar consciència de que el treball temporal és el més habitual.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Organització del treball i vida familiar Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Conèixer els diferents tipus de jornada de treball. 

– Conèixer el dret a gaudir del descans i dels festius que pertoquen 

– Recordar les normatives sobre mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar 

CONCEPTES 

– La jornada de treball. 

– Descansos i festius 

– Vacances i permisos 

– Mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar. 

– Beneficis per als treballadors 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Discussió sobre la importància de les mesures de conciliació de la vida 

familiar i laboral. 

– Anàlisi sobre la legislació actual



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Fer un esquema de les principals situacions que donen dret a acollir-se a les noves 

mesures de conciliació de vida familiar i laboral 

– Fer pràctiques de supòsits de sol·licitud de acollir-se a les mesures de Conciliació 

– Mostra interès per conèixer la normativa 

– Valorar la importància de la nova legislació. 

– Identificar las situacions que donen dret a beneficiar-se de la llei correctament 




Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL La Nòmina 

OBJECTIUS 

funcionaris 

DIDÀCTICS 

– Conèixer distintes formes de salari. 

– Diferenciar distintes jornades de treball 

– Identificar distints permisos retribuïts 

– Diferenciar el salari base dels complements salarials 

– El salari 

– La Nòmina 

– Percepcions subjectes a cotització 

– Percepcions excloses de cotització 

– 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 


PROCEDIMENTS 

– Discussió sobre procediments de pago de salaris 

– Complementació de rebuts salarials 

– Debat sobre la forma d'assignar categories i funcions 

– Debat sobre la reducció de jornada i les hores extraordinàries



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


– Emplenar una nòmina fictícia 

– Discussió sobre les distintes jornades de treball 

– Discussió sobre els complements salarials a l'empresa privada i pública. 

– Distingir correctament els conceptes salarials 

– Identificar i diferenciar distintes jornades de treball 

– Saber emplenar nòmines senzilles d'acord amb la normativa 

– Identificar i diferenciar complements salarials i deduccions 


– Mostrar interès per conèixer el marc legal que regula el salari i la jornada. 

– Actitud crítica davant la discriminació salarial 

– Mostrar interès per conèixer els drets i deures dels treballadors 

– Mostrar interès per conèixer les cotitzacions a la Seguretat Social.

Q 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461

UNITAT DIDÀCTICA Nº 12 TÍTOL Modificació, suspensió i extinció del contracte Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Comprendre les modificacions que poden fer-se en el contracte de treball 

– Conèixer les causes d'interrupció de la relació laboral 

– Comprendre la importància de poder demanar una excedència. 

CONCEPTES 

– Modificació de les condicions de treball 

– Mobilitat funcional. 

– Mobilitat geogràfica. 

– Suspensió del contracte. 

– Extinció del contracte 

– Dret processal social 

– Elaboració de quitances 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Complementació de rebuts salarials 

– Debat sobre la forma d'assignar categories i funcions 

– Debat sobre la reducció de jornada i les hores extraordinàries


– Discussió sobre les distintes jornades de treball 

– Discussió sobre els complements salarials a l'empresa privada i pública. – Identificar i diferenciar complements salarials i deduccions 

– Conèixer els drets de cada categoria professional 

– Conèixer els efectes d'una modificació, suspensió i extinció del contracte de treball. 


– Mostrar interès per conèixer les cotitzacions a la Seguretat Social. 

– Agafar consciència de la importància que té l'Estatut dels treballadors en matèria de 

modificació, i suspensió del contracte de treball.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 13 TÍTOL Representació dels treballadors Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Aprendre quins son els drets dels treballadors en matèria de representació i participació a l'empresa. 

– Saber les implicacions del dret de vaga 

– Analitzar un conveni col·lectiu 

– Valorar la importància de la Seguretat Social. 

CONCEPTES 

– Participació dels treballadors a l'empresa. 

– Representació col·lectiva unitària 

– Representació col·lectiva sindical 

– El Conveni Col·lectiu. 

– Els conflictes col·lectius 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Utilització i consulta de la legislació de la S.S. 

– Recollida d'informació sobre els sindicats de treballadors 

– Descripció del procediment per iniciar una vaga 

–

ACTIVITATS 

– Lectura d'un conveni col·lectiu propi del sector. 

– Discussió sobre la representació sindical i empresarial 

– Valorar positivament l'activitat dels representants dels treballadors 

– Mostrar interès per conèixer la funció de la negociació col·lectiva 

– Manifestar rebuig davant les postures intransigents. 

CRITERIS D'AVALUACIÓ 

– Conèixer en que consisteix la representació col·lectiva. 

– Descriure un procés de negociació 

– Analitzar un conflicte col·lectiu. 


