Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat

escombraria”, considerada com una zona segura, però on existeixen virus inactius que poden
ser reactivats pel promotor VMC. Mitjançant la transferència horitzontal, el VMC present al
aliments transgènics podria passar a l’estómac humà i arribar a l’ADN d’un virus inactiu.
• Possible relació amb la generació de càncer 52 :
El promotor VMC i altres promotors virals emprats poden activar altres gens no virals en la
espècie a la que són transferits. Una conseqüència d’això pot ser càncer.
• Increment de les malalties relacionades amb l’ús de biocides 53 :
Increment de malalties en treballadors del camp relacionades amb l’increment en l’ús de
biocides associat a l’agricultura MG. Existeixen evidències de que el bromoxinil pot causar
càncer en humans i de la connexió entre l’exposició al glifosat i tumors del tipus limfoma no
hodgkinià.
• Dèficits micronutricionals:
La pèrdua de biodiversitat agropecuària, derivada del model de monocultiu associat a
l’agricultura transgènica, pot generar dèficits de micronutrients en les dietes del països en
vies de desenvolupament econòmic.
3.5.3 Riscos ecològics
• Flux de gens o contaminació genètica 54 :
Aquesta té lloc com a conseqüència de la difusió incontrolada dels transgens en la biosfera.
La contaminació biològica té lloc mitjançant organismes vius i té la capacitat de multiplicarse
i expandir-se; a diferència de qualsevol altre tipus de contaminació, és irreversible. Els
països del Sud presenten una major vulnerabilitat davant la contaminació genètica, ja que és
on es en troben els grans centres de biodiversitat i per tant, on existeix major risc
d’hibridació amb varietats silvestres.
• Reducció de la biodiversitat silvestre 55 com a conseqüència de:
- la propagació de transgens a espècies silvestres. Aquestes, en ser contaminades,
poden fer desaparèixer les plantes originals degut als caràcters obtinguts (bioinvasions).
- L’efecte de les toxines produïdes, com la Bt, en organismes no objectius, així com la
seva permanència al sòl
- L’increment en l’ús d’agroquímics
52 Smith, J.M., (2003), p. 65.
53 Riechmann, J., (2000), p. 83,102.
54 Aquest és un dels arguments més important dels grups del moviment de ZLT, doncs implica que la
suposada viabilitat de la coexistència (entre cultius MG i no MG) que defensa la Comissió Europea no és
possible i representa una de les majors amenaces per a la resta d’agricultures. Aquest punt es
desenvoluparà en els apartats: 6.4 El debat de la coexistència; 7.3.2 Aparició de les primeres
contaminacions.
55 Amics de la Terra, Greenpeace, (2003), p. 48.
45