Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat

És a dir, no es tracta d’un problema de producció agrícola sinó polític i de distribució de la
riquesa, que segueix la mateixa tendència des de la Revolució Verda i sobretot a partir de la
dècada dels 90, quan el nombre d’individus sota la línia de pobresa s’ha incrementat 17 . La
gran majoria de les varietats transgèniques comercialitzades fins al moment es destinen per
a alimentació animal. Als països en vies de desenvolupament, aquests cultius creixen
majoritàriament per a l’exportació: en el cas d’Argentina, el segon productor mundial de
soja, només el 2% de la producció d’aquesta es queda al país 18 .
La sobirania alimentària
El concepte de sobirania alimentària sorgeix des dels moviments camperols, especialment
des dels sud-americans, en un intent d’abordar i aprofundir en la qüestió de la seguretat
alimentària i considerar altres aspectes vinculats al problema. S’entén la biodiversitat com
una font de seguretat alimentària, en el sentit que permet assegurar el proveïment dels
diferents nutrients necessaris per a una alimentació saludable. A més, la diversitat de cultius
també proporciona protecció davant el possible atac de plagues i assegura l’existència de
fonts d’aliment diverses. Per tant, la reducció de biodiversitat, associada al model
d’agricultura transgènica, amenaça la seguretat alimentària (actualment el 90% de la
humanitat adquireix les calories alimentàries de només 15 espècies de cultius). Sobirania
alimentària significa retornar a cada poble i nació el control sobre els aliments que produeix i
consumeix, recuperant totes les eines jurídiques, tècniques i polítiques necessàries, incloent
el control dels preus i els circuits d’intercanvi 19 ; o en paraules del moviment camperol Vía
Campesina 20 , la sobirania alimentària “és el dret dels pobles, dels seus països o unions
d’estats a definir la seva pròpia política agrària i alimentària, sense dumping, davant de
països tercers”. Aquest concepte adquireix sentit en àmbits locals, nacionals o regionals i
suposa entrar directament en les decisions de les polítiques agràries dels estats, perquè
l’alimentació i els sectors lligats a ella es veuen com una qüestió de seguretat i
independència nacional.
Alguns aspectes 21 que inclourien aquestes definicions són:
• Prioritzar la producció agrícola local per a alimentar la població, l’accés equitatiu de la
comunitat camperola als recursos productius, principalment a la terra, a l’aigua, a les
llavors així com als mitjans de producció, de finançament, capacitació i enfortiment de
les seves capacitats de gestió i interlocució.
• Protegir i fomentar la conservació i reproducció de les varietats natives i localment
adaptades i la continuïtat de la conservació de llavors per a mantenir la diversitat local
de llavors i de varietats tradicionals i els seus parents silvestres.
17 GM Free Cymru, (2004), p.39.
18 Friends of the Earth International, (2006).
19 Montagut, X., (2006), p.110.
20 Vía Campesina és un moviment que aglutina organitzacions europees com Coordination Paysanne
Européenne, la Confédération Paysanne francesa o EHNE al País Basc.
21 Montagut, X., (2006), p.111.
35