UNITAT DIDÀCTICA Nº 14 TÍTOL Itineraris professionals Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Identificar les opcions educatives i professionals 

– Conèixer el mercat de treball 

– Identificar les ofertes de feina. 

CONCEPTES 

– La Formació Professional 

– Itineraris formatius 

– Catàleg Nacional de Qualificacions professionals 

– Formació professional per a l'ocupació 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Identificar coneixements, habilitats i activitats per assolir la competència 

professional. 

– Estudi de les característiques del mercat laboral. 

– Anàlisi de les ofertes de feina.

– Fer un esquema per diferenciar les polítiques d'ocupació 

– Confecció de diferents itineraris formatius. 

– Dissenyar un anunci de feina 


– Distingir entre polítiques actives i passives de feina. 

– Confeccionar un itinerari formatiu propi. 

– Identificar correctament oferta i demanda 


– Saber reconèixer una bona idea d'empresa. 

– Mostrar interès pel funcionament de l'oferta pública de la CAIB, Consell de 

Mallorca i Ajuntaments.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 15 TÍTOL Procés de cerca de feina Nº SESSIONS 4 BLOC 


– Conèixer el mercat de treball 

– Identificar les ofertes de feina. 

– Saber assistir a una entrevista de feina 

– Valorar la possibilitat del treball per compte propi. 

– Tenir coneixement dels tràmits necessaris per a la creació d'una empresa. 

CONCEPTES 

– Fonts de cerca de feina 

– Selecció d'ofertes d'ocupació i perfil del candidat. 

– El currículum vitae 

– Treballar a Europa 

– Carta de presentació 

– Proves i tests 

– Dinàmiques de grup 

– L'entrevista de selecció 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Anàlisi de les ofertes de feina. 

– Identificació i realització de proves psicotècniques. 

– Exercicis per reflexionar sobre la seva capacitat per ser empresari. 

– Recerca d'informació sobre els mecanismes d'accedir a l'oferta pública 

de feina.

– Fer un esquema per diferenciar les polítiques d'ocupació 

– Confecció de diferents itineraris formatius. 

– Dissenyar un anunci de feina 

– Fer una simulació d'entrevista laboral. 


– 

– Identificar correctament oferta i demanda 

– Conèixer les preguntes més freqüents i respostes més adients . 

– Identificar documentació per fer-se empresari. 

Conèixer els mecanismes de l'oferta pública de feina 


– Mostrar interès pel funcionament de l'oferta pública de la CAIB, Consell de 

Mallorca i Ajuntaments. 

– Tenir una bona predisposició per a la presentació correcta de documents de cerca 

de feina. 

– Mostrar interès per conèixer cercar en el BOIB i BOE les convocatòries 

d'oposicions 

–

UNITAT DIDÀCTICA Nº 16 TÍTOL La carrera professional Nº SESSIONS 3 BLOC 


– Conèixer els diferents tipus de carrera professional 

– Reconèixer la importància de la formació personal. 

– Recordar les diferents opcions professionals 

– La carrera professional 

– El coneixement personal 


– Anàlisi de l'objectiu professional 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

– Discussió sobre la importància de la formació en una carrera 

professional. 

– Anàlisi sobre les opcions professionals


– Fer un esquema de les distintes capacitats i aptituds del treballador 

– Fer un esquema d'objectius professionals – Identificar la importància i característiques de l'Objectiu professional i el pla d'acció 

– Mostra interès per conèixer objectius professionals 

– Valorar la importància del pla d'acció 





Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

Per dur a terme el procés d’assimilació de continguts per part de l’alumnat, la 

metodologia a seguir serà la següent: 

Fonamentalment expositiva, aportant explicacions i normes, i aportant dades i 

documents. 

Especialment pràctica; una vegada feta l’exposició del tema s’aplicarà sobre supòsits 

pràctics: complimentar documents, identificació d’empreses reals, etc. 

Especialment animadora, s’intentarà involucrar a l’alumnat en la matèria. 

La metodologia constructiva i activa, i la participació dels alumnes en classe serà l’eix central 

del programa. S’exposaran els objectius que es pretenen assolir mitjançant cada unitat 

didàctica, fomentant el debat sobre els mateixos per a valorar el grau d’assimilació dels 

mateixos per part de l’alumnat. 

Les unitats didàctiques es desenvoluparan mitjançant exposicions orals sobre els 

continguts, resolució de supòsits pràctics, lectures de noticies d'actualitat relacionades amb 

els temes. Com a llibre d’aula s'emprarà "Formació i Orientació Laboral" Editorial Editex.


5.1.-Criteris d’avaluació. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

S’avaluaran tan els coneixements teòrics com els pràctics del mòdul. 

