Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat
Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat
Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
2. Introducció als <strong>transgènics</strong> agrícoles<br />
2.1. Què són els OMGAs?<br />
Un organisme modificat genèticament (OMG) o transgènic és un organisme el material<br />
genètic <strong>de</strong>l qual ha estat modificat artificialment, ja sigui suprimint un gen 2 , modificant-lo o<br />
agregant-li un d’una altra espècie. La nova seqüència d’àcid <strong>de</strong>soxiribonucleic (ADN), creada<br />
a un laboratori mitjançant la unió <strong>de</strong> diferents porcions d’ADN amb orígens diferents,<br />
s’anomena ADN recombinant.<br />
Una planta d’ús agrícola modificada genèticament, mitjançant tècniques d’enginyeria<br />
genètica, és el que anomenarem OMGA (OMG agrícola).<br />
Com es fa un OMG?<br />
El conjunt <strong>de</strong> tècniques i mèto<strong>de</strong>s emprats per a la construcció <strong>de</strong> molècules d’ADN<br />
recombinant, per posteriorment introduir-les en cèl·lules receptores, es diu enginyeria<br />
genètica. El procés presenta dues fases principals: la primera consisteix en l’extracció d’ADN<br />
<strong>de</strong> les cèl·lules <strong>de</strong> l’organisme donant i la construcció d’una molècula portadora (el vector)<br />
que conté el gen d’interès. La segona fase consisteix en implantar el vector en l’organisme<br />
receptor. Mitjançant aquestes tècniques sorgeixen genomes i organismes artificials que la<br />
natura mai hagués pogut arribar a produir, donat que aquestes tècniques permeten<br />
traspassar la barrera fisiològica natural <strong>de</strong> la reproducció entre espècies.<br />
Els vectors més emprats en la manipulació <strong>de</strong> les plantes són els plàsmids i els virus. Un<br />
mecanisme habitual per inserir ADN en una planta és la biobalística, també anomenat<br />
bombar<strong>de</strong>ig amb micropartícules o canó <strong>de</strong> gens. Es tracta <strong>de</strong> bombar<strong>de</strong>jar el teixit vegetal<br />
amb partícules d’or o tungstè (amb un diàmetre entre 0.4 i 2 micròmetres) recobertes d’ADN<br />
que, accelera<strong>de</strong>s a velocitats supersòniques, travessen la paret i membrana cel·lular i<br />
s’insereixen dins el genoma <strong>de</strong> la planta. Es tracta d’un procediment poc precís on un<br />
percentatge molt baix <strong>de</strong> les cèl·lules bombar<strong>de</strong>ja<strong>de</strong>s incorporarà l’ADN que es vol inserir en<br />
el seu nucli, i un percentatge encara més baix s’inserirà amb èxit en la ca<strong>de</strong>na d’ADN <strong>de</strong> la<br />
cèl·lula hoste. La freqüència <strong>de</strong> “gene targeting” –integració <strong>de</strong>l nou ADN amb el resultat<br />
d’un nou gen actiu dins el cromosoma hoste- varia entre 1:10.000-100.000 3 .<br />
Un altre <strong>de</strong>ls vectors més coneguts prové d’un bacteri paràsit, l’Agrobacterium tumefaciens,<br />
que insereix un plàsmid a les plantes que penetra dins els cromosomes, alterant així el<br />
2 Un gen és un factor hereditari que consta d’un fragment curt d’ADN cromosòmic, que emmagatzema la<br />
informació necessària per a sintetitzar <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s proteïnes. El conjunt <strong>de</strong> tots els cromosomes d’una<br />
cèl·lula constitueix el genoma.<br />
3 Petruccelli, S., (2004).<br />
24