Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat

• documents oficials, documents no
publicats, seguiment de premsa, etc.
Anàlisi de fonts d’informació secundàries
(documents oficials, legislació europea,
•
espanyola i catalana, manifestos...).
Realització d’entrevistes a agents socials i
polítics implicats en la controvèrsia entorn
els OMGs agrícoles a Catalunya. Entrevistes
a membres de grups actius en el moviment
de les ZLT a nivell europeu. En alguns
casos també s’ha obtingut informació de
documents elaborats directament per
aquests agents i actors sociopolítics.
• Assistència a seminaris i trobades
•
internacionals relacionades amb OMGA i
ZLT.
Participació activa en la xarxa crítica amb
els OMGAs.
Per a la investigació del moviment de les ZLT a
Europa, a l’Estat Espanyol i a Catalunya, es va
considerar important obtenir i intercanviar
informació directa de les persones i grups
implicats en el desenvolupament i construcció
d’aquest moviment, per tal de recollir les seves
percepcions en relació a la controvèrsia que
generen els OMGAs, i poder així realitzar una
anàlisis més propera a la realitat de les xarxes
crítiques i el paper que aquestes desenvolupen.
També s’ha realitzat una recerca exhaustiva per
Internet a través de les xarxes dels grups més
actius, de pàgines web dels organismes de
coordinació europea del moviment de ZLT i de
les pàgines web de grups, associacions, ONGs i
sindicats dels diferents països i regions.
La realització d’aquest treball no hagués estat
possible sense la implicació de Geraldine Sanz i
Carla Petrelli.
Resultats i discussió
Definició ZLT
Les ZLT representen una voluntat política -ja
sigui per part de la població civil, de Governs
locals, regionals o nacionals- de romandre lliure
d’OMGs. Així, encara que aquest concepte pot
12
resultar abstracte, representa una voluntat real
de desenes de regions i de milers de municipis
europeus, carregada de significat i de
rellevància política.
L’estudi i anàlisi de les ZLT a Europa requereix
una aproximació holística a la problemàtica
ambiental associada als transgènics, un
enfocament integrador i la consideració de
diversos fenòmens complexos lligats a la
qüestió agroalimentària. El debat de fons de la
controvèrsia no es situa només en l’origen,
naturalesa o aplicacions agronòmiques de
l’enginyeria genètica, sinó que es troba en la
discussió entorn el model d’agricultura,
producció i consum de les societats
contemporànies.
El discurs de la xarxa crítica
Els principis vertebradors del discurs de la
xarxa crítica (sobirania alimentària,
agroecologia, autodeterminació,...) incorporen
els aspectes socioeconòmics, culturals,
ambientals i ètics en la qüestió agrària. Les ZLT
no tenen només un caràcter disruptiu o de
confrontació, sinó que representen la defensa i
la creació d’alternatives en tots i cadascun
d’aquests àmbits.
Un dels punts de partida dels grups crítics o
xarxa crítica amb els OMGAs és la
incompatibilitat de l’agricultura transgènica amb
l’ecològica i/o tradicional. S’assumeix que els
OMGAs porten associat intrínsicament el model
agroindustrial, un model que comporta forts
impactes ecològics.
Des de la perspectiva econòmica, els
transgènics estarien dins d’un procés
d’oligopolització de l’alimentació mundial, on les
multinacionals del sector estan tendint a
concentrar creixents quotes de poder. La
crítica als OMGAs des de la perspectiva de les
ZLT es realitza doncs, des d’una lògica oposada
al plantejament neoliberal del desenvolupament
i s’opta per potenciar les economies de petita
escala, els circuits locals; la revalorització dels
productes tradicionals, locals, artesans (també