5.2.-Continguts mínims 

- Actuació en els tallers d'acord amb les normes de seguretat. 

- Identificació dels factors de risc físic, químic , biològic i organitzatiu. 

- Interpretació i redacció dels documents bàsics en cas d'accident laboral. 

- Tècniques elementals de primeres cures 

- Procés d'actuació de la Inspecció de Treball. 

– Elements bàsics d'un contracte de treball. 

- Formes d'extinció de la relació laboral 

- Prestacions del sistema de Seguretat Social a l'Estat Espanyol. 

- Entitats sindicals i empresarials més representatives. 

- Procés d'elaboració d'un conveni col·lectiu 

- Sectors productius que generen feina. 

- Perfils professionals dels diferents itineraris professionals. 

– Recursos d'informació sobre el mercat laboral.- 

− Característiques diferencials dels diferents tipus d'empreses. 

− Tipus de mercats 

− Característiques de funcionament de la Unió Europea. 

− Classificació de les empreses

– Magnituds macroeconòmiques. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

– Característiques de funcionament del mercat. 

– Característiques de la Unió Europea. 

5.3.-Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar? 

Es farà un examen per cada un o dos temes impartits durant el trimestre en base a 

qüestions sobre activitats resoltes en classe. Els exàmens seran tipus pregunta curta i 

avaluables d'una manera molt objectiva. Aquests seran de 20 preguntes curtes, de manera 

que cada una val 0,5 punts o de 10 preguntes curtes de manera que cada una val 1 punt. En 

ambdós tipus no resten les preguntes mal contestades. La nota d'avaluació serà: un 90 % 

correspon a la mitjana de les notes dels exàmens realitzats i un 10 % en funció del 

rendiment i realització de les activitats a classe . La nota final serà la mitjana de les 

avaluacions realitzades. 

5.4.- Qualificació. 

Els exàmens s'avaluaran de 0 a 10 punts i la nota mínima per aprovar serà cinc punts. Les 

qualificacions de 4'5 seran estudiades individualment. 

Durant la realització de les classes es faran qüestions tipus test i supòsits pràctics que 

només s' avaluaran a títol informatiu sense tenir una traducció a la nota de l'avaluació ni 

a la nota final. 

5.5.- Recuperació del mòdul. 

L'avaluació es contínua i quan un alumne no segueix el curs s'han de fer activitats per



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

a la seva recuperació durant els tres trimestres del curs i a més un examen en el més 

de juny 


Els alumnes que duguin pendent el mòdul del curs passat i que no repeteixin curs: es farà 

un examen global dels continguts del modul.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Utilització de la pissarra per a recolzar les exposicions orals. Utilització del llibre de 

FOL de l'Editorial Editex edició actualitzada. Utilitzar els apunts de Prevenció de 

riscs laborals de la Conselleria de Treball i Formació. Utilitzar els ordinadors del 

centre com a eina de treball. Utilitzar articles de periòdics i revistes relacionats amb 

les unitats didàctiques. Utilització de la col·lecció de vídeos que disposa el 

departament.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


- Sessió informativa a l'IES sobre Formació Cooperativa, Drets humans, Actituds i valors, a 

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als 

instituts) 

– Sessió informativa a l'IES sobre Primers auxilis, a càrrec del Servei de Joventut del 

Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als instituts). 

– Sessió informativa a l'IES sobre Prevenció de trastorns alimentaris en adolescents, a 

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'inicia- 

tives als instituts). 

– Sessió informativa a l'IES sobre Programa de prevenció de les drogodependències, a 

càrrec del Consell Insular de Mallorca



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientadora en les 

sessions de tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientadora 

del centre. 

Els temes transversals que més àmpliament es desenvoluparan en el mòdul de FOL 

són: 

A) Educació per a la tolerància i el respecte a les diferències: En tot moment, 

m'ocuparé de crear a l'aula un ambient de justícia, de respecte i de tolerància 

recolzada per la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers en 

Espanya i la seva integració social i el R.D. 864/2001 que desenvolupa aquesta llei. A 

més, haurem de reconèixer i afrontar les situacions de conflicte des de la reflexió 

serena sobre les seves causes, prenguen decisions negociades per a solucionar-les 

de una forma creativa, tolerant i no violenta. 

B) La educació cívica i moral: La tenim present en tot moment, exigint respecte a 

tots els membres de la Comunitat Educativa, i assumint els valors democràtics. 

C) Educació ambiental: Amb ell es persegueix la comprensió dels problemes 

mediambientals, el foment d'una consciència de responsabilitat front al medi ambient i 

el desenvolupament de capacitats i tècniques de relació positiva amb el mateix 

recalçant-me en la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals. 

D) Educació per a la salut: L'educació per a la salut parteix d'un concepte integral de 

la mateixa, com a benestar físic, mental individual, social i mediambiental recalçantme 

en la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals. 

E) L'educació per a la igualtat d'oportunitats ambdós sexes: Es tracte de crear 

des de la escola una dinàmica correctora de les discriminacions. Les activitats a l'aula 

han d'evitar qualssevol tipus d'imatge sexista.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en relació 

als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat, segons 

el model MD020209 Atenció a la diversitat 

En cap cas , l’adaptació curricular que pugui necessitar una alumne amb necessitats educatives 

especials , podrà afectar la desaparició d’objectius relacionats amb competències professionals 

necessàries per aconseguir la competència general per a la qual capacita el títol. 

El departament d'Orientació del centre i l’equip educatiu que realitza el cicle formatiu , determinara 

els mòduls adients per a cada sol·licitant 

Sa Pobla a 12 de setembre de 2012



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


RELACIONS EN L'ÀMBIT DE 

TREBALL 

DEPARTAMENT FOL 

CURS 

Segon de Recursos Naturals 

CICLE CFGS ACA 32 

ACA 32 

CLAU 

PROFESSOR 

Joan Fiol Reynés



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

ÍNDEX 


TERMINALS) 

2.- CONTINGUTS. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ 


















Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


TERMINALS) 

1. Explicar la importància dels recursos humans en les organitzacions. 

2. Comparar diferents estils de direcció. 

3. Aplicar els principis d'organització del treball. 

4. Aplicar el mètode de recerca de solucions. 

5. Respectar les opinions dels amics. 

6. Interpretar diferents tipus d'organigrames. 

7. Diferenciar els distints aspectes de la comercialització. 

8. Identificar els diferents tipus de comunicació interna. 

9. Identificar els diferents tipus de comunicació externa. 

10. Explicar les característiques de la comunicació escrita. 

11. Aplicar a situacions concretes els diferents mitjans d’assignació de feines. 

12. Reconèixer els obstacles personals a la comunicació oral. 

13. Aplicar les normes per donar instruccions. 

14. Explicar les relacions laborals. 

15. Explicar les relacions humanes. 

16. Explicar les causes dels conflictes. 

17. Descriure els diferents tipus de conflictes. 

18. Aplicar mesures de prevenció de conflictes. 

19. Relacionar les diferents etapes de la gestió de conflictes. 

20. Diferenciar les diferents etapes d'una negociació. 

21. Identificar els diferents tipus de negociació. 

22. Identificar les característiques dels grups.

23. Classificar els diferents tipus de grups. 

24. Analitzar les reunions de treball. 

25. Classificar les reunions de treball. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

26. Diferenciar els rols que apareixen en un grup. 

27. Analitzar el concepte de rol. 

28. Explicar les diferents teories sobre la motivació. 

29. Aplicar les teories de motivació a situacions concretes. 

30. Diferenciar les tècniques de motivació laboral. 

31.Explicar el diagnòstic de la motivació. 

32. Diferenciar diferents estils de Direcció. 

33. Classificar les fases del procés de direcció. 

34.Explicar les teories conductuals.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Continguts.- 

U D 1. - El procés de comunicació en l'empresa 

U.D 2 - Tipus de comunicació en l'empresa 

U D 3. - Tècniques de comunicació 

U D 4.- Negociació en l'empresa 

U D 5- Tècniques de negociació 

U D 6. - Resolució de problemes i presa de decisions 

U D 7. - Equips de treball 

U D 8. - Reunions amb l'equip de treball 

U D 9. - Dinàmiques de grup 

U. D. 10.- Motivació Laboral 

Temporalització 

El primer trimestre es dedicarà al bloc temàtic d’informació i comunicació en 

l’empresa, Negociació en l'empresa, i Tècniques de resolució de problemes i presa de 

decisions, dedicant unes set hores aproximadament a cada unitat didàctica. 

El segon trimestre es dedicarà al bloc temàtic de: Equips de treball, Reunions amb 

l'equip de treball, dinàmiques de grup i motivació laboral, dedicant unes sis hores 

aproximadament a cada unitat didàctica. 

Les hores per fer les avaluacions estan incloses dins aquesta temporalització.

Unitat 

didàctica 

nº 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


DIDÀCTIQUES. 

Sessions 

previstes 


efectives 

1 7 El procés de comunicació en l'empresa 

Del 24 de setembre al 8 d'octubre 

2 7 Tipus de comunicació en l'empresa 

Del 9 al 26 d'octubre 

3 7 Tècniques de comunicació 

Del 29 octubre al 7 de novembre 

4 7 Negociació en l'empresa 

Del 8 de novembre al 30 de novembre 

5 7 Tècniques de negociació 

Del 1 al 21 de desembre 

6 6 Resolució de problemes i presa de decisions 

Del 7 de gener al 24 de gener 

7 6 Equips de treball 

Del 25 de gener al 11 de febrer 

8 6 Reunions amb l'equip de treball 


9 6 Dinàmiques de grup 

Del 28 de febrer al 14 de març 

10 

11 

6 Motivació laboral 


12 

13 

14 

15 

16 

TOTAL 65 HORES 

primera 

primera 

primera 

primera 

primera 

segona 

segona 

segona 

segona 

segona



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL El procés de comunicació en l'empresa Nº SESSIONS 7 BLOC 


–Aconseguir coneixements bàsics sobre la comunicació en l'empresa i com es produeix. 

–Tenir una visió general dels nivells de comunicació en l'empresa 

CONCEPTES 

–La comunicació en l'empresa 

–Etapes i elements en un procés de comunicació. 

–Nivells de comunicació. 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Anàlisis dels distints elements que componen el procés de comunicació. 

- Reflexió sobre la importància en l’elecció dels mitjans i canals adients per 

aconseguir una comunicació eficaç. 

- Identificació i valoració tant de la comunicació interna com de l'externa en les 

organitzacions empresarials. 

- Reconeixement de les distintes xarxes de comunicació utilitzades en les empreses.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


–Lectura de l'article “La importància de saber escuchar”. El Pais 25-05-1995 

–Fer activitats de comunicació amb feedback i sense. 

–Recordar les etapes del procés de la comunicació. 

–Recordar els errors que es poden presentar en la comunicació. 


–Mostrar interès per les xarxes de comunicació, formals i informals. 

–Valorar la comunicació, interna i externa. 

–- Reconeixement dels elements que participen en el procés de comunicació. 

–Ser conscient de la importància que té el procés de comunicació.


–Comprendre la importància dels rumors. 

–Utilitzar correctament els distints documents escrits d'una empresa. 

–Valorar la importància de la comunicació verbal i no verbal 

CONCEPTES 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

Tipus de comunicació en l'empresa 


CONTINGUTS 


PROCEDIMENTS

–Direcció de la comunicació. 

–Comunicació verbal i no verbal. 

–Comunicació formal i informal. 

–Documents per assignar tasques. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Anàlisi de distints tipus de comunicació en l'empresa. 

–Reflexió sobre la importància de la comunicació informal. 

–Elaboració de distints documents d’assignació de tasques en l'empresa. 




Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Elaboració d'una circular per fer un comunicat d'empresa. 

–Discussió sobre les avantatges del: e-mail; fax; carta; circular; informes i actes. –Recordar les característiques de la comunicació vertical. 

–Funcions del tauló d'anuncis 

–Aspectes a considerar en la redacció d'una carta. 


–Bona predisposició per utilitzar els distints medis de comunicació verbal i no 

verbal. 

–Mostrar interès per la preparació de qualsevol comunicació.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Tècniques de comunicació Nº SESSIONS 4 BLOC 


–Identificar que és percepció i els prejudicis. 

–Comunicar-se assertivament. 

–Tenir una visió general de les principals barreres comunicatives. 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS

–Dificultats i barreres comunicatives. 

–Recursos per a la manipulació de la percepció. 

–La comunicació com a generadora de comportaments. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Anàlisi de les dificultats i barreres comunicatives. 

–Identificació de tècniques per ajudar als alumnes en la comunicació. 

–Simulació de distintes tècniques d'assertivitat. 


- Es faran simulacions de: asserció negativa; interrogació negativa; disc ratllat i banc de 

boira. 

–Recordar les barreres comunicatives més importants. 

–Distingir els estereotips.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


–Consciència de les dificultats que surten durant un procés comunicatiu 

–Identificació dels diferents recursos que manipulen la percepció 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Negociació en l'empresa Nº SESSIONS 6 BLOC 


–Definir que s’entén per negociació. 

–Identificar diferents tipus de negociació. 

–Conèixer els factors que condicionen el procés de negociació. 

CONTINGUTS

–Procés de negociació. 

–Tipus de negociació. 

–Factors que influeixen en la negociació. 

CONCEPTES 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

PROCEDIMENTS 

–Reconeixement i interpretació dels diferents tipus de negociació. 

–Enumeració dels factors que influeixen en un procés de negociació. 

–Anàlisi del procés de negociació. 


–Cercar notícies en els periòdics en que hi hagi exemples de negociació tan 

integradora com competitiva. 

–Identificar negociacions a les que has assistit els darrers dies. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Recordar els elements clau en una negociació. 

–Saber la influència del factor temps en el procés de negociació. 


–Consciència de que el procés de negociació està present en la nostra realitat. 

–Interès per conèixer els diferents tipus de negociació. 

–Actitud positiva davant la negociació 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Tècniques de negociació Nº SESSIONS 7 BLOC

–Tenir una visió general de les fases del procés de negociació. 

–Diferenciar i aplicar diferents tècniques que s'empren en la negociació. 

–Conèixer les habilitats i les barreres en una negociació. 

–Fases d'un procés de negociació 

–Estratègies i negociació 

–Habilitats per a la negociació 

–Barreres que dificulten la negociació. 

CONCEPTES 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

–Identificació de les fases d'un procés negociador. 

–Anàlisi de tècniques i estratègies en un procés de negociació 

–Estudi de les habilitats en un procés de negociació. 


–En un exemple de negociació senyalar: límits de ruptura, zona d'objectius i camp 

dels acords. 

–Senyalar quines tècniques de negociació es poden emprar en la venda d'un 

ordinador. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Recordar mitjançant un esquema els passos d'un procés de negociació. 

–Saber quines son les postures a adoptar per part d'un negociador. 

–Senyalar les barreres que apareixen en un procés de negociació. 


–Reconeixement de la importància dels processos de negociació. 

–Desenvolupar actituds de rebuig davant les postures intransigents d'una negociació. 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Resolució de problemes i presa de decisions Nº SESSIONS 5 BLOC

–Conèixer els procediments per a la resolució de conflictes laborals. 

–Tenir una visió general dels factors que influeixen en una decisió 

–Adquirir coneixements sobre les distintes fases de la presa de decisions. 

CONCEPTES 

–Procés per a la resolució de conflictes. 

–Fases en la presa de decisions. 

–Aplicació de diferents mètodes per a la resolució de conflictes. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

–Elaboració de mètodes per a la resolució de conflictes. 

–Realització d'exercicis com a alternatives en la presa de decisions. 

–Utilització de diferents mètodes per a la presa de decisions. 


–Una empresa d'enginyeria ha de prendre una decisió per a rellevar un cap de secció. 

–Analitzar una empresa de cosmètica que fa una planificació de tipus DAFO. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Recordar els factors que influeixen en una presa de decisions. 

–Recordar que s’entén per anàlisi DAFO. 

–Recordar que és un arbre de decisions. 


–Interès per conèixer els factors que influeixen en un procés de presa de decisions. 

–Valoració de la utilització de mètodes científics per prendre decisions. 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Equips de treball Nº SESSIONS 7 BLOC 

-

–Distingir diferents rols d'un equip de treball. 

–Identificar les característiques d'un equip de treball 

–Identificar nivells de funcionament d'un equip. 

CONCEPTES 

–Concepte d'equips de treball. 

–Avantatges i problemes del treball en equip. 

–Tipus d'equips 

–Tipus de grups. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

–Reconeixement i interpretació de diferents tipus d'equips. 

–Anàlisi de les característiques que determinen que els equips de treball 

siguin eficaços. 

–Definició de les avantatges i inconvenients que planteja un equip de 

treball. 


–Recerca d'un eslògan per a una campanya de publicitat 

–Fer una discussió sobre diferents tipus d'empresa . 

–Discussió sobre diferents tipus de rols tan productius com improductius. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

–Recordar les diferències entre equip de treball i grup de treball. 

–Fer un esquema per reflectir les característiques que ha de tenir un equip per ser eficaç. 

–Avantatges del treball en equip i del treball individual. 


–Valoració positiva de l'existència d'equips de treball. 

–Reconeixement dels diferents nivells de funcionament d'un equip de treball. 

–Valoració dels diferents rols que poden estar presents a un equip de treball.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Reunions amb l'equip de treball Nº SESSIONS 6 BLOC 


–Diferenciar les fases d'una reunió. 

–Identificar els objectius i tipus de les reunions 

–Conèixer com se prepara i tanca una reunió. 

–Importància de les reunions de treball 

–Objectius de les reunions 

–Tipus de reunions 

–Fases de la reunió 

–Preparació de les reunions 

–Perfil del director d'una reunió 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

–Reconeixement i interpretació dels diferents tipus de reunions. 

–Anàlisi del perfil de director d'una reunió 

–Coneixement dels objectius d'una reunió d'empresa.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


–Analitzar una convocatòria de reunió d'una empresa. 

–Fer un esquema que sintetitzi les principals característiques del coordinador d'una 

reunió. 

–Recordar les avantatges de les reunions de treball. 

–Saber les característiques del coordinador d'una reunió de tipus autoritari. 

–Saber les característiques del coordinador de reunió de tipus democràtic. 


–Mostrar interès per conèixer els diferents tipus de reunions. 

–Mostrar interès per participar en una reunió 

–Actitud positiva davant les reunions



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Dinàmiques de grup Nº SESSIONS 4 BLOC 


–Diferenciar les fases del mètode Delfos, Philips, grup nominal... 

–Conèixer les avantatges i inconvenients de cada dinàmica. 

–Brainstorming. 

–Grup nominal 

–Mètode Delfos o Delphi. 

–Philips 6. 

–Discussió dirigida. 

–Estudi de casos. 

–Roleplaying 

–Sessió de tribunal. 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

- Descripció dels aspectes més importants de la tormenta d'idees 

–Identificació de les característiques del mètode Delphi. 

–Anàlisi dels passos que es segueixen en la tècnica del grup nominal.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


–El professor agafarà un tema d'actualitat i els alumnes han de triar un paper i el 

tenen que representar. 

–El professor plantejarà una discussió dirigida. 

–Recordar les regles del Brainstorming. 

–Recordar els inconvenients del grup nominal. 

–Definir les característiques del mètode Delphi. 


–Valoració positiva de l'existència de diferents dinàmiques de grups. 

–Prendre consciència de la importància de les dinàmiques de grup. 

–Actitud reflexiva i crítica davant les diferents dinàmiques de grups.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Motivació laboral Nº SESSIONS 6 BLOC 


–Tenir una visió general del procés de motivació. 

–Identificar les diferents teories de la motivació. 

–- Aplicar els models teòrics de motivació al mon laboral. 

–La motivació laboral. 

–Procés de motivació. 

–Teories de la motivació. 

–Tècniques de motivació. 

CONCEPTES 

CONTINGUTS 

PROCEDIMENTS 

–Definició dels motius que duen a un treballador a una activitat laboral. 

–Simulació d'un procés de motivació laboral. 

–Reconeixement i interpretació de diferents teories de motivació.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


–Discussió sobre la biografia de Henry Ford. 

–Discussió sobre la piràmide de Maslow. 

–Discussió sobre la teoria X- Y de Mc Gregor. 

–Actitud reflexiva davant les diferents teories sobre la motivació. 

–Recerca d'idees que poden millorar la motivació laboral. 

–Consciència de que la motivació laboral és molt important. 

–Recordar la piràmide de Maslow. 

–Recordar les diferències entre el model de Taylor i Elton Mayo 

–Recordar la teoria de Mc Gregor. 




Tlf. 971 540008 Fax 971 862461




Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

Per dur a terme el procés d’assimilació de continguts (conceptuals, procedimentals i 

actitudinals), per part de l’alumnat, la metodologia a seguir serà la següent: 

• Fonamentalment expositiva, aportant explicacions i normes, i aportant dades i 

documents. 

• Especialment pràctica; una vegada feta l’exposició del tema s’aplicarà sobre supòsits 

pràctics: complimentar documents, identificació d’empreses reals, etc. 

• Bàsicament animadora, s’intentarà involucrar a l’alumnat en la matèria. 

La metodologia constructiva i activa, i la participació dels alumnes en classe serà l’eix central 

del programa. S’exposaran els objectius que es pretenen assolir mitjançant cada unitat 

didàctica, fomentant el debat sobre els mateixos per a valorar el grau d’assimilació dels 

mateixos per part de l’alumnat. 

Les unitats didàctiques es desenvoluparan mitjançant exposicions orals sobre els 

continguts, resolució de supòsits pràctics, lectures de noticies d'actualitat relacionades amb 

els temes. Com a llibre de suport d’aula s’emprarà "Relacions en l’entorn de treball” 

Editorial Editex.


5. 1.- Criteris d’avaluació. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

S’avaluaran tan els coneixements teòrics com els pràctics del mòdul. 

5. 2.- Continguts mínims 

- L’administració de recursos humans. 

- Estils de direcció 

- L’organització del temps. 

- Ambients de decisió. 

- Tipus de decisions. 

- El mercat 

- Gestió de la qualitat. 

- La publicitat. 

- Les relacions públiques 

- Resolució d’obstacles personals 

- Comunicació oral d’instruccions 

- La personalitat 

- Les relacions humanes en l’empresa 

- Conflictes de treball 

- Agressivitat humana. 

- Gestió de conflictes. 

- Prevenció de conflictes. 

- Tipus de Negociació.

- El procés de negociació. 

- La interacció grupal. 

- Tècniques d’animació. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

- Preparació de reunions de treball. 

- Tipus de reunions. 

- Aprenentatge de rols. 

- Rols en una reunió. 

- Concepte de Motivació. 

- Teories sobre la Motivació. 

- La Motivació laboral. 

5. 3.- Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar? 

Es farà un examen per cada un o dos temes impartits durant el trimestre en base a 

qüestions sobre activitats resoltes en classe. Els exàmens seran tipus pregunta curta i 

avaluables d'una manera molt objectiva. Aquests seran de 20 preguntes curtes, de manera 

que cada una val 0,5 punts o de 10 preguntes curtes de manera que cada una val 1 punt. En 

ambdós tipus no resten les preguntes mal contestades. La nota d'avaluació serà: un 90 % 

correspon a la mitjana de les notes dels exàmens realitzats i un 10 % en funció del 

rendiment i realització de les activitats a classe. La nota final serà la mitjana de les 

avaluacions realitzades.

5. 4.- Qualificació. 



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 

Els exàmens s'avaluaran de 0 a 10 punts i la nota mínima per aprovar serà cinc 

punts. Les qualificacions de 4'5 seran estudiades individualment. 

Durant la realització de les classes es faran qüestions tipus test i supòsits pràctics 

que només s’avaluaran a títol informatiu sense tenir una traducció a la nota de l'avaluació ni 

a la nota final. 

5. 5.- Recuperació del mòdul. 

L'avaluació es contínua i quan un alumne no segueix el curs s'han de fer activitats per 

a la seva recuperació durant els tres trimestres del curs. Es farà un examen de recuperació 

en el mes de juny. 

5. 6.- Avaluació de pendents (si escau). 

Al mateix temps, per a l'alumnat que no hagi assolit les capacitats terminals mínimes 

de les diferents unitats al llarg del curs, se celebraran sessions de recuperació 

ordinàries consistents en unes proves escrites. Aquestes proves es realitzaran al final 

del curs i durant el mes de setembre, i en les dates que determini la direcció del 

centre.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Utilització de la pissarra per recolzar les exposicions orals. Utilització del llibre de RET de 

l’editorial Editex 

Utilitzar els ordinadors del centre com a eina de treball. Utilitzar articles de periòdics i 

revistes relacionats amb les unitats didàctiques.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


- Sessió informativa a l'IES sobre Formació Cooperativa, Drets humans, Actituds i valors, a 

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als 

instituts) 

– Sessió informativa a l'IES sobre Primers auxilis, a càrrec del Servei de Joventut del 

Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als instituts). 

– Sessió informativa a l'IES sobre Prevenció de trastorns alimentaris en adolescents, a 

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives 

als Instituts). 

– Sessió informativa a l'IES sobre Programa de prevenció de les drogodependències, a 

càrrec del Consell Insular de Mallorca



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les 

sessions de tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador 

del centre 

Els temes transversals que més àmpliament es desenvoluparan en el mòdul de FOL 

són: 

A) Educació per a la tolerància i el respecte a les diferències: En tot moment, 

m'ocuparé de crear a l'aula un ambient de justícia, de respecte i de tolerància 

recolzada per la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers en 

Espanya i la seva integració social i el R.D. 864/2001 que desenvolupa aquesta llei. A 

més, haurem de reconèixer i afrontar les situacions de conflicte des de la reflexió 

serena sobre les seves causes, prenguen decisions negociades per a solucionar-les 

de una forma creativa, tolerant i no violenta. 

B) La educació cívica i moral: La tenim present en tot moment, exigint respecte a 

tots els membres de la Comunitat Educativa, i assumint els valors democràtics. 

C) Educació ambiental: Amb ell es persegueix la comprensió dels problemes 

mediambientals, el foment d'una consciència de responsabilitat front al medi ambient i 

el desenvolupament de capacitats i tècniques de relació positiva amb el mateix 


D) Educació per a la salut: L'educació per a la salut parteix d'un concepte integral 

de la mateixa, com a benestar físic, mental individual, social i mediambiental 


E) L'educació per a la igualtat d'oportunitats ambdós sexes: Es tracte de crear 

des de la escola una dinàmica correctora de les discriminacions. Les activitats a l'aula 

han d'evitar qualssevol tipus d'imatge sexista.



Tlf. 971 540008 Fax 971 862461 


Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació 

professional en relació als alumnes amb NESE 

d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat, segons el model 

MD020209 Atenció a la diversitat 

En cap cas, l’adaptació curricular que pugui necessitar una alumne amb necessitats 

educatives especials, podrà provocar la desaparició d’objectius relacionats amb 

competències professionals necessàries per aconseguir la competència general per a la 

qual capacita el títol. 

El departament d’Orientació del centre i l’equip educatiu que realitza el cicle formatiu, 

determinarà els mòduls adients per a cada sol·licitant. 

Sa Pobla 10 de setembre de 2012

aca32 - tècnic superior en gestió i org. de - CIFP JOAN TAIX

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?